Reproduïm pel seu interès la carta del CEIP Vénda d'Arabí a la presidenta Armengol:
CEIP VÉNDA D’ARABÍ - Carta preocupació claustre de mestres.
A l’atenció de la Sra. Francina Armengol.
Reunit el divendres, 13 de març de 2020, el claustre del Centre CEIP Vénda d’Arabí, s’ha pres la decisió de fer-li arribar aquest escrit on queda reflexat la nostra preocupació i les nostres inquietuds, donada la situació en la qual estem immersos. Sabem que a aquest moment hi ha uns professionals/sectors que estan en unes circumstàncies molt més dificultoses i de risc que nosaltres, els quals han de rebre tot el nostre suport, el nostre acompanyament i sobretot, el nostre agraïment per la tasca que estan portant de forma totalment solidària i professional.
Dit això, volem traslladar-li el nostre malestar per com la nostra Conselleria ha dut i duu a terme la seva responsabilitat. Sembla que som un col·lectiu alienígena, que el que pot passar a la resta de ciutadans a nosaltres no ens afecta i no ens pot afectar. Com a mestres considerem que som un col·lectiu de risc, i com a tal ens sentim infravalorats com a professionals. Com a mestres ens hem fet una sèrie de preguntes:
No tenim fills?
No tenim avis?
No tenim, en definitiva, família?
I si és així per què se’ns nega el nostre dret a tenir una veritable conciliació familia/treball davant pandèmies com aquesta? No ens posem també malalts i no ho podem transmetre? No és, el nostre lloc de treball, un lloc tancat amb un grup nombrós de persones? És que els mestres no sabem fer feina telemàtica?
Davant tot això, troben vostès, que la resposta que ens és donada per la nostra Conselleria és adient, sempre atenent-nos a les recomanacions sanitàries que els darrers mesos ens estan arribant?... Nosaltres la considerem insuficient.
Els hi demanem dins el nostre reconeixement d’una tasca que indubtablement no els hi ha de resultar fàcil, que totes les decisions que vostés hauran de prendre en benefici de la ciutadania, en aquestes quedin patent, que nosaltres també formem part d’aquesta. Ens considerem docents vocacionals però també ciutadans als quals se’ls ha de reconèixer uns drets que, com vostès saben, han trigat molts anys a assolir-se. Hem arribat a aquestes reflexions pensant sempre en un benefici pels nostres alumnes, per la nostra petita comunitat educativa i per a totes les comunitats que estan immerses en aquest moment en aquests procés.
“Un mestre segur, un infant segur”.
Atentament,
CLAUSTRE CEIP VÉNDA D’ARABÍ
Santa Eulària des Riu, 13 de març de 2020
