NO al marcatge horari! Actualitzam la llista de centres que s'hi oposen

Podeu descarregar el cartell per imprimir aquí:

• Cartell NO AL MARCATGE A3
• Cartell NO AL MARCATGE A4

Model de recollida de signatures per convocar claustre, AQUÍ.

1) El claustre del CIFP Pau Casesnoves ha tractat el marcatge horari i en una assemblea posterior s’ha votat amb aquest resultat: 38 vots en contra de la mesura, cap a favor.

2) Votació a l’assemblea de l'IES Santanyí, prèvia al claustre demanat pels docents: 51 en contra, 3 a favor.

3) CEPA La Balanguera: el claustre ha votat en contra del marcatge horari.

4) Al CEPA Camp Rodó se'n va parlar en claustre i ni directiva ni professors manifestaren estar-hi a favor. La directiva traslladarà l'oposició al marcatge horari a la reunió amb Conselleria. Faran assemblea de professors.

5) Al CEPA Son Canals el claustre extraordinari ha votat en contra del marcatge horari: 14 a favor de no fitxar i 5 abstencions.

6) Claustre de l'IES Sineu: 88 vots a favor del manifest en contra del marcatge horari i només un vot en contra.

7) IES Esporles: el claustre ha votat per àmplia majoria contra el marcatge horari i han enviat carta a la conselleria demanant-ne la retirada.

Actualitzam a 4.10.2019:

8) El CEIP Ca'n Pastilla enviarà a Conselleria el manifest en contra del marcatge aprovat en claustre.

9) IES Sa Blanca Dona: El claustre va votar contra el marcatge horari. 98 vots en contra, 10 abstencions i cap vot a favor.

10) IES Inca: Han acordat en assemblea oposar-se al marcatge horari per 35 vots contra el marcatge i 2 a favor. Aproximadament la meitat del claustre no signa.

Actualitzam a 7.10.2019:

11) IES Son Ferrer, votació en assemblea: 36 vots contra el marcatge, 4 a favor i 4 en blanc.

Actualitzam a 8.10.2019:

12) IES Emili Darder, votació en assemblea: 23 vots contra el marcatge: 3 abstencions, cap vot a favor.

13) Escola d'Art de Menorca: el Claustre de s'ha posicionat en contra del Sistema de marcatge (15 vots en contra de marcar i 3 a favor).

14) IES Son Pacs: El claustre ha acordat per unanimitat demanar al conseller d'Educació la derogació d’aquest sistema de control, o que sigui opcional per a cada centre educatiu. A més a més han fet constar la precarietat d'espais, infraestructures i mitjans.

Actualitzam a 9.10.2019:

15) CEPA Francesc Borja Moll (Inca): El claustre ha votat per unanimitat en contra del marcatge i l'assemblea ha signat un manifest en contra. Vegeu-lo AQUÍ.

16) IES Ses Estacions: tot i haver-se convocat el claustre, el director no ha deixat votar. Acabat el claustre, els companys reunits en assemblea han decidit per amplíssima majoria enviar una carta a Conselleria expressant el rebuig al marcatge.

Actualitzam a 15.10.2019

17) IES Baltasar Porcel:  Es convoca a petició del professorat un claustre per parlar d'aquest tema. La votació final és la següent: 40 vots en contra del marcatge i a favor d'enviar un document per tal de sol·licitar la derogació de la mesura, 4 abstencions. No hi ha vots a favor del marcatge.

Actualitzam a 17.10.2019:

18) IES Politècnic: L'assemblea de docents comunicarà a la Conselleria que demana la retirada immediata del marcatge, amb 71 vots a favor, 3 abstencions i 0 en contra.

Actualitzam a 18.10.2019:

19) IES Llucmajor: votació online, de les 77 persones que han respost a la pregunta, 67 estan en contra del marcatge, 8 a favor i 2 indiferent. Això significa que hi ha un 87% de professors en contra, un 10,4% a favor i un 2,6% indiferent. La setmana vinent es farà una assemblea per discutir la possibilitat de no fitxar com a col·lectiu o de deixar que cadascú faci el que cregui més oportú.

20) IES Marratxí: Un grup de companys no fitxa i així ho han manifestat. No ens consta que hagin tingut cap problema per aquest motiu.

21) CEPA Calvià: Votació en assemblea, perquè la inspectora va dir que no era tema de claustre. El resultat: dels 24 docents presents, 18 varen signar en contra del marcatge.

Actualitzat a 29.10.2019:

22) IES Santa Maria: Votació en assemblea: 30 vots de 38 rebutgen el marcatge. El director no ho ha deixat votar a claustre.

Actualitzat a 30.10.2019:

23) IES Llorenç Garcias i Font: Els professors del centre reunits en assemblea el passat dimecres dia 18 d'octubre acordaren per unanimitat el posicionament contrari a la mesura del marcatge horari. Entre vots presencials i delegats (24 vots presencials i 20 delegats, tots a favor, cap en contra i cap abstenció) sumaren la meitat del claustre.

Actualitzat a 9.12.2019:

24) CEPA Pitiüses: Els docents reunits en assemblea, amb 11 assistents d'un total de 19, van acordar per unanimitat no marcar. Van demanar convocatòria de claustre i el director no va deixar votar cap resolució per instruccions de la inspectora.

Si el director del vostre centre es nega a sotmetre a votació un manifest o resolució sobre el marcatge horari, cosa que excedeix les seves atribucions perquè un director no pot impedir que un claustre aprovi els manifests o les resolucions que consideri oportunes, recordau que vos podeu manifestar mitjançant votació en una assemblea de centre. Passau-nos el resultat de la votació en qualsevol cas!

ACTUALITZACIÓ 3.10.2019:

• Ja hi ha cinc claustres, com a mínim, que han comunicat a la conselleria que no faran viatges d'estudis a conseqüència del marcatge horari i perquè són hores extres que no se cobren.

Demà tancat per vaga

Demà, 27 de setembre la nostra seu romandrà  tancada a causa de la vaga pel medi ambient.

Per consultes o incidències relacionades amb l'exercici del dret a vaga us podeu comunicar amb nosaltres enviant un missatge  a ensenyament@uob.cat.

http://www.escolespelfutur.cat/index.php/2019/05/21/docents-pel-futur/?fbclid=IwAR29XXYtldnNOCi11RB4ia3JT34OafC0kuM23Pj0xbHFtP0O7vgf23p5c10

Comunicau-nos si el vostre centre s’oposa al marcatge horari!

Circular 152/2019 - 2

Segons hem pogut saber, el claustre de l’IES Pau Casesnoves ha tractat el marcatge horari i en una assemblea posterior s’ha votat amb aquest resultat: 38 vots en contra de la mesura, cap a favor.

Votació a l’assemblea de l'IES Santanyí, prèvia al claustre demanat pels docents: 51 en contra, 3 a favor.

A l’IES Josep Maria Llompart, s’ha fet el claustre demanat pels docents però el director no ha permès votar cap resolució. Això excedeix les atribucions del director, que no pot impedir que un claustre aprovi els manifests o les resolucions que consideri oportunes. Si vos trobau amb aquest entrebanc, recordau que vos podeu manifestar mitjançant votació en una assemblea de centre. Passau-nos el resultat de la votació en qualsevol cas!

UOB acusa Educació de coaccionar els docents perquè fitxin

Circular 152/2019- 1

COMUNICAT DE PREMSA

Unió Obrera Balear, sectorial d'Ensenyament, acusa la Conselleria d'Educació de coaccionar els docents a través d'Inspecció perquè fitxin a les entrades i sortides i d'imposar la mesura sense cap base legal, i es referma en la crida a la insubmissió.

Tot i que el 12 de juliol vam demanar oficialment en quina normativa es basa Educació per obligar els docents a fitxar, continuam sense resposta escrita. El director general de Planificació, Antoni Morante, va afirmar en mesa sectorial el 17 de setembre que la base legal és la resolució signada pel conseller March, les instruccions d'inici de curs i l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic. Però la resolució del conseller no s'ha publicat al BOIB ni dóna opció a ser recorreguda, les instruccions són un document sense signar penjat a la web, i l'EBEP no diu res sobre el marcatge horari. En canvi, la normativa estatal de Funció Pública sobre jornada i horaris (Resolució de 28 de febrer de 2019) que estableix el registre horari, n'exclou el personal docent per la seva "naturalesa singular", així com els militars, policies, funcionaris de presons i sanitat.

Davant aquest buit legal, denunciam que el servei d'Inspecció coacciona els docents a través dels directors, que transmeten als claustres que "s'ha de fitxar perquè ho diuen les instruccions", i al mateix temps afirmen que només és una eina per als directors i no hi ha conseqüències automàtiques si no es fitxa, que a la Conselleria no saben com resoldre els casos en què no es fitxi, i que la mesura està "en període de proves". Si a tot això hi afegim els innumerables problemes que fan el sistema tan inviable com injust, i que Planificació ha anunciat una nova mesa sectorial sobre el tema el mes d'octubre, és evident que els srs. March i Morante s'han ficat dins un fangar i no saben com sortir-se'n.

UOB insisteix en què es retiri la instrucció i es recuperi la normalitat pel que fa al control horari. Si Educació persisteix en l'obcecació, i s'atreveix a expedientar o tocar la nòmina a un sol docent pel simple fet de no pitjar la tecla d'un ordinador, quan ha complit rigorosament amb el seu horari oficial a més de fer totes les hores extra que no ens són reconegudes, li auguram al sr. March una resposta sindical contundent en defensa dels nostres drets.

Mantenim amb més motiu que mai la crida a la insubmissió i a convocar claustres per manifestar l'oposició al marcatge horari. En cas que els directors neguin als claustres el dret a aprovar resolucions en aquest sentit, ens oferim per emprendre les accions legals pertinents i encoratjam a vehicular la protesta a través d'una assemblea de centre.

Palma, 26 de setembre de 2019

Ignasi Palmer: "Educació i antiintel·lectualisme"

Pel seu interès, reproduïm aquest article publicat a DM.

Educació i antiintel·lectualisme

Ignasi palmer 25.09.2019 | 02:45

Des de la inauguració del curs escolar és palès el malestar dels docents de primària i secundària per haver de marcar l'hora d'entrada i sortida dels centres educatius. S'està parlant i se seguirà parlant de la manca d'adequació d'aquest mètode de control a la realitat de la vida de l'ensenyant. En efecte, la vida laboral d'un professional de l'ensenyament té dues vessants ben definides. La primera és òbvia: ha de fer classe. I ningú discuteix que els controls fins ara existents sobre aquest aspecte són suficients. La segona és tota la resta: contacte amb les famílies, preparació de classes, elaboració de progamacions, correcció d'exàmens i treballs, activitats extraescolars€ Totes aquestes accions entren de ple al camp del treball per objectius. A ningú li interessa saber si una professora ha trigat mitja hora o sis hores en corregir els exàmes d'un grup d'alumnes, allò que interessa a tothom és que els exàmens estiguin ben corregits. El treball per objectius no entèn d'horaris, sinó de qualitat i de terminis. No comprendre això és perpetuar un dels pitjors errors de la concepció del treball al nostre país, que és el presentisme o, el que és igual, comptar el treball per hores i no per productivitat.

Que als actuals dirigents de la Conselleria d'Educació la qualitat del treball dels docents no els interessa és cosa ben sabuda. Per això cada curs escolar insisteixen en abrumar el professorat amb una càrrega burocràtica que res té a veure amb la realitat de les aules. Per això no parlen mai de millorar la qualitat de l'educació, sinó de millorar els resultats, en una grollera —i gens innocent — confusió de causa i efecte. Però la novetat és que ara la Conselleria ens mostra un nou aspecte, que ja havia insinuat l'Administració Bauzá nomenant Consellera d'Educació a una persona que no sabia res —no sobre educació, sinó sobre res en absolut—, i que l'Administració Armengol / March no intenta ni dissimular: el seu obert antiintel·lectualisme. M'explicaré.

La tasca docent es pot entendre de dues maneres. La primera té arrels humanistes i modernes, i conceb l'escola com a un espai de reflexió on es transmeten sabers no només amb una finalitat pràctica, sinó també i sobretot amb la idea, plenament democràtica, de formar persones capaces, a més d'aprendre coses, d'usar aquests aprenentatges per decidir què fer amb ells, quins volen ampliar i quins prefereixen oblidar, i de posar-los al seu servei per tal de pensar per ells mateixos; és a dir, per esdevenir éssers realment lliures en el sentit més ple i noble del terme. La segona, en canvi, és filla de l'estadística i de la postmodernitat, i prefereix fabricar consumidors i treballadors dòcils i, igual que el neoliberalisme traeix les millors tradicions liberals, aquesta escola pragmàtica i postmoderna traeix l'humanisme i la modernitat perquè priva els alumnes de la capacitat de criticar la realitat que els envolta. Si la primera concepció posava de relleu els elements qualitatius i tractava cada alumne com a un element valuós i únic, la segona redueix les seves víctimes a un conjunt d'indicadors presuntament objectius on la persona queda disgregada — 1 gairebé desintegrada— a un oceà d'estadístiques de caire interseccional on és més important el col·lectiu de pertanyença que l'individu en sí. És, també, la mort de la democràcia, perquè fa creure als alumnes que la llibertat consisteix en fer allò que vulguin fer a cada moment amb l'única condició de tenir la suficient capacitat de consum per fer-ho.

El primer tipus d'escola demanda professionals molt intel·lectulitzats; el segon prefereix tècnics incults de mentalitat fabril. Un dels terribles oblits de la pedagogia postmoderna és que no es pot donar allò que no es té, i per tant un ensenyant només podrà transmetre valors humanístics fundats en l'amor al coneixement, la reflexió crítica, el dubte metòdic i la virtut moral si ell mateix n'és portador. Un professional d'aquest caire no compta mai les hores que treballa fora de classe perquè només es preocupa de fer una bona classe, tant si això implica treballar moltes com poques hores fora de les aules. Aquest ha estat el criteri tradicional per no demanar comptes al professorat fora del seu horari lectiu: preservar la seva integritat com a intel·lectuals, com a persones que dediquen prou energia a alimentar la seva ment com per no haver-lis de demanar a quin moment del dia ni a quin lloc ho fan i que per tant fan realitat el vell adagi de "treballa com si no et pagassin per fer-ho".

El conseller March sembla disposat a mantenir aquesta consideració d'intel·lectuals cap als seus col·legues de la universitat, sigui perquè hi creu, sigui perquè a tothom li agrada tenir un lloc a on tornar. Però pel que fa al món de l'escola primària i secundària, no té cap intenció de considerar ni els mestres ni els professors com a intel·lectuals, sinó com a productors en sèrie d'un material dissenyat pels propis cervells (sic) de la Conselleria. Un cos docent condemnat a no tenir ni un minut per a pensar, ofegat per un oceà de programacions d'aula que no l'ajuden més que a perdre temps i energia, d'adaptacions curriculars que no són més que excuses per inflar artificiament les xifres d'aprovats, de guàrdies on el conflicte i la tensió permanent són l'antítesi de la necessària calma que propícia el pensament fructífer. Un cos docent condemant a penar durant hores mortes a centres on no disposa d'espais aptes per a treballar, ni que sigui perquè sempre hi ha renou.

Sí, la postmodernitat vol que sempre hi hagi renou: acció permanent, estímul permanent, disbauxa permanent, diversió permanent; d'això els pedagogs postmoderns en diuen motivació. No fos cosa que es fes el silenci que ens obligàs a l'avorriment momentani i, per tant, a la reflexió, al pensament profund. No, ni el conseller March ni el seu equip volen docents calmats i capaços de pensar per sí mateixos, sinó esgotats, nerviosos, porucs i mentalment impotents; i sempre presents al seu lloc de no-feina, amb un criteri absurdament stajanovista. La posmodernitat odïa els intel·lectuals perquè tot ho posen en dubte. Per cert, els totalitarismes del segle XX tenien la mateixa actitud. Casualitat?

Mesa sectorial d'instruccions de Conservatoris Professionals de Música i Dansa

Dimarts passat va tenir lloc la mesa sectorial d'instruccions d'inici de curs de Conservatoris Professionals de Música i Dansa. Unió Obrera Balear va fer les següents reclamacions:

• Que es generalitzi la videoconferència per a les reunions a Eivissa on s'han de desplaçar els docents de l'extensió de Formentera (claustres, reunions de departament, CCP...), que no es limiti als dies que es tanca el port per mal temps, i que mentre això no es faci, que es convoquin amb més dies d'antelació per poder-se planificar. Planificació en va prendre nota.
• Un coordinador específic per als Programes d'Ensenyaments Integrats (PEI) per organitzar-se amb els instituts corresponents, sobre tot en el cas de Conservatoris amb dues seus com a Menorca i en aspectes com els horaris de docents compartits, utilització d'espais, etcètera.
• Mantenir l'assignació d'horaris, matèries i alumnes en funció de l'antiguitat, si no hi ha acord, i no passar-ho a mans de la direcció del centre.
• Tot i que correspon als criteris de grups i quotes, vam fer constar que la ràtio màxima de 20 alumnes a dansa és excessiva, tant per a llenguatge musical com a la dansa.
• També vam protestar per la manca d'ordenança al Conservatori de Maó i vam reclamar un ordenança i personal administratiu per a l'Extensió de Formentera.
• Que no sigui obligatori assistir a cursos, etc., els caps de setmana.
• La publicació del llistat de cors infantils o juvenils considerats de reconegut prestigi artístic a l'hora de convalidar la corresponent matèria.
• Afegir que els alumnes de pedagogia del llenguatge i l'educació musical han de tenir dret a poder fer les pràctiques de professorat a centres integrats i a instituts d'educació secundària, per tal de no contradir la normativa vigent (per exemple el Pla d'estudis actual).
• No obligar al professorat a fitxar les entrades i sortides.
• Vam començar la nostra intervenció amb una nova queixa per haver-nos convocat i facilitat la documentació amb només dos dies d'antelació, una mala praxi recurrent de la Conselleria.

Enllaços:

Esborrany instruccions

Instruccions publicades

Amiant a les pissarres? Esperam resposta de l'IBISEC

Arran de la notícia que Catalunya i el País Basc han pres mesures per eliminar dels centres educatius les pissarres amb amiant, i com que no ens consta cap intervenció de la Conselleria d’Educació en aquest sentit, el passat 2 de setembre vam demanar a l'IBISEC, dependent de la Direcció General de Planificació, que ens informi si han fet res al respecte a les Balears, i que si no és així, facin l’estudi i la intervenció corresponent. Encara no ens han contestat.

Segons informe tècnic de la Generalitat de Catalunya, "aquest tipus de pissarres, molt probablement fabricades abans del 1990, (...) es poden utilitzar amb normalitat en la pràctica docent sense cap tipus de risc, sempre que no s’hagin manipulat mecànicament o estiguin deteriorades."

Recordam que tampoc tenim resposta d'Educació pel que fa als 29 CEIP de Palma que queden pendents amb amiant. Continuarem informant.

UOB exigeix a Educació que impedeixi la ingerència de l'extrema dreta a les escoles

Circular 151/2019 - 1

COMUNICAT DE PREMSA

Unió Obrera Balear, sectorial d'Ensenyament, davant la sol·licitud presentada pel grup d'extrema dreta 'Vox' al Parlament per entrar als centres educatius i vigilar, interrogar i fiscalitzar els docents, exigeix al Conseller d'Educació, Martí March, que impedeixi aquesta ingerència inadmissible en la nostra tasca professional. Reclamam una actuació immediata perquè el simple anunci de la irrupció de 'Vox' als centres ja ha provocat un gran malestar i indignació dins la comunitat educativa. Només ens faltava aquesta! Recordam que segons el reglament del Parlament de les Illes Balears, el Govern  pot denegar als diputats la visita a determinades dependències per raons fonamentades.

Els centres educatius es regeixen per un projecte educatiu aprovat per la comunitat escolar, i han de complir la legislació vigent sobre currículums i la llengua d'ensenyament, que estableix que s'ha d'impartir com a mínim la meitat de les matèries en català, la llengua pròpia de les Balears. Si un grup parlamentari vol informació sobre com ho duen a terme a un determinat centre educatiu, es pot dirigir al Departament d'Inspecció Educativa. El que no consentirem és que un grupuscle franquista véngui a muntar dins les escoles i instituts un espectacle propi dels comissaris polítics estalinistes o la Gestapo, que interrompria i distorsionaria el normal desenvolupament de les classes.

Aprofitam per recordar que el 45,3% dels alumnes de 6è de primària tenen un nivell baix o molt baix de català oral, segons estadístiques de la Conselleria, i que fa quatre anys que reclamam un diagnòstic de l'ensenyament en català, la verificació del compliment del decret de mínims i mesures de formació en matèria lingüística per als docents i futurs mestres d'escola.

Palma, 18 de setembre de 2019

UOB torna a reclamar en mesa sectorial la retirada del registre horari

Circular 151/2019 - 2

A la mesa sectorial d'ahir dimarts, el director general de Planificació, Antonio Morante, va anunciar una mesa sectorial sobre el registre horari el mes d'octubre, segons va dir per recollir propostes i incidències per millorar el sistema, que consideren "en període de proves". També va afirmar que el tema ja es va negociar i aprovar a la mesa sectorial de l'1 de juliol, on UOB s'hi va oposar. Ahir UOB va tornar a exigir la retirada de la mesura.

El director general va dir que el registre no controla la jornada laboral, sinó la presència al centre. Això suposa admetre, com ja hem denunciat, que penalitza els retards i faltes, cosa que ja es feia sense necessitat de fitxar, i que en canvi no reconeix les hores extra que es fan tan dins com fora del centre.

Pel que fa a la base legal, que encara esperam que ens expliquin per escrit d'ençà que registràrem la pregunta el 15 de juliol, el sr. Morante va dir que és la resolució del conseller March amb les instruccions d'inici de curs i l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic.

Davant això, cal dir el següent:

- Si bé l'EBEP diu que el personal docent es regirà per la legislació dictada per l'Estat i les comunitats autònomes en l'àmbit de les seves competències (article 2.3), la resolució del conseller March referent a les instruccions d'inici de curs ni tan sols s'ha publicat al BOIB, i les instruccions en sí només són un PDF sense signar.

- La Resolució de 28 de febrer de 2019 de la Secretaria d'Estat de Funció Publica sobre jornada i horaris, que substitueix la de 28 de desembre de 2012, i que a l'article 11 estableix el registre horari, manté la disposició que n'exclou el personal docent per la seva "naturalesa singular", entre altres treballadors públics, a l'article 1.2 (les negretes són nostres):

• 1.2 Las normas contenidas en la presente Resolución no se aplicarán al personal militar de las Fuerzas Armadas, ni al personal de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado; ni al personal de las entidades citadas en el apartado anterior destinado en instituciones y establecimientos penitenciarios o en instituciones y establecimientos sanitarios; ni al personal que preste servicios en centros docentes o de apoyo a la docencia.

Recordam que hi ha un model de recollida de signatures per demanar en tots els centres públics de Balears un claustre extraordinari per tractar la imposició de fitxar, que podeu descarregar AQUÍ.

UOB Ensenyament dóna suport a Docents pel futur i convoca vaga per a dia 27

Unió Obrera Balear, sectorial d'Ensenyament, ha acordat per unanimitat en assemblea donar suport a  Docents pel futur, i convoca vaga de 24 hores per a divendres 27 de setembre.

Encoratjam tots els docents a sumar-s'hi per fer costat a la vaga d'alumnes pel medi ambient, davant la crisi climàtica i per reivindicar la gestió ecològica dels centres educatius pel que fa a l'ús del paper, residus, energia, alimentació i mobilitat.

Palma, 12 de setembre de 2019

NOTA: Recordam que avui dilluns, 16 de setembre, Docents pel futur es reuneix a les 18h a l'IES Josep Sureda i Blanes (Palma).

UOB acusa el conseller d'Educació, Martí March, d'atacar la dignitat professional dels docents

Circular 150/2019

COMUNICAT DE PREMSA

Unió Obrera Balear, sectorial d'Ensenyament, acusa el conseller d'Educació, Martí March, d'atacar la dignitat professional dels docents amb la instrucció de fer fitxar als centres educatius, una mesura injusta i innecessària que dóna a entendre que fins ara no complíem amb les nostres obligacions i se'ns hagi de tenir vigilats i controlats. Exigim al sr. March que expliqui amb quines intencions ho ha ordenat, tenint en compte que no ho han demanat els centres ni hi havia cap necessitat, perquè fins ara les faltes i retards ja quedaven detectades pel professor de guàrdia i es comunicaven al director.

UOB, per acord assembleari, fa una crida a la insubmissió i anuncia que demandarà el conseller March i el director general de Planificació, Antonio Morante, si continuen sense contestar-nos amb quina base legal ens ordenen registrar entrades i sortides. Vam presentar aquesta pregunta ja fa dos mesos, atès que la normativa de la Secretaria d'Estat d'Administracions Públiques exclou expressament de l'obligació de fitxar el personal dels centres docents o de suport a la docència, degut a les característiques de la nostra feina. Pel mateix motiu, metges i militars també n'estan exclosos.

Recordam també que ens vam oposar a aquesta instrucció quan es va negociar en mesa sectorial el passat 1 de juliol. Si aleshores el sindicat STEI també s'hagués pronunciat en contra, la Conselleria s'hauria trobat amb l'oposició de la majoria social i s'ho hauria pensat dues vegades abans d'implantar-la.

El registre horari en el cas dels docents és injust i pervers, perquè penalitza els retards però continuaran sense ser reconegudes les hores extra que feim a casa preparant i corregint exàmens, preparant material de classe, fent formació fora de l'horari laboral i de pagament per la manca d'oferta de l'administració, etc., etc., així com les hores dins el centre fora de l'horari oficial. De fet, si els docents complíssim estrictament el nostre horari i deixàssim de fer totes les hores extra no reconegudes, col·lapsaríem el sistema educatiu.

A tot això cal afegir tota una sèrie de problemes que fan inviable un registre real d'entrades i sortides en molts de casos, com l'atenció a pares i alumnes a les escoles quan la jornada ja ha acabat, les hores del seguiment de la formació en centres de treball, la docència a edificis separats i fins i tot a municipis diferents, les places de Formentera amb hores de reunions a Eivissa, l'orientació itinerant, o la manca d'aparells informàtics en condicions per fitxar, per posar alguns exemples.

És un contrasentit que la mateixa Administració que promou que els treballadors puguin fer feina des de casa via telemàtica i gràcies a les possibilitats que ofereixen les xarxes socials, en els cas dels docents, hagi adoptat una línia contrària i vulgui imposar que tasques que es poden fer a casa (preparació i correcció d'exàmens, elaboració de programacions, memòries...) s'hagin de fer als centres.

Una vegada més UOB exigeix la retirada immediata d'aquesta mesura. Si Educació persisteix en implantar-la, emprendrem les accions anunciades.

Palma, 13 de setembre de 2019

NOTA: Podeu descarregar AQUÍ un model de recollida de signatures per demanar en tots els centres públics de Balears un claustre extraordinari per tractar la imposició de fitxar.

Us agrairem que faceu arribar el resultat de la votació i també si hi ha hagut algun impediment per part de la directiva a ensenyament@uob.cat 

RECULL DE PREMSA

Diari de Balears, 13.9.2019:

• La UOB acusa el conseller d'Educació d'atacar la «dignitat professional» dels docents per fer-los fitxar

Diario de Mallorca, 13.9.2019:

• Educación revisará en octubre el control de horarios de los profesores

Última Hora, 14.9.2019:

• Los profesores llaman a la insumisión contra el control horario en los centros

 

Última Hora, 18.9.2019:

Enquesta DM, dades a 18.9.2019. https://www.diariodemallorca.es/encuestas/

UOB denuncia la pinça adoctrinadora de l'extrema dreta i l'exèrcit a les escoles

COMUNICAT DE PREMSA

Unió Obrera Balear, sectorial d'Ensenyament, dóna suport a l'Associació Professional de Docents d'Eivissa en la seva denúncia de la promoció que fa la Conselleria d'Educació, a través de la Delegació a Eivissa i Formentera, de l'exposició de l'exèrcit els dies 25 i 26 de setembre a Eivissa, que posarà els infants en contacte amb armes, vehicles, míssils i altres materials militars i fins i tot els permetrà la pràctica real de tir.

Aquest tipus d'activitats, a més de fomentar el militarisme i la normalització de la violència com a mètode per resoldre conflictes interns i entre estats, ens tracta com a territori conquerit, marginant i proscrivint la llengua i els símbols institucionals de les Illes Balears.

No és cap coincidència que, al mateix temps, el partit d'extrema dreta 'Vox' anunciï que enviarà comissaris polítics a vigilar i controlar les escoles en horari lectiu, i que el grupuscle ultraespanyolista 'PLIS. Educación por favor' envesteixi l'escola catòlica concertada perquè fa servir el català, la llengua pròpia i oficial de les Balears, com a llengua vehicular. Tot plegat és un atac en tota regla contra l'escola en català amb la finalitat d'"espanyolitzar" els alumnes, en la línia que ja va anunciar el ministre José Ignacio Wert al congrés de diputats el 10 d'octubre de 2012.

Reclamam al Govern espanyol que anul·li aquesta activitat de propaganda militarista, i a la Conselleria d'Educació que en retiri immediatament la promoció, impedeixi la ingerència de l'extrema dreta en la tasca professional dels docents i, una vegada més, que prengui mesures per revertir la xifra alarmant del 45,3% d'alumnes de 6è de primària que, segons els seus propis informes, no saben parlar la llengua pròpia de les Balears.

Palma, 9 de setembre de 2019

Mesa sectorial sobre regulació de la fase de pràctiques

El passat dijous 5 de setembre va tenir lloc la MSE en què es varen tractar els esborranys:

•  Resolució de regulació de les pràctiques dels aspirants que han superat el procés selectiu de 2019 per als diferents cossos docents.
• Resolució de regulació de les pràctiques dels aspirants que han superat el procés selectiu de 2019 per al cos d'inspectors

Segons l'Administració, el nomenament de funcionaris en pràctiques  es publicarà al BOIB la setmana vinent.

Demandes d'UOB Ensenyament

• Vam reclamar la resposta de la DG de Planificació, Ordenació i Centres sobre en quina normativa es basen per obligar fitxar els docents a l'entrada i a la sortida dels centres. Insistir que es tracta d'una mesura injusta i innecessària, de la qual exigim la retirada
• Vam exigir que es posin prou programes de formació gratuïta de l'Administració a disposició de tots els docents, i especialment dels que estan en pràctiques per garantir un bon accés a la formació permanent
• Vam reivindicar mesures fermes per afrontar el fet que  el nivell d'expressió oral en català del 45,3 % dels alumnes de  6è de primària sigui de baix a molt baix segons les dades de l'IAQSE per al curs 17-18
• Vam instar que es publiquin els criteris d'extensió de contracte dels interins substituts a 31 d'agost a data d'incorporació del titular de la plaça passat el 30 de juny, atès que es van acceptant les reclamacions presentades per UOB Ensenyament en aquest sentit.
• Vam demanar l'elaboració d'uns criteris de valoració a superar per part dels aspirants a inspectors en termes similars als que es plantegen per als docents per fer-ne més objectiva i transparent la valoració

Pràctiques cossos docents

- Les pràctiques s'hauran de dur a terme en uns termes gairebé idèntics que els de les darreres convocatòries, són tutelades i tenen per finalitat valorar l'aptitud per a la docència.

- La durada prevista és de 5 mesos mínim d'activitat docent, que comptaran  des de l'inici del curs escolar, llevat de casos extraordinaris.

- En casos de força major i de maternitat la durada de les pràctiques podrà ser de 3 mesos.

- La valoració dels aspirants la duran a terme la Comissió de Coordinació de la Fase de Pràctiques i la Comissió de Valoració del Centre, formada per Inspector, Director i Tutor.

- Els tutors dels funcionaris en pràctiques seran funcionaris de carrer, amb aquests perfils:

• Mestres: mestres de la mateixa especialitat o coordinadors del cicle
• EOI, secundària o professors tècnics: cap de departament, sempre que sigui possible
• Orientadors: un altre orientador del centre o cap d'estudis

- La informació per a l'avaluació dels aspirants partirà de la documentació presentada, del registre de seguiment fet pel tutor, de la supervisió de l'inspector i el director i de l'observació a l'aula.

- La formació requerida durant aquesta fase ha de ser de 20 h., anteriors al 31 de maig de 2020.

- Els aspirants declarats no aptes  el curs 19-20 hauran de tornar a fer les pràctiques el curs 20-21.

- Els aspirants que es considerin aptes es nomenaran funcionaris de carrera amb efectes a 1 de setembre de 2020.


Pràctiques cossos d'inspectors

- La durada prevista és de 4 mesos mínim, que comptaran  des de l'inici del curs escolar.

- La valoració dels aspirants la durà a terme la Comissió Qualificadora, formada pels mateixos membres dels tribunals

- La informació per a l'avaluació dels aspirants partirà de la documentació presentada pels aspirants, informes emesos pels inspectors tutors i pel cap de DIE

- Caldrà superar un programa de formació d'una durada mínima de 20 hores.

- Els aspirants declarats no aptes  el curs 19-20 hauran de tornar a fer les pràctiques el curs 20-21

- Els aspirants que es considerin aptes es nomenaran funcionaris de carrera amb efectes a 1 de setembre de 2020.

Fitxar als centres: un desgavell total!

(Actualitzat a 17.9.2019)

Dins el torn obert de paraula de la mesa sectorial d'ahir vam recordar que el passat 15 de juliol vam demanar a la Conselleria, per escrit al registre, amb quina base legal ens fan fitxar i que encara esperam resposta, i vam tornar a demanar la retirada de la mesura. No hi havia ningú de Planificació que ens pogués contestar i Personal docent en va prendre nota.

Són molts els motius que demostren que fitxar als centres educatius és un desgavell sense volta ni solta que només té per objectiu provocar-nos la sensació d'estar vigilats i controlats:

• És una mesura injusta, perquè no reconeix les hores extra de feina que feim a casa preparant classes i material, corregint treballs i exàmens, fent sortides extraescolars, viatges d'estudis, formació fora de l'horari laboral i de pagament per la manca d'oferta de l'administració, etcètera, i innecessària, perquè si qualcú falta o arriba tard a classe se sap tot d'una i hi va el professor de guàrdia.
• Com ja hem denunciat, el «Real Decreto-ley 8/2019, de 8 de marzo, de medidas urgentes de protección social y de lucha contra la precariedad laboral en la jornada de trabajo», que obliga a fitxar a les empreses per fer aflorar hores extra, fa referència a l’Estatut dels Treballadors, mentre que els treballadors funcionaris docents ens regim per l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic.
• Com hem denunciat igualment, la Resolució de 28 de febrer de 2019 de la Secretaria d'Estat de Funció Pública sobre jornada i horaris (i anteriorment a la Resolució de 28 de desembre de 2012), que estableix que els treballadors públics han de registrar entrades i sortides, especifica a l'article 1.2 que les normes de la Resolució no s'aplicaran, entre altres, «al personal que preste servicios en centros docentes o de apoyo a la docencia.»
• A infantil i primària, el temps de més de permanència passades les 15h no quedarà registrat ni es podrà recuperar un altre dia: reunions de nivell i de cicle, comissions, coordinacions, pares, claustres, lliurar els al.lots als pares, telefonar i esperar els que no venen a cercar-los, ordenar material, preparar espais, arreplegar l’aula i netejar estris, capvespres que s'inverteixen al centre per pura vocació, participació a programes, serveis externs, colònies, campaments, viatges, Consell escolar, etc.
• Tampoc es contemplen les hores de guàrdia els horabaixes, que es fan en torns rotatius. A més a més hi ha centres on són d'una hora i mitja (de 15'30-17h) damunt el paper i és impossible partir a les 17h, perquè les activitats acaben a la mateixa hora i has d'esperar que arriben els pares a recollir els nins i nines.
• A escoles on es fan les exclusives a les 8, sovint hi anam abans per evitar col·lapses a la fotocopiadora i per facilitar la reunió individual a les famílies que ho sol.liciten. Fitxar a les 7,30h no aporta cap benefici, quan se'ns pot cridar l'atenció per arribar un dia a les 8,05. 
• Els minuts de retard de cada dia a l'hora d'entrada, que en alguns casos coincideix amb l'exclusiva, es poden acumular per descomptar-se, però sortir a les 14h en punt és pràcticament impossible i aquest temps extra no es comptarà. 
• Als CEIP no poden fitxar mentre atenen els infants a les files, esperen pares, o sorgeixen imprevistos que poden passar amb les criatures. Si deu minuts després de l'hora oficial d'acabar es tanca el programa, ja no poden fitxar. 
• En alguns CEIP tanquen el marcatge automàticament a les 9,05, després ja han de fer un comunicat perquè algun membre de direcció o secretaria marqui l'hora d'arribada.
• Pel que fa al temps de més que quedam als centres, el mateix es pot dir als IES per reunions que s'allarguen, feines pendents, atenció a pares, etc.
• A FP no es comptaran les hores de formació en centres de treball (FCT), els serveis de dinars sopars a Hoteleria, visites a empreses...
• Als EAP amb un despatx-seu on suposadament s'haurà de fitxar, cada dia hem d'anar a un centre diferent, que de vegades no és ni al mateix municipi. En aquest cas, el temps que perdrem per anar a fitxar i llavors al centre pot ser de mitja hora perfectament (entre que fitxes, apagues l'ordinador, tanques el despatx, vas al cotxe, etc.). En tornar, igual. O sortim mitja hora abans del centre per fitxar la sortida al despatx, o sortim a l'hora en què acabam realment i fitxam mitja hora més tard (llavors compta com a hora extra?). En aquest cas, els centres on hi tenim dedicació quedarien força perjudicats, ja que hi faríem menys hores. 
• Els que hem d'agafar barca a Formentera per anar a reunions a Eivissa, si fitxam a Formentera allargam el temps empleat en anar i venir (a més tampoc no se'ns compensa el cost del viatge ni el temps). 
• Els docents de Conservatori que feim classe a IES a la tarda i no podem tenir material a les aules, perquè els alumnes es carreguen els panys, i l'hi hem de dur i recollir, no podem fitxar en punt ni per entrar ni per sortir.
• En centres repartits en dos edificis separats, s'ha d'anar a un a fitxar i després davallar tot el carrer corrent per fer classe a l'altre. 
• Tampoc no es comptarà el temps extra quan has d'acompanyar un alumne al PAC.
• Si la xarxa no funciona, un problema crònic a més d'un centre, el sistema queda anul·lat.
• Si se surt un moment per anar al metge, s'ha de marcar a la sortida, a la tornada i de bell nou en acabar, a més de lliurar el justificant, emplenar paperassa, etc.
• A IES fan fitxar abans de les 8h, cosa que amplia la jornada efectiva de treball sense que quedi reflectit al sou. 
• A FP, on mòduls de caire pràctic es fan en instal·lacions diferents de les del centre educatiu, a vegades a nuclis de població fora de la localitat on està ubicat el centre, s'haurà d'anar primer al centre i després a les instal·lacions en qüestió.
• Ens fan utilitzar el mòbil personal perquè els ordinadors del centre no basten o no funcionen, quan disposar de telèfon mòbil particular i dur-lo al lloc de treball no pot ser mai una obligació.
• Els professores d'EF que imparteixen sessions a instal·lacions esportives fora del centre no poden fitxar o han de desplaçar-se abans i després al centre, el que suposa una gran pèrdua de temps no reconeguda.
• I per reblar el clau: a la UIB, on el sr. Conseller Martí March n'és catedràtic, no fan fitxar i a més a més promouen fer feina a casa quan no és necessària la presència física dels alumnes. Idò!

Afegim íntegrament (16.9.2019) les noves aportacions que ens ha fet arribar una companya:

1. L'aplicació del Gestib oculta al professor informació sobre el compliment del seu horari. Cada professor ha de poder veure sobre el compliment del seu horari les mateixes dades que la persona que el controla. Sembla que es fa un control d'hores quan realment s'està fent control d'horari. Els interessats tenim dret a saber quines dades s'estan recollint sobre nosaltres i quin tractament s'està donant a aquestes dades. Es podria estar vulnerant la Llei de Protecció de Dades.
2. En els IES els temps del pati no computen com a hores de permanència al centre, sinó com a horari personal. A molts de centres hi ha establerts dos esbarjos de mitja hora i de quinze minuts, de manera que els professors hem de romandre obligatòriament en el centre entre 30 i 45 minuts cada dia, no computats en l'horari de permanència al centre, ni remunerats. La Sentencia Nº 335/2012 del Jutjat del Contenciós Administratiu Nº 32 de la Comunitat de Madrid, estableix que els descansos obligatoris en l'horari de treball s'inclouen en l'horari de permanència al centre.
3. No és el mateix fitxar després de l'hora d'entrada que arribar tard. El professor ha d'arribar a l'hora a la seva classe, obrir la porta als alumnes, encendre l'ordinador i accedir a l'aplicació del Gestib. Aquestes tasques poden portar més de 10 minuts des de l'hora d'entrada fins al moment de fitxar i el mateix passa amb la sortida. El moment de fitxar la sortida no coincideix amb la sortida efectiva del centre.
4. A les empreses privades es fitxa l'entrada i la sortida per controlar les hores extraordinàries i evitar l'activitat no remunerada, si la Conselleria no té intenció d'abonar les hores extraordinàries aquesta mesura no té justificació. La norma aprovada pel Govern no afecta a l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic, sinó que modifica l'Estatut de Treballadors, el que només afecta a l'empresa privada. A més el Decret de lluita contra la precarietat laboral s'estaria aplicant per la Conselleria únicament de forma restrictiva per sancionar si hi ha incompliment de jornada, però no positivament si hi ha hores extraordinàries, el que seria contrari a l'esperit de la llei.
5. En cas que la Conselleria no desisteixi d'implementar aquesta mesura, seria convenient que el professorat exigeixi el pagament de les hores extraordinàries, de la mateixa manera que s'abonen als altres treballadors de la privada.

Nova aportació (17.9.2019):

• Hi ha escoles on les activitats extraescolars acaben oficialment a les 17h, però en realitat ho fan a les 17,30 i al final sempre són les 18h quan els mestres poden partir cap a casa.

Nova aportació (19.9.2019):

• Als IES on l'ordinador per fitxar es penja abans de les 8,00, i sona el timbre per entrar a classe, s'ha d'anar a fitxar a l'ordinador d'aula, amb la consegüent pèrdua de temps per començar la classe. Si l'ordinador d'aula no funciona, cosa gens excepcional, no es pot fitxar. En aquest cas s'ha de demanar a direcció un marcatge en diferit, amb tota la paperassa i pèrdua de temps addicional que això suposa.

Si advertiu més greuges no deixeu de dir-nos-ho i els afegirem a la llista!

La Conselleria no diu amb quina base legal ens fan fitxar

Circular 149/2019 (2)

Com vam anunciar en el seu moment, el 15 de juliol vam demanar a la Direcció General de Planificació amb quina base legal se'ns fa fitxar, atès que el decret estatal de 8 de març fa referència a l’Estatut dels Treballadors, i els treballadors funcionaris docents en canvi, ens regim per l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic.

A més a més, la regulació estatal sobre jornada i horaris dels treballadors públics referent a registrar entrades i sortides, especifica que no s'aplicarà, entre altres, «al personal que presti serveis en centres docents o de suport a la docència.»

Doncs bé, més d'un mes i mig després encara no hem obtingut resposta. UOB ja s'ha manifestat en contra d'aquesta mesura, innecessària i injusta perquè no reconeix les hores extra que feim fora de l'horari oficial, i que se suma a la imposició de fer cada dia més paperassa als centres educatius, avançar cada vegada més l'inici del curs restant hores de preparació, ràtios disparades, 19 hores a secundària, etcètera, etcètera.

Des d'UOB estudiarem mesures a prendre perquè si no, qui calla, atorga. Continuarem informant.

UOB acusa Educació de prendre el pèl amb les ràtios i els nous centres

Foto: Última Hora

Circular 149/2019 (1)

COMUNICAT DE PREMSA

Unió Obrera Balear, sectorial d'Ensenyament, acusa la Conselleria d'Educació de prendre el pèl a la comunitat educativa reincidint en ocultar les ràtios d'aula i prometent centres nous sense doblers per construir-los.

Fa un any vam sol·licitar les dades de les ràtios dels curs passat i encara no les hem rebudes, tot i la nostra insistència. Acabam de fer extensiva la petició a les dades del curs actual, i hem advertit que si continua el silenci per resposta tornarem a denunciar els fets a la Direcció General de Transparència, com ja vam haver de fer el curs 17-18 perquè ens facilitassin la informació. Recordam que aleshores es va demostrar que un de cada cinc grups de Primària tenia més de 25 alumnes, una proporció que per força va augmentar el curs passat amb els 2.444 alumnes nous que s'hi van incorporar.

Atès que s'anuncien 2.000 alumnes més per a aquest curs, i que l'única manera de reduir ràtios és amb més aules i docents, exigim al conseller Martí March i al director general de Planificació, Antonio Morante, que expliquin com i quan construiran els quinze centres i ampliaran els catorze que es preveuen al Pla d'infraestructures en vuit anys. Si en tota una legislatura només han construït el CEIP de Son Macià i l'IES Santa Maria, que substituïa un edifici obsolet, aquestes promeses no tenen cap credibilitat, més encara tenint en compte que el pressupost d'Educació ha quedat estancat en el 18,32% del total autonòmic, quan l'anterior Pacte de progrés va acabar invertint el 22,42%. Els mil milions d'euros d'enguany han estat del tot insuficients, com es demostra amb les ràtios desbordades, mancances d'espai a escoles com la de Ca'n Picafort i projectes d'escoles senceres de barracons com la de Sa Pobla.

Des d'UOB exigim a Educació més honestedat i realisme a l'hora de planificar, i al Govern més contundència davant l'espoli fiscal i la manca de finançament a què ens sotmet l'Estat espanyol, així com una major inversió educativa perquè les mancances actuals no continuïn repercutint en la salut dels docents i la qualitat de l'ensenyament.

Palma, 4 de setembre de 2019

Diari de Balears:

• La UOB acusa Educació de «prendre el pèl» amb les ràtios i els nous centres

AraBalears:

• El sindicat UOB acusa la Conselleria d'Educació de "prendre el pèl" amb les ràtios i els centres

Última Hora, 5.9.2019: