Fins al darrer alè! Resum MSE 22/12/21: Modificació Oposicions 2022, Permís Covid i Pla integral d'FP.

Avui, dimecres dia 22 de desembre, s'ha reunit la Mesa Sectorial d'Educació. Ha comptat amb la participació, entre d'altres, de la Directora General de Personal Docent, Rafaela Sánchez, i del Director General de Formació Professional, Antoni Baos.

L'ordre del dia de la reunió ha estat el següent:

1. Lectura i aprovació de l’acta de sessió núm. 280, de 11 de setembre de 2020, i núm. 286, de 13 de novembre de 2020.
2. Mesures d'actuació Pla Integral de Formació Professional 2022-25
3. Proposta de modificació de la convocatòria d’oposicions a cossos docents per a l’any 2022
4. Proposta de modificació de l’Acord de Consell de Govern permís COVID
5. Proposta de resolució de convocatòria d’interins per al curs 2022-2023
6. Torn obert de paraula

Mesures d'actuació Pla Integral de Formació Professional 2022-25

UOB ha demanat al director general l'ajornament d'aquest punt de l'ordre del dia. Consideram que analitzar i fer aportacions a un pla quadriennal quan se'ns ha fet arribar l'esborrany fa només 48 hores és, com a poc, tenir poc respecte per la formació professional i pels docents que hi treballen.

Així mateix, hem fet saber al Sr. Baos què això de plans integrals, plans reactiva, plans de llengües estrangeres, aules d'emprenedoria, centres d'innovació, etc etc pot estar molt bé, però què el que necessita la Formació Professional és començar pel dia a dia dels docents que estan dins les aules i tallers.

En aquest sentit, li hem recordat que fa un any que estam pendents de solucions pel professorat tècnic, tant els que tenen titulació universitària com els que no, uns perquè s'han d'integrar en el grup A1 i els altres perquè queden en un "limbo" que ningú aclareix com acabarà, també li hem recordat que som la única comunitat que no disposa d'un miserable currículum propi i què, per tant, ens regim pels currículums de Ceuta i Melilla (es veu que el teixit productiu deu ser semblant al nostre), aquest fet, per exemple, fa que no disposem de desdoblaments en els mòduls pràctics ni que poguem adequar els currículums a les necessitats productives; o que no diu res quan des de Planificació li pispen les hores assignades a quota als coordinadors Erasmus d'FP o suquen els professors d'fp fent-los compensar hores lectives.
Tot això sense parlar d'infraestructures, recursos, reconeixement de la fp, podríem seguir hores posant de manifest les mancances d'aquests ensenyament, per la qual cosa, finalment, i trobant que "això li ve gros" hem demanat al Sr. Baos la seva dimissió.

Proposta de modificació de la convocatòria d’oposicions a cossos docents per a l’any 2022: modificació de les condicions de les proves i menys places.

La proposta de modificació de la convocatòria d'oposicions que se'ns ha presentat a la mesa d'avui farà que les oposicions del 2022 es regeixin pel redactat original del Real Decreto 276/2007, de 23 de febrero, por el que se aprueba el Reglamento de ingreso, accesos y adquisición de nuevas especialidades en los cuerpos docentes a que se refiere la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación, y se regula el régimen transitorio de ingreso a que se refiere la disposición transitoria decimoséptima de la citada ley. D'aquesta manera, deixaran d'aplicar-se les disposicions transitòries que va introduir el Reial decret 84/2018 i que han afectat els processos selectius de 2018, 2019 i 2020 (ajornats a 2021). 

El retorn a l'aplicació del Reial decret 276/2007 en el seu redactat original introdueix els següents canvis respecte a les oposicions de 2018, 2019 i 2020 (ajornades a 2021):

1. Reducció del número de bolles a escollir en el desenvolupament del tema. Es redueix una bolla en tots els trams, per la qual cosa quedarà de la següent manera:

• En les especialitats que tinguin un nombre no superior a 25 temes, s'ha d'escollir entre 2 temes (en comptes de 3).
• En les especialitats que tinguin un nombre superior a 25 temes i inferior a 51, s'ha d'escollir entre 3 temes (en comptes de 4).
• En les especialitats que tinguin un nombre superior a 50 temes, s'ha d'escollir entre 4 temes (en comptes de 5).

2. Canvis en el pes de la fase d'oposició i la fase de concurs. 

El redactat original del Reial decret 276/2007 estableix:

Per tal d’obtenir la puntuació global de tot el procediment selectiu cada comissió de selecció ha de ponderar en dos terços la puntuació obtinguda en la fase d’oposició (en comptes d'un 60%) i en un terç la puntuació obtinguda en la fase de concurs (en comptes d'un 40%). La puntuació global esmentada ha de ser la suma de les puntuacions obtingudes en la fase d’oposició i concurs un cop realitzada la ponderació. 

 

3. Canvis en la puntuació de l'experiència docent a la fase de concurs 

El redactat original del Reial decret 276/2007 estableix la següent baremació per a l'experiència docent prèvia:  

El màxim de puntuació per aquest concepte serà de 5 punts (en comptes de 7). Tots els apartats i subapartats han patit modificacions:

Per cada any d'experiència docent en especialitats del cos al qual opta l'aspirant, en centres públics s'obtindrà 1 punt (en comptes de 0,7).

Per cada mes d'experiència docent en especialitats del cos al qual opta l'aspirant, en centres públics s'obtindran 0,0833 punts (en comptes de 0,0583).

Per cada any d'experiència docent en especialitats de diferents cossos al qual opta l'aspirant, en centres públics s'obtindran 0,5 punts (en comptes de 0,35).

Per cada mes d'experiència docent en especialitats de diferents cossos al qual opta l'aspirant, en centres públics s'obtindran 0,0416 punts (en comptes de 0,0292).

Per cada any d'experiència docent en especialitats del mateix nivell o etapa educativa que l'impartit pel cos al qual opta l'aspirant, en altres centres s'obtindran 0,5 punts (en comptes de 0,15).

Per cada mes d'experiència docent en especialitats del mateix nivell o etapa educativa que l'impartit pel cos al qual opta l'aspirant, en altres centres s'obtindran 0,0416 punts (en comptes de 0,0125).

Per cada any d'experiència docent en especialitats de diferent nivell o etapa educativa que l'impartit pel cos al qual opta l'aspirant, en altres centres s'obtindran 0,25 punts (en comptes de 0,1).

Per cada mes d'experiència docent en especialitats de diferent nivell o etapa educativa que l'impartit pel cos al qual opta l'aspirant, en altres centres s'obtindran 0,0208 punts (en comptes de 0,0083).

Als efectes d'aquest apartat només es té en compte un màxim de cinc anys (en comptes de deu), cada un dels quals només ha de ser valorat en un sol dels subapartats anteriors.

A la següent infografia podeu veure els principals canvis, explicats anteriorment

Finalment, la Conselleria només convocarà 796 places que es repartiran per cossos, especialitats i illes de la següent manera (podeu veure-ho AQUÍ). Aquestes 796 places corresponen als romanents de les taxes de reposició de 2018, 2019 i 2020 que mancaven per convocar. Des de Conselleria han confirmat que finalment no sumaran les 384 places corresponents a la taxa de reposició de 2021 a les oposicions de 2022.

D'aquesta manera, les 384 places corresponents a la taxa de reposició de 2021 que teòricament s'havien de sumar a les oposicions de 2022 Conselleria les reservarà per proveir-les d'acord amb el que dicti la modificació del Real Decreto 276/2007, de 23 de febrero, por el que se aprueba el Reglamento de ingreso, accesos y adquisición de nuevas especialidades en los cuerpos docentes a que se refiere la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación, y se regula el régimen transitorio de ingreso a que se refiere la disposición transitoria decimoséptima de la citada ley. La modificació del Reial Decret 276/2007 regularà dues coses:

a) Com es proveiran les places corresponents a la taxa addicional per a l'estabilització (tot apunta que serà mitjançant un concurs de mèrits).

b) Com seran les oposicions a partir del 2023. Aquestes noves oposicions afectaran a les places provinents de les taxes de reposició.

Tot i que encara estam en el terreny de l'especulació i dels esborranys, alguns mitjans de comunicació ja s'han fet ressò de cap on poden anar els tirs. Podeu veure-ho AQUÍ i AQUÍ

Proposta de modificació de l’Acord de Consell de Govern permís COVID

S'ha prorrogat el permís COVID no retribuït per al 100% o 50% de la jornada en cas que els fills dels docents hagin de guardar quarantena o estiguin a l'espera del resultat de proves PCR. Des d'UOB Ensenyament hem seguit exigint que aquest permís sigui retribuït. Per això hem instat a la Directora General de Personal Docent a que es posi en contacte amb el Govern de les Illes Balears per veure si seria possible aprofitar el Pla de Conciliació i Corresponsabilitat de les Illes Balears 2021-2024, amb un pressupost de 157.778.544 € per obtenir els recursos necessaris perquè els docents puguin gaudir d'un permís retribuït.

Convocatòria interinitats 22-23. Segueixen les reivindicacions històriques d'UOB Ensenyament.

Fa una estona ha acabat la Mesa Sectorial on, entre altres temes dels que us informam en un altre resum, s'ha tractat la convocatòria d'interinitats pel curs 2022-23.

Dates

Pendent de la publicació de la resolució de la convocatòria al BOIB, el termini d'inscripció i/o modificació de dades a la borsa serà del 25 de gener al 23 de març de 2022.

Què hi ha de nou?

• S'ha consumat el final de l'excepcionalitat quan al professorat tècnic d'FP que disposava d'una moratòria fins a l'abril del 2022 per aportar una titulació de Grau per tal de poder romandre a les llistes. En el supòsit que no es pugui aportar la titulació abans del 23 de març es podrà esmenar el requisit si es disposa de la titulació abans del 30 d'abril, data en què acaba la moratòria.
• S'ha tornat a incloure la possibilitat de figurar a llistes del ciutadans del Regne Unit amb residència aquí abans del 2021, que havien estat exclosos a conseqüència del Brexit.
  
• S'ha llevat, com a tal, l'opció de voler o no places compartides o itinerants, per tant les opcions queden reduïdes a triar illes i jornades.
• El tràmit només admetrà la càrrega de documentació en format pdf.
• Canvis en l'oferiment de places en el tràmit extraordinari en els supòsits de places adjudicades en els tràmits ordinari o urgent i que hagin estat renunciades. En aquests casos, si la persona a la qual han adjudicat la plaça en el tràmit hi renuncia, es cridarà en primer lloc a una altra persona que també hi hagués optat i que s'ha quedat sense adjudicació.

Què ha demanat UOB?

Pel que fa a les bases generals:

• Reconsiderar l'excepcionalitat i la moratòria i que, per tant, s'allargui el termini fixat per aquells professors tècnics que encara no han aconseguit obtenir la corresponent titulació universitària. Si han desenvolupat fins ara la seva feina sense problemes, el que disposin d'un o altre títol no els fa més bons o més dolents.
• Que els mèrits corresponents a experiència docent i formació permanent es tenguin en compte fins el dia en què acaba la inscripció, això és a 23 de març, o, com a mínim, que es tanquin a 31 de desembre i no a 31 d'agost com figura a la convocatòria.
• Eliminar l'obligatorietat de seleccionar totes les places en l'adjudicació de destinacions de l'estiu.
• Incloure i considerar tutoritzats als aspirants aprovats en l'oposició i que no ha obtingut plaça en el procés selectiu. Un cop més, UOB Ensenyament ha estat la força sindical que ha posat la taula la situació d'aquest col·lectiu i hem seguit amb les reivindicacions que havíem assumit envers els aprovats sense plaça.

Pel que fa al barem de mèrits:

• Incloure l'experiència docent en escoles de música municipals que imparteixen ensenyaments reglats.
• Incloure l'experiència docent en universitats privades tal i com es va acordar el 2016, acord que no s'ha arribat a reflectir mai en les convocatòries.
• Reduir la puntuació per experiència docent en centres privats.
• Diferenciar la puntuació per experiència docent pública adquirida a les Illes Balears respecte d'altra adquirida en altres CCAA.
• Diferenciar la puntuació per experiència docent en escoletes públiques de la puntuació en escoletes privades.
• Baremar els títols de Graus superiors de Conservatori
• Baremar els títols de Formació Professional, sempre que no hagin estat vehiculars per obtenir el títol al·legat com a requisit.
• Baremar les titulacions obtingues en les Escoles d'Art
• Incloure com a formació permanent els certificats de professionalitat, publicacions de caire científic, tècnic o pedagògic, mèrits artístics i, en general, que es considerin aquells mèrits que figuren el el barem d'oposicions.
• Eliminar el límit de 10 punts a la puntuació dels aspirants que han aprovat sense plaça. Aquest límit fa que només es reconeixin dues convocatòries aprovades sense plaça (5 punts per convocatòria aprovada sense plaça), quan des d'UOB Ensenyament consideram que, malauradament, aquest ha de ser un mèrit que compti tantes vegades com es produeixi. Davant aquesta petició, la Directora General de Personal Docent s'ha mostrat receptiva a la proposta d'UOB Ensenyament i ha dit que ho estudiarien. Estarem atents a la materialització d'aquesta demanda que UOB Ensenyament ha defensat des de l'inici del moviment dels aprovats sense plaça.
  
  En general, l'administració no ha estat gaire receptiva ni està disposada a fer canvis significatius tenint en compte que probablement aquest serà el darrer any amb la normativa actual, ja que es preveuen canvis importants en la normativa estatal, així i tot no s'ha tancat en banda a estudir alguna de les propostes que hem presentat.
  
  

En el torn obert de paraula hem demanat que, en produir-se els canvis a nivell legislatiu se'ns convoqui a tantes reunions tècniques i/o grups de treball que siguin necessaris, a fi i efecte de poder treballar i consensuar tot allò que estigui al nostre abast i no esperar a negociar amb presses les properes convocatòries d'interinitats.

També hem demanat, vista la situació pandèmica, si hi ha previsió d'augmentar els anomenats "substituts exprés". La resposta és que està previst treure i adjudicar 20 places (14 a Mallorca, 4 a Eivissa, 2 a Menorca) en el primer tràmit de substitucions de gener.

Solidaritat i desobediència amb l'escola Turó del Drac

UOB defensa el model d’immersió lingüística català i crida a rebutjar la sentència del Tribunal Suprem.

«El català ha de ser la llengua vehicular de l’ensenyament a Catalunya», així ho afirmen des dels tres instituts del gironès que mantindran els seus projectes lingüístics front a la barbàrie imposada pel Tribunal Suprem a l’escola Turó del Drac de Canet. Des d’UOB ens afegim a aquesta proclama: el català ha de ser la llengua vehicular també a les Illes, sinó res la salvarà del perill en el que es troba com a llengua minoritzada.

A Espanya les llengües distintes de l’espanyol són menyspreades, aquest és un fet indubtable que patim els ciutadans de segona de les Comunitats amb una llengua en teoria cooficial.

La immersió catalana (i la basca i la gallega) fan nosa als colonialistes espanyols; poc els importa que sia (la catalana en aquest cas) un model òptim per fomentar la integració i el respecte, que el nivell dels alumnes arribi a una competència plena en ambdues llengües i que fins i tot els informes que es fan des del Consell d’Europa la recomanin com a exemple de multilingüisme escolar i defensa de les llengües regionals: la llengua catalana els fa nosa!

UOB crida que s’ha d’acabar amb aquest supremacisme lingüístic. Ara i sempre: a l’escola, el català no es toca!

M & M Fiction

Circular 243/2021

Les Illes Balears són un focus permanent d’atracció demogràfica. Això implica que, curs rere curs, es produeix un allau d’alumnat nouvingut. Això és un fet. És la realitat. I la Conselleria d’Educació, i més concretament la Direcció General de Planificació, Ordenació i Centres, dirigida pel senyor Antonio Morante, ho sap o ho toca saber.

D’altra banda, la quota de cada centre escolar s’elabora durant els mesos de maig i juny a partir de la informació disponible a aquell moment. Això és normal, perquè cal planificar el curs següent. Ara bé, en començar el curs molts centres ja han vist alterades les previsions fetes tres o quatre mesos abans, amb noves necessitats per canvis en la previsió de matrícula. A més, l’alumnat d’incorporació tardana segueix arribant al llarg del curs, assignat pel Servei d'Escolarització. Això també és un fet. També és la realitat. I la Conselleria d’Educació, i més concretament la Direcció General de Planificació, dirigida pel mateix Antonio Morante, hauria de reaccionar davant aquesta realitat. Sobretot si tenim en compte que es repeteix cada curs.

Però –i aquí rau el problema– el canvi a la realitat material de cada centre no implica canvis a la quota fixada. És igual quant insisteixin els centres en explicar a l’Administració quines són les seves necessitats reals a mesura que arriben nous alumnes, la majoria, si no tots, de categorització NESE; el problema s’agreuja amb alumnes NEE que, si no estan diagnosticats –i és molt difícil aconseguir un diagnòstic durant el curs, a no ser que el cas sigui d’una urgència extrema–, no impliquen l’arribada de nous recursos als centres. La resposta de la Conselleria és gairebé sempre la mateixa: que ho tendran en compte de cara al proper curs. Però els centres no necessiten la redefinició de quota i tot el que implica el curs següent, sinó aquí i ara. Els nins i nines no esperen. Els mestres i professors hem de resoldre la feina avui, no demà. Però a per a l’Administració els nins i nines, i els docents, només som xifres i estadístiques.

Això és gravíssim, perquè de la quota depèn, a més del nombre de docents assignats, la categorització de la tipologia de cada centre, i en conseqüència els recursos que se li assignen, tant pel que fa al professorat d’orientació, reforç i suport educatiu –a més del personal ATE–, com al nombre, horari i complement salarial dels equips directius. El resultat és que els centres han de fer front a la realitat canviant durant el curs amb una previsió fictícia per inflexible, perquè Planificació estableix una quota inamovible, mentre Escolarització –que, no us ho perdeu, està adscrita a la mateixa Direcció General i Departament– altera la dita quota enviant els nous alumnes als centres amb el seu mètode més estimat: ordeno y mando. Aquesta gent fa realitat el mandat bíblic aquell que diu “que la teva mà dreta no sàpiga allò que fa la teva mà esquerra”.

Quan demanam explicacions al Departament de Planificació i Centres, ens diuen que la quota dels centres sí que es revisa a mesura que canvien les necessitats reals. Ara bé –i aquí rau la qüestió– la tipologia dels centres no es revisa amb el mateix dinamisme, perquè la Resolució que ho regula –a la qual ens remeten– no ho permet. El cas és que la Resolució en qüestió contradiu aquesta versió perquè diu, literalment: “Aquests criteris són els que s'han de tenir en compte a I'hora de confeccionar els grups i la quota en el moment de planificar el proper curs i no per a les incidències que es puguin produir durant el curs”. Idò això és exactament el que denunciam. I en tot cas, ens feim aquestes preguntes: Qui fa la Resolució i té capacitat per canviar-la si escau? Qui no la vol canviar? I sobretot, per què?

D’altra banda, al Servei d’Escolarització ens han atès en un to amable que agraïm, però les seves explicacions tampoc no ens han convençut gaire. Diuen que els serveis de Planificació i Escolarització estan en comunicació regular i, si els centres ho demanen, i les partides pressupostàries no s’han esgotat, les necessitats s’atenen immediatament. En canvi, si la partida pressupostària s’ha exhaurit, el procés s’allarga, perquè s’ha de sol·licitar a Hisenda una nova partida. Una altra cosa –afegeixen– és que els centres reclamin més recursos dels que la Conselleria considera necessaris. En termes generals, expressen la seva satisfacció amb el procés d’assignació de nous recursos als centres en funció dels seus canvis de necessitats.

A UOB Ensenyament ens sobta molt tant l’afirmació del Departament de Planificació sobre la revisió dinàmica de les quotes com la satisfacció expressada pel Servei d’Escolarització, perquè les notícies que ens arriben de la realitat dels centres no quadren amb aquestes manifestacions: la realitat sembla ser ben diferent, perquè les necessitats d’avui només trobaran resposta demà, quan les necessitats hauran tornat a canviar. Tot això, suposant que les necessitats arribin a reconèixer-se. Quants alumnes que poden ser NESE no arriben a diagnosticar-se, o es diagnostiquen massa tard, per exemple?

A més, l’argument de les partides pressupostàries que es van esgotant i s’han de demanar a Hisenda ens sembla impresentable: com és possible que, si aquesta realitat es repeteix cada curs, no es prevegi una partida pressupostària suficient per fer-hi front de manera ràpida i dinàmica? En la nostra opinió la veritat és que la Conselleria no té cap intenció d'afrontar els problemes dels centres: això implicaria planificar i rascar-se la butxaca, és a dir, assignar recursos de manera generosa i racional, i molt ens temem que ‘generositat’ i ‘racionalitat’ són dos mots que no surten als glossaris ni de Martí March ni d’Antonio Morante. Ells dos s’estimen més crear una ficció d’èxit educatiu i docents ben tractats. Pobres docents! Pobre infància i joventut!

El resultat d’aquesta M & M (March-Morante) Fiction és, a més d’un servei educatiu molt deficient per a l’alumnat --molt especialment per als alumnes NESE, i més encara si són nouvinguts–, una sobrecàrrega laboral que està duent al límit bona part dels ensenyants. Simplement no arribam a tot, no tenim temps de produir materials, no podem exercir de manera adient l’acció tutorial, no podem gestionar el nombre d’alumnes NESE de les nostres aules, ni tampoc el nombre d’alumnes en general. I mentrestant, el feliç matrimoni polític March-Morante es mostra menys empàtic que mai: exigeix resultats –és a dir, exigeix aprovats massius, perquè no importa la realitat de quant aprenen els nostres joves, sinó només la ficció de les seves estadístiques irreals–, i exigeix papers i més papers, perquè l’allau burocràtic, a més d’acabar de rebentar les companyes i companys docents, permet dibuixar millor aquesta realitat paral·lela on s’han instal·lat des de fa massa temps. La seva cap, la Presidenta Armengol –sí, la mateixa que ens deu dues pujades de sou de les quals ens privà de manera arbitrària i amb excuses de mal pagador (mai millor dit)-- pot estar ben satisfeta: la guerra de l’actual Govern contra l’ensenyament públic i contra els seus docents és un èxit. Serà per això que s’omplen la boca amb la historieta de l’”èxit educatiu”?

A UOB Ensenyament comprenem perfectament la impossibilitat de preveure una quota perfecta el mes de juny. Però precisament per això exigim que la quota es revisi durant el curs de manera dinàmica per respondre les necessitats reals de cada centre, i que aquesta revisió tengui totes les conseqüències administratives que escaiguin. I, ja que hi som, i en termes més generals, també exigim que la Conselleria deixi de crear una ficció convenient i comenci a centrar-se als fets reals.

Palma, 13 de desembre de 2021

UOB Ensenyament posa de manifest l'emergència lingüística

UOB Ensenyament demana amb urgència a la Conselleria que es posi en marxa una diagnosi real del català a les aules.

Dimarts, dia 30 de novembre, es va reunir la Comissió Tècnica d’Assessorament per a l’Ensenyament de i en Llengua Catalana  (CTAELC), que concedeix les exempcions i homologacions en llengua catalana. Fidels als nostres principis de defensa d’una escola plenament en català, des d’UOB Ensenyament ens vam oposar a la concessió de les exempcions per la continuada ignomínia  que això suposa respecte la normalització de la llengua catalana en l’àmbit de l’ensenyament.

Al torn obert de paraula des dUOB Ensenyament vàrem demanar tenir dades reals sobre l’ús del català a les aules de les Illes Balears a tots els nivells i etapes educatives, tant pel que fa als alumnes com al professorat. 

La urgència de saber quina és la situació lingüística de cada centre és més que evident davant el retrocés en l’ús social de la llengua entre els joves (https://www.vilaweb.cat/noticies/llengua-de-esforc/) o la gran desigualtat entre la llengua catalana i la castellana pel que fa a la competència comunicativa en llengua oral en els alumnes de 6è de primària. Paradoxalment, aquesta desigualtat la va posar de manifest un estudi elaborat per la pròpia Conselleria d’Educació ja durant el curs 17-18 (https://www.dbalears.cat/balears/balears/2021/09/28/356997/inaki-aicart-gairebe-meitat-alumnat-primaria-competencia-positiva-llengua-catalana-escandalos.html)

Des d’UOB Ensenyament ja hem denunciat en repetides ocasions aquesta manca d’avaluació de la sitaució real del català a les aules des de l’anterior legislatura. En aquesta ocasió vam reiterar que no ens basta amb les dades que es presenten a principi de curs a Inspecció. Ho podem dir més alt però no més clar: el Decret de Mínims no es compleix en la totalitat dels centres de les Illes Balears! 

Fins i tot, a l’illa d’Eivissa on l’emergència lingüística és més flagrant, es parla de centres que no arriben al 20 % de classes en català (https://www.dbalears.cat/opinio/opinio/2021/11/10/358673/pacte-per-llengua.html).

La representant del Departament d’Inspecció Educativa, la Sra. Joana Lladó, va considerar que la reivindicació d’UOB Ensenyament és una aportació necessària i es va comprometre a traslladar-la a la Cap del Departament d’Inspecció Educativa, la Sra. Camila Tudurí. 

Així mateix, es va posar damunt la taula la necessitat d’un pla global per a fomentar unes actituds lingüístiques proactives i compromeses tan d’alumnes com professors envers l’ús de la llengua catalana com a llengua vehicular en els centres, tan dins com fora de l’aula.

La Directora General de Primera Infància, Innovació i Comunitat Educativa, la Sra. Amanda Fernández,   va remarcar que cal pensar bé quina és la manera més adient per poder tenir un estudi real de la situació.

Des de Política Lingüística també es va aprofitar la intervenció d’UOB per posar de manifest que cada vegada és més habitual trobar-se amb casos de manca d’equivalència real entre la competència lingüística (entesa en totes les seves dimensions) i les homologacions als títols de B2 i C1 que es donen quan s’acaba 4t d’ESO o 2n de Batxillerat. 

Per exemple, la modificació de notes a les juntes d’avaluació de final de curs de 4t d’ESO o 2n de Batxillerat, una decisió merament numèrica, pot fer que alumnes que a priori estaven suspesos en Llengua i literatura catalanes, d’acord amb els criteris d’avaluació i les evidències acumulades al llarg del curs per part del professor titular de l’assignatura, passin a estar aprovats i en conseqüència obtinguin una nivell B2. De la mateixa manera, el fet de modificar notes de Batxillerat a l’alça pot fer que alumnes arribin a tenir un C1 sense acreditar realment un domini de la llengua catalana corresponent a n’aquest nivell del MECR.

Davant aquesta situació, es va parlar que per ventura s’hauria de plantejar un canvi de normativa. Davant aquesta hipòtesi, la la representant del Departament d’Inspecció Educativa va contestar que, efectivament, s’hauria de revisar la normativa corresponent a homologacions si no hi ha una correspondència real entre el nivell homologat i el domini efectiu de la llengua per part de l’alumnat.

Des d’UOB Ensenyament recollim aquestes bones intencions però ens mantindrem ben atents a aquests compromisos amb l’objectiu que es faci la feina que fa anys que demanam: una diagnosi real del català a l’escola que faci veure la realitat d’emergència lingüística en la qual ens trobam.

No al mossatge a la concertada. Per un accés just i meritocràtic a l'escola pública.

Circular 242/2021

COMUNICAT DE PREMSA

UOB Ensenyament posa de manifest el transvasament de professorat interí de l’escola concertada cap a la pública que s’ha produït des del curs 2018-19 a conseqüència del canvi en el barem de valoració dels mèrits dels docents interins. 

Per entendre com s’ha produït aquest transvasament cal tenir present com s’ordena la llista d’interins d’ençà del curs 2018-2019. Així idò, les primeres posicions de la llista d’interins de qualsevol especialitat les ocupen els i les docents que han estat tutoritzats/des (interins I), és a dir, aquells i aquelles que ja han treballat 30 dies consecutius a un mateix centre escolar públic i han rebut positivament la tutorització. A aquests docents, un cop tutoritzats, se’ls aplica el barem complet (experiència docent a l'Administració educativa, tant pública com privada i privada concertada, formació acadèmica i, activitats de formació permanent). 

A continuació, els segueixen els docents que NO han estat tutoritzats (interins S), i que fins el curs 2017-18 eren ordenats només pels dies treballats a l’ensenyament públic i, en cas d'empat, per nota mitjana d'expedient acadèmic, però que, amb el canvi introduït de fa tres cursos, han passat a ordenar-se, independentment que hagin treballat o no a la pública, també segons la puntuació resultant de l'aplicació del barem complet que, com ja hem apuntat, inclou, entre d’altres, l’experiència docent a centres privats i concertats. 

Aquest canvi en la baremació ha permès que els docents interins no tutoritzats que compten amb experiència a la concertada, puguin especular, especialment a les especialitats més concorregudes, de com quedarien posicionats a la llista d’interins una vegada tutoritzats. D’aquesta manera, molts d’ells esperen el moment idoni per fer el salt de la privada/concertada a la pública per mirar de quedar el més amunt possible en la llista d’interins tutoritzats. Aquesta jugada els permet, fins i tot, mirar d’arribar a agafar vacants o substitucions per a tot el curs escolar ja durant les adjudicacions d’estiu del curs següent.

Aquesta situació perjudica de dues maneres diferents als interins que no compten amb experiència a la concertada:

a) Interins no tutoritzats (sense experiència a la concertada): veuen com cada vegada es troben més abaix en la llista de no tutoritzats i per tant més difícil tenen el fet d’aconseguir la seva primera susbstitució que es permeti passar a ser tutoritzats.

b) Interins tutoritzats (sense experiència a la concertada): es veuen obligats a perpetuar el seu èxode docent per les diferents illes o agafar substitucions enfora de casa seva ja que es veuen superats per aquells nous interins tutoritzats que sí que compten amb experiència a l’escola concertada i poden arribar a agafar vacants o substitucions per a tot el curs escolar.

Des d’UOB Ensenyament no podem deixar de mostrar-nos contraris a n’aquesta gestió del barem d’interins des del moment que per accedir a l’escola concertada no se segueix cap  sistema d’accés basat en la capacitat, mèrit i publicitat, tot i estar també aquests centres finançats amb fons públics.

Així les coses, d’acord amb la normativa a dia d’avui, el que dona accés a la pública (o almenys ho facilita en el cas de moltes especialitats) és haver treballat a la concertada. No serveix de res tenir molta formació, compta haver passat pel mossatge amb què s’ha convertit l’experiència a la concertada. Ras i curt. 

Aquesta situació s'ha vist incrementada per l’augment de les contractacions de docents en els darrers cursos per mor de l’augment de la població escolar i de la declaració de vulnerabilitat generada per la COVID-19 (especialment durant el curs 2020-2021, abans de la vaccinació dels docents). Per aquest motiu, només ha estat fins el curs actual 2021-2022, quan l'impacte d'aquest greuge comparatiu ha estat més evident. 

El número de tutoritzats així ho reflecteix. Ha de passat de 560 el curs 2017-18 a 829 el curs 2018-19 (primer curs amb el nou sistema de barem d’interins), 575 el curs 2019-20 (segon curs amb el nou barem d’interins, coincidint amb l’inici de la pandèmia) i 1.401 el darrer curs 2020-21 (primer curs amb el professorat sense vacunar i, conseqüentment amb moltes baixes per vulnerabilitat, motiu pel qual es van crear les brigades de substitucions Covid express). 

Des d’UOB ens mostrem contraris a què aquest transvasament massiu faci baixar de posicions als interins de la pública quan aquests han fet l’esforç d’agafar substitucions o vacants lluny de la seva residència habitual i/o han ajornat els seus projectes vitals. Sempre hem defensat l'itinerari meritocràtic públic i així ho seguirem fent.

Per tot això, demanarem que de cara a la propera convocatòria d'interins la Conselleria d’Educació, com a responsable directe d’aquest greuge, estableixi mesures per protegir al professorat de la pública. 

Volem una llista única i transparent, que permeti a tothom treballar alhora a la concertada i a la pública segons els principis de la mèrit, capacitat i publicitat i, fins que això no sigui així, demanem a la Directora General de Personal Docent que es torni a l’anterior sistema en el qual l’experiència a l’escola concertada no comptava entre els interins no tutoritzats i, només comptava una vegada s’havia completat la tutorització.

 PER UN ACCÉS JUST I MERITOCRÀTIC A LA FUNCIÓ PÚBLICA!

Palma, 29 de novembre de 2021

Conselleria no deixa de sorprendre'ns. Oferta pública d'ocupació 2021 i Convocatòria d'oposicions 2022.

 

Avui, 26 de novembre de 2021 a les 16h ha tingut lloc una Mesa Sectorial Extraordinària amb la Directora General de Personal Docent, Rafaela Sánchez, el Cap del Departament de Personal Docent, Albert Flores, la Cap Departament de Primera Infància, Elena Landa, la Cap de Servei de Provisió Educativa, Mª Antònia Alzamora, el Cap de Servei d'Educació Secundària, Marco Alarcón i el Cap de Servei d'Educació Primària, Miquel Bujosa.

Els punts dels quals hem parlat han estat els mateixos que la Mesa passada:

1. Esborrany de proposta d’acord de Consell de Govern pel qual s’aprova l’oferta pública        d’ocupació per a l’any 2021 corresponent al personal funcionari dels cossos docents no universitaris al servei de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.
2. Esborrany de Resolució de la directora general de Personal Docent per la qual es convoquen les proves selectives d’ingrés, accés i adquisició de noves especialitats als cossos docents de professors d’ensenyament secundari, de professors tècnics de formació professional, de professors d’escoles oficials d’idiomes i de mestres a les Illes Balears. D'ara endavant, Convocatòria d'oposicions per al 2022.

Pel que fa al segon esborrany d'oferta pública d'ocupació per a l'any 2021 que ens han presentat avui, la diferència respecte del primer esborrany que s'havia tractat a la Mesa de dilluns era que s'havien eliminat les 747 places corresponents a la taxa addicional per a l'estabilització de l'ocupació temporal. 

D'aquesta manera, l'oferta pública d'ocupació per a l'any 2021 passava de 1132 places en el primer esborrany (385 provinents de la taxa de reposició del 2021 + 747 provinents de la taxa addicional per a l'estabilització) a 385 places corresponents a la taxa de reposició del 2021.

No obstant, per entendre el conjunt de la situació, cal analitzar també la comparativa entre l'esborrany de convocatòria d'oposicions per al 2022 que ens presentaren dilluns, on hi figuraven 1408 places i l'esborrany que ens han presentat avui que passava a 796 places.

Des d'UOB Ensenyament interpretàvem aquesta reducció com una mostra de prudència per part de la Conselleria per veure com s'acabava de concretar el Projecte de Llei de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en el treball públic (procedent del Reial Decret-Llei 14/2021, de 6 de juliol) que actualment s'està tramitant en el Congrés dels Diputats. 

Així les coses, des d'UOB Ensenyament hem votat favorablement al segon esborrany d'oferta pública d'ocupació per dos motius. Per una banda, entenem que d'aquesta manera es convocaven unes oposicions on es treia un nombre de places raonable i permetia presentar-s'hi als companys que s'estan preparant i per l'altra s'evitava treure a oposició les 747 places de la taxa addicional d'estabilitat mentre s'esperava a la publicació del Projecte de Llei de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en el treball públic.

Enteníem que aquesta proposta de terme mig permetia abordar el problema de l'elevada taxa d'interinitat des d'una panoràmica que mirés d'aixoplugar, en la mesura del possible, tant aquells companys que fa molts d'anys que treballen i que en funció de com quedi el Projecte de Llei de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en el treball públic podien ser susceptibles d'accedir a una plaça per una altra via (pendent de concretar) però al mateix temps seguia traient places a oposició com a mecanisme ordinari d'ingrés als cossos docents com des d'UOB hem defensat. 

La sorpresa de totes les forces sindicals ha estat que una vegada havíem votat el primer punt, i estàvem parlant de l'esborrany de la convocatòria d'oposicions per al 2022, se'ns ha informat que a les places que figuren a l'esborrany que teníem i que la setmana que ve sortirà publicada al BOIB, se li hauran de sumar amb una modificació d'ampliació de places que sortirà previsiblement dins el mes de gener, amb les 385 places corresponents a la taxa de reposició de l'any 2021. És a dir, a la convocatòria d'oposicions per al 2022 hi haurà un total de 1180 places.

Des d'UOB Ensenyament trobam molt lleig que aquesta informació se'ns hagi donat de manera calculadament tacticista a posteriori de la votació de l'oferta pública d'ocupació per a l'any 2021. 

Per conèixer finalment com quedarà el nombre de places de cada especialitat a la convocatòria d'oposicions per al 2022 (accedir a l'enllaç) a les places que figuren a la pròpia convocatòria d'oposicions, se li han de sumar les places per illes i especialitat que figuren a l'esborrany de l'oferta pública d'ocupació per a l'any 2021 (accedir a l'enllaç).

Així les coses, amb la convocatòria d'oposicions per al 2022 es treuran a oposició tots els romanents de places corresponents a les taxes de reposició dels anys 2018, 2019, 2020 i 2021.

 

Des de Conselleria ens han confirmat que les places corresponents a la taxa addicional d'estabilitat (747) més les que es consolidin d'acord amb els criteris de consolidació de plantilles orgàniques (al voltant de 300) es convocaran de manera extraordinària d'acord amb el que estableixi Projecte de Llei de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en el treball públic un cop aquest es publiqui que segons sembla hauria de ser abans de finals d'any. A falta de veure com queda finalment el text, pareix que cobra força la hipòtesi d'un concurs de mèrits però com deim, a dia d'avui, només és una hipòtesi. Així idò, la Directora General de Personal Docent, ha deixat ben clar que la intenció del Ministerio és estabilitzar places, no persones.

També se'ns ha informat que des del Ministerio es farà una modificació del Real Decreto 276/2007, de 23 de febrero, por el que se aprueba el Reglamento de ingreso, accesos y adquisición de nuevas especialidades en los cuerpos docentes a que se refiere la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación, y se regula el régimen transitorio de ingreso a que se refiere la disposición transitoria decimoséptima de la citada ley. Aquesta modificació es produiria durant el primer semestre de l'any 2022. A falta de més notícies, els rumors apunten a una possible modificació en la direcció que les proves no siguin eliminatòries però com deim, a dia d'avui només són rumors. Des d'UOB Ensenyament estarem ben atents a n'aquesta modificació i informarem tan bon punt tenguem més informacions per prendre'n un posicionament.

Cal recordar, sobretot pels docents que han participat en el Concurs de trasllats d'àmbit autonòmic, que el procés de consolidació de plantilles orgàniques és independent als canvis que hi hagi hagut en l'oferta pública d'ocupació per a l'any 2021 i que per tant, les places que es consolidin com a orgàniques (places de quota ocupades ininterrompudament de del curs 2018-2019) també seran places a les quals podran optar. 

Des d'UOB Ensenyament som conscients que passam per un moment de canvis profunds que afecten el col·lectiu. Fidels als nostres orígens participatius i assemblearis actuarem a partir dels dictats dels acords presos en assemblea on tota l'afiliació hi te veu i vot. 

Seguirem informant de qualsevol novetat que es produeixi.

UOB planta cara a les violències contra les dones

Circular 241/2021

“Si me maten, trauré els braços de la tomba i seré més forta"

 Minerva Mirabal

Quatre dècades han passat des que Amèrica Llatina va marcar el 25 de novembre com el Dia Internacional de la No Violència contra les Dones, en honor a les dominicanes Minerva, Patria i María Teresa Mirabal, tres germanes assassinades el 25 de novembre de 1960 per ordre del dictador Rafael Leónidas Trujillo, de qui eren opositores. Vint anys després, Nacions Unides declarava aquesta mateixa data com Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra la Dona. 

Malgrat tots els esforços des de llavors, la històrica desigualtat entre homes i dones continua afectant no només a la seva integritat física sinó al reconeixement de la seva dignitat.

El sindicat UOB Ensenyament durant molt de temps ha demanat que la nostra administració desenvolupi correctament el Pla d’Igualtat. De fet, amb l’aprovació de la Llei Orgànica 3/2007, per a la igualtat efectiva de dones i homes, així com de la Llei 7/2007, de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic ja s'instaurava l’obligació de les administracions públiques d’elaborar i aplicar un pla d’igualtat per al seu personal. 

Emperò, quins van ser els fets perquè Conselleria a correcuita a finals del curs passat posés a l’abast un Protocol d’assetjament? Doncs es van haver de vulnerar els drets de la nostra companya de l’IES Madina Mayurqa perquè Inspecció Educativa integrés el Pla d’Igualtat i Coeducació. Es va incomplir de manera clara el mandat de l’article 46 de la Llei d’Igualtat, que diu que les administracions públiques de les Illes Balears han d’adoptar les mesures necessàries perquè hi hagi un entorn laboral lliure d’assetjament sexual i d’assetjament per raó de sexe. 

Des del nostre sindicat hem estat i seguirem estant al costat i del costat de les víctimes, donant suport a la legítima reivindicació del dret de les dones a no patir cap tipus de violència i exigim no escatimar esforços per part de les administracions en la detecció i la prevenció de la violència de gènere en totes les seves formes i en tots els àmbits. Per tot això, volem manifestar la nostra solidaritat amb la companya de l’IES Madina Mayurqa, i tot el nostre suport. A més, instam a la Conselleria d’Educació que activi els protocols, tant de prevenció com d’actuació necessaris per a què una situació lamentable i perfectament evitable com aquesta no es torni a repetir mai més.

Primer plantilles, després concurs!

PRIMER PLANTILLES, DESPRÉS CONCURS!

Circular 240/2021

Ahir dilluns es va tancar el procés administratiu per participar al Concurs de Trasllats d’àmbit autonòmic. Un any més, els docents hem hagut de participar-hi sense disposar de tota la informació adient, és a dir, sense saber quina és la relació de places de plantilla orgànica que són objecte de Concurs. UOB Ensenyament expressa el seu desacord.

I ho feim perquè aquesta és una anomalia --una més-- que no per tradicional resulta més acceptable. Us imaginau participar a una rifa on l’organitzador us digués “comprau els bitllets i, en haver-los repartits tots, ja us direm quins són els premis”? Nosaltres tampoc.

És veritat que, en concursar, cap funcionari pot saber a priori si la plaça que desitja estarà o no lliure, perquè això és impossible d’esbrinar abans què tots els concursants hagin postulat. Ara bé, la lògica d’un procés de concurs transparent seria començar per definir i publicar les places en joc i, després --i no abans-- convocar-lo. L’actual procediment, que és just l’invers, genera sensacions com si l’Administració jugués amb nosaltres, i ens fes passar a un i altre costat del mirall de n’Alícia en funció de la seva voluntat arbitrària, i no del lògic ordre de les coses.

UOB Ensenyament no vol acceptar aquesta anomalia, per molt que hagi esdevingut una trista tradició, i per això ha demanat explicacions als responsables de la Conselleria tant a la darrera Mesa sectorial sobre el Concurs de Trasllats com també a la relativa a les plantilles orgàniques dels centres. En ambdues ocasions hem rebut el mateix patró de resposta: vagues i gens convincents al·lusions a dificultats tècniques, a la complexitat del procés, o a les vacants resultants de les jubilacions --tanmateix les jubilacions imprevistes es produeixen al llarg de tot l’any--, com si el procés es pogués simplificar pel fet de publicar les places a destemps.

No volem ser malpensats, però trobam necessari assenyalar que, si algú volgués aprofitar aquesta avinentesa per manipular el resultat del concurs, podria fer-ho. Per exemple, podria bloquejar-se alguna plaça en veure que un docent amb massa punts l’ha demanada, amb l’esperança de què n’hi toqués una altra, i mirar de “reservar la plaça” per a un docent amb menys punts i més del gust de “la superioritat”, que podria concursar el curs següent.

No estam ni insinuant que això estigui passant efectivament, ni tampoc que aquesta sigui la intenció de la Conselleria en invertir l’ordre lògic de les coses. Però sí que volem assegurar que cap ombra de sospita pugui mai planejar ni sobre aquest ni sobre cap altre procés administratiu públic. En altres paraules, volem defensar el principi de transparència administrativa perquè trobam que així tothom hi guanya, incloent la pròpia Administració, que veuria reforçada la seva credibilitat si planifiqués el processos amb més temps i iniciés un procés tan complex amb la deguda antelació.

Planificació, lògica i transparència: vet aquí un triple principi que hauria de resultar irrenunciable per a qualsevol administració. Més encara en tractar-se d’una administració educativa: si la comunitat docent sap que una de les seves principals funcions és ensenyar l’alumnat a pensar, és lògic que tot docent esperi que les decisions de la seva Conselleria siguin producte de pensament, i no de la improvisació o de la incapacitat per planificar o esbrinar les conseqüències de fer les coses alterant el seu ordre raonable.

UOB rebutja el model d'oposicions plantejat per Conselleria de cara al 2022

Avui, 22 de novembre de 2021 ha tingut lloc una Mesa Sectorial amb la Directora General de Personal Docent, Rafaela Sánchez, el Cap del Departament de Personal Docent, Albert Flores, la Cap Departament de Primera Infància, Elena Landa, la Cap de Servei de Provisió Educativa, Mª Antònia Alzamora, el Cap de Servei d'Educació Secundària, Marco Alarcón i el Cap de Servei d'Educació Primària, Miquel Bujosa.

A banda de l'aprovació d'actes de meses anteriors i del torn obert de paraula, els dos punts a tractar a l'ordre del dia d'avui eren:

1. Esborrany de proposta d’acord de Consell de Govern pel qual s’aprova l’oferta pública d’ocupació per a l’any 2021 corresponent al personal funcionari dels cossos docents no universitaris al servei de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

2. Esborrany de Resolució de la directora general de Personal Docent per la qual es convoquen les proves selectives d’ingrés, accés i adquisició de noves especialitats als cossos docents de professors d’ensenyament secundari, de professors tècnics de formació professional, de professors d’escoles oficials d’idiomes i de mestres a les Illes Balears.

Pel que fa a l’oferta pública d’ocupació per a l’any 2021, la principal novetat és que enguany, trobem que la taxa de reposició per al 2021 s'ha incrementat fins al 110% fet que correspon a 385 places. 

Cal recordar que a causa de la no-convocatòria de processos selectius l'any 2021 (els que es varen celebrar el juny-juliol de 2021 eren els ajornats de 2020) encara hi havia places pendents de convocar relatives a les taxes de reposició del 2018, 2019 i 2020. 

A més de les places procedents de les taxes de reposició, fruit del Reial Decret-Llei 14/2021, de 6 de juliol, de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en el treball públic (el conegut popularment com Icetazo) s'afegeix una taxa addicional per a l'estabilització de l'ocupació temporal que es tradueix en la consolidació com a places orgàniques d'aquelles places vacants que des del curs 2018-2019 s'hagin hagut de menester curs rere curs. 

D'aquesta manera, les 1408 places que Conselleria vol treure a les oposicions del 2022 surten a partir de places de les oposicions no celebrades del 2021, la taxa de reposició del 2021 augmentada en un 110% i la places fruit de la taxa addicional per a l'estabilització de l'ocupació temporal.

Davant aquestes xifres, des d'UOB Ensenyament hem recordat a la Conselleria que actualment estam al voltant d'una mitjana del 26% d'interinatge i que d'acord amb les directrius europees s'ha d'arribar al 8% a 31 de desembre de 2024. Al marge de com s'acabin concretant els processos selectius i dels canvis que puguin experimentar a partir de la publicació del Projecte de Llei de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en el treball públic (procedent del Reial Decret-Llei 14/2021, de 6 de juliol)  que s'està tramitant en el Congrés dels diputats, això vol dir que d'acord amb els tempos que segueixen els processos selectius a educació, la Conselleria estaria en disposició de convocar 3 processos selectius fins a finals de 2024: juny-juliol 2022, juny-juliol 2023 i juny-juliol 2024. 

Fet aquest recordatori, des d'UOB Ensenyament hem demanat a la Conselleria si les ofertes públiques d'ocupació que es preveuen treure per poder executar aquests 3 processos selectius fins a finals del 2024 tenen present que hi pot haver canvis pel que fa a la situació dels interins que han treballat més de cinc anys (a falta de la publicació del redactat definitiu del Projecte de Llei, segons les esmenes presentades sembla que aquest és l'acord al qual s'ha arribat) i que per tant s'hauria de preveure (o almenys esperar) a veure com es concreta el text legislatiu per si hi ha places que s'haurien de reservar per als interins que compleixin amb aquestes característiques.

La resposta per part de la Directora General de Personal Docent ha estat que quan es publiqui el text del Projecte de Llei es podrà començar a veure si hi ha canvis o no pel que fa als processos selectius. A més, ha posat de manifest que el mateix Projecte de Llei estableix el termini d'un any a partir del moment de la seva publicació per adaptar la llei a sanitat i educació. Així idò, en cas que el Projecte de Llei es publiqui entre finals d'enguany o a principis de 2022, la transposició de la normativa tan a sanitat com a educació no seria una realitat fins a finals del 2022 o principis del 2023. Per aquest motiu la Conselleria s'excusa dient que no poden esperar i que consideren que el millor és convocar els processos selectius mitjançant la normativa actual de l'oposició-concurs en el format que s'ha fet a les darreres convocatòries. 

Davant aquesta resposta, des d'UOB Ensenyament hem tornat a exigir a la Conselleria que faci públiques les seves explicacions ja que correspon a l'Administració trobar una solució i raonar les decisions que pren al respecte.

Per mor d'aquesta manca de posicionament públic de la Conselleria, UOB Ensenyament ha votat en contra de l'Oferta pública d’ocupació per a l’any 2021 corresponent al personal funcionari dels cossos docents no universitaris al servei de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

L'altre punt que s'ha debatut ha estat l'esborrany de la convocatòria de les proves selectives d’ingrés, accés i adquisició de noves especialitats (esborrany de la convocatòria d'oposicions).

La Conselleria, tot i haver celebrat una Mesa Sectorial Extraordinària amb la presència del conseller el passat 29 d'octubre per anunciar-nos els seus plans de convocatòria d'oposicions, ha decidit presentar un esborrany que és idèntic en allò essencial a les resolucions de convocatòria d'oposicions que s'han fet d'ençà del 2017. Des d'UOB Ensenyament ja vàrem fer explícita la defensa del model d'oposicions acordat per l'assemblea d'afiliats (podeu veure-ho AQUÍ) i tot i que el mateix conseller va veure amb bons ulls algunes de les nostres propostes, al text que s'ha debatut avui no s'ha tocat ni una coma!

El model d'oposicions consensuat per l'assemblea d'UOB Ensenyament parteix de la premisa que el sistema d’accés a la Funció Pública ha de valorar la capacitat docent de l’aspirant i els coneixements de la matèria s’han de donar per suposats des del moment que aquest té la titulació requerida per poder participar en el concurs-oposició. En conseqüència amb això, reclamam l'eliminació de la prova escrita i els exercicis teòrics.

Així mateix, consideram que el sistema d’accés ha de ser just en la mesura que no ha de tancar portes als interins que fan feina i no disposen de gaire temps per preparar els temaris d’oposició, ni tampoc a les persones que fa poc que han acabat els estudis i encara no han entrat en el sistema de substitucions i no han tingut oportunitat de treballar i, per tant, de tenir una bona puntuació en la fase de concurs.

Per tot això la proposta d'UOB Ensenyament es concreta en:

Una oposició-concurs en la qual els aspirants defensaran oralment un tema escollit entre els que hauran sortit per sorteig. L’aspirant disposarà de dues hores per a preparar-ne l'exposició, en la qual demostrarà el grau de coneixement del tema i les aptituds pedagògiques, didàctiques i tècniques i farà ús dels recursos que consideri oportuns. El tribunal avaluarà i notificarà a l’Administració la qualificació de cada aspirant. La prova no serà eliminatòria. Acte seguit, l’administració baremarà els mèrits i l'experiència dels aspirants que han passat la fase d’oposició.

L’oferta de places es dividiria en dos grups per tal que tothom tengui oportunitats, un per a interins amb experiència i un altre per a la resta, en el benentès que ambdós grups compartiran el mateix model de prova i criteris de qualificació.

El model d'oposicions defensat per UOB Ensenyament també incorpora els següents aspectes, acordats en assemblea:

• Actualització dels temes d'acord amb les necessitats de l'alumnat, en constant evolució.

• Publicació dels ítems, de la puntuació i dels criteris de qualificació dins la convocatòria.

• Rúbrica a disposició dels aspirants que ja s’han examinat per saber els ítems assolits.

• Resposta escrita i argumentada a petició dels aspirants en relació a la qualificació obtinguda.

• Elecció del president del tribunal per sorteig.

• Eliminació de l’experiència com a professor de Religió al barem.

• Baremació de l’experiència docent a la universitat.

Davant la nostra proposta, des de la Conselleria ens han dit que s'han valorat totes les propostes presentades però l'administració ha decidit no modificar de forma dràstica la resolució respecte als darrers 3 anys per beneficiar a tothom. Han argumentat que introduir canvis molt significatius en el model d'oposicions perjudicaria als opositors que ja tenen clar quin és el model. Des d'UOB Ensenyament consideram que precisament el que perjudica als opositors és l'actual model i que per això cal canviar-lo.

Tornant a l'esborrany que ens han presentat a la Mesa d'avui cal fer referència a les places del cos de Professors Tècnics de Formació Professional. A l'espera de rebre la confirmació des de Madrid, sembla que aquesta serà la darrera convocatòria en que es treuran places d'aquest cos ja que les especialitats de PTFP es passaran a integrar dins el cos de Secundària d'acord amb la nova Llei de Formació Professional. En qualsevol cas, es tendrà aquesta confirmació abans de la publicació de la convocatòria en el BOIB. També referent a la Formació Professional, l'esborrany de la convocatòria inclou dues especialitats noves a l'annex 6 referent a Fabricació i instal·lació de fusteria i mobiliari.

Una novetat destacable que ha inclòs l'esborrany respecte d'altres convocatòries ha estat la inclusió de la base 6.5 referent a l'embaràs i part d'alguna de les aspirants que es pogués produir immediatament o durant la realització de les oposicions. D'acord amb aquesta base aquelles aspirants que es trobassin en aquesta circumstància podrien realitzar la prova o proves que tenguessin pendents però sense que aquesta excepció suposés un perjudici per als seus companys i sempre i quan es complissin els terminis establerts per als tribunals. Des d'UOB Ensenyament hem reclamat que es facin públics aquests terminis i temps establerts que des de Conselleria donen als tribunals.

Una altra novetat significativa és la que afecta a l'inici de les proves selectives. D'acord amb l'esborrany aquestes comencen a partir de dia 17 de juny de 2022. Des de Conselleria ens han explicat que aquest redactat no explicita que necessàriament la primera prova sigui dia 17 de juny sinó que han adoptat aquesta fórmula per tenir marge de maniobra per poder convocar la primera prova el mateix dia que ho facin les altres comunitats autònomes, especialment la Comunitat Valenciana i Catalunya i així reduir el possible efecte crida per als opositors d'altres territoris. Així idò, el dia exacte de la primera prova es publicarà més endavant. En aquest punt des d'UOB Ensenyament hem tornat a reclamar que es concedeixi un dia de llicència als opositors que s'han de desplaçar entre illes, el dia abans de les proves. 

Les reivindicacions que ha fet UOB Ensenyament sobre l'esborrany d'oposicions han estat:

• Demanar la unificació de criteris dels tribunals d'una mateixa especialitat (els mateixos per a les quatre illes). Un exemple seria proporcionar unes rúbriques als tribunals. Pensam que aquestes directrius han de sortir de la Conselleria. Necessitem un nivell de concreció més acurat. Pensam que no es pot dir que cada tribunal farà una interpretació de la resolució, ja que això acaba generant l'aplicació de diferències quant a criteris.

• Exigir que es prioritzi la inclusió d’un inspector en aquells tribunals d’aquelles especialitats minoritàries per qüestions d’efectius es sol donar una repetició quasi total dels membres del tribunal, procés rere procés. Per exemple en el cas del Conservatori. 

• Insistir en afegir al final les causes d’abstenció: haver estat membre del tribunal en un o més dels tres cursos anteriors o haver estat nomenat alguna vegada a partir dels 55 anys.  Davant aquesta petició la Cap de Servei de Provisió Educativa ens ha respost que la regulació d'allò que afecta als tribunals es concreta en una resolució exclusiva per a tribunals. Des d'UOB Ensenyament ja n'érem conscients d'aquest fet però hem aprofitat per exigir que aquesta resolució també es negociï en Mesa Sectorial, petició que ha estat acceptada per part de la Direcció General de Personal Docent.

• Reclamar que a l’apartat b) «Determinar i homogeneïtzar els criteris d’actuació dels tribunals», s’hi afegeixi la paraula «publicar»: per tant, que el punt 5.8.1 quedi redactat de la següent manera: «Determinar, homogeneïtzar i publicar els criteris d’actuació dels tribunals» per tal d’assegurar la coherència de les actuacions dels tribunals.

• Tot i rebutjar l'actual model d'oposicions, pel que fa a l'esborrany que se'ns ha presentat, hem defensat:

• Que la prova d’Unitat didàctica i Programació es faci en primer lloc.
• Que es puguin llegir les parts escrites de la primera prova en veu alta davant al tribunal de forma voluntària.
• Hem demanat que la Part B de la Primera Prova (Prova pràctica), sigui la mateixa a totes les illes. 
• Hem insistit que la primera prova no sigui eliminatòria i que es pugui reclamar just després de la publicació de la puntuació de la primera prova. Que la reclamació es pugui adreçar a la part A, la part B o ambdues i que s’hagin de resoldre les reclamacions abans de passar a la segona prova.
• Hem reclamat que l’Administració es responsabilitzi dels mitjans tècnics i electrònics, no l’aspirant, i que posi a disposició una pantalla electrònica.
• A la Part A de la segona prova (Exposició i defensa d’una programació didàctica), on l'aspirant pot fer servir un guió DIN A4 per una cara que en finalitzar haurà de lliurar al tribunal, que quedi explicitat que aquest guió es podrà dur des de casa per evitar greuges comparatius entre tribunals que si que ho permeten i tribunals que exigeixen que l'aspirant elabori el guió durant l'hora de la tancada. 
• Hem denunciat l'absurditat del barem de mèrits que només valora fins a un nivell B2 dins l'apartat 2.4.2. reservat a titulacions de règim especial (EOI) mentre que els nivells C1 i C2 es valoren dins l'apartat 3, apartat on també s'hi inclou la formació permanent. Això fa que molts d'opositors ja tenguin aquest apartat 3 cobert només amb la formació permanent i per tant han de fer passar un nivell C1 o C2 com si fos un B2 perquè els compti (0'5p) dins l'apartat 2.4.2. Des d'UOB Ensenyament consideram que és ridícul i que va en contra de la meritocràcia. Davant aquesta petició, novament la Conselleria s'ha excusat dient que el barem ve fixat pel Reial Decret 276/2007 i que ells no tenen marge de maniobra.

Davant aquest esborrany d'oposicions que no s'acosta ni de bon tros al model d'oposicions consensuat per l'assemblea d'UOB Ensenyament i d'acord amb la situació actual, pendents de la concreció i publicació del Projecte de Llei de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en el treball públic des d'UOB Ensenyament ens hem obert a la possibilitat d'ajornament de la publicació de la convocatòria d'oposicions, sempre i quan aquest ajornament no impliqui la pèrdua de les places a convocar. 

Davant la pressió rebuda en aquesta direcció per part dels sindicats, la Directora General de Personal Docent s'ha compromès a sol·licitar un informe jurídic per avalar la possibilitat d'ajornament de la publicació de la convocatòria sense la pèrdua de les places. 

En el torn obert de paraula hem demanat sobre la situació del procés d'elaboració curricular i hem tornat a reclamar que es compti amb la participació dels docents en actiu per a l'elaboració de la part autonòmica de la concreció curricular.

Resum Mesa Sectorial: Criteris de Plantilles Orgàniques

El Sr. Albert Flores presenta les línies bàsiques de l'Esborrany de Resolució sobre els criteris per establir les plantilles orgàniques dels centres docents per al curs 2022-23, que afectaran tant el concurs de trasllats en curs com la futura convocatòria de places del concurs-oposició. Podeu consultar la documentació AQUÍ:

Hi ha tres grans novetats respecte del curs actual:

En primer lloc, i com a criteri general, tots els centres hauran de consolidar com a mínim el 92% de la mitjana de les quotes dels tres darrers cursos escolars, comptadors des del 2019-2020.

En segon lloc, i en consonància amb el Reial Decret 14/2021, per a qualsevol tipus de centre, es consoliden totes les places a jornada completa que hagin estat ocupades de forma temporal i de manera contínua en els tres cursos escolars 2018-2019, 2019-2020 i 2020-2021, sempre que aquestes places tinguin continuïtat en el curs 2021-2022.

Per acabar, es concreten més els tipus de places a consolidar per a diferents tipologies de centres a més de CEIP i IES.

UOB Ensenyament ha dividit la seva intervenció entre un llistat de reivindicacions i un altre d'aclariments.

Pel que fa a les reivindicacions, hem fet les següents:

• Estendre els desdoblaments a Secundària a àrees com Matemàtiques, Geografia i Història i, sobreot, Català, donada la situació d'emergència lingüística que estam vivint a les Illes Balears.
• Preveure un període lectiu per a cada docent de cada Departament de Secundària per elaborar ACI, com a necessitat estructural.
• En coherència amb el punt anterior, consolidar la primera plaça d'una especialiat de Secundària a partir de 8 períodes lectius, i a partir de la segona a partir de 17.
• Esperar tres cursos abans d'amortitzar una placa.
• A Secundària, consolidar grups a partir de 23 alumnes, i no de 25, en previsió del marge del 10% d'alumnes abans de desdoblar grups.
• Presència d'una plaça de PT i una d'AL a cada CEPA.

• Un mestre extra a cada CEIP per les zones on les previsions de demanda de matrícula d’alumnat NESE siguin creixents.

• Calcular les plantilles dels CEIP a partir d'un còmput de 23 (i no de 25) hores lectives per a cada docent.

• Que cada CEIP de 9 unitats tengui una plaça de mestre addicional.

• Que els CEIP tenguin un orientador per a cada 250 alumnes, d'acord amb el criteri UNESCO.

• Que els Conservatoris tenguin uns criteris específics per a establir les seves plantiiles orgàniques que conjuguin el criteri general d'un 92% de places de plantilla orgànica amb la seva realitat i necessitats específiques.

• Que, de cara al proper concurs, el procés d’establiment i publicitat de les plantilles orgàniques sigui anterior, i no posterior, a la convocatària del concurs de trasllats.

Pel que fa als aclariments, hem demanat els següents:

• Quin criteri se seguirà per materialitzar la directriu segons la qual, a Secundària, qualsevol especialitat es podrà consolidar per la corresponent plaça de suport a l’àrea de llengua i ciències socials o per una plaça de suport a l’àrea de ciències i tecnologia?
• Qui i com determinarà quines són les necessitats dels centres a efectes de dotars-se de docents especialistes?
• Si la directriu de dotar cada CEIPIESO amb una plaça de suport a l’àrea de llengua i ciències socials i una plaça de suport a l’àrea de ciències i tecnologia no pot condicionar massa aquests tipus de centres al moment de triar si organitzen els ensenyaments dels dos primers cursos d'ESO per àrees o per àmbits?
• Per què els Camps d'Aprenentatge només consoliden una plaça de mestre, però no una altra de professor de secundària, quan fins ara es convocaven dues places en comissió de serveis, una per a docents de Primària, i una altra per a docents de Secundària?

Davant aquestes qüestions, i d'altres que hom ha presentat, la Conselleria no ha donat respostes a totes, sinó només a una selecció. Comença a ser una pràctica massa habitual:

• Els desdoblaments es poden negociar amb la Direcció General de Planificació i centrres. UOB Ensenyament considera que això no implica cap compromís seriós.
• S'accepta partir de 8 i 17 períodes lectius, respectivament, per a consolidar places orgàniques a Secundària, però sense vincular-ho a incloure períodes lectius d'elaboració d'ACI. En esser repreguntats sobre aquest extrem, ni el Sr. Flores ni la Sra. Sánchez han respost. UOB considera inacceptable aquesta absència de resposta, i seguirà lluitant per al reconeixement de qüestió tan important.
• Es desbloquejaran les places de CEPA que havien estat bloquejades al passat concurs de trasllats, tot i que d'acord amb els nous criteris d'establiment de plantilles orgàniques. UOB celebra aquest extrem.
• Es consolidaran les places de PTSC, atenent a l'històric de la quota dels tres darrers anys.
• També és l'històric de la quota qui determina quines són les necessitats dels centres, a més de la voluntat dels equips directius.
• També són els equips directius qui, al cas dels CEIPIESO, han de determinar si els ensenyaments d'ESO s'organitzen per àrees o per àmbits. UOB lamenta la voluntat implícita de la Conselleria de condicionar el procés de presa de decissió dels centres amb el seu criteri de consolidació de places orgàniques. També remarca amb preocupació el creixent marge d'arbitrarietat concedit als equips directius en detriment de la democràcia interna dels centres i de la voluntat dels claustres.
• El Sr. Flores explica que no és important que les places estiguin publicades abans del concurs de trasllats, perquè no afecta la capacitat dels docents de demanar unes o altres places. D'altra banda, ho considera tècnicament molt difícil. UOB no comprèn on rau tal dificultat, i seguirà reclamant processos d'adjudicació de places 100% transparents, el que implica invertir l'ordre de publicació: primer les places, i després la convocatòria del concurs de trasllats.
• Les places de plantilla orgànica dels Camps d'Aprenentatge només poden ser ocupades per docents de Primària d'acord amb la legislació estatal.

Al torn obert de paraula, UOB ha demanant a la Directora General de Funció Pública que expliciti públicament quin és el posicionament de la Conselleria davant la qüestió dels interins, més enllà de l'evidència de què no ha finalitzat el procés de tramitació parlamentària de la futura llei que ho ha de regular. La resposta ha estat, un cop més, l'absència de resposta.

A la votació UOB Ensenyament s'ha abstengut perquè, tot i estar d'acord amb el criteri general de consolidar el 92% de places a cada centre, i de considerar encertades algunes de les concrecions de tal criteri, considera que queden pendents massar reivindacions, a més de massa qüestions sense contestar.