Una passa més al procés d'estabilització: concurs oposició extraordinari

Avui, dijous 17 de novembre de 2022, s'ha reunit la Mesa Sectorial d'Educació amb caràcter extraordinari, amb la presència, entre d'altres, de la directora general de Personal Docent.

L'únic punt de l'ordre del dia ha estat la convocatòria de concurs oposició extraordinari al context del procés d'estabilització de places. Com a element d'aquest context, UOB recorda la seva posició històrica sobre aquest procés, i recorda que el model d'UOB és un model d'oposicions propi, elaborat de manera assembleària, i que assegura la no discriminació i la no divisió al bell sí del col·lectiu docent interí. Per tant, UOB considera que, pel que fa a aquest procés, la seva tasca fonamental és vetllar per a què es resolgui amb tanta pulcritud tècnica com sigui possible.

Dit això, les principals qüestions que UOB ha plantejat al respecte són:

• Aclarir i exigir la compatibilitat d'aquest procediment amb el de concurs oposició ordinari per la taxa de reposició. Tot i la insistència sobre la qüestió, els representants de la Conselleria no han volgut pronunciar-se al respecte.
• Aclarir com es compatibilitzaran les proves, a partir del dissabte 3 de juny, amb el desenvolupament del calendari lectiu, que arriba fins a finals de juny. UOB es preocupa pel possible escenari de manca de descans en cap de setmana d'aspirants i membres de tribunals. Tampoc hi ha hagut resposta per part de l'Administració.
• Exigir la publicació de les graelles de correcció de les proves.
• Exigir l'actualització de les indemnitzacions per raons del servei, que afecten els membres dels tribunals, i que estan desfasades.
• Exigir coherència administrativa: si el procediment té caràcter de districte únic (no es convoquen proves separades per illes), tot el procés ha de tenir el mateix caràcter, i per això els tribunals han d'estar constituïts per docents de totes les illes, i no només de l'illa on es constitueix el tribunal, cosa que genera greuges comparatius, sobretot a especialitats amb poques places. La Conselleria no vol acceptar la despesa que això implicaria, i per tant és probable que mantengui aquest greuge comparatiu.
• Exigir que qualsevol títol de C2 de català baremi com si fos un títol d'EOI de català o un títol de llengua estrangera del Marc de Referència Europeu de Llengües. La Conselleria ha explicat que ho han demanat i els hi han denegat. Una altra cacicada centralista de l'Estat espanyol que UOB no accepta.
• Pel que fa a l'Annex 3, que defineix el format de la unitat didàctica o situació d'aprenentatge, hem demanat que ambdós conceptes, que són diferents, tenguin tractaments nítidament separats pel que fa al seu format. Això és important no només de cara a aquesta convocatòria, sinó també en vista a la propera convocatòria d'oposicions ordinàries. Amb una combinació de mandra i desconcert que es dóna massa habitualment a la nostra administració educativa, han remarcat que donaran, a efectes de la convocatòria, caràcter de sinonímia a ambdós termes, sempre que no s'especifqui el contrari. En altres paraules, no són docents, sinó buròcrates, i ignoren les contradiccions d'una realitat creada per ells mateixos!
• Exigir l'aclariment dels criteris pels quals una especialitat ha de ser objecte o no de prova pràctica. Han explicat que, d'acord amb la normativa, la prova pràctica afecta només les matèries d'FP i conservatori. UOB ha fet notar la incoherència d'incloure a aquest grup l'especialitat de FOL que, tot i ensenyar-se a FP, és de secundària. Com és massa habitual, els representants de la Conselleria han mastegat fesols.
• Aclarir si els docents que, al context del procés d'estabilització, essent funcionaris de carrera nomenats abans del 2011 canviïn de cos, perdran o no la seva condició de membre de classes passives (amb conseqüències sobre la seva jubilació). La lògica d'UOB és que no hauria de ser així, perquè la clau rau al moment on s'adquirí per primer cop la condició de funcionari de carrera, i no quan s'ha ingressat al nou cos. Els representants de la Conselleria han intentat esbrinar-ho durant el desenvolupament de la Mesa, però —no sorprèn—, no n'han estat capaços. Ens han promès que ens informaran en tenir-ho realment clar.

La Gran MSE: concurs de mèrits, eleccions sindicals i altres herbes

 

Ahir, dijous 3 de novembre de 2022, es va reunir la Mesa Sectorial d'Educació amb caràcter ordinari, amb la presència, entre d'altres, de la directora general de Personal Docent, Rafaela Sánchez.

Es tractaren els següents punts de l'ordre del dia:

1. Proposta d'acord de compatibilitats només per a determinades places o especialitats

La proposta de la Conselleria és permetre que qualsevol treballador al servei de la CAIB pugui compatibilitzar la seva activitat principal amb una segona, vinculada a determinades especialitats o places de difícil cobertura, degudament relacionades, en règim laboral, a temps parcial, i prèvia i expressa autorització de la comptabilitat.

UOB Ensenyament comprèn que es tracta de cobrir una necessitat urgent del servei, que no perjudica l'interès de cap treballador ni col·lectiu docent, i que la selecció de places i especialitats és prou acurada com per no constituir un atac al principi general d'incompatibilitat.

Ara bé, UOB considera que, a més d'aquesta mesura, s'hauria de prendre la decisió estratègica de revisar l'Annex 4 (una demanda històrica d'UOB), mesura que ajudaria a incrementar la disponibilitat de personal docent. Així mateix, lamenta la decisió de deixar fora de l'activitat docent treballadors de l'ensenyament amb experiència de dècades, decisió precipitada que d'una banda causa greus perjudicis personals a aquests treballadors, i de l'altra no contribueix a omplir les places buides de determinades especialitats de difícil cobertura. Malauradament, els representants de la Conselleria no respongueren cap dels dos suggeriments d'UOB al respecte.

2. Proposta d'acord per poder pagar hores extres a determinats docents i treballadors al servei de la Conselleria d'Educació i FP en determinades circumstàncies extraordinàries

La motivació de la proposta té un punt de partida similar a l'anterior: la dificultat per cobrir places a determinades especialitats. En aquest cas, la solució rau en permetre fer hores extraordinàries als docents del mateix centre i especialitat que ja estiguin fent 21 hores setmanals, fins a una mitjana de 5 setmanals, i amb caràcter estrictament voluntari, amb el benentès que aquest recurs només s'activarà un cop exhaurits tots els tràmits d'interins. Les hores en qüestió tendran caràcter lectiu, no s'obligarà als docents que hi participin a restar al centre per fer les corresponents hores complementàries i, tot i que el preu de les hores encara no s'ha determinant, en calcular-lo s'hi tendrà present no només el caràcter lectiu de cada hora, sinó l'element de les hores complementàries no incorporades a l'horari del docent. Als mòduls de FP que tenguin més de 5 hores setmanals, el màxim de 5 hores setmanals de mitjana implicarà la necessitat de més d'un docent a cada un d'aquests mòduls. En cap cas s'adjudicaran aquestes hores extres com a hora de tutoria i, com a principi general, tampoc com a hores de FCT, a no ser que sigui estrictament imprescindible per necessitats del servei.

D'altra banda, davant la previsió de l'allau burocràtic que implicarà l'imminent Concurs extraordinari d'Estabilització de places docents, s'ha previst el mateix mecanisme d'hores extres per als treballadors de la Conselleria d'Educació i FP.

UOB està tranquil·la, perquè comprèn la necessitat del servei, i que el procediment no perjudica l'interès de cap treballador ni col·lectiu de treballadors. Tot i això, UOB va expressar la seva preocupació perquè la proposta contempla augmentar el límit de 80 hores extres anuals a 150, però ens responguren que ho han consultat amb serveis jurídics, ben conscients, i que és perfectament legal.

Ara bé, com al punt 1., UOB considera que, a més d'aquesta mesura, s'hauria de prendre la decisió estratègica de revisar l'Annex 4 (una demanda històrica d'UOB), mesura que ajudaria a incrementar la disponibilitat de personal docent. Així mateix, lamenta la decisió de deixar fora de l'activitat docent treballadors de l'ensenyament amb experiència de dècades, decisió precipitada que d'una banda causa greus perjudicis personals a aquests treballadors, i de l'altra no contribueix a omplir les places buides de determinades especialitats de difícil cobertura. Malauradament, els representants de la Conselleria no respongueren cap dels dos suggeriments d'UOB al respecte.

3. Instruccions per al procés d'eleccions sindicals docents

Les eleccions sindicals d'enguany es celebraran dijous dia 1 de desembre entre els 13:00 i les 18:00 hores. La gran novetat d'enguany és que no s'aturaran les activitats docents, amb l'excusa de no poder disposar de suficient transport escolar abans de les hores habituals de sortida dels centres.

Davant aquesta circumstància, UOB, més que valorar la conveniència o no del canvi, vol assegurar la màxima participació dels treballadors docents al procés electoral i, en tal sentit, l'estricte compliment de la llei electoral sindical.

I aquí rau la nostra discrepància amb la Conselleria: tenim el seu compromís que els docents que no treballin a centres de votació i usin el permís de dues hores per anar a votar, no s'hagin de reincorporar als seus centres si han usat les darreres hores de sa jornada per votar, i els basti presentar el justificant de vot el dia següent. Ara bé, la Conselleria interpreta que el permís de dues hores és un màxim possible, no una garantia, i que cada equip directiu, de manera discrecional, decidirà quin és el temps imprescindible per anar a votar. UOB estudiarà si aquesta interpretació s'ajusta a la llei electoral o no i, en cas de detectar conculcació de drets, actuarà en conseqüència.

D'altra banda, UOB va demanar que s'asseguri que tots els qui han de constituir Mesa a un centre diferent del que treballen tenguin temps per arribar-hi al context d'unes illes col·lapsades pel trànsit i , que, si és necessari, es doni més d'una hora de llicència, per assegurar la puntualitat. Finalment, UOB demanà que els apoderats docents puguin tenir una jornada de llicència en les mateixes condicions que els interventors, però la Conselleria va objectar que, en tenir obligacions diferents i més flexibles els apoderats, la petició no era pertinent.

4. Concurs de mèrits extraordinari per a l'estabilització de places docents

UOB Ensenyament començà la seva intervenció refermant la seva posició històrica sobre aquest procés, i va recordar que el model d'UOB és un model d'oposicions propi, elaborat de manera assembleària, i que assegura la no discriminació i la no divisió al bell sí del col·lectiu docent interí. Per tant, UOB considera que, pel que fa a aquest procés, la seva tasca fonamental és vetllar per a què es resolgui amb tanta pulcritud tècnica com sigui possible.

En aquest resum, no inclourem detalls tècnics, que incorporam a les FAQ, sinó que ens concentrarem en les principals novetats:

• El procés no és per illes, sinó amb districte únic a tot el territori de les Illes Balears. UOB va lamentar que la Conselleria no hagi complert la seva promesa de negociar aquesta qüestió en MSE i, en comptes d'això, presentar-lo com a un fet consumat. En demanar el perquè d'aquesta elecció, els representants de la Conselleria al·legaren seguir el criteri de districte únic de la resta de Comunitats Autònomes,  a més de problemes tècnics en cas d'adscriure les places a una illa concreta.
• UOB celebra que un requisit per a presentar-se al procés sigui el FOLC.
• UOB no accepta que el nivell C2 de català no expedit per una EOI no compti com a mèrit al barem. UOB comprèn que el nivell C1 de català, en ser requisit, no pot ser un mèrit, però sí el C2. El nivell C2 d'EOI, en efecte, es pot incloure com a mèrit a l'apartat 2.4.2. del barem, però no d'altres títols que certifiquin el C2 de català, en no ser compatible amb la normativa estatal.
• Conselleria confia que el procés estigui acabat pel maig del 2023 i que els qui n'hagin obtingut plaça puguin participar com a funcionaris de carrera al procés d'adjudicació provisional de places de l'estiu del 2023. Ara bé, si aquests terminis no poguessin complir-se, els terminis s'allargarien un any més.
• UOB recorda que l'esborrany que rebé de la Conselleria és erroni pel que fa a la participació de les persones amb discapacitat: la participació al torn de discapacitats no es considera com a convocatòria única per evitar exclusions injustes al torn lliure. Això implica que si un aspirant ha concursat a una CA on hi ha plaça de discapacitat, i no obté plaça, no queda automàticament exclòs del procés si també ha concursat a una altra CA on no hi ha places de discapacitat per a aquella especialitat: l'aspirant podrà pagar al torn de reclamacions i seguir dins el procés, sempre que hagi concursat a una CA diferent de la primera.
• UOB considera que el mètode general per adjuntar documentació al procediment, que es conforma amb un PDF, sense necessitat de presentar documentació degudament compulsada, genera inseguretat jurídica al procés.
  
• UOB lamenta el preu excessiu de les taxes, definides per Hisenda de la CAIB, i considera que, com a mínim, un sol pagament hauria de ser suficient per gestionar cada una de les diferents sol·licituds.
• UOB recorda que a l'esborrany que va rebre hi havia una errada al nombre de places de l'especialitat del cos de Secundària 590210 - Màquines, serveis i producció: no són 13, sinó 2.

Volem insistir: per a més informació, consultau les nostres FAQ que hem preparat per a aquest procés d'estabilització.

5. Torn obert de paraules

Al torn obert de paraules UOB va plantejar dues qüestions:

• Quan es convocarà la MSE per a la integració del professorat tècnic de FP amb titulació universitària al cos de Secundària? Segons el cap de departament de Personal Docent, Sr. Flores, això passarà cap al febrer. Aquesta informació contrasta amb la pressa que va expressar el secretari general de la Conselleria, Sr. Barceló, que a la MSE anterior va expressar que la qüestió li urgia tant que volia convocar MSE durant el novembre. La directora general de Personal Docent, que era present a ambdues Meses, no va saber resoldre l'evident contradicció, que UOB posà de relleu. Essent generosos, hem de parlar d'una greu descoordinació interna al més alt nivell de la Conselleria d'Educació.
• Pel que fa a la Formació, UOB reclamà més places de formació pública per al desplegament de la LOMLOE i l'aprenentatge de com elaborar Situacions d'Aprenentatge, sense fiar-ho tot a les entitats col·laboradores (no ens cansarem de reclamar formació pública universal i gratuïta a càrrec exclusiu de l'Administració Pública), i més oferta de cursos en horari de matí per als docents que treballen els capvespres. La Sra. Rafaela Sánchez ens digué que aquestes qüestions formen part de l'àmbit competencial de la Direcció General de Primera Infància, Innovació i Comunitat Educativa, que li transmetria a la seva directora general, Amanda Fernández, i que ens donaria resposta, bé escrita, bé convoncant-nos a una reunió per tractar la qüestió.
  

Mesa Sectorial: Concurs de trasllats i Criteris de plantilles orgàniques

Avui s'ha convocat Mesa Sectorial d'Educació amb tres punts a l'ordre del dia:

1. Concurs de trasllats d'àmbit estatal

Tot i les mancances detectades, que han motivat el nostre conjunt d'esmenes -no totes     acceptades-, UOB considera que el plantejament general de l'esborrany és correcte, i per això ha votat afirmativament. Us convidam a llegir el resum complet per veure les nostres esmenes.

2. Concurs de trasllats d'inspectors d'àmbit estatal

Per les mateixes raons que al punt 1., UOB ha votat afirmativament.

3. Criteris d'establiment de plantilles orgàniques per al curs 23-24

UOB Ensenyament comparteix aquest criteri general, i per això ha votat sí a l'esborrany. Ara bé, una cosa és compartir el criteri de consolidació de places vacants que té la Direcció General de Personal Docent (que és allò que es votava), i una altra cosa és compartir el criteri de confecció de quotes de la Direcció General d'Ordenació, Planificació i Centres. UOB Ensenyament ha votat sí en el benentès que seguirà defensant una quota definida a partir d'una càrrega horària de 23 hores lectives a infantil i primària i 18 hores lectives a secundària, a més d'assegurar els desdoblament de les hores de català per fer front a l'emergència lingüística que vivim a les Illes Balears.

Avui, dia 10 d'octubre  de 2022, s'ha reunit la Mesa sectorial d'Educació amb caràcter extraordinari, amb la presència, entre d'altres, de la directora general de Personal Docent, Rafaela Sánchez, i el cap de departament de Personal Docent, Albert Flores.

L'ordre del dia constava de tres punts:

1. Concurs de trasllats d'àmbit estatal

El concurs de trasllats es convocarà el 13 d'octubre de 2022 i el termini de participació serà del 17 d'octubre al 7 de novembre, ambdós inclosos. La gran novetat del concurs d'enguany és que, pel que fa al reconeixement de l'antiguitat als cossos docents, i per sentència del Tribunal Suprem, es tendran en compte els serveis prestats com a funcionari interí i com a funcionari en pràctiques, i no només com a funcionari de carrera. En canvi, pel que fa a l'antiguitat al centre, se seguiran tenint en compte només els serveis prestats com a funcionari de carrera. D'altres petites modificacions respecte del concurs del curs passat és que els docents orientadors podran demanar places a conservatoris, els professors de secundària podran demanar plaça a escoles d'art per al batxillerat artístic, i que s'eliminen les places dels camps d'aprenentatge perquè han deixat de ser places de plantilla orgànica per esdevenir places que es donen només en comissió de serveis.

Les propostes d'esmena d'UOB han estat aquestes:

1) Permetre l'exercici del dret preferent per les places dels centres d’educació infantil de primer cicle (0- 3 anys), i per les places dels centres d’especial dificultat.

    Els representants de la Conselleria han manifestat que no ens podien dir al moment quins motius tècnics podria haver per no permetre'l, i que ho esbrinaran.

2) Acotar els casos on sigui obligatori haver concursat a una plaça per poder-la demanar en comissió de serveis, en tractar-se la comissió de serveis d'una figura de natura provisional, mentre la plaça de concurs té natura estable.

    La resposta de la Conselleria és que no ho volen fer per tal d'evitar que les comissions de serveis esdevenguin una forma tàcita de destinació definitiva, cosa que genera greus problemes als centres d'origen. UOB ha puntualitzat que, conscient d'això, només parla d'acotar les casuístiques. Conselleria ha respost que, per aquest particular, considera suficient la flexibilització per als casos de situacions personals sobrevingudes.

3) Retirada de la base que prescriu la no obtenció de plaça per als funcionaris que cessin al servei actiu abans de la data de pressa de possessió.

    La Conselleria ha respost que aquesta base és normativa estatal no susceptible de modificació.

4) Incloure la impartició en llengua estrangera al marc dels programes Batxibac i British, tal i com es reconeixen les seccions europees i el pla pilot plurilingüe.

    La Conselleria s'hi ha mostrat d'acord.

5) Pel que fa als coneixements de Llengua Catalana, donar 4 punts als certificats de Política Lingüística, EBAP, etc. que certifiquen el mateix nivell de coneixements que el de l’EOI.

    La Conselleria ha resposta que ho han demanat i que hi estan treballant.

6) Afegir un apartat al barem d'Altres Mèrits que reculli qualsevol certificat de llengües estrangeres vàlid dins el Marc de Referència de Llengües estrangeres del Consell d’Europa, perquè l’esperit del Marc Comú de Referència de Llengües estrangeres és acabar amb les fronteres nacionals i institucionals al bell sí de l’espai europeu i establir un marc vàlid per a tota Europa, de manera que qualsevol certificat homologat hauria de tenir, per definició, el mateix valor.

    La Conselleria ha posat de relleu que el Ministerio estableix una diferència palesa entre els títols d'EOI, en considerar-los com a títols amb càrrega lectiva al marc de la formació del professorat, i les simples acreditacions d'idiomes, que no garanteixen hores de formació. En tot cas, no s'han compromès a incloure dites acreditacions al barem.

7) Afegir els Centres Integrats de Formació Professional a la relació de centres d'ensenyament públic.

    La Conselleria s'hi ha mostrat d'acord.

8) Relacionar entre quins centres d'infantil i primària es produeixen les itineràncies, per a les places itinerants.

    Els responsables de la Conselleria han explicat que això no és possible per raons tècniques, donat que és una informació que no es coneix al moment de convocar el concurs.

9) Incloure tots el centres de l'Estat a la relació de centres, donat que el concurs és d'àmbit estatal i l'obligació de l'Administració és facilitar la tasca als administrats, i no obligar-los a trescar d'altres convocatòries d'altes comunitats autònomes. En el mateix sentit, UOB ha demanat que l'eina del mapa interactiu per confeccionar la llista de peticions de places i municipis sigui d'abast estatal, i no només de les Illes Balears, pel mateix motiu.

    La directora general de Personal Docent ha reconegut que és una petició raonable però, malauradament, no s'ha compromès ni a fer-ho, ni a coordinar-se amb la resta de comunitats autònomes a aquest respecte, ni tan sols a fer la petició al Ministerio. En comptes d'això, ha mastegat fesols.

Tot i les mancances detectades, que han motivat el nostre conjunt d'esmenes -no totes acceptades-, UOB considera que el plantejament general de l'esborrany és correcte, i per això ha votat afirmativament.

2. Concurs de trasllats d'inspectors d'àmbit estatal

UOB ha fet les mateixes esmenes que al concurs genreral per a docents pel que fa a les comissions de servei, i les certificacions de català i de llengües estrangeres, amb idèntiques respostes per part de l'Administració.

Per les mateixes raons que al punt 1., UOB ha votat afirmativament.

3. Criteris d'establiment de plantilles orgàniques per al curs 23-24

El Sr. Albert Flores ha explicat que el criteri general és el mateix que el del curs passat: d'acord amb la legislació vigent, s'han d'incrementar les places de plantilla orgànica fins a representar, com a mínim, un 92% del total, i per això tota plaça vacant s'ha de consolidar com a plaça de plantilla orgànica.

UOB Ensenyament comparteix aquest criteri general, i per això ha votat sí a l'esborrany.

Ara bé, una cosa és compartir el criteri de consolidació de places vacants que té la Direcció General de Personal Docent (que és allò que es votava), i una altra cosa és compartir el criteri de confecció de quotes de la Direcció General d'Ordenació, Planificació i Centres. UOB Ensenyament ha votat sí en el benentès que seguirà defensant una quota definida a partir d'una càrrega horària de 23 hores lectives a infantil i primpària i 18 hores lectives a secundària, a més d'assegurar els desdoblament de les hores de català per fer front a l'emergència lingüística que vivim a les Illes Balears.

Donat el caràcter extraordinari de la Mesa, no hi ha hagut torn obert de paraules.

UOB Ensenyament diu NO a l'exigència d'aplicació de la LOMLOE als funcionaris en pràctiques

Avui, dimarts dia 13 de setembre de 2022, s'ha reunit la Mesa Sectorial d'Educació amb caràcter ordinari, amb la presència de la directora general de Personal Docent, la Sra. Rafaela Sánchez, del cap de departament de Personal Docent, el Sr. Albert J. Flores, la cap del Servei de Provisió Educativa, la Sra. Maria Antònia Alzamora, entre d'altres. L'ordre del dia constava d'un únic punt:

• Proposta de regulació de la fase de pràctiques cossos docents

L'esborrany del document que regula la fase de pràctiques dels aspirants que han superat el procediment selectiu no ha experimentat canvis substancials respecte dels de cursos anteriors. Un dels canvis que millora el text anterior és ampliar les situacions en que es pot escurçar la fase de pràctiques i que es pugui dur a terme en només tres mesos: per motius de conciliació de la vida personal, familiar i laboral, per raó de violència de gènere i per a les víctimes de terrorisme i els seus familiars directes, en les situacions de risc durant l'embaràs o d'embaràs de risc i en casos de força major degudament acreditats.

A la ronda d'intervencions, UOB Ensenyament ha demanat:

• Que en el cas d'existir una relació d'enemistat manifesta entre el funcionari en pràctiques i el tutor que se li hagi assignat, el tutoritzat pugui demanar a la direcció del centre o, si és el cas, a Inspecció educativa el canvi de tutor.
  No s'ha rebut cap resposta per part dels representants de la Conselleria.
  
  
• Que als funcionaris en pràctiques no se'ls exigeixi a l'hora d'avaluar la seva tasca l'aplicació de cap situació d'aprenentatge LOMLOE. El representant d'UOB Ensenyament ho ha argumentat per partida doble:
  
  
• Perquè aquest col·lectiu va aprovar amb el marc curricular LOMCE.
  
  
• Perquè la Conselleria d'Educació i Formació Professional pregona des del curs passat que seran molt flexibles a l'hora d'implantar la LOMLOE.
  
  La resposta ha anat en la mateixa línia del discurs que ha fet Conselleria durant els darrers mesos, en particular amb el de la Direcció General de Planificació, Ordenació i Centres, de flexibilitat en l'aplicació de la LOMLOE. Com sempre, UOB Ensenyament estarà vigilant al respecte i denunciarà qualsevol circumstància que vulneri els drets dels treballadors o el principi d'igualtat.

Ja en el torn obert de paraula, UOB Ensenyament:

• Ha tornat a demanar que les MSE siguin mixtes (presencials-telemàtiques) per a què hi puguin participar els representants de Menorca, i Eivissa i Formentera. Sembla que és una qüestió que es resoldrà en poc temps i estan pendents que la Secretaria General completi l'equipament necessari (micros, etc.).
  
  
• Ha demanat una calendarització aproximada de meses i altres reunions d'aquest primer trimestre, també la data aproximada de publicació de places de concurs de mèrits, així com dels dos processos selectius d'oposicions prevists. Conselleria no ha volgut donar informació concreta en aquest sentit.
  
  
• Ha denunciat que a dia d'avui no estan d'alta totes les persones adjudicades a l'agost, sembla que ho resoldran al llarg dels propers dies.

Altres informacions:

• Està previst que es convoqui pel proper divendres dia 23 de setembre la primera reunió de la comissió electoral sindical.
  
  
• Per part de Conselleria hi ha la intenció de publicar les relacions de plantilles, quotes i oferta d'ocupació abans del mes de gener.

Meses de participació i perfilació de places: UOB no mossega l'esquer!

• UOB Ensenyament ha pogut votar SÍ a l'esborrany de Decret de Meses de Neogociació i Participació gràcies a les esmenes que hem fet, que ens han acceptat, i que han allunyat tot perill d'una Mesa Sectorial d'Eduació afeblida o amb menys poder de negociació. UOB negocia amb energia i eficàcia!

• La perfilació de places es regirà pel procediment de Comissions de Serveis.

• Les places perfilades en comissió de serveis no bloquejaran places en el concurs de trasllats. Els funcionaris que obtinguessin una destinació definitiva en el concurs de trasllats desplaçarien els funcionaris que estiguessin ocupant una plaça perfilada per comissions de serveis.

• UOB Ensenyament lluita perquè la perfilació de places hagi de comptar amb l'aprovació del claustre.

• UOB Ensenyament defensa que les comissions de servei per raons de conciliació familiar sempre tenguin prioritat a l'hora d'adjudicació davant l'assignació de places perfilades per comissió de serveis.

• No queda tancada la negociació quant a la perfilació de places i la Conselleria ens remetrà a una segona mesa.

Ahir, dimecres dia 29 de juny de 2022, es va reunir la Mesa Sectorial d'Educació amb caràcter extraordinari, amb la presència del conseller d'Educació i Formació Professional, el Sr. Martí March, del secretari general d'Educació, el Sr. Tomeu Barceló i de la directora general de Personal Docent, la Sra. Rafaela Sánchez. L'ordre del dia constava de dos punts ben diferenciats:

1. Esborrany de Decret pel qual es regulen les meses de participació per sectors de la comunitat educativa de les Illes Balears en l’àmbit de l’educació no universitària.
   
   
2. Esborrany de Resolució del conseller d’Educació i Formació Professional per la qual s’estableixen els criteris que han de regir el procediment per convocar comissions de serveis per a la dotació de places docents amb perfil educatiu als centres públics no universitaris dependents de la Conselleria d’Educació i Formació Professional.
   

1. Esborrany de Decret pel qual es regulen les meses de participació per sectors de la comunitat educativa de les Illes Balears en l’àmbit de l’educació no universitària.

La Mesa ha estat, pel que fa a aquest punt, una continuació de la del passat 10 de juny, on s'havia acordat que, abans de votar, l'Administració recolliria esmenes de les forces sindicals (i d'altres organitzacions). UOB Ensenyament ha estat l'única força sindical amb representació a la Mesa que presentà esmenes per escrit en temps i forma.  La nostra feina ha estat reconeguda pel propi secretari general per la seva quantitat i qualitat. I, sí, podem dir-ho amb orgull: n'estam satisfets, perquè de les onze esmenes que presentàrem, ens n'han acceptades nou i mitja (això de la 'mitja' us ho explicarem més endavant).

La clau de volta ha estat la plena redefinició –i fins i tot ampliació– de les competències de la Mesa Sectorial d'Educació (MSE). Aquesta definició ampliada de competències allunya, en opinió d'UOB, tot perill de buidar de contingut la MSE en favor d'altres instàncies, i fins i tot reforça i institucionalitza el seu poder de negociació.

També ens alegra molt haver pogut defensar els drets de les associacions de docents d'àmbit insular (volem dir d'una sola illa), gràcies a l'esmena de reducció i racionalització del nombre mínim d'associats per a formar part de la Mesa de Docents.

Tanmateix, allò que més lamentam és la no acceptació plena de la nostra esmena que demanava la inclusió a la Mesa de Docents de les associacions de docents d'una àrea o matèria específica. Com a mínim, emperò, hem aconseguit que es reconegui que, en elaborar el seu reglament, la Mesa de Docents "ha d’establir espais de participació puntual d’aquelles associacions de docents d’àrea o matèries específiques en aquells aspectes que els afecten.", aspecte concret que consideram un èxit parcial. Per això us hem dit allò de la 'mitja' esmena acceptada.

2. Esborrany de Resolució del conseller d’Educació i Formació Professional per la qual s’estableixen els criteris que han de regir el procediment per convocar comissions de serveis per a la dotació de places docents amb perfil educatiu als centres públics no universitaris dependents de la Conselleria d’Educació i Formació Professional.

Aquest és un assumpte que feia temps que sabíem que tard o d'hora la Conselleria posaria damunt la taula. Tenim ben present que l'obsessió per la perfilació de places és un mantra d'aquesta Conselleria, especialment per a la DG de Planificació i Centres i per al centre d'adoctrinament de directors, el CFIRDE-IB. Aquesta línia estratègica ja la va anticipar la Conselleria quan rebérem el primer esborrany de la LEIB, durant el curs 2019-2020. 

A més, el Sr. Antonio Morante ens havia confirmat aquesta obsessió quan el mes de setembre passat ens va presentar l'esborrany del nou ROC, esborrany al qual totes les forces sindicals varen votar en contra. Cal recordar que tant l'aprovació de la LEIB com el desplegament de la LOMLOE han endarrerit finalment l'aprovació de l'esborrany del nou ROC (s'espera que sigui durant el proper curs 2022-2023) i, en conseqüència, la seva aplicació (seria el curs següent, durant el curs 2023-2024).

En aquest sentit, l'esborrany de resolució de perfilació de places que despús-ahir ens varen presentar constitueix la primera passa per a la materialització d'allò que recull la LEIB. 

Des d'UOB Ensenyament sempre ens hem oposat a la perfilació de places per a projectes de centre que no impliquin d'una titulació concreta i específica. No obstant, cal reconèixer que la perfilació de places que ens va presentar la Conselleria no és ni de bon tros similar a la que impera a Catalunya on els directors poden nomenar a dit tant interins com funcionaris de carrera que després ocupen places (en el cas dels funcionaris de carrera) que bloquegen la mobilitat dels funcionaris de carrera via concurs de trasllats.

Cal avançar que l'esborrany de resolució finalment no es va votar i que la Conselleria ens ha emplaçat a presentar formalment les esmenes que vàrem argumentar i tornar a reunir-nos en una segona Mesa per seguir negociant un segon esborrany. 

Tota manera, creim imprescindible informar el professorat perquè sàpiga de què va la cosa i què és realment el que està en joc:

Tècnicament com planteja la Conselleria la perfilació de places?

Es tractaria d'un supòsit més de comissions de serveis a les quals podrien participar lliurement els funcionaris de carrera. Només es podrien perfilar places vacants de la quota (això inclou les orgàniques i les de quota encara no consolidades). En cap cas es podrien concedir a dit a interins o a funcionaris de carrera ja que tot el procés seguiria les mateixes passes d'assignació de comissions de serveis.

El fet que algú ocupi una plaça perfilada en comissió de serveis faria que no s'hi pogués optar per concurs de trasllats?

No. El concurs de trasllats sempre serà el mecanisme de mobilitat original a l'hora d'aconseguir una nova destinació definitiva. Un funcionari que aconsegueixi una determinada plaça orgànica mitjançant el concurs de trasllats faria botar un altre funcionari de carrera que estigués a n'aquella plaça per raó de comissió de serveris per plaça perfilada.

Quantes places podria perfilar un centre?

Segons va afirmar el Secretari General, un centre només podrà tenir un màxim d'un 20% de places de la quota en Comissions de Serveis. Aquest 20% inclou totes les tipologies de comissions de serveis: per formar part d'equip directiu, per raons de conciliació familiar i també les places perfilades. 

Quin seria el procés que hauria de seguir el centre per poder perfilar una plaça orgànica vacant?

Aquest primer esborrany preveu una sèrie de requisits:

a) Que per motius d'aplicació del projecte educatiu de centre, el centre pugui assignar com a mínim 4 períodes lectius a aquesta plaça.

b) Un informe favorable del director del centre referent a la comissió de serveis. En aquest informe s’haurà de justificar que el perfil específic que requereix la plaça i les tasques que s’han de dur a terme són coherents amb l’aplicació del projecte educatiu del centre. A més a més, s’haurà d’especificar la dedicació en períodes lectius que suposarà en l’horari del docent.

c) Un certificat del consell escolar o consell social, si s’escau, en el qual consti l’acord favorable a la sol·licitud del participant i el motiu de la comissió de serveis.

Quin criteri se seguirà si dos o més funcionaris sol·liciten una comissió de serveis per a una mateixa plaça perfilada?

En aquests casos se seguiria el mateix procediment objectiu que se segueix en els casos d'empat pels altres motius que permeten demanar una comissió de serveis i que estan recollits a la instrucció 8a de la Resolució de comissions de servei.

Quina durada tendrien aquestes comissions de servei?

L'esborrany no fixa una durada màxima i preveu la possibilitat de renovació. 

Quines han estat les esmenes d'UOB Ensenyament a aquest primer esborrany:

1. Reducció del màxim del 20% de places que es podrien perfilar.

2. Incloure com a requisit per poder perfilar una plaça una aprovació per part del claustre. Des d'UOB Ensenyament volem seguir fent feina per l'empoderament dels claustres, especialment després de l'efecte desvinculador de la pandèmia. Sembla que aquesta proposa podria ser acceptada per la Conselleria.

3. Obligatorietat d'haver concursat al centre concret on hi ha la plaça perfilada a la qual s'ha demanat la Comissió de serveis. 

4. Que a dins l'assignació de les Comissions de servei en primer lloc es concedeixin aquelles motivades per raons de conciliació familiar i després les des les places perfilades.

5. Augmentar el requisit d'hores que el centre ha d'assignar a la plaça perfilada per poder justificar-la. Des d'UOB proposaríem que fossin al voltant de 9 o 10 hores.

6. Fixar un límit temporal a la durada de la comissió de serveis per places perfilades.

Seguirem fent feina amb rigor i responsabilitat a fi d'aconseguir que aquest procés tan temut no impliqui cap pèrdua de drets sociolaborals per als companys i companyes. Informarem detingudament sobre les aportacions fetes a aquest primer esborrany i compartirem amb tota la comunitat educativa el segon esborrany quan ens arribi (tot fa pensar que ja serà per setembre).

Interins: Madrid retalla, la Conselleria executa i UOB lluita

• S'obrirà un tràmit entre el 18 i el 25 de juliol per poder modificar les preferències d'illes i jornades, però en cap cas les funcions.
• Les vacants passaran a tenir una durada de tres anys i només n'hi haurà de jornada competa.
• Cessament de les substitucions que arribin a final de curs a 31 de juliol de 2023.
• Es podrà renunciar a les mitges jornades després del primer any treballat.

Avui, dijous dia 30 de juny de 2022 s'ha reunit la Mesa Sectorial d'Educació amb caràcter ordinari, amb la presència, entre d'altres, de la directora general de Personal Docent, la Sra. Rafaela Sánchez, i el cap de departament de Personal Docent, el Sr. Alberto Flores. L'ordre del dia l'integraven dos punts ben diferenciats:

1. Procés d'adjudicació de personal docent per al curs 2022-2023:

A causa de la Llei d'Estabilització, l'esborrany presentat del procés d’adjudicació ha sofert una modificació quant a les tipologies de places.

1. Les vacants seran una plaça, en una determinada illa i d’una determinada especialitat o funció que no té titular, a jornada completa i a més cessaran dia 31 d’agost de 2025, si la plaça no és ocupada per un funcionari de carrera, suprimida o amortitzada.

2. Les substitucions de tot el curs escolar tindran  efectes a l’1 de setembre de 2022 fins el 31 de juliol de 2023. UOB ha reiterat en diferents ocasions el cessament al 31 d’agost de 2023 però Conselleria no ho ha acceptat de cap de les maneres. Cal dir que a l'esborrany presentat es cessava a 31 de juny de 2023. No es cobrarà la indemnització i no es tindrà en compte haver treballat un mínim de 5,5 mesos.

3. Les places temporals, que poden ser de jornada completa o mitja, cessaran dia 31 d’agost de 2025, si la plaça no és ocupada per un funcionari de carrera, suprimida o amortitzada. En aquest cas hem demanat que els interins que triïn una plaça d’aquestes puguin renunciar després del primer any treballat sense penalització.  Al principi s'hi han negat, però després de la seva reflexió ens han dit que tothom que tingui mitja jornada al final del seu contracte podrà renunciar a la plaça sense penalització. 

Aquestes modificacions en la tipologia de places han fet que Conselleria hagi d’habilitar un tràmit telemàtic del 18 de juliol al 25 de juliol per tots aquells docents que vulguin canviar illes i/o jornades, ja que hem de tenir present que tant les vacants, com les places temporals hauran de ser cobertes durant 3 anys (excepte si la plaça no és ocupada per un funcionari de carrera, suprimida o amortitzada). UOB Ensenyament ha demanat que a aquest tràmit es puguin canviar també les funcions però no ho han acceptat.

Així mateix era inadmissible que els companys i companyes que modificassin la tipologia de jornada a una illa, per exemple, llevar l'opció de mitja jornada d'aquella illa, quedassin directament fora de l'opció de la jornada sencera dins aquella illa. UOB, ha estat l'únic sindicat que ho ha demanat, i finalment hem aconseguit que es pugui llevar l'opció de mitja jornada però poder seguir conservant l'opció d'optar a la jornada sencera d'aquella illa. 

UOB Ensenyament ha posat de manifest la seva indignació per la retallada que suposa el no cobrament d’estiu (ni tan sols indemnització) per part de tots aquells interins que no aconsegueixen l'adjudicació d'una vacant o una plaça temporal. L'esborrany presentat per Conselleria manté la retallada de drets promoguda pel govern estatal amb l'eliminació de la indemnització per a tots aquells interins que a través d'una o diverses substitucions haguessin sumat més de 5'5 mesos treballats. De res ha servit la demanda feta durant la Mesa anterior en el sentit de modificar el cessament i cercar recursos jurídics per no pegar aquest cop de tisora. Com a mínim, però, s'ha aconseguit, tal com UOB havia demanat, que els contractes s'allarguin fins dia 31 de juliol envers del 30 de juny. Per tant, la cosa queda així: no es cobrarà la indemnització per haver treballat 5,5 mesos però en el cas que es faci una substitució en la que el titular no es reincorpori abans de l'1 de juliol, es cobrarà el mes de juliol.

D'altra banda, i de manera excepcional, s'estableix un tràmit voluntari previ al procés ordinari d'adjudicacions de substitucions per considerar afins als àmbits altres especialitats, que tingui validades l'aspirant que ho sol·liciti, per a la cobertura de places en el procés extraordinari de substitucions. Les especialitats afins de cada un dels diferents blocs (llengua i ciències socials, ciències i tecnologia, i pràctic), queden definides a l'Annex 5 de l'esborrany de la Resolució). 

Finalment, l'adjudicació de places es farà seguint aquest ordre:

1.  Les places reservades per aspirants amb discapacitat.

2. Les places d'especialitats de difícil cobertura.

3. Les places preferents.

4. Les placces no preferents.

5. Les places triades pels interins exclosos per català.

Termini per presentar les sol·licituds:

• Funcionaris de carrera docents sense destinació definitiva i els desplaçats per manca d'horari: des del 6 de juliol a les 09:01 fins al 8 de juliol a les 08.59.
• Funcionaris docents en pràctiques: des del 27 de juliol a les 12.01 hores fins al 29 de juliol a les 08.59 hores.
• Funcionaris interins docents: des de l'1 d'agost a les 14.01 hores fins al 4 d'agost a les 08.59 hores.

Termini de modificació d'opcions (jornades i illes):

• Des del dia 18 de juliol a les 9:00 fins al 25 de juliol a les 8:59.

Termini tràmit d'especialitats afins per al procediment extraordinari d'adjudicacions de places:

• Des del dia 18 de juliol a les 9:00 fins al 31 d’agost a les 8:59.

2. Procediment de tutorització de funcionaris interins i personal laboral per al curs 2022-2023:

No hi ha hagut canvis substancials respecte del procediment del curs anterior.

A la nostra intervenció en aquest punt hem demanat:

• Afegir un apartat on especifiqui que: «Aquells aspirants que han superat la fase d'oposició i no han superat el procediment selectiu per als cossos docents, aprovats sense plaça, es considerin tutoritzats». Ens han dit que per normativa és impossible.

• Substituir «30 dies consecutius» per «30 dies acumulables en períodes mínims de 15 dies» i per tant substituir «en el mateix centre públic» per «en un o més centres públics». Conselleria no ha acceptat aquesta esmena a causa del fet que trenta dies consecutius és el mínim que compleix el criteri d'objectivitat per a l'avaluació.

Mesa d'Inspecció i de Centres d'Atenció Preferent (CAP)

• Reunió de la Mesa Sectorial d'Educació amb caràcter extraordinari el dimarts 28 de juny de 2022.

• Proposta de procediment per formar part de la llista per proveir, mitjançant el sistema de comissió de serveis, llocs de feina de la Inspecció Educativa com a inspectors accidentals.

• UOB Ensenyament valora positivament la proposta, en considerar-la útil i pràctica.
• UOB ha votat SÍ a la proposta.

• Proposta per la qual es determinen els criteris per considerar centres d’atenció preferent (CAP) determinats centres educatius públics.

• Aquesta segona qüestió és més complexa.
• El Sr. Morante ha explicat que l'objectiu estratègic no és només confeccionar una llista de centres que, donada la dificultat objectiva que representen, tenguin una sobredotació de recursos de suport educatiu, sinó també, a més, incentivar el professorat més experimentat per ocupar places a aquests tipus de centres.
• UOB Ensenyament ha posat de relleu les següents qüestions, entre d'altres:
• Com a principi general, ens agrada que es doti amb més recursos aquesta tipologia de centres.
• El problema principal és la no adaptació dinàmica del model a la realitat canviant dels centres. Segons la informació que ens arriba de primera mà de molts dels centres que visitam, el problema és ben real. Aquesta qüestió és la principal discrepància que UOB manté amb l'Administració educativa pel que fa a aquesta qüestió.
• Com a qüestió de màxima importància, ens hem fet ressò del clam de molts de centres que es queixen de la manca d'orientadors/es suficients.
• UOB ha insistit en la importància de la reducció de ràtios.
• Tot i les discrepàncies assenyalades, i donat que, en general, la proposta ens sembla profitosa per docents i alumnat, UOB ha votat SÍ a la proposta.
  
  

Ahir dimarts 28 de juny de 2022 es va reunir la Mesa Sectorial d'Educació amb caràcter extraordinari, amb la presència, entre d'altres, de la directora general de Personal docent, Rafaela Sánchez, el director general d'Ordenació, Planificació i Centres, Antonio Morante, la directora general de Primera Infància, Innovació i Comunitat Educativa, Amanda Fernández, la cap del Departament d'Inspecció Educativa, Camila Tudurí, i la cap del Departament de Planificació i Centres, Antònia Serra. La Mesa ha tengut dos punts al seu ordre del dia, ben diferenciats:

1. Proposta de resolució de la directora general de Personal Docent per la qual s’aprova la convocatòria del procediment per formar part de la llista amb la finalitat de proveir, a totes les illes i mitjançant el sistema de comissió de serveis, llocs de feina de la Inspecció Educativa com a inspectors accidentals.

UOB Ensenyament valora postivament la proposta, en considerar-la útil i pràctica. Quant als procediments, els hem considerat correctes, després d'haver consultat tres dubtes de caire tècnic que la Sra. Tudurí ens ha resolt en termes de seguretat jurídica.

La publicació de la resolució és imminent per tal de confeccionar la llista com més aviat millor, i en tot cas abans del començament del proper curs.

UOB ha votat SÍ a la proposta.

2. Proposta de Resolució del conseller d’Educació i Formació Professional per la qual es determinen els criteris per considerar centres d’atenció preferent (CAP) determinats centres educatius públics, s’estableixen les mesures de suport i dotació específica que han de rebre i es classifiquen com d’especial dificultat determinats llocs de treball docent.

Aquesta segona qüestió és més complexa. El Sr. Morante ha explicat que l'objectiu estratègic no és només confeccionar una llista de centres que, donada la dificultat objectiva que representen, tenguin una sobredotació de recursos de suport educatiu, sinó també, a més, incentivar el professorat més experimentat per ocupar places a aquests tipus de centres. També ha explicat que resulta fonamental definir bé la tipologia de l'alumnat de cada centre per tal de conèixer-ne les necessitats reals. Finalment, ha deixat clar que el concepte de CAP és dinàmic, és a dir, que evoluciona amb el temps i que, en termes ideals, seria desitjable que cap centre necessitàs recursos extraordinaris: la catalogació de 'CAP' no vol ni crear ni cristal.litzar una realitat escolar, sinó donar una resposta educativa a una necessitat social.

Davant l'exposició del Sr. Morante, UOB Ensenyament ha posat de relleu les següents qüestions:

• Com a principi general, ens agrada que es doti amb més recursos aquesta tipologia de centres.
• A partir d'allò que ens fan arribar els centres, potser la llista de centres CAP d'Inca està incompleta. Se'ns ha respost que s'estuadiarà la qüestió en recerca de possibles errades tècniques.
• Hem suggerit que la llista de centres CAP hauria de romandre semi-pública, per tal de no estigmatitzar cap centre ni col·lectiu. El director general d'Ordenació, emperò, ha explicat que això és molt difícil, perquè la llista ha de ser pública i transparent per a què els professionals docents puguin saber quines destinacions sol·licitar.
• Hem assenyalat com a problema principal el de la no adaptació dinàmica del model a la realitat canviant dels centres. És a dir, les necessitats del centres, a partir del nombre d'alumnes matriculats i dels seus perfils es defineixen a finals de curs, i condicionen els recursos assignats als centres el curs següent, amb independència dels canvis de necessitats reals que es puguin produir durant l'estiu o bé al llarg del curs. Se'ns ha respost que aquests casos són molt minoritaris i que, en la mesura d'allò que és possible, sí s'assignen nous recursos si les noves necessitats són grans. La realitat és que aquesta no és la informació que ens arriba de primera mà de molts dels centres que visitam, i que aquesta qüestió és la principal discrepància que UOB manté amb l'Administració educativa pel que fa a aquesta qüestió.
• Hem demanat com es cobiran les places d'aquests centres en cas de no ser assignades via concurs de trasllats. Resposta: en tal cas, es cobriran tot seguint el procediment ordinari, i sense places perfilades.
• Hem volgut precisar què s'entèn exactament quan es parla de "professorat expert". El Sr. Morante ens ha dit que, a aquest context, 'expert' significa "docent amb molta experiència o antiguitat". UOB comprèn la definció, però pensa que s'hauria de completar amb altres aspectes igualment enriquidors i definidors de la funció docent.
• També hem demanat que se'ns precisi què vol dir exactament "incentivar els docents per a què demanin destinació a aquests centres". Se'ns ha respost que la incentivació consisteix en atorgar punts als docents que hi treballin, amb punts per al concurs de trasllats o per a d'alres qüestions, com ara el  barem per a comissions de serveis o barem d'interins.
• D'altra banda, UOB ha demanat simplificar la burocràcia per a què els centres tenguin la consideració de CAP.
• Com a qüestió de màxima importància, en hem fet ressò del clam de molts de centres que es queixen de la manca d'orientadors/es suficients. El Sr. Morante n'està parcialment d'acord, reconeix el problema, sobretot en tractar-se d'un dels punts dels Acords de Bellver, però diu que s'ha avançat en aquesta qüestió i que s'hi ha de seguir fent feina.
• Finalment, UOB ha insistit en la importància de la reducció de ràtios d’entre un 10 % i un 20% respecte de les ràtios màximes de cada etapa educativa i el bloqueig de la matrícula de l’alumnat NESE per sota del 30%, "sempre que sigui possible". El Sr. Morante ha dit que es pot fer una nova redacció, així: “...sempre que hi hagi les infraestructures educatives necessàries” per tal de deixar clara la voluntat política de complir-ho i només arribar al màxim si és estrictament necessari. Si més no, a nosaltres ens sembla el mateix.

Tot i les discrepàncies assenyalades i donat que, en general, la proposta ens sembla profitosa per a docents i alumnat, UOB ha votat SÍ a la proposta.

En tractar-se d'una Mesa extraordinària, no hi ha hagut torn obert de preguntes.

UOB Ensenyament, a l'avantguarda de la protecció dels drets de negociació dels docents

 

Circular 259/2022

El passat divendres 10 de juny es reuní la Mesa sectorial d'Educació amb caràcter extraordinari amb un únic punt a l'ordre del dia:

• Esborrany de Decret pel qual es regulen les meses de participació per sectors de la comunitat educativa de les Illes Balears en l'àmbit de l'educació no-universitària.

Per part de l'Administració hi assistiren el conseller d'Educació, Sr. Martí March, el secretari general d'Educació, Sr. Tomeu Barceló i la directora general de Personal docent, Sra. Rafaela Sánchez.

L'esborrany negociat és un desplegament normatiu de l'articulat de la LEIB, concretament d'aquell referit als canals de participació de la comunitat educativa en el procés de presa de decisions. En aquest sentit, el conseller d'Educació assenyalà que pel Decret s'estableixen dos tipus de Mesa, les que tenen caràcter negociador (la Mesa sectorial d'Educació i la Mesa de l'Ensenyament privat concertat), d'una banda, i les que tenen només caràcter consultiu i participatiu, que són la Mesa dels directors, la Mesa de les famílies, la Mesa dels docents, i la Mesa de l'alumnat. La majoria de Meses ja existeixen, manca la constitució de les dues darreres. El Sr. March opinà que l'esborrany de Decret no és més que un desplegament de la LEIB, i per tant veia poc espai per a la discrepància, sobretot amb el tarannà dialogant (SIC) que, sempre segons ell, caracteritza la seva Conselleria.

Des d'UOB Ensenyament, més enllà de celebrar l'excel·lent sentit de l'humor del Conseller en definir la seva gestió com a "dialogant", vàrem deixar clar que com a plantejament general, i essent fidels a la nostra natura assembleària, volem donar suport a tota iniciativa adreçada a fomentar la participació de la comunitat educativa. Ara bé, a UOB Ensenyament comprenem que la clau no és la LEIB, sinó la concreció que es faci d'ella a través del Decret objecte de negociació, sobretot si es pensa que la LEIB té una redacció bastant ambigua i que per això és important negociar un decret ben fet, tant des del punt de vista del seu esperit, com també dels tecnicismes que incorpori. D'aquesta manera la participació de la comunitat educativa no dependrà de la bona o mala voluntat política del partit o persona que ocupi de manera conjuntural la Conselleria d'Educació, sinó de l'estricte compliment d'un decret just i ben fet. Potser és per això que UOB Ensenyament feu més suggeriments i esmenes de millora que tota la resta de sindicats representats a la Mesa junts, i potser és per això que el Sr. March, sempre còmic, ironitzà sobre la gran quantitat de temps que consumien les nostres intervencions. No sabem quines són les prioitats d'altri, però nosaltres no frissam d'acabar les reunions: allò que volem són resultats, tant si arrriben com un llampec, com si, per contra, han de ser fruit d'una feina exhaustiva. No aturarem ni defallirem mai.

La nostra primera prioritat a la negociació ha estat blindar i ampliar les competències de la Mesa sectorial d'Educació (MSE). L'esborrany ofereix un llistat mot sintètic de competències per a la MSE. UOB va demanar que el llistat s'ampliàs d'acord amb l'actual reglament de la MSE i amb la pròpia LEIB, a més d'incloure la negociació de totes les qüestions de caire pedagògic. El nostre objectiu estratègic és evitar que la MSE quedi buidada de contingut amb l'excusa de la creació de la nova Mesa de docents, tot i que aquesta darrera tendrà caràcter estrictament consultiu. Volem reiterar un cop més que ens agrada i donam suport a la creació de la Mesa de docents, però sempre en el benentès que el procés no pot anar en detriment de la MSE. El Conseller va assegurar que la seva intenció no era en absolut treure capacitat de negociació als sindicats docents, però a nosaltes no ens va convèncer per quatre raons:

1. El tarannà de la Conselleria de Martí March no ha estat, precisament, obert a la flexibilitat i la negociació, sinó més bé autoritari i rígid.
2. El fil conductor dels actuals dirigents de la Conselleria ha estat la tendència a buidar de facultats de decisió els claustres, els docents i els seus representants sindicals, i donar cada cop més poder de decisió unilateral a la Conselleria o als seus lacais o serfs, inclosos determinats xibius com el CFIRDE, que fomenten el concepte de lideratge autorirari.
3. El Sr. March veu proper l'horitzó electoral i per això ha canviat un poc el cantet a les darreres setmanes, però no oblidam les seves malifetes dels darrers set anys.
4. En cas de canvi d'orientació política després de les eleccions autonòmiques del 2023, ens convé tenir ben blindades per llei les competències de la MSE, que serà més necessària que mai.

Sigui com sigui, els representants de la Conselleria acceptaren la proposta, i això és allò que més ens importa.

La resta d'esmenes i aportacions tengueren un caràcter més tècnic, fins a un total d'onze. Volem destacar que pel que fa a la futura Mesa de docents, que és la que més interessa a un sindicat com UOB per raons òbvies, vam demanar, d'una banda, una reducció notable del nombre mínim de membres d'una associació de docents per formar part de la Mesa, pensant sobretot en les illes que no són Mallorca, i on és difícil formar associacions amb molts de membres per motius de volum. D'altra banda, UOB també demanà la participació a la Mesa de docents de les associacions pròpies d'una àrea o matèria, per la seva importància, i per la possibilitat que tenen de fer aportacions extrapolables a d'altres àrees de coneixement.

Se'ns convidà a posar per escrit tots aquests suggeriments i enviar-los al secretari general abans d'una setmana, cosa que estam fent a bon ritme. Comprenem que a la Conselleria van desbordats per l'allau de novetats generades des del Gobierno Central però, si ens ho permeteu, no podem evitar sentir que hi ha un contrast notable entre la diligència d'UOB Ensenyament i la indolència d'una Conselleria d'Educació que, tot i que ara pugui anar realment saturada, duu massa anys exigint als docents un ritme de treball i un compliment de terminis que contrasta amb la seva laxitud i autocomplaença. Reprenent el bon sentit de l'humor del nostre benvolgut conseller March, a UOB ens fa gràcia haver de fer la feina de millora de redacció d'aspectes tècnics que els directius i assessors d'Educació no tenen energia o ganes d'emprendre.

En tractar-se d'una Mesa extraordinària, no hi havia torn obert de paraula, però tot i així no ens poguérem estar de recordar-li al conseller que és necessari constituir immediatament el grup de treball per tractar la qüestió de la carrera professional docent, d'acord amb el compromís adquirit per la pròpia Conselleria i, sobretot, calendaritzar les seves tasques, per tal d'establir un cronograma que asseguri resultats abans de la fi de la legislatura. Martí March respongué que ho tenia present, però que ara mateix anaven desbordats de feina. En resum, bones paraules per mastegar fesols sense arribar a comprometre's formalment.

Per concloure, aprofitàrem l'avinentesa per recordar la reivindicació històrica de remunerar amb dietes oficials els docents que per raons del servei (acampades, viatges d'estudis) han de pernoctar fora de la llar. Com ja us hem explicat, donat el caràcter extraordinari de la Mesa de divendres, no hi havia torn obert de paraula i, tècnicament, els representants de l'Administració no tenien obligació de respondre. I, en efecte, ignoraren la qüestió que els havíem plantejat. En tenien dret a aquell context, d'acord, però no ens negareu que aquesta bona gent no ens dóna ni una ditada de mel...

Un nou capítol en les retallades

 

Ahir, dijous dia 09 de juny es va reunir la Mesa Sectorial d'Ensenyament en sessió extraordinària on es va presentar amb el següent ordre del dia:

1. Modificació del Decret 15/2001, de 14 de setembre, pel qual es regula l’exigència de coneixement de les llengües oficials al personal docent
   
   
2. Modificació de la disposició addicional tretzena de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la Funció Pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears

Per part de l'administració hi van assistir, entre d'altres, la directora general de Personal Docent, la Sra. Rafaela Sánchez, i el cap de departament de Personal Docent, Sr. Alberto Flores.

Quant al primer punt de l'ordre del dia, sobre la modificació del Decret que regula els requisits lingüístics, el més important és que serà requisit l'acreditació del Pla de Formació Lingüística i Cultural (FOLC) en els casos recollits a l'article 2 del Decret, incloent el de la participació als concursos oposició d’accés als cossos docents. Una altra novetat d'aquesta modificació és que als casos recollits a l'article 2 s'afegeix el dels concursos d’accés als cossos docents. S'equiparen així els requisits lingüístics als dels concursos de trasllats o al de l'interinatge.

A la ronda d'intervencions, la representant d'UOB Ensenyament ha demanat si aquesta circumstància contempla que en el proper concurs de mèrits ,la publicació de les bases del qual està prevista pel darrer trimestre d'aquest any 2022, s'exigirà el FOLC. La resposta per part de l'administració ha estat que aquesta modificació s'aplicarà en tots els processos selectius que es convoquin a partir del moment que aquesta s'aprovi com ara el proper concurs de mèrits que es convocarà durant el darrer trimestre d'aquest any, o les oposicions del 2023 i successives.

Per tant, a partir del curs 22-23, la possessió del FOLC serà requisit en qualsevol procés de selecció de personal docent. A la ronda de votacions, UOB Ensenyament va votar a favor.

Pel que fa al segon punt de l'ordre del dia, sobre la modificació d'aquella part del Text Refós de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic referida a la Selecció, nomenament i cessament de personal funcionari docent interí, que s'ha d'adaptar obligatòriament a la nova normativa estatal, els punts més importants són:

Causes de nomenament de personal docent funcionari interí: les vacants tindran l'obligació de ser convocades mitjançant els processos selectius com a màxim en els següents tres anys i seran ocupades per personal interí mentre no sigui possible la seva cobertura per funcionaris de carrera.

Causes de cessament de personal docent funcionari interí: 

Vacants: el personal interí que ocupi una vacant no serà cessat el 31 d'agost del mateix curs, sinó que continuarà amb el nomenament fins que la vacant sigui ocupada per un funcionari de carrera o, si és el cas, canviï la plantilla del centre i desapareixi la vacant, amb un termini màxim d'ocupació de tres anys.

Substitucions: No es poden estendre més enllà del temps estrictament necessari que, com a màxim, serà el 30 de juny de cada any.
 

Supressió de la indemnització del personal docent funcionari interí que no ocupi una vacant: es suprimeix la indemnització al personal funcionari interí que hagi cobert substitucions per un període superior a cinc mesos i mig.

Així les coses, la representant d'UOB Ensenyament va instar l'administració a canviar el redactat demanant que no es fes una transposició restrictiva de la normativa estatal i que es consideràs que el temps estrictament necessari que marca la llei de l'estat fos fins 31 de juliol i no 30 de juny, d'aquesta manera els interins substituts no perden drets, ja que la contractació durant el mes de juliol suposaria canviar la indemnització per un mes més de feina, amb la conseqüent percepció de salaris, cotització a la seguretat social i puntuació a les llistes, petició a la qual es van sumar la resta de sindicats. L'administració no va acceptar la petició.

Ja acabada la Mesa, cap al vespre, rebérem comunicació de la Direcció General de Personal Docent en el sentit que suprimirien la frase «que, com a màxim, serà el 30 de juny de cada any», deixant oberta la possibilitat d'estendre el contracte fins més enllà del 30 de juny. Aquesta rectificació no és suficient per UOB Ensenyament, però obre la possibilitat a què no es facin els cessaments el 30 de juny tant sí com no. Estarem a l'aguait com es considera això de «temps estrictament  necessari».

Aquesta modificació és un atemptat contra els drets sociolaborals dels funcionaris docents interins. UOB Ensenyament s'oposa frontalment a la negació d'un dret adquirit com és el cobrament de la indemnització del mes de juliol o, en el seu cas, l'extensió del contracte i que suposa la vulneració de la dignitat d'aquesta part del col·lectiu que sembla que l'administració oblida que també són els seus treballadors.

A la ronda de votacions, com no podia ser d'una altra manera, UOB Ensenyament va votar en contra.

Ridículums d'ESO i Batxillerat: UOB Ensenyament obre escletxes a la murada

Circular 257/2022

• Reunió de la MSE per tractar molts temes importants en poc temps (currículums secundària, instruccions inici curs, horaris) i amb poca voluntat negociadora per part de Conselleria.
• UOB Ensenyament capgira la truita i aconsegueix que la Mesa esdevengui un àmbit de negociació real: obtenim una sèrie d'éxit que us contam més avall.
• Tanmateix la murada autoritària de la Conselleria d'Educació segueix dempeus: el nou model educatiu segueix la seva marxa sense comptar amb l'opinió del seus vertaders responsables: els docents.
• UOB Ensenyament vol més força per seguir assolint fites, i per això convida tota la comunitat docent a unir-se a la seva lluita pels drets laborals i per a una educació pública, de qualitat i en català.

El passat dimarts 24 de maig de 2022, es va reunir la Mesa Sectorial d'Educació amb la presència, entre d'altres, de la directora general de Personal docent, Rafaela Sánchez, el director general d'Ordenació, Planificació i Centres, Antonio Morante, i la cap del departament de Planificació i Centres, Antònia Serra. L'ordre del dia era molt dens, en incloure la negociació tant del projecte de decret de currículum d'ESO, el de Batxillerat i, a més, les instruccions d'inici de curs 2022-23, que inclouen els criteris d'assignació d'horaris. 

D'entrada, UOB Ensenyament quedà desagradablement sorpresa per dues raons:

1. El format de la pròpia convocatòria és en sí mateix una declaració de principis: cada un dels punts de l'ordre del dia té densitat i extensió per sí mateix per a tractarse en Mesa per separat. Convocar els tres temes a una mateixa Mesa, i amb dos dies hàbils per preparar-la, denota que la voluntat implícita de la Conselleria era, com és malauradament habitual, transformar un àmbit de negociació en un pur tràmit burocràtic, una escenficació ritual però buida de contingut.
2. Tant la presentació del director general d'Ordenació com la de la seva cap de departament no foren gens encoratjadores. El Sr. Morante va començar per animar-nos a no repetir les propostes que ja ens havien rebutjat al tràmit d'al·legacions, per estalviar temps, cosa que denota un nul·la voluntat de negociar res, com a mínim com a plantejament inicial. D'altra banda, en arribar el torn de la Sra. Serra, i en referir-se a les instruccions sobre l'horari, va exposar que no tenia intenció de canviar el document, perquè s'havia de revisar íntegrament, i això no passaria fins l'aprovació del nou ROC, ajornada fins el curs vinent.

Aquesta no és la millor manera d'abordar un suposat procés negociador. Tanmateix a UOB Ensenyament ens decidírem a treure aigua de les pedres. Això sí, volem esser honrats i contar-vos-ho tot: el director general es va adreçar directament a nosaltres per posar de relleu l'enorme tasca d'UOB Ensenyament, en quantitat i qualitat. En efecte, UOB Ensenyament ella sola ha fet més esmenes que la resta de sindicats docent junts (només per a ESO, 95 esmenes front 28, que és la suma de la resta de sindicats representats a la Mesa; i pensau que algunes esmenes no es comptabilitzen al Portal de Transparència perquè no obtingueren resposta). Gairebé un terç d'aquestes al·legacions han estat acceptades, i moltes de les que no ho han estat, són esmenes que contradiuen la normativa bàsica estatal, que la Conselleria no pot modificar, una limitació que UOB Ensenyament, com a sindicat catalanista i anticolonialista ni accepta ni acceptarà mai.

No us avorrirem amb el detall de cada al·legació (podeu consultar-la al Portal de transparència de la CAIB), però volem posar en valor els nostres èxits principals:

• Hem assegurat l'autonomia dels docents per tal d'admetre o no l'alumnat a matèries optatives que impliquen continuïtat al llarg de distints cursos i que, en cas d'incorporació després del curs inicial, impliquen la necessitat d'haver adquirit coneixements previs.
• Hem aconseguit la no discriminació entre centres que trien organitzar per àmbits els tres primers cursos de l'ESO i els que no ho fan, amb la supressió de l'assignació de més hores de coordinació docent als centres que acceptin els àmbits. De fet, el Sr. Morante ha canviat -si més no aparentment- la seva actitud respecte la qüestió dels àmbits: ara ja no li semblen la solució preferent, sinó "una simple opció que llirement decideix cada claustre". Tanmateix, no hem aconseguit la supressió de les hores de lliure disposció als àmbits, ni blindar el principi d'especialitat del professorat de secundària, ni tampoc que la Conselleria aporti la famosa -i gairebé mítica- "abundant bibliografia científica que desmostra l'èxit de l'organització per àmbits". Estam convençuts que la ferma oposició d'UOB Ensenyament als àmbits entesos com fins ara ha contribuït de manera decisiva -juntament amb la d'altres institucions- al canvi de cantet de la Direcció general d'Ordenació, suposant que sigui un canvi sincer, cosa que esperam i desitjam. En tot cas, UOB Ensenyament vol deixar clar que l'organització per àmbits no li sembla problemàtica sempre que aquests respectin els principis d'especialitat, codocència, supressió de les hores de lliure disposició, i importància dels departaments didàctics.
• Ens han acceptat diverses esmenes de caire tècnic que afecten matèries concretes.
• Respecte dels temps i la calendarització, creïm haver generat una escletxa a una murada fins ara infranquejable:
• La premura, la urgència dels canvis -tot el contrari d'allò que exigiria una reforma educativa seriosa- és un dels nostres principals cavalls de batalla. Respecte de la qüestió, la Conselleria ha jugat des del principi un doble joc que consideram poc honest: d'una banda es lamenta de la manca de temps per tal de cercar complicitats entre la comunitat docent i els sindicats, presentant-se com a una víctima d'un calendari triat pel Gobierno Central i sobre el qual ella no en té el control, i d'altra banda té tanta pressa com els seus caps de Madrid, perquè prioritza l'oportunitat política sobre les necessitats educatives reals. El propi Sr. Morante va explicitar la conveniència de fer via en liquidar el currículum actual i imposar el nou -el seu, en definitiva- abans de les imminents eleccions.
• És veritat que el Sr. Morante va dir ser ben conscient de la magnitud dels canvis, i va prometre que, durant el curs vinent, la inspecció educativa no actuarà com a fiscalitzadora dels docents, sinó com a simple acompanyant. Però les paraules se les enduu el vent, i a més el Sr. Morante també va afirmar que no creïa que a llarg termini el nou currículum implicàs augment, sinó més bé disminució, de la càrrega burocràtica; una afirmació que ens fa dubtar fins a quin punt és o no conscient de totes les implicacions de la reforma.
• Davant això, UOB Ensenyament va fer notar que hi ha un camí intermedi: tot i acceptant que el calendari establert per la LOMLOE estatal és inalterable, i fins i tot acceptant que el model estratègic i educatiu que proposa la nova llei orgànica és compartit per l'actual Conselleria d'Educació (no per UOB Ensenyament, per cert, però aquesta és una altra història), es pot compatibilitzar l'establiment del nou currículum amb una ditada de mel per als docents. En efecte, els mestres i professors estam esgotats (fatiga pandèmica, sobrecàrrega laboral, tensió social iu política amb reflexes a l'escola, burocràcia inabarcable, estrés financer amb salaris no actualitzats i a la baixa, emergència lingüística) i necessitam una alenada, una bombolla d'oxígen, una ditada de mel. Com? Resposta breu: Annex 3. En efecte, l'Annex 3 del RD de currículum, tant a ESO com al Batxillerat, que defineix el model de les noves situacions d'aprenentatge, no té caràcter de normativa bàsica; això vol dir que el nostre Govern sí pot redefinir-lo. Idò bé, la proposta d'UOB Ensenyament és que l'Annex 3 contempli, si més no a títol provisional, durant un o dos cursos, un model de situació d'aprenentatge que difereixi molt poc de l'actual model d'unitat didàctica, i que sigui molt obert i flexible, de manera que els docents no ens vegem obligats a refer a corre-cuita totes les nostres programacions a partir d'un model nou, revolucionari, complexe, i pel qual no estam prou formats. Perquè tot canvi, bo o dolent, s'ha de poder pair per a què no resulti indigest. No demanam el cel: només una pausa per a cuidar la nostra salut mental.
• Per a la nostra sorpresa, el Sr. Morante es va mostrar intrigat per la nostra proposta, i obert al diàleg. Ens va sobtar, perquè l'esmena ja l'havíem feta, i ens l'havien rebutjada, però ell va dir no ser-ne conscient. Semblava sincer; és possible, els oblits i errors són humans i existeixen. Ens quedam amb la part positiva: vam oferir-nos a reenviar l'esmena per correu (cosa que ja hem fet), i ells van prometre que l'estudiarien. No tenim res garantit, però valoram tota obertura al diàleg, i ens agrada tota actitud constructiva, incloent aquelles que parteixen de discrepàncies conceptuals. En tot cas, si finalment no acceptassin la nostra proposta, d'altra banda ben raonable, ho consideraríem una oportunitat perduda.
• Pel que fa a les instruccions sobre horaris, i tot i l'afirmació inicial de la Sra. Serra en relació a la impossibilitat de modificar res de res, nosaltres vam insistir, perquè és la nostra vocació i la nostra obligació. I vam veure fruits: la Conselleria va acceptar garantir -i no només recomanar- el dret a una hora de lliure disposició per als mestres especialistes i professors de secundària amb més de 180 alumnes, i també va acceptar recomanar que els companys que fan torn de matí i horabaixa tenguin un horari tan compacte com sigui possible els dies que hagin de fer doble torn.

Malauradament, no tot són flors i violes. En molts d'aspectes, els representants de Conselleria es mostraren inflexibles:

• La seva aposta pel nou model, burocratitzat, suposadament orientat a valors i competències, però sense apreciar prou els continguts i l'avaluació realista, és decidida, amb independència de l'opinió d'aquells que l'hem de plasmar: per a les autoritats educatives els treballadors docents no som un capital humà amb qui comptar, sinó simples peons que ells dirigeixen.
• No accepten la seva responsabilitat d'adaptar els sabers bàsics del currículum estatal a la realitat de les Illes Balears. S'excusen en l'autonomia de centres (l'argument que justifica qualsevol cosa) i, també, en la voluntat de no voler abrumar afegint més temari al ja existent. No es tracta d'afegir temari, sinó de fer nostre el currículum. Però no.
• Al Batxillerat, no volen canviar la redacció de l'articulat corresponent a les mesures per al tractament de la diversitat. Tot i ser tècnicament correcta, la redacció actual podria donar lloc a equívocs i confusions sobre l'abast de les adaptacions curriculars a una etapa postobligatòria. Però ells insisteixen en la correcció tècnica de la redacció actual. Tant de bo tenguin raó.
• Pel que fa al Treball de Recerca de Batxillerat -una de les grans novetats de la reforma- no accepten explicitar a la definició del mateix el binomi hipòtesi-conclusió, per tal d'assegurar que els treballs de recerca no esdevenguin simples treballs de síntesi o exposcions sobre l'estat d'una qüestió. És veritat que el model parla de mètode hipotètic-deductiu, i que en teoria el mètode inclou l'esmentat binomi però, un cop més, què els costaria canviar la redacció per tal d'evitar equívocs? Idò no, tampoc volgueren escoltar.
• Respecte dels horaris, no es comprometeren a garantir confeccionar la quota per al curs vinent respectant l'orientació de les 18 hores lectives a secundària, un compromís que figura a l'acord marc vigent, però que no s'ha arribat a respectar des de la seva signatura. Tampoc accepten les 23 hores lectives a primària, tot i ser una directriu estatal, i mantenen les 25 hores lectives. Ni volen garantir que tot docent major de 55 anys pugui triar, si ho vol, la reducció de tres hores lectives, ni volen revisar el subterfugi que distingeix entre hores lectives de docència directa i sense docència directa, cosa que buida de contingut el propi concepte d'hora lectiva.
• Tampoc s'avenen a eliminar les dispenses d'assistència a classe per a determinats alumnes en funció del calendari islàmic. Argumenten que és  una imposició legal que no poden fer més que obeir. Fins i tot si concedim que una administració ha d'obeir la llei, consideram que a Balears patim un marc legal força irracional i allunyat del principi democràtic de laïcitat.
• També afirmen estar fermats per la normativa vigent per no pagar el complement de tutoria i el de cap de Departament als casos excepcionals on un mateix docent exerceixi ambdós càrrecs. Potser és veritat que no poden canviar dita normativa, però sí podrien pressionar altres instàncies per a fer-ho; no prendran tal iniciativa, és clar.
• La Sra. Serra no comparteix el malestar que manifesten molts de tutors per haver d'afegir, a les seves múltiples tasques burocràtiques, la recollida de dades ISEC. Segons ella, no es tracta de burocràcia, sinó de recollida d'informació molt útil per a l'acció tutorial. Si això és veritat, perquè no confien en cada tutor i els deixen a ells la decissió de recollir o no dades tan útils, en comptes de fiscalitzar-los?
• Per acabar, a la pròpia Mesa ens passaren una modificació de les instruccions per al curs vinent que inclouen l'obligació d'elaborar el Pla Digital de Centre (PDC). Males formes: la qüestió no figurava a la documentació prèvia, i la responsable, la directora general d'Innovació i Primera Infància no era present a la Mesa, de forma que no podíem negociar res directament amb ella, només transmetre missatges. I mal fons. UOB Ensenyament fou pioner en estudiar la qüestió i advertir sobre els seus perills, incloent la forma subreptícia d'introduir la qüestó per part de la Conselleria, com si fos un cavall de Tròia. Però UOB Ensenyament no davalla la guàrdia, i va ser l'únic sindicat dels presents en reaccionar: vam demanar que constàs formalment en acta la nostra protesta per la irregularitat que suposa obligar els centres a elaborar un PDC sense que prèviament l'administració educativa hagi elaborat el Pla Digital de les Illes Balears (PlaDigIb). Ja li havíem advertit informalment a la directora general, i ara ho oficialitzam: és inacceptable elaborar els PDC sense el marc de referència que, per normativa estatal, ha de representar el PlaDigIb. Basta d'arbitrarietats!

Hem guanyat? Essent honests, no. La LOMLOE té prou suport polític -i malauradament, també d'altres sindicats- com per tirar endavant. I revertir les retallades -tant les velles com les noves- pel que fa a horaris, quotes i drets laborals costa i és un procés on amb molt d'esforç anam assolint petites victòries que sempre ens semblen minces per insuficients. Però a aquesta Mesa hem fet quelcom més que cridar i resistir: hem obert escletxes a una murada aparentment infranquejable. Aquesta és la notícia rellevant: UOB Ensenyament és més que una promesa o una emoció; és, a més, una eina útil de transformació i protecció del insteressos dels docents. Si ara, encara joves i minoritaris, obtenem resultats a cop d'esforç, constància, seny i unitat, què no podrem aconseguir si reunim més forces? Cada simpatitzant, cada nova afiliació, cada vot suma. Ja ho diuen a València: "tota pedra fa paret". Juntem moltes pedres, i la nostra paret serà més alta que les murades del poder i de l'establishment. Companys, companyes, UOB Ensenyament és cada un de vosaltres. I si encara no hi sou, us hi convidam. Recuperem el protagonisme de l'ensenyament per a qui mai no l'hauria d'haver perdut: la comunitat docent!