Article publicat a in.directe.cat
Algunes reflexions entorn de l'assassinat del professor Abel Martínez Oliva
Jaume Sastre
Abel Martínez Oliva és un mestre assassinat dilluns passat en acte de servei. Com a funcionari interí la seva mort s'ha de posar al mateix nivell que l'assassinat d'un mosso d'esquadra, d'un policia, d'un metge o un infermer de la sanitat pública. I què passaria si un mosso d'esquadra morís assassinat per un malalt mental en un acte de servei?
Idò se li retria un funeral d'estat en presència de les màximes autoritats i se l'acomiadaria amb els màxims honors en una cerimònia on ocuparien un lloc destacat els membres de la seva família i els companys de feina. La seva foto sortiria a tots els mitjans i ben aviat hi hauria un carrer o el nom d'una comissaria en record seu. I què passaria si un metge morís assassinat per un malalt mental en un ambulatori o en un hospital en acte de servei? Idò el mateix.
Abel Martínez Oliva, emperò, no era ni mosso d'esquadra, ni metge, ni tampoc infermer. Era, senzillament, un professor de 36 anys, i a més a més, un interí que es dedicava a fer substitucions temporals i que anava rodant de centre en centre.
Continuau llegint a:
http://in.directe.cat/jaume-sastre-1/blog/13754/algunes-reflexions-entorn-de-lassassinat-del-professor-abel-martinez-oliva
