Mesa d'Inspecció i de Centres d'Atenció Preferent (CAP)

• Reunió de la Mesa Sectorial d'Educació amb caràcter extraordinari el dimarts 28 de juny de 2022.

• Proposta de procediment per formar part de la llista per proveir, mitjançant el sistema de comissió de serveis, llocs de feina de la Inspecció Educativa com a inspectors accidentals.

• UOB Ensenyament valora positivament la proposta, en considerar-la útil i pràctica.
• UOB ha votat SÍ a la proposta.

• Proposta per la qual es determinen els criteris per considerar centres d’atenció preferent (CAP) determinats centres educatius públics.

• Aquesta segona qüestió és més complexa.
• El Sr. Morante ha explicat que l'objectiu estratègic no és només confeccionar una llista de centres que, donada la dificultat objectiva que representen, tenguin una sobredotació de recursos de suport educatiu, sinó també, a més, incentivar el professorat més experimentat per ocupar places a aquests tipus de centres.
• UOB Ensenyament ha posat de relleu les següents qüestions, entre d'altres:
• Com a principi general, ens agrada que es doti amb més recursos aquesta tipologia de centres.
• El problema principal és la no adaptació dinàmica del model a la realitat canviant dels centres. Segons la informació que ens arriba de primera mà de molts dels centres que visitam, el problema és ben real. Aquesta qüestió és la principal discrepància que UOB manté amb l'Administració educativa pel que fa a aquesta qüestió.
• Com a qüestió de màxima importància, ens hem fet ressò del clam de molts de centres que es queixen de la manca d'orientadors/es suficients.
• UOB ha insistit en la importància de la reducció de ràtios.
• Tot i les discrepàncies assenyalades, i donat que, en general, la proposta ens sembla profitosa per docents i alumnat, UOB ha votat SÍ a la proposta.
  
  

Ahir dimarts 28 de juny de 2022 es va reunir la Mesa Sectorial d'Educació amb caràcter extraordinari, amb la presència, entre d'altres, de la directora general de Personal docent, Rafaela Sánchez, el director general d'Ordenació, Planificació i Centres, Antonio Morante, la directora general de Primera Infància, Innovació i Comunitat Educativa, Amanda Fernández, la cap del Departament d'Inspecció Educativa, Camila Tudurí, i la cap del Departament de Planificació i Centres, Antònia Serra. La Mesa ha tengut dos punts al seu ordre del dia, ben diferenciats:

1. Proposta de resolució de la directora general de Personal Docent per la qual s’aprova la convocatòria del procediment per formar part de la llista amb la finalitat de proveir, a totes les illes i mitjançant el sistema de comissió de serveis, llocs de feina de la Inspecció Educativa com a inspectors accidentals.

UOB Ensenyament valora postivament la proposta, en considerar-la útil i pràctica. Quant als procediments, els hem considerat correctes, després d'haver consultat tres dubtes de caire tècnic que la Sra. Tudurí ens ha resolt en termes de seguretat jurídica.

La publicació de la resolució és imminent per tal de confeccionar la llista com més aviat millor, i en tot cas abans del començament del proper curs.

UOB ha votat SÍ a la proposta.

2. Proposta de Resolució del conseller d’Educació i Formació Professional per la qual es determinen els criteris per considerar centres d’atenció preferent (CAP) determinats centres educatius públics, s’estableixen les mesures de suport i dotació específica que han de rebre i es classifiquen com d’especial dificultat determinats llocs de treball docent.

Aquesta segona qüestió és més complexa. El Sr. Morante ha explicat que l'objectiu estratègic no és només confeccionar una llista de centres que, donada la dificultat objectiva que representen, tenguin una sobredotació de recursos de suport educatiu, sinó també, a més, incentivar el professorat més experimentat per ocupar places a aquests tipus de centres. També ha explicat que resulta fonamental definir bé la tipologia de l'alumnat de cada centre per tal de conèixer-ne les necessitats reals. Finalment, ha deixat clar que el concepte de CAP és dinàmic, és a dir, que evoluciona amb el temps i que, en termes ideals, seria desitjable que cap centre necessitàs recursos extraordinaris: la catalogació de 'CAP' no vol ni crear ni cristal.litzar una realitat escolar, sinó donar una resposta educativa a una necessitat social.

Davant l'exposició del Sr. Morante, UOB Ensenyament ha posat de relleu les següents qüestions:

• Com a principi general, ens agrada que es doti amb més recursos aquesta tipologia de centres.
• A partir d'allò que ens fan arribar els centres, potser la llista de centres CAP d'Inca està incompleta. Se'ns ha respost que s'estuadiarà la qüestió en recerca de possibles errades tècniques.
• Hem suggerit que la llista de centres CAP hauria de romandre semi-pública, per tal de no estigmatitzar cap centre ni col·lectiu. El director general d'Ordenació, emperò, ha explicat que això és molt difícil, perquè la llista ha de ser pública i transparent per a què els professionals docents puguin saber quines destinacions sol·licitar.
• Hem assenyalat com a problema principal el de la no adaptació dinàmica del model a la realitat canviant dels centres. És a dir, les necessitats del centres, a partir del nombre d'alumnes matriculats i dels seus perfils es defineixen a finals de curs, i condicionen els recursos assignats als centres el curs següent, amb independència dels canvis de necessitats reals que es puguin produir durant l'estiu o bé al llarg del curs. Se'ns ha respost que aquests casos són molt minoritaris i que, en la mesura d'allò que és possible, sí s'assignen nous recursos si les noves necessitats són grans. La realitat és que aquesta no és la informació que ens arriba de primera mà de molts dels centres que visitam, i que aquesta qüestió és la principal discrepància que UOB manté amb l'Administració educativa pel que fa a aquesta qüestió.
• Hem demanat com es cobiran les places d'aquests centres en cas de no ser assignades via concurs de trasllats. Resposta: en tal cas, es cobriran tot seguint el procediment ordinari, i sense places perfilades.
• Hem volgut precisar què s'entèn exactament quan es parla de "professorat expert". El Sr. Morante ens ha dit que, a aquest context, 'expert' significa "docent amb molta experiència o antiguitat". UOB comprèn la definció, però pensa que s'hauria de completar amb altres aspectes igualment enriquidors i definidors de la funció docent.
• També hem demanat que se'ns precisi què vol dir exactament "incentivar els docents per a què demanin destinació a aquests centres". Se'ns ha respost que la incentivació consisteix en atorgar punts als docents que hi treballin, amb punts per al concurs de trasllats o per a d'alres qüestions, com ara el  barem per a comissions de serveis o barem d'interins.
• D'altra banda, UOB ha demanat simplificar la burocràcia per a què els centres tenguin la consideració de CAP.
• Com a qüestió de màxima importància, en hem fet ressò del clam de molts de centres que es queixen de la manca d'orientadors/es suficients. El Sr. Morante n'està parcialment d'acord, reconeix el problema, sobretot en tractar-se d'un dels punts dels Acords de Bellver, però diu que s'ha avançat en aquesta qüestió i que s'hi ha de seguir fent feina.
• Finalment, UOB ha insistit en la importància de la reducció de ràtios d’entre un 10 % i un 20% respecte de les ràtios màximes de cada etapa educativa i el bloqueig de la matrícula de l’alumnat NESE per sota del 30%, "sempre que sigui possible". El Sr. Morante ha dit que es pot fer una nova redacció, així: “...sempre que hi hagi les infraestructures educatives necessàries” per tal de deixar clara la voluntat política de complir-ho i només arribar al màxim si és estrictament necessari. Si més no, a nosaltres ens sembla el mateix.

Tot i les discrepàncies assenyalades i donat que, en general, la proposta ens sembla profitosa per a docents i alumnat, UOB ha votat SÍ a la proposta.

En tractar-se d'una Mesa extraordinària, no hi ha hagut torn obert de preguntes.

Equiparació sí, reducció de drets no

 

• Ahir, dilluns 27 de juny, es va reunir la Comissió Paritària de Prevenció de Riscos Laborals de Personal Docent.

• La Direcció General de Personal Docent i el Servei de Prevenció de Riscos Laborals de Personal Docent varen plantejar equiparar les condicions del permís de funcionària docent de carrera gestant amb les del de funcionària docent interina gestant.

• UOB Ensenyament s'oposa a una equiparació de condicions que suposaria l'empitjorament dels drets d'una part del col·lectiu i advoca per trobar els viaranys legals per millorar les condicions del permís per funcionària docent interina gestant.
  
  
• Al torn obert de paraula, UOB Ensenyament va tornar a denunciar  la manca de compliment de la normativa que regula el biaix tèrmic en el qual es pot treballar en espais interiors com ara les aules dels centres educatius.
  
  
• UOB Ensenyament demana que es torni a definir el protocol d'intervenció ràpida en els casos en què hagi anomalies tèrmiques a les aules.

UOB Ensenyament va participar a la reunió de la Comissió Paritària de Prevenció de Riscos Laborals de Personal Docent d'ahir, dia 27 de juny de 2022, amb la presència, entre d'altres, de la directora general de Personal Docent, Rafaela Sánchez, i el Cap del Servei de Prevenció de Riscos Laborals (SPRL), Dr. Rafel Castell, a més de diferents representants de la Conselleria de Salut i Consum. A l'ordre del dia hi havia un únic punt consistent en informar sobre les prestacions de les gestants.

A l'actualitat, les funcionàries docents d'Educació Infantil (EI) i d'Educació Primària (EP) adscrites a la Seguretat Social (SS) (funcionàries interines) poden demanar la prestació per dona gestant -permís remunerat- a partir de la setmana 24/25 en el cas d'EI i de la setmana 30 de gestació en el cas d'EP. D'altra banda, les funcionàries docents d'EI i d'EP adscrites a MUFACE (funcionàries de carrera) poden demanar la prestació per dona gestant a partir de les setmanes 20 i 25, respectivament. Com es pot observar les funcionàries de carrera (adscrites a MUFACE), a dia d'avui, poden sol·licitar la prestació per dona gestant abans que les funcionàries interines, que han de treballar més temps abans de poder-la sol·licitar. 

La proposta actual de l'Administració, tant per part del SPRL com de la Direcció General de Personal Docent, és la d'equiparar les condicions de les funcionàries de carrera (adscrites a MUFACE) amb les condicions de les funcionàries interines (adscrites a la SS). Això faria que les funcionàries de carrera (adscrites a MUFACE) haguessin d'endarrerir la data (setmana) per poder sol·licitar la prestació per dona gestant. El motiu que donen és el greuge comparatiu existent entre les dues situacions així com problemes normatius que, segons el SPRL, es donen any rere any.

A mode de resum: igualar les condicions empitjorant els drets de la docent

A la seva intervenció, el representant d'UOB Ensenyament va considerar que l'equiparació s'ha de fer sempre i quan no suposi una pèrdua de drets per una part del col·lectiu –en aquest cas, les funcionàries docents d'EI i d'EP adscrites a MUFACE–, sinó que sempre ha d'anar en el sentit de millorar-los.

La Conselleria s'ha compromès a fer consultes, tant a Salut i Consum com a Funció Pública per veure quina és la situació de les condicions de les funcionàries docents d'EI i d'EP adscrites a la SS respecte de les funcionàries de la Conselleria de Salut i Consum, així com les de la resta d'administracions dependents de la CAIB. A partir d'aquí es decidirà quines mesures pren la Comissió Paritària de Prevenció de Riscos Laborals de Personal Docent.

D'altra banda, i en el torn obert de paraula, el representant d'UOB Ensenyament va recordar que a finals del mes de maig dos representants d'UOB Ensenyament es varen reunir amb dues tècniques del SPRL per la manca de compliment de la normativa que regula el biaix tèrmic en el qual s'ha de treballar en interiors. D'aquest problema, UOB Ensenyament ja n'havia informat mitjançant un comunicat de premsa. 

El cas és que curs rere curs veiem com augmenten els problemes de salut relacionats amb aquesta qüestió la qual, en moltes ocasions, genera situacions de baixa per Incapacitat Temporal (IT) d'una durada inferior a cinc dies, amb el perjudici que això suposa a nivell de retribucions pels funcionaris docents. El representant d'UOB Ensenyament va recordar que, en l'actualitat, quan es donen situacions d'anomalia tèrmica dins l'aula el procediment és que algú de l'equip directiu o la comissió de riscos laborals es posi en contacte amb el SPRL, que ha d'enviar un equip tècnic a fer les mesures pertinents. En cas que es confirmi el problema és l'equip tècnic qui proposa mesures per corregir aquestes anomalies. El representant d'UOB Ensenyament va argumentar que està prou demostrat que aquest protocol no és suficient ja que no s'està parlant d'un problema puntual, sinó d'una situació que és cada vegada més habitual, que comença cada cop abans (enguany a finals del mes de maig), i que acaba més tard. El representant d'UOB Ensenyament va defensar que és necessari seguir les següents línies d'actuació:

1. A mitjà-llarg termini: canvi de paradigma en les infraestructures orientat a la realitat actual de canvi climàtic
   
   
2. A curt-mitjà termini: climatització d'aules, donant prioritat a aquelles on el SPRL consideri que és més urgent per tal que el curs que ve no es tornin a donar els casos mes greus.
   
   
3. A curt termini: millorar l'actual protocol d'actuació ràpida

UOB Ensenyament seguirà lluitant per la recuperació i millora dels drets de tot el col·lectiu docent, de la mateixa manera que mai acceptarà que es minvin els d'una part del col·lectiu en nom de l'equiparació.

En qüestió de ràtios no ens prengueu el pèl!

Circular 260/2022

• UOB Ensenyament contraargumenta les conclusions d'un article de premsa sobre les ràtios a les Illes Balears.
• UOB rebutja l'ús d'estadśitiques parcials, incompletes i desprovistes de consideracions qualitatives, tot i ser veraces, per exterure'n conclusions esbiaixades i massa optimistes.
• UOB denuncia una realitat educativa molt allunyada dels mínims acceptables, i la manca de voluntat de la Conselleria d'Educació tant per reconèixer el problema com per solventar-lo.
• UOB exigeix que s'escolti els docents i que la reducció real de les ràtios es consideri la fita imprescindible per a la millora de la tasca educativa i les competències de l'alumnat.

La setmana passada es va publicar a un mitjà de premsa un article relatiu a les ràtios alumne / docent a l'educació reglada no universitària.

El text reflexiona sobre les ràtios de l'alumnat i la seva relació amb el nombre de docents. Tot i que el conseller March ens va dir fa poques setmanes que no estava gens clara la realació entre reducció de ràtios i millora de la qualitat educativa (ja sabeu que en Martí és sempre millor humorista que gestor de la cosa pública), la periodista que signa l'article fa una lloa de la gestió del Sr. March, i arriba a la conclusió que la contínua reducció de ràtios a les Illes Balears ha redundat en una millora dels resultats, sobretot per allò que fa a la disminució del nombre d'alumnes repetidors. Conclou amb la presumpció que la nova i flamant LOMLOE implicarà una millora encara més clara de l'educació a la nostra terra. No sabem, emperò, si el conseller d'Educació n'estaria d'acord perquè, com ja us hem explicat, segons ell no es pot demostrar la relació entre ambdues variables. Traducció al català de carrer: "Aquesta Administració no pensar gratar-se la butxaca en educació perquè té altres prioritats".

L'escrit es fonamenta en dades oficials i verificades del Ministerio de Educación. I justament aquí rau el parany: l'estadística (sobretot si es fonamenta en mitjanes, com és el cas) és un instrument que no garanteix la comprensió de la realitat, tot i que s'usi contínuament per fer creure el contrari. Com sempre a UOB, argumentarem la nostra opinió, ben contrària a les conclusions del text citat i enllaçat.

Anem per parts:

10,8 alumnes per professor a les Illes Balears. Però a qui pretenen enganar?

Per començar, les xifres mitjanes mai reflecteixen els extrems, les excepcions, els cims i les valls de la sèrie estadística. I l'educació a ca nostra n'és un clar exemple. Els centres petits amb ràtios reduïdes conviuen amb centres massificats on els grups-classe depassen els límits d'allò que és raonable; sovint s'arrriba a l'extrem d'acaramullar alumnes a aules fśicament massa petites, cosa que agreuja el problema pedagògic. El mateix es pot dir respecte del nombre d'alumnes per professor: és una dada no gaire significativa, perquè els desdoblaments, les matèries optatives amb pocs matriculats i els grups de suport alteren una realitat poc discutible: a les aules ordinàries hi ha massa alumnes atesos per un sol docent: aquí grata-hi! 

Així les coses, aquesta dada s'hauria de donar desglosada per etapes i dins cada etapa s'hauria de circumscriure a nivell o especialitat. Només així podríem tenir una radiografia més acurada de quines són les ràtios mitjanes reals que ha d'assumir cada perfil docent en el seu dia a dia. 

96% dels grups per davall de les ràtios màximes. Simplement, trilerisme estadístic

D'altra banda, l'article explica que la gran majora de grups estan per sota la ràtio legal màxima. I tant, que sí! Resulta que els màxims legals estan molt per sobre d'allò que dicta el sentit comú i la necessitat pedagògica, i a més, es poden incrementar fins a un 10%. 

Arribats a n'aquest punt creiem convenient recordar quines són les ràtios màximes oficials per a Primària i Secundària, ja que dubtam molt de quines xifres s'han utilitzat a l'hora de calcular aquesta dada. El nombre màxim d'alumnes per aula d'acord amb l'Article 157.1 a) de la LOE és de 25 a Primària i 30 a ESO. No obstant, l'Article 87.2 de la LOE ja estableix el famós increment d'un 10% d'alumnes per aula quan les necessitats d'escolarització així ho requereixin. Així idò, aquesta dada què ha estat calculada en base a 25 alumnes/aula a Primària i 30 alumnes/aula a ESO o s'ha fet en base a 28 alumnes/aula a primària (25+10%=27'5, arrodonida a 28) i per 33 a ESO (30+10%=33)?

La cosa s'agreuja si es té present que la Conselleria defineix durant el mes de maig quins alumnes tendran la consideració de NEE o NESE de cara al curs vinent, i només aquests afecten la confecció de la quota, és a dir, la definició de la ràtio. Els alumnes NEE o NESE detectats o arribats després del mes de maig del curs anterior, que són la majoria, no impliquen la reducció dels grups, de manera que el compliment de les ràtios màximes legals és molt més una fal·làcia estadística que una realitat.

El nostre darrer argument per demostrar que les xifres no demostren cap realitat, és l'error, massa habitual, d'assumir les correlacions com a proves causals. Allò que volem dir és que no hi ha relació real entre la reducció de la ràtio mitjana o del nombre mitjà d'alumnes per mestre o professor i la millora de resultats mitjans, inclosa la minva del nombre de repetidors. Sabeu què fa falta per a millorar els resultats? Sí, els docents ho sabeu: basta prémer el botó que diu "aprovat" en avaluar un alumne que hauria d'estar suspès perquè no ha assolit ni les competències ni els objectius que marca la legislació vigent. També sabem per què passen aquestes coses: la Conselleria no atura de pressionar-nos per a aprovar tothom, amb o sense causa. Així, és confonen els resultats acadèmics –cada cop millors– amb els coneixements reals –cada cop pitjors–. Per cert, la LOMLOE dóna més armes a l'Administració per privar els docents d'autonomia i iniciativa real a l'hora d'avaluar, de manera que, com diu l'article, els resultats seguiran millorant... mentre l'ensenyament segueix devaluant-se!

UOB Ensenyament està cansada de mentides i demagògia. Exigim que es deixin de xifres manipulables i poc significatives, i ens demanin directament als docents quin és el dia a dia de les aules i de l'ensenyament, perquè nosaltres som els qui realment en sabem, d'educació, i coneixem la realitat educatvia. Allò que diguin o deixin de dir la Conselleria d'Educació, els seus dirigents i els seus clients, ens semblen vuits i nous i cartes que no lliguen. I els docents tenim la resposta: reduir les ràtios reals –no les mitjanes– millora la qualitat de la classe, allò que l'alumnat realment aprèn, més enllà del resultadisme estadístico-electoralista.

Concentració a la Conselleria d'Educació de la JPDnU

Avui, dijous 16 de juny, UOB Ensenyament ha participat a la concentració convocada per la Junta de Personal Docent no Universitari (JPDnU) de Mallorca davant la seu de la Conselleria d'Educació i Formació Professional, en protesta per l'actitud poc negociadora del conseller, el retrocés en drets laborals i, en general, la manca d'empatia cap a les necessitats i voluntat de la comunitat docent. La concentració s'ha fet sota una pancarta comuna i un manifest compartit en forma de decàleg per tots els sindicats representats a la JPDnU.

Han intervengut davant els mitjans de comunicació el president de la JPDnU i un representant de cada un dels sindicats que hi són representats. Per part d'UOB Ensenyament ha intervengut na Magdalena Salom, que ha posat de relleu que durant aquesta legislatura no s'ha avançat gens, fins a l'extrem de no arribar a recuperar tots els drets perduts arran de la crisi i les retallades del 2010-12, un procés que s'havia iniciat a inicis del 2016 i que en teoria era el punt de partida de la passada legislatura o, com a mínim, de la present.

De forma paral·lela a l'acte, els representants de les JPDnU de Menorca i d'Eivissa i Formentera, que han decidit adherir-se a la mobilització, han fet entrega del manifest amb el decàleg compartit a les respectives Delegacions Territorials d'Educació a la mateixa hora de la concentració a Mallorca.

Companys, companyes, és arribada l'hora de les mobilitzacions! Per a la unitat d'acció sindical! Per als nostres drets! Per a una educació pública, de qualitat i en català!

UOB Ensenyament, a l'avantguarda de la protecció dels drets de negociació dels docents

 

Circular 259/2022

El passat divendres 10 de juny es reuní la Mesa sectorial d'Educació amb caràcter extraordinari amb un únic punt a l'ordre del dia:

• Esborrany de Decret pel qual es regulen les meses de participació per sectors de la comunitat educativa de les Illes Balears en l'àmbit de l'educació no-universitària.

Per part de l'Administració hi assistiren el conseller d'Educació, Sr. Martí March, el secretari general d'Educació, Sr. Tomeu Barceló i la directora general de Personal docent, Sra. Rafaela Sánchez.

L'esborrany negociat és un desplegament normatiu de l'articulat de la LEIB, concretament d'aquell referit als canals de participació de la comunitat educativa en el procés de presa de decisions. En aquest sentit, el conseller d'Educació assenyalà que pel Decret s'estableixen dos tipus de Mesa, les que tenen caràcter negociador (la Mesa sectorial d'Educació i la Mesa de l'Ensenyament privat concertat), d'una banda, i les que tenen només caràcter consultiu i participatiu, que són la Mesa dels directors, la Mesa de les famílies, la Mesa dels docents, i la Mesa de l'alumnat. La majoria de Meses ja existeixen, manca la constitució de les dues darreres. El Sr. March opinà que l'esborrany de Decret no és més que un desplegament de la LEIB, i per tant veia poc espai per a la discrepància, sobretot amb el tarannà dialogant (SIC) que, sempre segons ell, caracteritza la seva Conselleria.

Des d'UOB Ensenyament, més enllà de celebrar l'excel·lent sentit de l'humor del Conseller en definir la seva gestió com a "dialogant", vàrem deixar clar que com a plantejament general, i essent fidels a la nostra natura assembleària, volem donar suport a tota iniciativa adreçada a fomentar la participació de la comunitat educativa. Ara bé, a UOB Ensenyament comprenem que la clau no és la LEIB, sinó la concreció que es faci d'ella a través del Decret objecte de negociació, sobretot si es pensa que la LEIB té una redacció bastant ambigua i que per això és important negociar un decret ben fet, tant des del punt de vista del seu esperit, com també dels tecnicismes que incorpori. D'aquesta manera la participació de la comunitat educativa no dependrà de la bona o mala voluntat política del partit o persona que ocupi de manera conjuntural la Conselleria d'Educació, sinó de l'estricte compliment d'un decret just i ben fet. Potser és per això que UOB Ensenyament feu més suggeriments i esmenes de millora que tota la resta de sindicats representats a la Mesa junts, i potser és per això que el Sr. March, sempre còmic, ironitzà sobre la gran quantitat de temps que consumien les nostres intervencions. No sabem quines són les prioitats d'altri, però nosaltres no frissam d'acabar les reunions: allò que volem són resultats, tant si arrriben com un llampec, com si, per contra, han de ser fruit d'una feina exhaustiva. No aturarem ni defallirem mai.

La nostra primera prioritat a la negociació ha estat blindar i ampliar les competències de la Mesa sectorial d'Educació (MSE). L'esborrany ofereix un llistat mot sintètic de competències per a la MSE. UOB va demanar que el llistat s'ampliàs d'acord amb l'actual reglament de la MSE i amb la pròpia LEIB, a més d'incloure la negociació de totes les qüestions de caire pedagògic. El nostre objectiu estratègic és evitar que la MSE quedi buidada de contingut amb l'excusa de la creació de la nova Mesa de docents, tot i que aquesta darrera tendrà caràcter estrictament consultiu. Volem reiterar un cop més que ens agrada i donam suport a la creació de la Mesa de docents, però sempre en el benentès que el procés no pot anar en detriment de la MSE. El Conseller va assegurar que la seva intenció no era en absolut treure capacitat de negociació als sindicats docents, però a nosaltes no ens va convèncer per quatre raons:

1. El tarannà de la Conselleria de Martí March no ha estat, precisament, obert a la flexibilitat i la negociació, sinó més bé autoritari i rígid.
2. El fil conductor dels actuals dirigents de la Conselleria ha estat la tendència a buidar de facultats de decisió els claustres, els docents i els seus representants sindicals, i donar cada cop més poder de decisió unilateral a la Conselleria o als seus lacais o serfs, inclosos determinats xibius com el CFIRDE, que fomenten el concepte de lideratge autorirari.
3. El Sr. March veu proper l'horitzó electoral i per això ha canviat un poc el cantet a les darreres setmanes, però no oblidam les seves malifetes dels darrers set anys.
4. En cas de canvi d'orientació política després de les eleccions autonòmiques del 2023, ens convé tenir ben blindades per llei les competències de la MSE, que serà més necessària que mai.

Sigui com sigui, els representants de la Conselleria acceptaren la proposta, i això és allò que més ens importa.

La resta d'esmenes i aportacions tengueren un caràcter més tècnic, fins a un total d'onze. Volem destacar que pel que fa a la futura Mesa de docents, que és la que més interessa a un sindicat com UOB per raons òbvies, vam demanar, d'una banda, una reducció notable del nombre mínim de membres d'una associació de docents per formar part de la Mesa, pensant sobretot en les illes que no són Mallorca, i on és difícil formar associacions amb molts de membres per motius de volum. D'altra banda, UOB també demanà la participació a la Mesa de docents de les associacions pròpies d'una àrea o matèria, per la seva importància, i per la possibilitat que tenen de fer aportacions extrapolables a d'altres àrees de coneixement.

Se'ns convidà a posar per escrit tots aquests suggeriments i enviar-los al secretari general abans d'una setmana, cosa que estam fent a bon ritme. Comprenem que a la Conselleria van desbordats per l'allau de novetats generades des del Gobierno Central però, si ens ho permeteu, no podem evitar sentir que hi ha un contrast notable entre la diligència d'UOB Ensenyament i la indolència d'una Conselleria d'Educació que, tot i que ara pugui anar realment saturada, duu massa anys exigint als docents un ritme de treball i un compliment de terminis que contrasta amb la seva laxitud i autocomplaença. Reprenent el bon sentit de l'humor del nostre benvolgut conseller March, a UOB ens fa gràcia haver de fer la feina de millora de redacció d'aspectes tècnics que els directius i assessors d'Educació no tenen energia o ganes d'emprendre.

En tractar-se d'una Mesa extraordinària, no hi havia torn obert de paraula, però tot i així no ens poguérem estar de recordar-li al conseller que és necessari constituir immediatament el grup de treball per tractar la qüestió de la carrera professional docent, d'acord amb el compromís adquirit per la pròpia Conselleria i, sobretot, calendaritzar les seves tasques, per tal d'establir un cronograma que asseguri resultats abans de la fi de la legislatura. Martí March respongué que ho tenia present, però que ara mateix anaven desbordats de feina. En resum, bones paraules per mastegar fesols sense arribar a comprometre's formalment.

Per concloure, aprofitàrem l'avinentesa per recordar la reivindicació històrica de remunerar amb dietes oficials els docents que per raons del servei (acampades, viatges d'estudis) han de pernoctar fora de la llar. Com ja us hem explicat, donat el caràcter extraordinari de la Mesa de divendres, no hi havia torn obert de paraula i, tècnicament, els representants de l'Administració no tenien obligació de respondre. I, en efecte, ignoraren la qüestió que els havíem plantejat. En tenien dret a aquell context, d'acord, però no ens negareu que aquesta bona gent no ens dóna ni una ditada de mel...

Un nou capítol en les retallades

 

Ahir, dijous dia 09 de juny es va reunir la Mesa Sectorial d'Ensenyament en sessió extraordinària on es va presentar amb el següent ordre del dia:

1. Modificació del Decret 15/2001, de 14 de setembre, pel qual es regula l’exigència de coneixement de les llengües oficials al personal docent
   
   
2. Modificació de la disposició addicional tretzena de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la Funció Pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears

Per part de l'administració hi van assistir, entre d'altres, la directora general de Personal Docent, la Sra. Rafaela Sánchez, i el cap de departament de Personal Docent, Sr. Alberto Flores.

Quant al primer punt de l'ordre del dia, sobre la modificació del Decret que regula els requisits lingüístics, el més important és que serà requisit l'acreditació del Pla de Formació Lingüística i Cultural (FOLC) en els casos recollits a l'article 2 del Decret, incloent el de la participació als concursos oposició d’accés als cossos docents. Una altra novetat d'aquesta modificació és que als casos recollits a l'article 2 s'afegeix el dels concursos d’accés als cossos docents. S'equiparen així els requisits lingüístics als dels concursos de trasllats o al de l'interinatge.

A la ronda d'intervencions, la representant d'UOB Ensenyament ha demanat si aquesta circumstància contempla que en el proper concurs de mèrits ,la publicació de les bases del qual està prevista pel darrer trimestre d'aquest any 2022, s'exigirà el FOLC. La resposta per part de l'administració ha estat que aquesta modificació s'aplicarà en tots els processos selectius que es convoquin a partir del moment que aquesta s'aprovi com ara el proper concurs de mèrits que es convocarà durant el darrer trimestre d'aquest any, o les oposicions del 2023 i successives.

Per tant, a partir del curs 22-23, la possessió del FOLC serà requisit en qualsevol procés de selecció de personal docent. A la ronda de votacions, UOB Ensenyament va votar a favor.

Pel que fa al segon punt de l'ordre del dia, sobre la modificació d'aquella part del Text Refós de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic referida a la Selecció, nomenament i cessament de personal funcionari docent interí, que s'ha d'adaptar obligatòriament a la nova normativa estatal, els punts més importants són:

Causes de nomenament de personal docent funcionari interí: les vacants tindran l'obligació de ser convocades mitjançant els processos selectius com a màxim en els següents tres anys i seran ocupades per personal interí mentre no sigui possible la seva cobertura per funcionaris de carrera.

Causes de cessament de personal docent funcionari interí: 

Vacants: el personal interí que ocupi una vacant no serà cessat el 31 d'agost del mateix curs, sinó que continuarà amb el nomenament fins que la vacant sigui ocupada per un funcionari de carrera o, si és el cas, canviï la plantilla del centre i desapareixi la vacant, amb un termini màxim d'ocupació de tres anys.

Substitucions: No es poden estendre més enllà del temps estrictament necessari que, com a màxim, serà el 30 de juny de cada any.
 

Supressió de la indemnització del personal docent funcionari interí que no ocupi una vacant: es suprimeix la indemnització al personal funcionari interí que hagi cobert substitucions per un període superior a cinc mesos i mig.

Així les coses, la representant d'UOB Ensenyament va instar l'administració a canviar el redactat demanant que no es fes una transposició restrictiva de la normativa estatal i que es consideràs que el temps estrictament necessari que marca la llei de l'estat fos fins 31 de juliol i no 30 de juny, d'aquesta manera els interins substituts no perden drets, ja que la contractació durant el mes de juliol suposaria canviar la indemnització per un mes més de feina, amb la conseqüent percepció de salaris, cotització a la seguretat social i puntuació a les llistes, petició a la qual es van sumar la resta de sindicats. L'administració no va acceptar la petició.

Ja acabada la Mesa, cap al vespre, rebérem comunicació de la Direcció General de Personal Docent en el sentit que suprimirien la frase «que, com a màxim, serà el 30 de juny de cada any», deixant oberta la possibilitat d'estendre el contracte fins més enllà del 30 de juny. Aquesta rectificació no és suficient per UOB Ensenyament, però obre la possibilitat a què no es facin els cessaments el 30 de juny tant sí com no. Estarem a l'aguait com es considera això de «temps estrictament  necessari».

Aquesta modificació és un atemptat contra els drets sociolaborals dels funcionaris docents interins. UOB Ensenyament s'oposa frontalment a la negació d'un dret adquirit com és el cobrament de la indemnització del mes de juliol o, en el seu cas, l'extensió del contracte i que suposa la vulneració de la dignitat d'aquesta part del col·lectiu que sembla que l'administració oblida que també són els seus treballadors.

A la ronda de votacions, com no podia ser d'una altra manera, UOB Ensenyament va votar en contra.

UOB Ensenyament mobilitza la Comissió de Fons social cap a un horitzó de millora de prestacions

Avui, dijous dia 9, s'ha reunit, com cada mes, la Comissió de Fons social, de la qual en formen part representants de la Conselleria i dels diferents sindicats.

Recordam que a aquestes sessions es presenta la documentació referida a:

• Bestretes ordinàries i extraordinàries.
• Llistat d'ajudes denegades (motiu de denegació)
• Llistat d'ajudes concedides (tipus d'ajuda, data d'inici, import)

UOB Ensenyament ha aprofitat el torn de paraula per demanar una vegada més i fer constar en acta que es revisi el decret de Fons social, que no s'ha tocat des del 2002, tant pel que fa a quanties econòmiques com a conceptes d'altres ajuts no reconeguts actualment.

La revisió del decret està reclamada des de desembre de 2016 i la proposta d'actualització es va aprovar per unanimitat a la Mesa sectorial del 13/02/18. Funció pública continua donant la callada per resposta.

A la petició d'UOB s'hi han afegit per unanimitat la resta de sindicats i Miquel Bujosa, cap de servei de Primària, tot i haver puntualitzat que es tractava d'una mesa tècnica, ha respost que es faria arribar l'acta a la directora general de Personal docent.