Retem comptes

Cerca en aquest blog

divendres, 27 de maig del 2016

La Conselleria imposa presentacions i inici de classes tot el mateix dia


El dijous 26/5/16 es reuní el Consell assessor del calendari escolar de les Illes Balears del qual en formen part la Conselleria, Inspecció, els consells escolars, pares i mares, alumnes, directors i sindicats; en aquest sentit, hem de recordar que els nous sindicats que entràrem en escena a les eleccions del 2014, hem patit fins a aquest mes de maig la mateixa discriminació que duim patint al CEIB de tal manera que no hem entrat a formar part d'aquest Consell assessor fins que es publicà l'Ordre del 2 de maig de 2016.

El principal canvi respecte al calendari escolar del curs 2015-16 és que s'elimina el dia dedicat exclusivament a la recepció, acollida i presentació de tutor i grup a l'alumnat; rebuda que solia dur-se a terme en divendres, el dia abans de començar les classes, permetent un inici de curs més ordenat i pautat.
Aquest setembre que ve, però, i segons l'esborrany de la Resolució pendent de publicar al Boib, els professors i alumnes de segon cicle d'educació infantil, de primària i de secundària, hauran de fer-tot el primer dia si és que el centre no decideix botar-se les presentacions i començar les classes directament a les vuit del matí; així, els centres "el dia 12 de setembre dedicaran, opcionalment, les dues primeres hores a la recepció i l'acolliment d'alumnes i, a partir de la tercera sessió, han de tenir l'horari ordinari de classe." Segons Jaume March, cap del Departament de Planificació i Centres de la Conselleria, "el canvi més significatiu respecte a l'any passat és que començam el curs en dilluns i no en divendres perquè és més coherent i punt".

Així, segons l'esborrany, les dates generals d'inici i acabament de curs serien les següents:
 
Estudis
Inici
Final
- segon cicle d'educació infantil
- educació primària
- educació especial
- e.s.o.
- batxillerat


12-9-16


22-6-17

2n batx. 31-5-17
- FP i FPB
- Centres intedgrats d'FP
19-9-16
22-6-17
- FP CFGM i CFGS d'arts plàstiques i disseny
- ensenyaments esportius de règim especial
- estudis superiors de disseny
- estudis superiors d'art dramàtic
- estudis superiors de música i conservatoris professionals de música i dansa
- CEPAs




26-9-16




22-6-17
- EOI
3-10-16
31-5-17

Recordam que si un centre necessita modificar aquestes dates, ha de sol·licitar-ho a la conselleria  mitjançant el GestIB

Pel que fa als períodes de vacances:
-Nadal: dels 23-12-16 al 8-1-17
-Pasqua: del 12 al 21-4-17

Seran festius (a part de les festivitats locals) o no lectius en el 12 d'octubre i tots Sants, el 6 i 8 de desembre i la festa escolar unificada de 28 de febrer.

Per altra part, el director general d'Ordenació Planificació i centres, Antonio Morante, anuncià que "de cara a l'any que ve haurem de revisar i reflexionar amb profunditat tot el calendari escolar, dates d'exàmens de setembre, períodes de descans, inici i final de curs... és fonamental fer-ho i començar a mirar-ho a l'octubre"
Potser aquesta afirmació es relaciona amb la notícia del canvis que s'han introduït a Cantàbria en un intent d'assemblar-se més als calendaris escolars europeus.

Podeu ampliar més informació als següents enllaços:
- esborrany de la resolució que estableix instruccions i el calendari escolar del curs 16-17 a les Illes
- esborrany del calendari per al curs 16-17
- nota informativa de la Conselleria
- normativa de la Conselleria sobre calendari escolar
- notícia de premsa sobre el nou calendari escolar a Cantàbria
- article de premsa sobre les vacances escolars a Europa (2009)
- una dotzena de calendaris de vacances escolars europeus del 2016
- estudi de la comissió europea sobre la distribució del temps escolar de primària i secundària a Europa en el curs 2015-16




La Conselleria presenta l'oferta de Formació Professional


Podeu consultar l'oferta formativa completa de FP AQUÍ.

Nota de premsa de la Conselleria: 

11 cicles més de Formació Professional, dos d'ells de nova implantació, marquen l'oferta formativa del pròxim curs 2016/17

Darrera actualització: 26/05/201

El conseller d’Educació i Universitat, Martí March acompanyat de la directora general de Formació Professional i Formació del Professorat, Maria Alorda i del cap de  departament de Formació Professional, Lluc Mas ha presentat avui l’oferta formativa de Formació Professional per el pròxim curs 2016/17.
En total, el nou curs comptarà amb una oferta de 393 cicles formatius: 93 de FP Bàsica, 189 de grau mitjà i 111  de grau superior.

L’oferta formativa d’FP Bàsica consta d’13 especialitats i s’imparteix a 64 centres, 46 de Mallorca, 7 de Menorca, 10 d’Eivissa i 1 de Formentera.

Pel que fa als cicles formatius de Grau Mitjà, enguany consta de 30 especialitats i 44 de Grau Superior. Per altra banda, l’oferta d’FP Dual per al curs 2016-17 consta de set famílies professionals: Hoteleria i turisme, Administració i gestió, Electricitat i electrònica, Informàtica i comunicacions i Transport i manteniment de vehicles, Administració i gestió, Agrària i Comerç i Màrqueting.

A l’actualitat el número de matriculats de 1r i 2n de tots els cicles d’FP  és de 13.980 alumnes. Dels que 11.384 són a Mallorca, 1.225 a Menorca, 1.347 a Eivissa i 24 a Formentera.

Enguany l’oferta formativa d’FP s’ha incrementat amb 11 cicles, dels quals 2 són de nova implantació a les Illes Balears: el cicle de Grau Mitjà d’Emergències i Protecció Civil i el cicle d’FP Bàsica en Manteniment d’embarcacions esportives i d’esbarjo.

Uns estudis amb alta demanda i que s’ofereixen per primera vegada
Entre els nous cicles cal destacar la creació del cicle de Grau Mitjà d’Emergències i Protecció Civil que s’impartirà a l’IES Francesc de Borja Moll a Palma a partir del pròxim curs. Aquest cicle està coordinat amb la Direcció General d’Emergències i els cossos de bombers de l’illa de Mallorca i cobrirà les tasques pròpies del servei en els àmbits urbà, forestal i en infraestructures aeroportuàries. L’oferta de places serà d’una vintena.  
 
A més, enguany, també es crea el cicle de Formació Professional Bàsica de Manteniment d’embarcacions esportives i d’esbarjo que  s’ofereix a l’IES Baltasar Porcel d’Andratx a Mallorca. Aquesta titulació és nova a nivell estatal i s’ha creat a petició de les comunitats de Catalunya i Illes Balears.

Oferta nova de cicles formatius per al curs 2016/17

CICLE FORMATIU FAMÍLIA PROFESSIONAL CENTRE EDUCATIU
FPB Manteniment d’embarcacions esportives i d’esbarjo Maritimopesquera IES Baltasar Porcel (Andratx)
CFGM Atenció a les persones en situació de dependència Serveis a la comunitat IES Ramon Llull (Palma)
CFGM Emergències i protecció civil Seguretat i medi ambient IES Francesc de Borja Moll (Palma)
CFGM Jardineria i floristeria Agrària CIFP Can Marines (Santa Eulària del Riu)
CFGM Cuina i gastronomia Hoteleria i turisme IES Sa Serra (Sant Antoni de Portmany)
CFGM Serveis en restauració Hoteleria i turisme IES Porto Cristo (Manacor)
CFGS Higiene bucodental Sanitat IES Marratxí
CFGS Higiene bucodental Sanitat IES Mossèn Alcover (Manacor)
CFGS Educació infantil Serveis a la comunitat IES Santa Margalida
CFGS Màrqueting i publicitat Comerç i màrqueting IES Manacor
CFGS Laboratori de diagnòstic clínic i biomèdic Sanitat IES Cap de Llevant (Maó)
CFGS Administració de sistemes informàtics en xarxa Informàtica i comunicacions IES Emili Darder (Palma)
FPB: formació professional bàsica
CFGM: cicle formatiu de grau mitjà
CFGS: cicle formatiu de grau superior


Nous cicles per a totes les illes
Una de les línies d’actuació de la Conselleria en l’àmbit de la Formació Professional és la seva adaptació a les necessitats i novetats del món laboral. Això fa que l’oferta formativa es modifiqui per donar pas a nous cicles.

A Menorca s’oferirà el Grau Superior de Laboratori de diagnòstic clínic i biomèdic a l’IES Cap de Llevant de Maó. Aquesta formació s’ha fet per primera vegada el curs actual (2015/2016) a Mallorca gràcies al convni amb  la  Direcció General d'Acreditació, Docència i Recerca en Salut i en col·laboració amb l’Hospital de Son Espases. Degut als bons resultats i la demanda existent enguany s’implantarà a Menorca en col·laboració amb l’Hospital Mateu Orfila.

L’IES Marc Ferrer de Formentera augmenta també l’oferta perquè impartirà els dos cicles de Grau Mitjà en Restauració i  Cuina i Gastronomia de manera simultània. Fins ara aquest centre  oferia  aquesta formació de manera alternada.

El CIFP de Can Marines d’Eivissa ampliarà la seva oferta amb el cicle de Grau Mitjà de Jardineria i Floristeria. Aquest centre es va crear l’any passat i cada any incrementa la seva oferta.

A Mallorca s’incorpora el cicle de Grau Superior d’Higiene Bucodental, per primera vegada aquesta formació s’ofereix a a centres públics, concretament a l'IES Marratxí i a l'IES Mossen Alcover de Manacor. A més, s’incorpora el cicle de Grau Mitjà d’Atenció a les persones en situació de dependència, per la gran demanda que experimenta aquest sector a l’IES Ramon Llull i el Grau Superior d’Administració de sistemes informàtics en xarxa a l’IES Emili Darder de Palma. També convé destacar que enguany s’ofererix la possibilitat d’obtenir dues titulacions superiors en tres anys: d’una banda, a l‘IES Pau Casesnoves d’Inca, els cicles de Grau Superior de Desenvolupament d’aplicacions multiplataforma i el d’Informàtica i comunicacions; i, per altra banda, l’IES Berenguer d’Anoia d’Inca,  oferirà els cicles de Màrqueting i  Publicitat i el de Gestió de vendes i Espai comercial de doble titulació. Aquest darrer cicle s’oferirà en la modalitat d’FP Dual per primera vegada, com el cicle de Grau Mitjà de producció agropecuària a l’IES Sureda i Blanes de Palma.

Les sol·licituds d’inscripció per cursar els cicles de FP es podran fer a partir del 6 de juny. Aquesta data enguany  també inclou el procés d’admissió per als  estudis de FP Dual.

dijous, 26 de maig del 2016

Reclamam a la Conselleria que informi sobre els CEIP de Palma amb amiant

COMUNICAT DE PREMSA

Unió Obrera Balear, sectorial d'Ensenyament, ha presentat al registre de la Conselleria d'Educació el “Llistat resum d'elements de fibrociment detectats en cadascun dels centres d'Educació Infantil i Primària de l'Ajuntament de Palma”, de 3 d'abril de 2014, perquè sigui remès a l'IBISEC. En el document hi ha registrats 37 centres d'Infantil i Primària amb elements de fibrociment.

La Conselleria coneix aquest informe des de juliol de 2014, quan li fou lliurat per la Federació d'Associacions de Pares d'Alumnes (FAPA), però encara no li ha donat resposta.

A l'escrit del gerent de l'IBISEC de 5 de maig de 2016, on s'informa de «l'estat de les actuacions de retirada de cobertes i porxades de fibrociment amb fibres d'amiant als centres educatius», hi consten només set centres de Primària de Palma on s'hi ha intervingut, s'hi intervindrà aquest estiu o se n'està fent el projecte.

Dels 30 centres restants no se'n diu res, igual que a les llistes de 9 juliol de 2015 que la Conselleria ens remeté a requeriment nostre.

Demanam a la Conselleria d'Educació que informi de la situació actual d'aquests 30 centres, en compliment de l'article 18.1 la Llei 31/1995 de prevenció de riscos laborals, sobre informació als treballadors.

Palma, a 25 de maig de 2016


a) Centres amb amiant de l'informe de Cort de 3 abril de 2014 que no apareixen a la llista de l'IBISEC:
  1. Aina Moll i Marquès
  2. Alexandre Rosselló
  3. Camilo J. Cela
  4. Can Pastilla
  5. Casablanca
  6. CEE Son Ferriol
  7. Coll d'en Rabassa
  8. Costa i Llobera
  9. Escola Graduada
  10. Establiments
  11. Felip Bauçà
  12. Gènova
  13. Jafuda Cresques1
  14. Joan Miró
  15. La Soledat
  16. Maria Antònia Salvà 
  17. Marian Aguiló 
  18. Màxim Alomar
  19. Pràctiques 
  20. Rafal Nou
  21. Sant Jordi 
  22. Santa Catalina 
  23. Santa Isabel 
  24. S'Aranjassa 
  25. Secar de la Real 
  26. So n'Anglada 
  27. Son Rullan 
  28. EI Son Rullan 
  29. Verge de Lluc 
  30. Vivero

b) Centres on ja s'hi ha intervingut segons l'IBISEC:
  1. AnselmTurmeda
  2. Es Pil·larí
  3. Infant don Felip (Es Molinar)
  4. Jaume I
  5. Joan Capó

c) Centre on està previst intervenir-hi aquest estiu:
  • Es Pont

d) Centre amb projecte en redacció::
  • Miquel Porcel





dimecres, 25 de maig del 2016

Adjudicació provisional d'auxiliars de conversa a 358 centres


La Direcció General de Formació del Professorat i FP ha publicat l'adjudicació provisional d'auxiliars de conversa a 358 centres. 315 auxiliars són d'anglès, 30 d'alemany i 15 d'anglès. Dels 374 centres que n'han sol·licitat, 16 han quedat exclosos per presentació de sol·licitud fora de termini.

El curs actual 115 centres havien quedat sense auxiliar de conversa per manca de finançament.


Tota la informació a la web:
http://weib.caib.es/Programes/Internacionals/fitxes/fitxa_acollida_auxiliars_conversa_estrangers_cec_1617.html

Resolució de la Direcció General de Formació del Professorat:
http://weib.caib.es/Programes/Internacionals/convocatories/auxconversa1617/resol_prov_dg.pdf

Relació de centres (Annex 1):
http://weib.caib.es/Programes/Internacionals/convocatories/auxconversa1617/annex1_resol_prov_dg.pdf


L'Acadèmia Oberta i la Guia del Projecte Lingüístic es presentaran al CEP dia 30

Conselleria informa que la jornada formativa de presentació de L'Acadèmia Oberta i de la Guia per a l'elaboració del projecte lingüístic de centre, que en un principi havia de tenir lloc el dia 30 de maig a l'edifici Guillem Cifre de Colonya de la UIB, finalment tindrà lloc el mateix dia al CEP de Palma Jaume Cañellas Mut (C/ de Gregorio Marañon, s/n).

Si hi voleu assistir recordau que heu de confirmar l'assistència al Portal del personal (Formació dels docents, Confirma cursos).

Més informació a http://www.caib.es/govern/sac/fitxa.do?codi=2615629&coduo=944322&lang=ca

Darrer plenari del Consell Escolar discriminatori amb els docents

Foto: CEIB

Ahir es va reunir el darrer dels plenaris del Consell Escolar que durant un any i mig no han respectat la voluntat democràtica dels docents, expressada a les eleccions sindicals de desembre de 2014.

Els representant d'UOB, que darrerament hi podíem assistir com a convidats de pedra, sense veu ni vot, no hi vam poder ser perquè vam rebre la invitació una hora abans del ple i ja teníem altres compromisos.

L'ordre del dia va ser el següent:

1. Aprovació, si s’escau, de les actes de les sessions anteriors (09/03/2016 i 05/04/2016)
2. Informacions del president.
3. Presa de possessió de nous membres del CEIB, si s’escau.
4. Debat i aprovació, si s’escau, de la Memòria 2015.
5. Debat i aprovació, si s’escau, de l’Informe 6/2016 sobre l’esborrany de decret Pla d'estudis dels ensenyaments artístics superiors conduents al Títol Superior de Música.
6. Debat i aprovació, si s’escau, d’una Resolució del Consell Escolar Insular d’Eivissa.
7. Torn obert de paraules

Reproduït del blog del Consell Escolar:

PLENARI 24 DE MAIG DE 2016

Avui ha tengut lloc una reunió del plenari on s'ha aprovat la Memòria de 2015, l'informe 6/2016 i una resolució que dóna suport a tres informes emesos pel plenari del Consell Escolar Insular d'Eivissa.
Com aspecte a destacar hem de dir que s'ha incorporat el president del Consell Escolar Insular d'Eivissa Alberto Taranco.

Aquest és el darrer plenari que feim amb la composició actual i per això hem fet una fotografia que recorda el final d'aquest període. El proper plenari, convocat pel conseller s'Educació i Universitat serà constituent amb la nova composició.

Reclamam que es compleixin les ràtios de FP


COMUNICAT DE PREMSA

UOB DEMANA QUE ES COMPLEIXIN LES RÀTIOS DE FP

El sindicat Unió Obrera Balear, sectorial d'Ensenyament, ha sol·licitat a la Conselleria que es comprometi a fixar unes ràtios màximes de Formació Professional ajustades a normativa.

El document de criteris de ràtios per al curs 16-17, lliurat als sindicats, indica que per als graus Mitjà i Superior de FP el nombre màxim d'alumnes per unitat serà de 32 i es desdoblarà el grup a partir de 36 alumnes.

L'Ordre de la Conselleria que regula els cicles de FP, emperò, estableix que el nombre màxim és de 30 i de 25 en els de tipus industrial. També indica que “amb caràcter general” els nombres han de ser de 25 i 20 respectivament, xifres a les quals haurien d'apuntar les previsions de la pròpia Conselleria.

Pel que fa al desdoblament, s'hauria de fer a partir de 34 i 28 alumnes i no de 36, en funció del 10% extra per necessitats d'escolarització aplicable per la LOMCE.

En el cas de la FP a distància la Conselleria proposa un màxim de 60 alumnes per unitat, sense tenir en compte que hi ha mòduls que requereixen la realització d’activitats presencials obligatòries. Per a aquest cas reclamam que el màxim sigui també de 30, a fi d'evitar que els centres es vegin desbordats a l'hora de realitzar aquestes pràctiques.

Palma, a 24 de maig de 2016

Antònia Font Tous i Joana Maria Romaguera Vallejo, portaveus d'UOB Ensenyament



L'Assemblea de Docents veu amb preocupació el fet que el govern no pugui garantir el compliment del compromís d'increment del 30% de la inversió en educació per l'any 2016



Reproduït del blog de l'Assemblea de Docents: 

L’Assemblea de Docents vol saber quants diners suposa l’increment del 0,4% de dèficit sobre el pressupost total de la CAIB, quants diners suposa per a educació i quins plans tenen per distribuir aquests diners.

L'Assemblea de Docents està preocupada i decebuda davant les dificultats pressupostàries que presenta el conseller per assolir aquest compromís (enllaç al document http://tinyurl.com/jv3eq7v). Els docents demanam claretat per conèixer els recursos reals que s'hi han destinat.

El conseller d’Educació, Martí March, només s'ha compromés a consultar les dades econòmiques a la Conselleria d’Hisenda i Administracions Públiques i ens ha emplaçat a una propera reunió. En aquesta reunió s’especificarà quina era la situació pressupostària el passat 14 de desembre, moment d’adquirir el compromís, així com saber quines modificacions pressupostàries hi ha hagut des d’aquell moment, i com s’ha executat aquest increment.

En aquest sentit, l’Assemblea de Docents vol saber quants diners suposa l’increment del 0,4% de dèficit sobre el pressupost total de la CAIB, quants diners suposa per a Educació i quins plans tenen per distribuir aquests diners.

Recordam al Conseller que en el “Compromís d'increment de la inversió en educació per l'any 2016” s'especifica que totes les millores de finançament i l'ampliació de marges de despesa que es produeixin al llarg del 2016 revertiran prioritàriament en política educativa, concretament un 30% de l'increment anirà a reforçar els pressuposts educatius.

Atès que el Govern central ha doblat el límit de dèficit permès a les Comunitats Autònomes, entenem, i així ho hem expressat al Conseller, que aquest augment en el marge de despesa s'ha produït i per tant, ens obri una esperança de futur en la millora dels pressuposts educatius que podrien permetre disminuir el nombre d'alumnes per aula, augmentar els equips de suport i orientació i solucionar els problemes més urgents en infraestructures educatives; confiam que la conselleria també ho entengui així, i restam a l’espera de la propera reunió, per pendre les mesures oportunes per tal d’aconseguir que es compleixi el compromís adquirit.

Demanam al Govern que sigui conseqüent amb el compromís que va adquirir i que actui d'una forma clara i donant dades concretes. Entenem que és una responsabilitat del Govern complir amb els compromisos i també de l'Assemblea de Docents d'assegurar que els compeixin, ja que aquest compromís va permetre que en el darrer moment, els docents desconvoquessin en Assemblea General una vaga i una mobilització previstes per dia 15 de desembre del 2015.

dimarts, 24 de maig del 2016

March no concreta l'augment del pressupost educatiu

Foto: CAIB

Recull de premsa:

Diari de Balears
AraBalears
Última Hora
Diario de Mallorca

49 aspirants a places de CEP



Ahir va tenir lloc a la Direcció General de Formació del Professorat la comissió de selecció de places de CEP en comissions de serveis. Els sindicats hi han pogut assistir com a observadors després de tenir-ho prohibit la legislatura anterior amb govern del PP.

De les 32 places que hi ha als sis CEP de les Balears se n'han tret 19 a concurs, 16 d'assessor i 3 de director. L'any que ve està previst treure la resta de les que acabin la comissió de serveis, que en el cas dels CEP és de dos anys les dues primeres i de quatre la tercera, en cas que siguin consecutives.

Dels 49 aspirants 9 ho són per a director. Cada aspirant pot sol·licitar més d'una plaça i més d'un CEP.

Una de les sol·licituds s'ha desestimat per presentació fora de termini, una altra per no haver-se pogut verificar l'experiència docent per problemes burocràtics aliens a l'interessat, que s'espera poder esmenar a les reclamacions, i una tercera per no acreditar el sis anys d'experiència docent.

S'aprovà la llista provisional i s'obri un termini de reclamacions fins 27 de maig. Es preveu que la comissió de resolució de reclamacions es reuneixi el 2 de juny.

Tota la informació a la web del Servei de Formació del Professorat.

dilluns, 23 de maig del 2016

Iniciat el procés de renovació del CEIB amb un any i mig de retard


Després de les eleccions sindicals d'ensenyament del 4/12/14, moment en què entràrem en escena dos nous sindicats, el Consell Escolar de les Illes Balears (CEIB) ha estat funcionant d'esquena als resultats democràtics que situaren aquests nous sindicats com a segona i tercera força representativa dels docents de les Illes. Exactament el mateix passa amb el Consell Escolar de Mallorca, el Consell Escolar de Menorca i el Consell Escolar d'Eivissa; no amb el Consell Escolar de Formentera ja que aquest ni tan sols existeix.

Ara, aquesta situació de discriminació vergonyosa toca quedar solucionada abans del 20 de juny, data en què farà un mes que s'haurà publicat al Boib la llei que ha de permetre la renovació de la composició del CEIB i la nostra entrada com a membres de ple dret amb veu i vot.
Recordem que mentre no formam part del CEIB, no podem presentar-hi esmenes sobre cap dels documents a discutir, fet que no ens ha permès defensar-hi les nostres posicions en aspectes tan importants com els currículums Lomce, el Decret de Llengües estrangeres; el Decret, l'Ordre i el Pla de Formació Permanent del Professorat; la Resolució que regula l'escolarització...


Facem una mica de cronologia del recorregut d'aquesta discriminació:
  • el 30/7/12, després que el Decret Llei 5/2012 (conegut com el Decret de les Retallades) redueixi el nombre de persones que integren el CEIB, aquest es veu obligat a constituir-se de nou. Segons el Reglament, tot i que el nomenament dels consellers té una vigència de quatre anys, cada dos anys s'ha de renovar la meitat de cada un dels grups que conformen el CEIB; així, la propera renovació seria a punt d'arribar, tocaria dur-se a terme el proper 30/7/16 com a  molt tard.
  • el 4/12/14 es realitzen les eleccions sindicals amb els resultats que ja coneixem.
  • al llarg del 2015 intentam que se'ns reconegui el dret a formar part del CEIB sense haver d'esperar al juliol de 2016 però els nostres esforços no aconsegueixen resultats. 
  • el 13/3/15 rebem la comunicació que ens sol·licita que designem representants per al Consell Escolar de Mallorca. Els designam i, incomprensiblement, no tornam a tenir-ne notícies.
  • el 7/10/15 sol·licitam formalment la nostra entrada al Consell Escolar de Mallorca i al consell Escolar de les Illes Balears amb escrits dirigits als presidents de cada entitat i al Conseller d'Educació. De les sol·licituds dirigides al Conseller Martí March, encara no en tenim resposta escrita a dia d'avui.
  • el 20/10/15 rebem resposta del president del CEIB, Pere Carrió: la nostra incorporació al CEIB passa per dues vies, o bé esperam a la renovació bianual o bé la Conselleria es decideix a deixar sense efecte la retallada del 2012 i aprova la modificació de la llei; mentre tant, se'ns ofereix la possibilitat d'assistir als plenaris com a convidats, és a dir, sense veu ni vot. D'assistir a les comissions de treball específiques, ni en parlem, no hi tenim accés.
  • el 15/01/16 rebem la comunicació que ens sol·licita que designem representants per al Consell Escolar d'Eivissa. Del CEIB i el Consell Escolar de Menorca, encara no hi ha notícies
  • el 9/3/16 el plenari del CEIB aprova l'informe favorable a la modificació de la composició anterior. A la fi una primera passa! Si no fan via, ja no haurà servit per res perquè tanmateix el juliol del 2016 ja hi haurà la renovació bianual.
  • l'1/4/16, ja ha passat un altre mes, el Consell de govern aprova el projecte de llei per a modificar la composició del CEIB.
  • el 3/5/16, un altre mes més, el Parlament aprova la Llei 7/2016 que permetrà la nova composició del CEIB.
  • el 19/5/16 es publica la Llei 7/2016 al Boib.
  • el 20/5/16 ens arriba la comunicació, signada pel president del CEIB, sol·licitant que nomenem els nostres representants.
  • abans del 20/6/16, el nou CEIB ha d'estar constituït per llei. Suposam que no esperaran mamballetes pel fet d'arribar a la nova composició un mes abans de la renovació bianual.

Podeu ampliar informació als següents enllaços:
-Decret legislatiu 112/2001 de 7 de setembre pel qual s'aprova la llei de consells escolars de les Illes Balears.
-Decret llei 5/2012 d'1 de juny de retallades
-Llei 7/2016 de 17 de maig que modifica la composició del CEIB i ha de permetre-hi la nostra entrada.
-Nota de premsa de la Conselleria de l'1/4/16
-Nota de premsa del Parlament del 3/5/16
-Nota de premsa de la Conselleria del 4/5/16
-Web del CEIB
-Blog del CEIB




 


La Conselleria qualifica els currículums LOMCE de "participatius"



Després de negar-se a explorar la via del decret llei per minimitzar al màxim la LOMCE, i de descartar esmenes i al·legacions que anaven en la línia de defensar les matèries artístiques i tecnològiques, Filosofia, Llengua i cultura catalanes, etc., la Conselleria considera els currículums fruit d'un "procés participatiu" i que el poder que s'atorga als equips directius per definir hores és una "aposta per l'autonomia" dels centres.

I què més!

Nota de premsa de la Conselleria:

El Consell de Govern dona el vist i plau als nous currículums educatius que s'aplicaran el proper curs



Darrera actualització: 20/05/2016

El Consell de Govern ha aprovat avui els nous currículums d’educació primària, secundària i batxillerat. Es tracta de la darrera passa després d’un procés participatiu que ha suposat el seu debat a la Mesa Sectorial d’Educació, el Consell Escolar de les Illes Balears i finalment la seva aprovació per part del Consell Consultiu. D’aquesta manera la Conselleria d’Educació i Universitat ha culminat el procés d’elaboració, tal i com es va comprometre, dels nous currículums LOMQE a tots els nivells educatius per a substituir els que s’han hagut d’aplicar en el curs 2015/16, elaborats pel govern anterior.
L’objectiu principal d’aquesta nova proposta que s’aplicarà el proper curs 2016/17 és, sense sortir del marc legal de la LOMQE, aprofitar totes les possibilitats per reduir l’impacte negatiu d’aquesta llei sobre el dia a dia dels centres. A més, sha potenciat la llibertat i l’autonomia dels centres per afavorir els projectes innovadors.

Autonomia de centres per impulsar la innovació
Aquesta aposta per a l’autonomia es fa especialment evident a l’Educació Primària. En aquest nivell educatiu la nova proposta facilita l’adaptació al context i a la  realitat social i cultural de cada centre, a través d’una llibertat per a la distribució horària que incentiva la innovació educativa i els canvis metodològics, en la línia d'altres iniciatives similars a dins i fóra de l'estat espanyol i possibiliten l'adaptació de la distribució de continguts curriculars a les necessitats i característiques dels alumnes.
Permeten el disseny de projectes propis de centre, (projectes lingüístics, projectes de participació ciutadana, projectes de temes transversals, projectes multidisciplinaris, projectes de currículums integrats...). Aquesta opció també permet, si es prefereix, fer servir una distribució més “tradicional” o més tancada de matèries i hores per reforçar les àrees que es consideri oportú.
Aquesta nova manera d’organitzar l’ensenyament a cada centre precisa de nous mecanismes  d'avaluació en termes competencials dels projectes d'innovació que es proposaran amb la col·laboració i assessorament del Departament d'Inspecció Educativa i l'IAQSE.

14’5 hores de lliure disposició a Primària i tractament globalitzat de cicle
A l’Educació Primària, es mantenen les 25 hores setmanals de classe (en total 75 hores per cada cicle) però per primera vegada els centres disposaran de 14’5 hores de lliure disposició per a tot el primer cicle i 11’5 per a tot el segon cicle que es poden distribuir a diferents àrees o al treball per projectes de contingut competencial. La proposta de currículums de Primària parteix del mínim horari que estableix la LOMQE per a cada matèria però permet un plantejament més obert. Així els centres podran donar més pes a matèries que han quedat molt reduïdes amb la LOMQE com l’Educació Física o les matèries artístiques oferint un major marge d’autonomia als centres i facilitant la innovació pedagògica.
La nova normativa preveu que es faci un tractament globalitzat per als tres cursos de cada cicle el que suposa una necessària coordinació entre aquests a través d’un coordinador de cicle. Aquestes mesures permeten fer projectes globalitzats amb continguts de diferents àrees. Per això els centres hauran de mantenir la mateixa distribució horària lectiva al llarg d’un cicle, per tal que la proposta coincideixi amb la durada d'una promoció d'alumnes. Aquesta només es podrà modificar per a aquells alumnes que comencen un nou cicle.

Horari setmanal educació primària
Horari setmanal educació primària
Assignatura/Curs 1r 2n 3r
4t-6è
Llengua catalana i literatura 8
9
Llengua castellana i literatura 8 9
Llengua estrangera 6 7
Matemàtiques 10 10
Ciències naturals 4 4
Ciències socials 4 4
Educació física 5 5
Religió/valors socials i cívics 3 3
Educació artística 5 5
Temps d'esplai 7,5
7,5
Lliure disposició: 14,5
11,5
Total 75
75
La càrrega horària assignada a les àrees de ciències naturals, ciències socials, llengua castellana i literatura, matemàtiques i llengua estrangera: anglès haurà de ser com a mínim del 50% del total a cada curs, tal i com estableix la LOMCE.

Una ESO amb 30 hores, amb més pes de la tecnologia i de les matèries artístiques, i grups reduïts d’anglès
En el cas de l’Educació Secundària Obligatòria els nous currículums preveuen reduir l’horari setmanal dels alumnes de 32 a 30 hores. D'aquesta forma s'aconsegueix racionalitzar l'horari de l'alumnat d'aquests nivells, que està per damunt del de la majoria de comunitats autònomes.  Això suposarà que l'alumnat d'ESO, quan l'horari sigui de jornada continuada, comenci i acabi les classes cada dia a la mateixa hora. El rendiment dels alumnes es veu afectat per un horari excessivament llarg i per això el  fet de tenir més hores de classe no és garantia de millors resultats.
Els currículums que ara es presenten reforcen les matèries artístiques (música, plàstica) i la tecnologia que es veuen  compensades en relació a l’horari actual ja que tots els alumnes de Secundària n’hauran de fer. No hi haurà cap alumne que no hagi fet alguna d’aquestes matèries a l’ESO.
A primer, segon i tercer d'ESO els centres disposen de dues hores setmanals de lliure disposició per completar l’horari . Aquestes hores es podran destinar a reforçar determinades matèries o a projectes interdisciplinars.  Es contempla la coordinació en les programacions de les matèries de Llengua catalana i literatura i Llengua castellana i literatura que hauran de reflectir el treball conjunt en aquestes matèries en relació amb els continguts, objectius, metodologia i avaluació.
L’ensenyament de l’anglès es veurà reforçat no amb més hores lectives, sinó amb desdoblaments de totes les hores en grups de 8 a 15 alumnes, la qual cosa permetrà reduir les ràtios i millorar la qualitat de l’ensenyament, ja que aquest és l'element que té incidència més directa en l'aprenentatge d'una llengua. A més d’això, els centres podran incrementar les hores de classe fent servir alguna de les hores de lliure disposició setmanal.
Atesa la reducció de l’horari setmanal a 30 h, a 4t ESO no hi ha hores de lliure disposició.

 ESO
Horari setmanal educació secundària obligatòria 
Assignatura/Curs 1r
2n
3r
4t
Llengua catalana i literatura 3
3
3
3,5
Llengua castellana i literatura 3
3
3
3,5
Primera llengua estrangera 3
3
3
3
Matemàtiques 3
4
4
4
Geografia i història 3
3
3
3
Biologia i geologia 3


2
3
Física i química

3
2
3
Educació física 2
2
2
2
Religió/valors ètics 1
1
1
1
Educació Plàstica 3





Música 3





Tecnologia

3


específica 1

2*
2
3
Tutoria 1
1
1
1
Lliure disposició 2
2
2

Total 30
30
30
30
* s'ha de triar una matèria d'entre: educació plàstica, visual i audiovisual II, música II i segona llengua estrangera

Batxillerat amb història de la filosofia obligatòria per a tots els alumnes dels batxillerats de Ciències i Humanitats i Ciències Socials
A 1r de Batxillerat es redueix la càrrega lectiva de 34 a 32h setmanals, encara per damunt de la majoria de comunitats autònomes, que solen fer 30h de classe setmanals.
L'assignació horària a Castellà i Català és la mateixa que l'adoptada a Catalunya. La programació d'aquestes dues matèries ha de reflectir el treball conjunt en aquestes matèries en relació amb els continguts, objectius, metodologia i avaluació.
S'eliminen els períodes de lliure disposició i s'incrementa el nombre d'hores setmanal de les matèries troncals d'opció, atenent les recomanacions que va fer el Consell Escolar de les Illes Balears en les al•legacions presentades als currículums actuals.
Es recupera la Història de la Filosofia com a matèria obligatòria a 2n de Batxillerat per a tots els alumnes dels batxillerats de Ciències i Humanitats i Ciències Socials.

1r batxillerat 2n de batxillerat
Específiques (6 hores a repartir entre 2 matèries, segons l'itinerari del centre):
La Història de la filosofia és obligatòria en els batxillerats de Ciències i Humanitats i Ciències Socials/Específica 2 en el batxillerat d’Arts

Troncals d’opció
Anàlisi musical
Cultura científica
Dibuix artístic
Llenguatge i pràctica musical
Religió
Segona llengua estrangera
TIC I
Volum
Específica (4 hores) poden ser:
Troncals d’opció
Ciències de la terra i el medi ambient
Dibuix artístic II
Fonaments d’administració i gestió
Història de la música i la dansa
Imatge i so
Psicologia
Segona llengua estrangera II
Tècniques d’expressió graficoplàstica
Tecnologia industrial II
Tecnologies de la informació i la comunicació II




Podeu consultar tots els currículums no universitaris vigents a les Illes AQUÍ
Consultau també les modificacions de les ordres de desplegament publicades el 24/5/16:
-de Primària
-de Secundària
-de Batxillerat



Més LOMCE als nous currículums


El Govern balear ha aprovat els nous currículums LOMCE. Des del primer moment s’han elaborat a porta tancada i prescindint d’un autèntic consens i diàleg amb la comunitat educativa, consens i diàleg que tant havien promès durant la campanya electoral de les passades eleccions autonòmiques. Crida l’atenció com, per a aquest Govern, hi continua havent matèries de primera i de segona.

Per començar, a Secundària només serà obligatori cursar, durant el primer curs, 3 hores setmanals de Música i Educació plàstica. Després l’alumnat podrà continuar els seus estudis de 2n, 3r i 4t d’ESO sense tornar a cursar aquestes dues matèries. En altres territoris, com al País Valencià, s’han destinat moltes més hores obligatòries a les matèries artístiques.

Queda clar que per a la Conselleria d’Educació i Universitat de les Illes Balears les matèries artístiques són de segona. I ho són tant que, de cada vegada més, els alumnes que volen estudiar el batxillerat d’Arts tenen més impediments. Aquests dies hem observat com el departament d’Educació visual i plàstica, el claustre, l’alumnat i els pares de l’IES Berenguer d’Anoia han manifestat preocupació i malestar perquè la Conselleria els vol reduir mig grup del batxillerat d’Arts, un batxillerat que, en aquest centre, té més de quinze anys d’història. L’excusa de l’Administració és la mateixa que ha emprat en el moment de fulminar el batxillerat nocturn de l’IES Ramon Llull i l’IES Mossèn Alcover, la “previsió de nombre de matrícules de cara al proper curs” o allò que anomenen “optimització de recursos” en lloc de retallades. Si de per sí ja era prou ridícula l’escassa oferta d’estudis de batxillerat d’Arts i de batxillerat nocturn a les Balears, ara pretenen acabar-s’ho de carregar del tot per estalviar-se, en definitiva, places docents.

Amb les matèries humanístiques l’Administració tampoc es talla. Finalment, Història de la filosofia no serà obligatòria en el batxillerat d’Arts. Recordem que, fins no fa gaire, s’estudiava Filosofia a totes les modalitats i cursos de batxillerat, inclòs el d’Arts. A diferència de les Balears hi ha territoris, com Catalunya, on continua essent obligatori a totes les modalitats i cursos de batxillerat.

I què passa amb les matèries lingüístiques? Segons la Conselleria “l’ensenyament de l’Anglès es veurà reforçat no amb més hores lectives, sinó amb desdoblaments de totes les hores en grups de vuit a quinze alumnes”. El que no sabem és com ho durà a terme, sobretot en aquells centres on hi ha manca d’espai i moltes de les classes s’imparteixen dins barracons. Tampoc entenem per què aquests desdoblaments no s’aplicaran a altres matèries, com per exemple a Català.

Un altre aspecte que crida l’atenció és el nombre d’hores de lliure disposició i el seu repartiment per cursos, cicles i etapes educatives. Els centres d’educació primària disposaran de 14,5 hores setmanals durant el primer cicle i 11,5 hores setmanals durant el segon cicle. Per tant, un total de 26 hores setmanals de lliure disposició. A l’ESO hi haurà 6 hores setmanals repartides a parts iguals entre els tres primers cursos; a 4t no n’hi haurà cap. No queda clar el criteri que s’ha seguit però s’intueix quin és l’objectiu final. Amb una quota tan elevada d’hores de lliure disposició es corre el risc que alguns directors se n’aprofitin en el moment de perfilar places docents, convertint les adjudicacions en un mercadeig més típic de l’ensenyament privat que no pas públic.

En definitiva, sembla que ens hem de seguir empassant com la Conselleria continua fent passes de gegant cap enrere amb la complicitat absoluta d’aquells que vingueren per “millorar el sistema i escoltar” als vertaders professionals.

PRIMÀRIA:

ESO:

BATXILLERAT:
     
Podeu consultar tots els currículums no universitaris vigents a les Illes AQUÍ
Consultau també les modificacions de les ordres de desplegament publicades el 24/5/16:
-de Primària
-de Secundària
-de Batxillerat


divendres, 20 de maig del 2016

Canvis a les titulacions d'interins d'FP del curs 16-17


L’annex 4 de la convocatòria pública per formar borses d’aspirants a funcionaris interins docents ha sofert canvis respecte al curs passat pel que fa a les titulacions que capaciten per accedir a cada especialitat o funció.

Al cos d’FP hi ha novetats en les titulacions que permeten impartir les següents matèries: Cuina i pastisseria, Estètica, Fabricació i instal·lació de fusteria i mobilitat, Instal·lació i manteniment d’equips tèrmics i fluids, Mecanització i manteniment de màquines, Oficina de projectes de fabricació mecànica, Perruqueria, Processos comercials, Processos de gestió administrativa, Producció d’arts gràfiques, Serveis a la comunitat i Serveis de restauració.

  
1- Titulacions afegides enguany:
  • Cuina i pastisseria:
-Diplomat en turisme (**)
-Diplomat en empreses i activitats turístiques (**)
-Graduat en gastronomia i arts culinàries
-Graduat en turisme (**)
-Tècnic superior en direcció de cuina (*)
  • Estètica:
-Graduat en biologia
-Tècnic superior en estètica integral i benestar
  • Fabricació i instal·lació de fusteria i mobilitat:
-Tècnic superior en disseny i moblament
  • Instal·lació i manteniment d’equips tèrmics i fluids:
-Graduat en edificació
  • Mecanització i manteniment de màquines:
-Tècnic superior en programació de la producció en fabricació mecànica (*)
  • Oficina de projectes de fabricació mecànica:
-Graduat en enginyeria electrònica i automàtica industrial
  • Perruqueria:
-Tècnic superior en assessoria d’imatge personal i corporativa (*)
-Tècnic superior en estilisme i direcció de perruqueria (*)
  • Processos comercials:
-Graduat en relacions laborals i ocupació
  • Processos de gestió administrativa:
-Graduat en relacions laborals i ocupació
  • Producció d’arts gràfiques:
-Tècnic superior en disseny i gestió de la producció gràfica (*)
  • Serveis de restauració:
-Tècnic superior en direcció de serveis de restauració (*)

2- Nous requisits afegits enguany:
  • Cuina i pastisseria:
-Graduat en ciència i tecnologia dels aliments (**)
-Llicenciat en ciència i tecnologia dels aliments (**)
  • Estètica:
-Diplomat en fisioteràpia (**)
-Diplomat en infermeria (**)
-Diplomat en podologia (**)
-Graduat en farmàcia (**)
-Graduat en fisioteràpia (**)
-Graduat en infermeria (**)
-Graduat en medicina (**)
-Graduat en podologia (**)
-Llicenciat en biologia (**)
-Llicenciat en farmàcia (**)
-Llicenciat en medicina (**)
-Llicenciat en química (**)
  • Fabricació i instal·lació de fusteria i mobilitat:
-Tècnic especialista ebenista (*)
  • Perruqueria:
-Diplomat en fisioteràpia (**)
-Diplomat en infermeria (**)
-Diplomat en podologia (**)
-Graduat en biologia (**)
-Graduat en bioquímica (**)
-Graduat en farmàcia (**)
-Graduat en fisioteràpia (**)
-Graduat en infermeria (**)
-Graduat en medicina (**)
-Graduat en podologia (**)
-Graduat en química (**)
-Llicenciat en biologia (**)
-Llicenciat en bioquímica (**)
-Llicenciat en farmàcia (**)
-Llicenciat en medicina (**)
-Llicenciat en química (**)
  • Serveis de restauració:
-Diplomat en activitats i empreses turístiques (**)
-Diplomat en turisme (**)
-Graduat en ciència i tecnologia dels aliments (**)
-Graduat en enologia (**)
-Graduat en turisme (**)
-Llicenciat en ciències i tecnologia dels aliments (**)


3- Titulacions eliminades enguany:
  • Serveis a la comunitat:
-Diplomat en relacions laborals
-Graduat en relacions laborals
-Graduat en relacions laborals i recursos humans
-Graduat en ciències del treball
-Llicenciat en ciències del treball


Com podeu veure, de cara al proper curs s’han afegit noves titulacions de tècnic superior, diplomatures i graus per poder impartir certes funcions en règim d’interinitat del cos d’FP. La Conselleria també ha afegit nous requisits, fins ara inexistents, en algunes titulacions. Però allò que crida més l’atenció és que continua havent-hi moltes contradiccions.

Encara hi ha interrogants sobre els següents casos:

  • Els llicenciats en gastronomia i arts culinàries no poden impartir Cuina i pastisseria i en canvi els graduats en gastronomia i arts culinàries sí. Tampoc poden els llicenciats en nutrició i ciència dels aliments, graduats en nutrició humana i dietètica, etc. D’altra banda els graduats en ciència i tecnologia dels aliments i els llicenciats en ciència i tecnologia dels aliments a partir d’enguany han d’acreditar un altre requisit (**) i, en canvi, els graduats en gastronomia i arts culinàries són els únics aspirants per aquesta funció que no han d’acreditar altres requisits (*)(**).
  • Els enginyers aeroespacials no poden impartir la matèria Equips electrotècnics i en canvi els enginyers aeronàutics sí. El mateix passa amb els graduats en enginyeria de sistemes de telecomunicació i els graduats en enginyeria de so i imatge, no poden. En canvi els graduats en enginyeria de sistemes de telecomunicació, so i imatge i els graduats en enginyeria en so i imatge en telecomunicació, sí poden.
  • Per poder impartir la matèria Estètica, els diplomats en fisioteràpia, diplomats en infermeria, diplomats en podologia, graduats en farmàcia, graduats en fisioteràpia, graduats en infermeria, graduats en medicina, graduats en podologia, llicenciats en biologia, llicenciats en farmàcia, llicenciats en medicina i llicenciats en química a partir d’enguany han d’acreditar un altre requisit (**). Cal destacar que els llicenciats en química podran seguir impartint aquesta matèria però els graduats en química, no.
  • Els tècnics especialistes ebenistes a partir d’enguany han d’acreditar un altre requisit (*) per poder impartir la matèria Fabricació i instal·lació de fusteria i mobilitat.
  • En la matèria Oficina de projectes de construcció, els graduats en edificació i els graduats en arquitectura tècnica i edificació seguiran sense poder impartir aquesta matèria.
  • Els llicenciats en geologia podran seguir impartint la matèria Operacions i equips de producció agrària però els graduats en geologia, no.
  • Per poder impartir la matèria Perruqueria, els diplomats en fisioteràpia, diplomats en infermeria, diplomats en podologia, graduats en biologia, graduats en bioquímica, graduats en farmàcia, graduats en fisioteràpia, graduats en infermeria, graduats en medicina, graduats en podologia, graduats en química, llicenciats en biologia, llicenciats en bioquímica, llicenciats en farmàcia, llicenciats en medicina i llicenciats en química a partir d’enguany han d’acreditar un altre requisit.
  • Els llicenciats en veterinària seguiran sense poder impartir la matèria Procediments de diagnòstic clínic i ortoprotètic.
  • Els llicenciats en ciències polítiques i de l’administració podran seguir impartint la matèria Processos de gestió administrativa però els graduats en ciències polítiques i de l’administració, no.
  • La Conselleria ja no permetrà seguir impartint Serveis a la comunitat als diplomats en relacions laborals, graduats en relacions laborals, graduats en relacions laborals i recursos humans, graduats en ciències del treball i llicenciats en ciències del treball.
  • Per impartir Serveis de restauració, els diplomats en activitats i empreses turístiques, diplomats en turisme, graduats en ciència i tecnologia dels aliments, graduats en enologia, graduats en turisme i llicenciats en ciències i tecnologia dels aliments a partir d’enguany han d’acreditar un altre requisit. És important destacar que els llicenciats en enologia no poden impartir aquesta matèria i en canvi els graduats en enologia, sí.
  • Els llicenciats en publicitat i relacions públiques i els enginyers tècnics en so i imatge podran seguir impartint la matèria Tècniques i procediments d’imatge i so, però els graduats en publicitat i relacions públiques i els graduats en enginyeria del so i imatge, no.

Altres requisits:

(*) Sempre que s’acrediti experiència professional d’un mínim de dos anys en un camp laboral relacionat amb la família professional corresponent.

(**) Sempre que s’acrediti un dels següents requisits:
  • a. Un mínim de dos anys en un camp laboral relacionat amb la família professional corresponent.
  • b. Un mínim d’un any d’experiència docent com a funcionari interí/professor especialista en centres educatius públics dependents de la Conselleria d’Educació i Universitat de les Illes Balears en la família professional corresponent.
  • c. Estar en possessió d’un títol de tècnic o de tècnic superior de la família professional corresponent.

Per tot això i moltes altres contradiccions, continuam insistint a la Conselleria d’Educació i Universitat que es creï una comissió de revisió, amb profunditat, i actualització de l’annex 4.

Agrairíem contacteu amb nosaltres per a totes aquelles contradiccions que hàgiu localitzat en l’annex 4 de la convocatòria d’interins.
Enllaç convocatòria d’interins curs 2016-2017:
http://www.caib.es/eboibfront/ca/2016/10474/578513/resolucio-de-la-directora-general-de-personal-doce