Retem comptes

Cerca en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Català. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Català. Mostrar tots els missatges

dilluns, 28 de novembre del 2022

UOB mou fitxa. Tots units davant l'agressió a la companya de La Salle!


Des del sindicat UOB Ensenyament hem sol·licitat la convocatòria urgent de la Comissió Permanent de la Junta de Personal Docent no Universitari per acordar la convocatòria immediata d'accions de suport a la companya de La Salle de Palma assetjada per part de l'extrema dreta espanyolista. Podeu llegir la carta AQUÍ.

Des d'UOB Ensenyament mai hem restat impassibles davant cap agressió perpetrada per l'extrema dreta colonialista i aquesta no en serà una excepció. Consideram que el cas de La Salle ha superat totes les línies vermelles que s'han de permetre en una vida en democràcia. Cal anar més enllà dels comunicats de premsa i les publicacions a Facebook, Twitter o Instagram.

En aquesta qüestió no hi ha d'haver lloc per a la divisió entre sindicats i la resposta ha de ser contundent i unànime. Per aquest motiu, tot i tenir les eleccions sindicals a tres dies vista, consideram que els sindicats han d'oblidar per un moment la lògica electoral i unir forces per donar resposta a una situació que no és la primera vegada que succeeix però que destaca per l'acarnissament i persecució a través de les xarxes socials a la qual ha estat sotmesa la companya de La Salle. 

Evidentment, si després d'haver cercat la unitat sindical la resposta que rebem no s'organitza de manera àgil i contundent, no dubtarem d'emprendre accions unilaterals de condemna dels fets succeïts i de suport a la companya assetjada. 

dimecres, 28 de setembre del 2022

Cap agressió sense resposta! UOB al costat del docent assetjat per l'extrema dreta.


COMUNICAT DE PREMSA

UOB Ensenyament vol mostrar tot el seu suport al company de l'IES Puig de Sa Font que està essent víctima de l'assetjament per part de l'extrema dreta (PLIS i VOX) a través de les xarxes i tots els mitjans de comunicació afins a l'extrema dreta espanyolista. 

Els fets succeïts dimecres de la setmana passada i explicats pel mateix company a través d'un tuit han estat motiu d'atac i assetjament al company de Llengua i literatura catalana qui està rebent amenaces i insults a través de whatsapp i correu electrònic. 

Des d'UOB Ensenyament defensam l'estratègia pedagògica triada pel company per potenciar l'ús del català fora de l'aula. Què hauria passat si enlloc de ser el professor de català hagués estat el professor d'anglès? Segurament res. Molta gent hauria trobat que és una bona estratègia per fomentar l'ús de la llengua fora de l'aula. Tot el nostre suport a l'estratègia didàctica adoptada pel company. 

Des d'UOB Ensenyament ens hem posat en contacte amb el company per oferir-li tot el nostre suport i assessorament per defensar-se d'aquesta persecució. Així mateix, instam a la Conselleria d'Educació i al Departament d'Inspecció Educativa a respectar la decisió didàctica adoptada pel docent i no deixar-se endur per la pressió mediàtica de la caverna espanyolista. 

Palma 29 de setembre de 2022

divendres, 10 de juny del 2022

Un nou capítol en les retallades

 


Ahir, dijous dia 09 de juny es va reunir la Mesa Sectorial d'Ensenyament en sessió extraordinària on es va presentar amb el següent ordre del dia:


  1. Modificació de la disposició addicional tretzena de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la Funció Pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears

Per part de l'administració hi van assistir, entre d'altres, la directora general de Personal Docent, la Sra. Rafaela Sánchez, i el cap de departament de Personal Docent, Sr. Alberto Flores.

Quant al primer punt de l'ordre del dia, sobre la modificació del Decret que regula els requisits lingüístics, el més important és que serà requisit l'acreditació del Pla de Formació Lingüística i Cultural (FOLC) en els casos recollits a l'article 2 del Decret, incloent el de la participació als concursos oposició d’accés als cossos docents. Una altra novetat d'aquesta modificació és que als casos recollits a l'article 2 s'afegeix el dels concursos d’accés als cossos docents. S'equiparen així els requisits lingüístics als dels concursos de trasllats o al de l'interinatge.

A la ronda d'intervencions, la representant d'UOB Ensenyament ha demanat si aquesta circumstància contempla que en el proper concurs de mèrits ,la publicació de les bases del qual està prevista pel darrer trimestre d'aquest any 2022, s'exigirà el FOLC. La resposta per part de l'administració ha estat que aquesta modificació s'aplicarà en tots els processos selectius que es convoquin a partir del moment que aquesta s'aprovi com ara el proper concurs de mèrits que es convocarà durant el darrer trimestre d'aquest any, o les oposicions del 2023 i successives.

Per tant, a partir del curs 22-23, la possessió del FOLC serà requisit en qualsevol procés de selecció de personal docent. A la ronda de votacions, UOB Ensenyament va votar a favor.

Pel que fa al segon punt de l'ordre del dia, sobre la modificació d'aquella part del Text Refós de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic referida a la Selecció, nomenament i cessament de personal funcionari docent interí, que s'ha d'adaptar obligatòriament a la nova normativa estatal, els punts més importants són:

  • Causes de nomenament de personal docent funcionari interí: les vacants tindran l'obligació de ser convocades mitjançant els processos selectius com a màxim en els següents tres anys i seran ocupades per personal interí mentre no sigui possible la seva cobertura per funcionaris de carrera.

  • Causes de cessament de personal docent funcionari interí: 
  • Vacants: el personal interí que ocupi una vacant no serà cessat el 31 d'agost del mateix curs, sinó que continuarà amb el nomenament fins que la vacant sigui ocupada per un funcionari de carrera o, si és el cas, canviï la plantilla del centre i desapareixi la vacant, amb un termini màxim d'ocupació de tres anys.
  • Substitucions: No es poden estendre més enllà del temps estrictament necessari que, com a màxim, serà el 30 de juny de cada any.
     
  • Supressió de la indemnització del personal docent funcionari interí que no ocupi una vacant: es suprimeix la indemnització al personal funcionari interí que hagi cobert substitucions per un període superior a cinc mesos i mig.

  • Així les coses, la representant d'UOB Ensenyament va instar l'administració a canviar el redactat demanant que no es fes una transposició restrictiva de la normativa estatal i que es consideràs que el temps estrictament necessari que marca la llei de l'estat fos fins 31 de juliol i no 30 de juny, d'aquesta manera els interins substituts no perden drets, ja que la contractació durant el mes de juliol suposaria canviar la indemnització per un mes més de feina, amb la conseqüent percepció de salaris, cotització a la seguretat social i puntuació a les llistes, petició a la qual es van sumar la resta de sindicats. L'administració no va acceptar la petició.

    Ja acabada la Mesa, cap al vespre, rebérem comunicació de la Direcció General de Personal Docent en el sentit que suprimirien la frase «
    que, com a màxim, serà el 30 de juny de cada any», deixant oberta la possibilitat d'estendre el contracte fins més enllà del 30 de juny. Aquesta rectificació no és suficient per UOB Ensenyament, però obre la possibilitat a què no es facin els cessaments el 30 de juny tant sí com no. Estarem a l'aguait com es considera això de «temps estrictament  necessari».

    Aquesta modificació és un atemptat contra els drets sociolaborals dels funcionaris docents interins. UOB Ensenyament s'oposa frontalment a la negació d'un dret adquirit com és el cobrament de la indemnització del mes de juliol o, en el seu cas, l'extensió del contracte i que suposa la vulneració de la dignitat d'aquesta part del col·lectiu que sembla que l'administració oblida que també són els seus treballadors.

    A la ronda de votacions, com no podia ser d'una altra manera, UOB Ensenyament va votar en contra.

    dimarts, 12 d’abril del 2022

    Volem tots els nivells de català a les proves lliures de les EOI!

    COMUNICAT DE PREMSA

    Circular 254/2022

    En el BOIB número 20 de dia 8 de febrer de 2022 va sortir publicada la Resolució del director general de Planificació, Ordenació i Centres de dia 31 de gener de 2022 per la qual es convocaven les proves de certificació de nivell dels idiomes de les EOI de les Illes Balears per a l’any 2022. 

    Aquesta resolució regula les convocatòries de maig-juny i setembre de 2022. 

    Com es pot observar en el quadre adjunt (extret de l'Annex 1 de la resolució), la sorpresa va ser que pel que fa a català només es convocaven els nivells de A2 i C1 en la modalitat de prova lliure.

    Podeu consultar la resolució i els seus annexos en el següent enllaç.

    Des d’UOB Ensenyament ens demanam quin és el motiu d'aquesta retallada en l'oferta de certificació de nivell de la llengua pròpia d'aquesta terra? 

    No s'entén de cap manera que aquesta mesura respongui a criteris pressupostaris quan les persones que s'inscriuen a les proves lliures paguen la corresponent taxa administrativa que ja contribueix a sostenir econòmicament les diferents convocatòries. Atenent a la situació d'emergència lingüística i a la dinàmica demogràfica de les nostres illes com a terra d'arribada de persones no catalanoparlants tampoc entenem a què respon aquesta reducció de les possibilitats d'obtenir una certificació acadèmica oficial. Consideram imprescindible que l'oferta de la modalitat lliure contempli tots els nivells ja que només d'aquesta manera es permetrà la integració social, cultural i laboral de les persones nouvingudes. 

    Si ho analitzam des de les implicacions que té aquesta retallada per als docents, no s'admet la hipotètica justificació que la convocatòria paral·lela de proves lliures de certificació que es convoquen des de la Direcció General de Política Lingüística ja cobreix tota l'escala de nivells. Les grans diferències que hi ha entre el nivell de C2 de català d'una EOI o el nivell de C2 de català de la DG de Política Lingüística són:

    • Els dos certificats no tenen el mateix pes en els diferents barems de mèrits de les llistes d'interins i del concurs de trasllats. 
      • Llistes d'interins: C2 Català EOI= 5 punts / C2 Català DGPL= 2,5 punts.
      • Concurs de trasllats: C2 Català EOI= 4 punts / C2 Català DGPL = 2 punts.
    • La convocatòria de l'EOI permet l'oportunitat d'anar a setembre de les parts no superades mentre que la convocatòria de la DGPL no.

    Pels motius exposats i per una qüestió de sentit de país demanam a la Direcció General de Planificació, Ordenació i Centres que rectifiqui i cara a la convocatòria de les proves lliures d'EOI de 2023 inclogui tots els nivells de Català. Perquè així consti, hem entrat una instància a Conselleria via registre.

    Davant qualsevol menysteniment de la llengua catalana per part de l'administració, des d'UOB Ensenyament seguirem lluitant perquè la llengua pròpia d'aquesta terra tengui la màxima consideració en tots els actes que es derivin de l'administració.

    Palma 12 d'abril de 2022

    dimecres, 23 de març del 2022

    La seva sentència és la nostra lluita

     


    Circular 251/2022

    • UOB Ensenyament volem donar suport a la vaga del 23-M convocada a Catalunya per rebutjar la sentència del TS que imposa el 25% d'hores en castellà i elimina el model d'immersió lingüística. 

    • Aquesta persecució judicial ja s'ha estès al País Valencià on ja hi ha hagut sentències que han tombat projectes lingüístics de centres imposant un percentatge d'hores en castellà.

    • També volem recordar que aquí a Balears ja s'ha interposat un contenciós-administratiu que cerca aplicar la mateixa sentència que s'ha imposat a Catalunya.

    • Diem prou a la persecució judicial contra la immersió lingüística arreu dels territoris de parla catalana de l'estat espanyol.

    • En defensa d'un model integrador d'escola en català que asseguri la integració dins i la pervivència de la llengua i cultura pròpies.

    dilluns, 24 de gener del 2022

    100% en català ara i sempre. UOB Ensenyament rebutja el model lingüístic que planteja la LEIB

    COMUNICAT DE PREMSA

    Des d'UOB Ensenyament rebutjam el model lingüístic que planteja la LEIB ja que consideram que en un context de clar retrocés quan a l'ús social de la llengua i nivell de competència comunicativa dels parlants, l'única opció per garantir-ne la supervivència així com contribuir a la integració dels nouvinguts passa per un model d'ensenyament plenament en català

    Divendres dematí vàrem tenir una reunió bilateral amb la presència del Conseller, Martí March i el Secretari General, Tomeu Barceló per tractar el model lingüístic de la LEIB així com ha quedat després d'haver acabat la ponència en el Parlament de les Illes Balears. 

    Així les coses, el redactat de l'article 133.3 vendria a blindar el Decret de Mínims de l'any 1997 elaborat pel PP amb una diferència, si el Decret de Mínims deixava en mans dels centres el fet de fixar un percentatge superior al 50% del còmput horari en llengua catalana, ara la LEIB vincula aquest possible increment al fet de garantir la competència comunicativa dels alumnes en acabar la seva escolarització obligatòria.

    No només consideram insuficient aquest percentatge del 50% del còmput horari sinó que veiem molt delicat el redactat actual ja que no explicita quin seria l'indicador a tenir present perquè de manera real es pogués determinar la competència en llengua catalana (oral i escrita) en totes i cada una de les etapes del sistema educatiu: Infantil, Primària, Secundària, Batxillerat i Cicles Formatius.

    En aquest sentit, no podem estar més d'acord amb l'anàlisi que planteja el company Iñaki Aicart a Twitter. Podeu veure-la AQUÍ

    Atesa la composició social d'avui dia de les Illes Balears (deguda exclusivament als saldos migratoris positius sostinguts any rere any) no podem acceptar les mateixes receptes de finals dels anys 90. La llengua sempre ha estat el vehicle d'integració per a les generacions de nouvinguts i volem que així ho continuï essent.

    Així mateix, des d'UOB Ensenyament hem volgut prevenir el Conseller d'acceptar falsos consensos per part de la dreta que el dia de demà, si tenen l'oportunitat de governar, no dubtam que trairan la seva paraula i contradir tot allò acceptat si d'aquesta manera poden arribar al Consolat. 

    Davant això, des d'UOB Ensenyament posarem peu fiter en tot allò relacionat amb la presència de la llengua catalana dins els centres educatius i seguirem fidels als nostres principis de defensa d'un sistema educatiu públic, de qualitat i plenament en català.


    Palma, a 24 de gener de 2022




    dimecres, 22 de desembre del 2021

    Solidaritat i desobediència amb l'escola Turó del Drac




    UOB defensa el model d’immersió lingüística català i crida a rebutjar la sentència del Tribunal Suprem.

    «El català ha de ser la llengua vehicular de l’ensenyament a Catalunya», així ho afirmen des dels tres instituts del gironès que mantindran els seus projectes lingüístics front a la barbàrie imposada pel Tribunal Suprem a l’escola Turó del Drac de Canet. Des d’UOB ens afegim a aquesta proclama: el català ha de ser la llengua vehicular també a les Illes, sinó res la salvarà del perill en el que es troba com a llengua minoritzada.

    A Espanya les llengües distintes de l’espanyol són menyspreades, aquest és un fet indubtable que patim els ciutadans de segona de les Comunitats amb una llengua en teoria cooficial.

    La immersió catalana (i la basca i la gallega) fan nosa als colonialistes espanyols; poc els importa que sia (la catalana en aquest cas) un model òptim per fomentar la integració i el respecte, que el nivell dels alumnes arribi a una competència plena en ambdues llengües i que fins i tot els informes que es fan des del Consell d’Europa la recomanin com a exemple de multilingüisme escolar i defensa de les llengües regionals: la llengua catalana els fa nosa!

    UOB crida que s’ha d’acabar amb aquest supremacisme lingüístic. Ara i sempre: a l’escola, el català no es toca!

    divendres, 3 de desembre del 2021

    UOB Ensenyament posa de manifest l'emergència lingüística

    UOB Ensenyament demana amb urgència a la Conselleria que es posi en marxa una diagnosi real del català a les aules.

    Dimarts, dia 30 de novembre, es va reunir la Comissió Tècnica d’Assessorament per a l’Ensenyament de i en Llengua Catalana  (CTAELC), que concedeix les exempcions i homologacions en llengua catalana. Fidels als nostres principis de defensa d’una escola plenament en català, des d’UOB Ensenyament ens vam oposar a la concessió de les exempcions per la continuada ignomínia  que això suposa respecte la normalització de la llengua catalana en l’àmbit de l’ensenyament.

    Al torn obert de paraula des dUOB Ensenyament vàrem demanar tenir dades reals sobre l’ús del català a les aules de les Illes Balears a tots els nivells i etapes educatives, tant pel que fa als alumnes com al professorat

    La urgència de saber quina és la situació lingüística de cada centre és més que evident davant el retrocés en l’ús social de la llengua entre els joves (https://www.vilaweb.cat/noticies/llengua-de-esforc/) o la gran desigualtat entre la llengua catalana i la castellana pel que fa a la competència comunicativa en llengua oral en els alumnes de 6è de primària. Paradoxalment, aquesta desigualtat la va posar de manifest un estudi elaborat per la pròpia Conselleria d’Educació ja durant el curs 17-18 (https://www.dbalears.cat/balears/balears/2021/09/28/356997/inaki-aicart-gairebe-meitat-alumnat-primaria-competencia-positiva-llengua-catalana-escandalos.html)

    Des d’UOB Ensenyament ja hem denunciat en repetides ocasions aquesta manca d’avaluació de la sitaució real del català a les aules des de l’anterior legislatura. En aquesta ocasió vam reiterar que no ens basta amb les dades que es presenten a principi de curs a Inspecció. Ho podem dir més alt però no més clar: el Decret de Mínims no es compleix en la totalitat dels centres de les Illes Balears! 

    Fins i tot, a l’illa d’Eivissa on l’emergència lingüística és més flagrant, es parla de centres que no arriben al 20 % de classes en català (https://www.dbalears.cat/opinio/opinio/2021/11/10/358673/pacte-per-llengua.html).

    La representant del Departament d’Inspecció Educativa, la Sra. Joana Lladó, va considerar que la reivindicació d’UOB Ensenyament és una aportació necessària i es va comprometre a traslladar-la a la Cap del Departament d’Inspecció Educativa, la Sra. Camila Tudurí. 

    Així mateix, es va posar damunt la taula la necessitat d’un pla global per a fomentar unes actituds lingüístiques proactives i compromeses tan d’alumnes com professors envers l’ús de la llengua catalana com a llengua vehicular en els centres, tan dins com fora de l’aula.

    La Directora General de Primera Infància, Innovació i Comunitat Educativa, la Sra. Amanda Fernández,   va remarcar que cal pensar bé quina és la manera més adient per poder tenir un estudi real de la situació.

    Des de Política Lingüística també es va aprofitar la intervenció d’UOB per posar de manifest que cada vegada és més habitual trobar-se amb casos de manca d’equivalència real entre la competència lingüística (entesa en totes les seves dimensions) i les homologacions als títols de B2 i C1 que es donen quan s’acaba 4t d’ESO o 2n de Batxillerat. 

    Per exemple, la modificació de notes a les juntes d’avaluació de final de curs de 4t d’ESO o 2n de Batxillerat, una decisió merament numèrica, pot fer que alumnes que a priori estaven suspesos en Llengua i literatura catalanes, d’acord amb els criteris d’avaluació i les evidències acumulades al llarg del curs per part del professor titular de l’assignatura, passin a estar aprovats i en conseqüència obtinguin una nivell B2. De la mateixa manera, el fet de modificar notes de Batxillerat a l’alça pot fer que alumnes arribin a tenir un C1 sense acreditar realment un domini de la llengua catalana corresponent a n’aquest nivell del MECR.

    Davant aquesta situació, es va parlar que per ventura s’hauria de plantejar un canvi de normativa. Davant aquesta hipòtesi, la la representant del Departament d’Inspecció Educativa va contestar que, efectivament, s’hauria de revisar la normativa corresponent a homologacions si no hi ha una correspondència real entre el nivell homologat i el domini efectiu de la llengua per part de l’alumnat.

    Des d’UOB Ensenyament recollim aquestes bones intencions però ens mantindrem ben atents a aquests compromisos amb l’objectiu que es faci la feina que fa anys que demanam: una diagnosi real del català a l’escola que faci veure la realitat d’emergència lingüística en la qual ens trobam.

    divendres, 24 de setembre del 2021

    Què volen aquesta gent?

     

    Circular 236/2021

    COMUNICAT DE PREMSA

    Ens vam despertar a trenc d’alba amb la notícia que el Conseller Martí March negocia amb els seus socis augmentar la presència del castellà a les aules per tal que no es fixi el 25% com s’ha fet a Catalunya... del castellà? El PSIB? No deu ser suficient demanar als seus socis, dels quals Més ja s’ha pronunciat que no els ajudarà en aquesta proposta, sinó que a més cerca que li donin suport els genocides de la llengua catalana del PP i Ciutadans; punt, set i partit idò.

    Fa anys que des de la Conselleria d’Educació es prenen decisions unilaterals que no tenen en compte els representants dels treballadors, que no escolten les veus que des de diverses institucions demanen que hi hagi una presència del català real a les aules i que com a llengua protegida els que governen facin actuacions ràpides per a revertir la situació d’emergència lingüística en la qual ens trobam: en tenim un exemple clar al Decret FOLC, on no s’ha fet cas ni a la UIB ni a UOB en el que vam demanar al CEIB per deixar regulat el que s’ha d’exigir als professors del Conservatori i de l’ESADIB quant als requisits de català.

    La Llei d’Educació que es farà a la nostra comunitat ha de tenir en compte que el català ha perdut parlants i que s’ha reduït l’ús social de la llengua en els darrers 15 anys (segons dades del propi Govern Balear) i per tant l’esperit que hauria d’adoptar pel que fa al model lingüístic és un dels objectius que es troba a l’Article primer de la Llei de Normalització Lingüística: «assegurar el coneixement i l’ús progressiu del català com a llengua vehicular en l’àmbit de l’ensenyament»; és necessari idò anar més enllà del Decret de mínims del PP de fa 24 anys.

    Senyor Martí March, no facin jugades per darrera, el que volem és molt simple i és el que el català (i no el castellà) necessita: un seguiment i avaluació de la llengua en el sistema educatiu, un vetllar pel Decret de Mínims (que encara que trobem insuficient és ara mateix l’únic que tenim), amb una publicació anual de la situació lingüística a cada centre, feta per Inspecció segons el Projecte Lingüístic que fa anys que demanam des d'UOB Ensenyament i que es va instar a posar en marxa des del Consell de Mallorca en la sessió plenària de dia 2 de febrer de 2020, i sobretot que la LEIB deixi totalment blindada aquesta qüestió a les Illes Balears. La LLENGUA no es toca,  i ja sap el que es va trobar el darrer que ho va intentar...

    La seva política afavoreix un bilingüisme exclusiu al servei dels monolingües espanyols, de la llengua que es menja la nostra: glotofàgia consentida per la presidenta Francina Armengol, que braveja a les xarxes de ser una protectora del català.

    Des d’UOB Ensenyament seguirem compromesos i lluitant fins a aconseguir la plena normalitat del català dins del territori on fa prop de 800 anys que n’és la llengua pròpia; normalitat que per tant s’ha d’aconseguir en tots els àmbits i això inclou la sanitat, l’administració, la justícia i els mitjans de comunicació.

    Palma, a 24 de setembre de 2021

    dimecres, 14 de juliol del 2021

    Ensenyament en català i educació laica: ara no toca


    Amb un únic punt a l'ordre del dia: Propostes sobre la Llei d'Educació de les Illes Balears, estàvem convocats ahir els representants sindicals a una sessió extraordinària de la Mesa Sectorial d'Educació. Assistiren també a la reunió el conseller Martí March, les directores i els directors generals i altres càrrecs de la conselleria. 

    La darrera vegada que tenguérem oportunitat de parlar de la LEIB va ser a una trobada al Consolat amb el conseller i la presidenta Francina Armengol. Allà Martí March es va comprometre a mantenir una reunió amb cada un dels sindicats i els altres partits que conformen el govern, per poder exposar les nostres propostes i mirar d'arribar a un consens. Aquesta reunió no s'ha duit a terme a dia d'avui i així ho vàrem recordar al conseller. La seva resposta va ser que si consideram oportú fer aquesta reunió tornem a presentar per enèsima vegada les nostres esmenes i la sol·licitem.

    Sense saber bé quina era la finalitat d'aquesta mesa, però amb la intenció d'aprofitar l'ocasió i mirar de que no es convertís en un déjà vu, vàrem centrar les nostres intervencions en dos temes: l'ensenyament en català i l'escola laica. Podíem haver enumerat la llarga llista de reivindicacions que ja hem tramès en forma d'esmena en repetides ocasions i per diferents vies: ràtios, inversió, direcció, horaris... però no hagués servit de res.

    Així que vàrem partir dels següents articles de la llei i les respectives esmenes, sobretot perquè pensam que si avui, que tenim el govern que tenim, no feim una passa més, haurem perdut una oportunitat de protegir la nostra llengua i d'esdevenir una societat més moderna:

    • Article 3

    k) La garantia del dret que assisteix a les famílies perquè els seus fills rebin la formació religiosa i moral que estigui d’acord amb les seves conviccions, segons el que determina l’article 27.3 de la Constitució espanyola i dels acords subscrits per l’Estat espanyol amb les diferents confessions religioses.

    UOB proposa:

    Una educació laica on les religions siguin objecte d’estudi com a fenomen històric i sociològic dins les Ciències Socials. La religió, pel seu caràcter acientífic, no pot ser impartit com a matèria.

    Resposta del conseller: aquest dret està regulat per la Constitució i no hi poden fer res.

    UOB ensenyament considera que urgeix posar aquest tema damunt la taula i adoptar les mesures necessàries i demana que es traslladi a les conferències d'educació en les quals el conseller es troba amb els seus homòlegs.

    • Article 133

    d) La possibilitat d’usar opcionalment una llengua estrangera com a llengua d’ensenyament i aprenentatge de continguts curriculars no lingüístics, d’acord amb el que determinin l’Administració educativa i el projecte lingüístic de centre.

    UOB proposa suprimir-ho ja que amb aquesta opció es perd l'aprenentatge del vocabulari de la matèria en català.

    Resposta del conseller: està contemplat a la normativa.

    e) El dret dels alumnes a rebre el primer ensenyament en la seva llengua si és una de les oficials de la comunitat autònoma.

    UOB proposa:

    e) La impartició del primer ensenyament en llengua catalana per assegurar el seu aprenentatge.


    Resposta del conseller: està recollit a la Llei de Normalització Lingüística (1986)

    • Article 134

    4. Els centres educatius, per tal que la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, mantengui la funció de referència i de cohesió social, poden implementar estratègies educatives d’immersió lingüística.

    UOB proposa:

    4. Els centres educatius, per tal que la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, mantengui la funció de referència i de cohesió social, han d'implementar estratègies educatives d’immersió lingüística.


    Resposta del conseller: és evident que aquesta llei no aposta per la immersió lingüística com a única via.


    Com podeu comprovar l'esperit negociador de Martí March va quedar qüestionat en aquesta reunió com en tantes altres ocasions.

    En el darrer torn d'intervencions vàrem recordar la nostra sol·licitud d'una Mesa per aclarir la qüestió del personal interí i ens informaren que tenen previst fer-ne una convocatòria.

    dimarts, 20 d’abril del 2021

    Ple del CEIB: llengua catalana i Ensenyaments Artístics Superiors

    El passat 15 d'abril, el CEIB va remetre per fer-hi aportacions, l'esborrany d'Ordre de modificació per la qual es fixen les titulacions per fer classes de i en llengua catalana, se n’estableixen les equivalències, es defineix el Pla de Formació Lingüística i Cultural (FOLC), es regulen les condicions de l’exempció de l’avaluació de la llengua catalana i literatura i es determinen les funcions i la composició de la Comissió Tècnica d’Assessorament per a l’Ensenyament de i en Llengua Catalana  (INFORME 1/2021).

    UOB Ensenyament va presentar una esmena a la disposició addicional única d'aquesta Ordre que fa referència al Règim aplicable als Ensenyaments Artístics Superiors i que citam a continuació:

    "El règim específic aplicable, en matèria de capacitació en llengua catalana, en la selecció del professorat dels Ensenyaments Artístics Superiors serà l’establert, si és el cas, en els reglaments d’organització i funcionament acadèmic d’aquests centres d’ensenyament."

    Reproduïm també l'aportació d'UOB en la qual es modificava el final del paràgraf:

    "El règim específic aplicable, en matèria de capacitació en llengua catalana, en la selecció del professorat dels Ensenyaments Artístics Superiors serà el mateix que s’exigeix al professorat d’Educació Secundària Obligatòria i per tant, requisit per a tots els docents que depenen de les institucions de les Illes Balears."

    A la sessió del CEIB que es va dur a terme ahir dilluns, dia 19, es va acceptar aquesta esmena, amb una petita modificació sense importància (en comptes de "professorat d’Educació Secundària Obligatòria" dirà "professorat de la resta de cossos docents"), canvi consensuat amb altres organitzacions.

    UOB va votar en contra d'una aportació de la FSIE (sindicat majoritari a l'ensenyament concertat) que demanava la homogeneïtzació dels requisits exigits a les dues altres CCAA de parla catalana -Catalunya i Comunitat Valenciana-, així com amb altres CCAA amb llengua pròpia, com Galícia o Euskadi i que el FOLC, entre altres consideracions, no fos una exigència sinó un mèrit.

    Al final de la reunió, després que algú explicàs que la llengua d'ús habitual de gran part de l'alumnat en pràctiques és el castellà, es va plantejar a la representant de la UIB, Carme Pinya, la urgència de l'actuació d'aquesta institució en l'ús de la llengua catalana entre el seu professorat i el nivell d'exigència d'aquest cap els/les estudiants, cosa que ella mateixa va constatar i aprovar.

    dimecres, 24 de febrer del 2021

    Rebaixes en l'exigència del català com a requisit? Ni pensar-ho!


    Circular 224/2021

    COMUNICAT DE PREMSA

    Tots els indicis apunten que al professorat del Conservatori Superior i de l'ESADIB no se li demanarà el requisit de català i que aquest passarà a ser un mèrit. Des d'UOB Ensenyament volem començar a fer sentir les veus d'alarma per una proposta que va ser esmentada de passada a la Mesa Sectorial que vàrem tenir dia 9-12-2020 on es varen tractar entre d'altres qüestions els canvis en el FOLC. Cal recordar que UOB ja es va oposar a qualsevol rebaixa en l'exigència de coneixements de català com ara l'exempció del FOLC a determinat professorat. Podeu veure el resum AQUÍ.

    Des del Diari de Balears varen fer ressò de les intencions de la Conselleria en una notícia apareguda dia 11-02-2021. El rotatiu digital, reproduïa íntegrament la Disposició addicional inclosa dins l'esborrany presentat per Conselleria que diu, textualment: «El règim específic aplicable, en matèria de capacitació en llengua catalana, en la selecció del professorat del Conservatori Superior de Música i Dansa i de l’Escola d’Art Dramàtic de les Illes Balears serà l’establert, si és el cas, en els reglaments d’organització i funcionament acadèmic d’aquests centres d’ensenyament». Podeu llegir el text complet de la notícia AQUÍ.

    Això vol dir que si es publica l'Ordre tal i com està redactada actualment i tal i com també preveuen altres fonts, el professorat del Conservatori Superior i de l'ESADIB no seria tractat com la resta de docents que depenen de les institucions de les Illes Balears i no es regirien pel règim general, que incorpora el requisit de coneixement de català. 

    Si tot això es confirma, el coneixement de la llengua catalana deixaria de ser un requisit per al professorat de l'ESADIB i del Conservatori  Superior de les Illes Balears i només comptaria com a mèrit. Aquest fet, no només és greu en el context de les Illes Balears, on el retrocés social del català és evident i la seva normalització en l'àmbit de l'administració pública és més que qüestionable sinó que també ens allunya del model aplicat a Catalunya on s'exigeix un nivell C1 o una prova específica de català d'un nivell similar al C1 quan es fa la prova d'instrument o cant.

    Des d'UOB Ensenyament entenem que aquesta rebaixa en l'exigència del català com a requisit suposarà una greu violació de la Llei 3/1986, de 29 d’abril, de normalització lingüística a les Illes Balears, la qual proclama a l’article 17 l’oficialitat de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, a tots els nivells educatius, i estableix, a l’article 23.1, que els plans d’estudis de les Escoles Universitàries de Formació del Professorat d’EGB i altres centres de formació, perfeccionament i especialització del professorat.

    A més, aquesta mateixa llei estableix en l’article 23.2 que, donada l’oficialitat de les dues llengües, catalana i castellana, el professorat que imparteix docència dins l’àmbit de les Illes Balears ha de posseir el domini oral i escrit dels dos idiomes oficials necessari en cada cas per a les funcions educatives i docents que han de realitzar. 

    Per tot això, compartim el nostre rebuig i alçam la veu de protesta contra tota vulneració i retrocés que es pugui produir vers la llengua pròpia de les Illes Balears en l'àmbit educatiu. No tolerarem cap passa enrere.

    dijous, 4 de febrer del 2021

    Esborrany de l'avantprojecte de Llei Educativa de les Illes Balears, on som i què queda.


    Avui, dijous 4 de febrer ha tengut lloc una Mesa Sectorial de caràcter extraordinari amb la presència del conseller, tots els directors generals així com els delegats territorials de Menorca i Pitiüses. L'únic punt de l'ordre del dia era l'esborrany de l'avantprojecte de Llei Educativa de les Illes Balears.

    La mesa ha consistit en una exposició per part del Conseller del camí que ha recorregut el text normatiu d'ençà que iniciés el seu camí en el 2018 a partir d'un document base elaborat per la plataforma Illes per un pacte. Actualment el redactat de l'avantprojecte es troba en la seva tercera versió, després d'haver passat per un termini d'exposició pública on va rebre aportacions de les diferents forces polítiques, sindicals i d'altres organitzacions de l'àmbit social i cultural. 

    Com ja us vam informar, aquestes setmanes l'avantprojecte de llei s'està debatent al CEIB (Consell Escolar de les Illes Balears) que n'elaborarà un informe a partir de les esmenes aportades per tots els agents de la comunitat educativa que hi tenen representació (estudiants, famílies, sindicats, directors i patronal de la concertada). 

    En el mateix moment que el CEIB l'avantprojecte s'està discutint al CES (Consell Econòmic i Social) i posteriorment ho farà a l'IBDONA (Institut Balear de la dona). Cada una d'aquestes institucions també n'elaboraran el seu pertinent informe. Cal recordar que aquestes tres institucions tenen un caràcter consultiu i que en cap cas els seus informes són vinculants tot i ser un clar indicador de les diferents sensibilitats sobre el tema en qüestió.

    Després d'aquestes passes l'avantprojecte entrarà al Parlament on es debatrà i votarà. La idea de Conselleria és que s'aprovi abans de les vacances d'estiu perquè sigui vigent a partir del curs 2021-2022.  Martí March ha insistit en la necessitat d'arribar a un consens el més ampli possible per justificar el redactat del projecte en alguns dels seus aspectes. D'aquesta manera, Conselleria considera que s'ha de defugir d'una normativa excessivament reglamentista i que en tot cas aquells aspectes que necessitin més concreció ja s'anirien desenvolupant normativament a partir de decrets i ordres més específics.

    Des d'UOB hem volgut recordar al Conseller les esmenes que ja presentàrem al CEIB i que la gran majoria varen ser tengudes en consideració per a ser incloses dins l'informe que presentarà la institució. Les podeu recordar AQUÍ.

    Hem fet especial èmfasi en la idea que pel que fa a l'ús i aprenentatge del català, cal ser més ambiciosos del que estableix el Decret de Mínims, que per altra banda som ben conscients que no es compleix a tots els centres de les Illes Balears. 

    Davant aquest argument el conseller ha botat dient que no podíem fer aquest tipus d'afirmacions sense presentar proves o dades. Des d'UOB ens hem quedat perplexos davant la resposta del conseller ja que entenem que aquesta responsabilitat correspon a Inspecció Educativa i en darrera instància al Conseller d'Educació, una comprovació que venim demanant des de 2015 i a la qual es va comprometre el cap d'inspecció. Ho podeu recordar AQUÍ i AQUÍ.

    També hem tornat a exigir que la futura LEIB (Llei Educativa de les Illes Balears) estableixi d'una vegada per totes una formació del professorat gratuïta, organitzada dins l'horari laboral i ofertada exclusivament des de l'administració, sense entitats col·laboradores. Com era d'esperar, aquesta ha estat una reivindicació que només ha fet UOB i com era previsible tampoc ha rebut cap comentari per part del conseller o dels diferents directors generals. No fos cosa es desmuntassin els xibius...

    Finalment, el conseller s'ha compromès a convocar una nova Mesa sectorial abans que l'avantprojecte entri dins la seva recta final en seu parlamentària. 

    Des d'UOB estarem atents a l'evolució de l'esborrany i de les aportacions que hi puguin fer les diferents institucions i no farem cap passa enrere en la defensa d'una llei educativa que garanteixi l'ensenyament en català, la rebaixa de ràtios, l'augment del poder de decisió dels claustres, l'increment del percentatge del PIB destinat a educació o una formació gratuïta i de qualitat.

    divendres, 11 de desembre del 2020

    UOB s'oposa a fer passes enrera en la capacitació del català

     



    Dimecres dia 9 de desembre ha tingut lloc la Mesa per a la Modificació de l'ordre del 8 de març de 2018, la qual ja s'orientava a la supressió del FOLC i que rectifica aquella voluntat de Conselleria de suprimir-lo incorporant-hi modificacions. Vegeu el posicionament d'UOB aquí. En aquesta nova Mesa de negociació, Conselleria ha presentat una nova proposta que determina alguns canvis en el Pla de Formació Lingüística i Cultural (FOLC), així com també la composició definitiva de la Comissió Tècnica d’Assessorament per a l’Ensenyament de i en Llengua Catalana amb la incorporació d'un funcionari del Servei de Formació Homologada i Capacitació.

    Si bé UOB està totalment a favor de facilitar l'obtenció del FOLC al professorat amb mesures que incorpora Conselleria com l'obtenció de la capacitació a distància o la matrícula el darrer curs de carrera per tot aquell alumnat que estigui en possessió del C1 de llengua catalana, entén com un retrocés i un greuge comparatiu que un sector del professorat quedi exempt de conèixer el llenguatge terminològic específic o bé de l'etapa de primària o bé de l'etapa de secundària.

    Com a solució, UOB ha demanat l'elaboració d'un curs pont que simplifiqui l'obtenció de la capacitació per aquest col·lectiu de professorat i que, en qualsevol cas, asseguri la igualtat de coneixements de català entre tots els docents. Pensam que en els casos concrets en el quals el professorat pot canviar d’etapa hauria de realitzar obligatòriament la part específica del cos al qual té accés per tal d'assolir els coneixements lingüístics específics. A més a més, es va recordar que UOB veu amb bons ulls el disseny d'un FOLC únic que serviria per a tot el professorat. És un mite que s’hagi de realitzar un FOLC de secundària específic. Se podria dissenyar perfectament un FOLC semblant al de primària. El sindicat posa de relleu que en aquest context actual de retrocés de la llengua catalana, vegeu aquí, rebaixar l'exigència del coneixement de la llengua és una passa enrere que no ens podem permetre.  

    Per aquest fet insistim que no es tracta de fer pegats i de proposar anomalies en l'obtenció de la capacitació del català, sinó que aquesta capacitació ha de ser igual o equivalent per a tothom. Es per això que vam estar d'acord a demanar un informe de valoració a la Universitat sobre la pertinença del FOLC únic, a més d'encoratjar la tasca de dissenyar un FOLC que unifiqui els criteris de capacitació.

    Per altra banda, UOB ha demanat alguns aclariments sobre l'Ordre que regula el FOLC: 
    •  Quins seran els altres espais i centres autoritzats per a organitzar la formació lingüística i cultural i les proves lliures? Sembla que si la universitat de les Illes Balears, amb qui es té el conveni per a la realització dels cursos, no s'encarrega del disseny dels cursos a distància ho farà l'IEDIB: l'Institut d'Estudis a Distància de les Balears.
    • Hem demanat en què es basa el règim específic aplicable en matèria de capacitació en llengua catalana als Ensenyaments Artístics Superiors que afecten concretament a la selecció del professorat del Conservatori Superior de Música i Dansa i de l’Escola d’Art Dramàtic de les Illes Balears. Conselleria ens ha respost que és un inici de regulació ja que fins ara no hi ha cap marc legal per aquests estudis en matèria de capacitació de llengua catalana i que serà equivalent al que es demana a secundària. 
    • Sobre quan es preveu que entri en vigor aquesta disposició addicional única no han sabut donar resposta, ja que es troba a l'inici del procés de regulació.
    Finalment, volem recordar que UOB Ensenyament està en desacord amb totes les exempcions del català que preveu l'Ordre del 8 de març de 2018,  ja que impedeix l'assoliment d'un bon domini de la llengua pròpia de les Illes Balears.

    divendres, 27 de novembre del 2020

    UOB acusa el govern del Pacte de Progrés de decebre, una vegada més, els seus votants

     
    COMUNICAT DE PREMSA


    Segons el projecte de llei balear d’educació elaborat pel Govern de PSOE, Podemos i Més la meitat d’hores lectives com a mínim hauran de ser en català, fet que suposa donar per bo el decret de mínims aprovat pel govern de Jaume Matas dia 4 de juliol de 1997 (Decret 92/1977). Segons aquest decret, el català havia d’ésser la llengua vehicular com a mínim en el 50 % de l’ensenyament que es fes en qualsevol centre de Balears, tant de titularitat pública o privada. El primer govern del Pacte de Progrés amb Francesc Antich com a president i Damià Pons com a conseller d’educació (1999-2003), es va negar a anar més enllà i no va fer cas de la campanya iniciada l’abril de 2000 sota el títol «Proclama per l’ensenyament en català» i impulsada per Biel Majoral, Josep Massot i Muntaner i Josep Melià Pericàs en la qual es van reunir més de 6.000 signatures de docents reclamant «un decret que asseguri que l’ensenyament a tots els nivells i a tots els centres de Balears es vehiculi íntegrament en català i que tingui en compte la realitat cultural, geogràfica, històrica, literària, etc. de totes les terres de parla catalana. L’aplicació d’aquest decret s’hauria de fer progressivament, a fi d’evitar traumes, però sense dilacions».

    Vint-i-tres anys després del decret de mínims aprovat per Jaume Matas, 20 anys després de la proclama de Majoral-Massot-Melià en la qual es reclamava 100 % en català com a llengua vehicular, després de tres governs de Pacte de Progrés (Francesc Antich (1999-2003) i (1997-2011) i Francina Armengol (2015-2019), que no van moure un dit per anar més enllà del decret de Matas, i quan ja som en el quart govern del Pacte, resulta una vergonya que ara aquest govern continuï enrocat a mantenir la política lingüística del PP de fa 23 anys, com si res no hagués passat. No només això, sinó que com hem denunciat reiteradament no verifica si es compleix el Decret de mínims, amb casos flagrants com el d’Eivissa. Si no avançam, reculam perquè en les últimes dècades han passat fets importants com:

    Primer, un canvi demogràfic amb un allau immigratori de gran magnitud ja que si agafam Palma com exemple, el 1989 tenia 320.692 habitants empadronats i enguany en té 456.088, la qual cosa suposa un augment de més del 30 %. En major o menor grau d’intensitat, aquest augment també ha passat a Eivissa, Formentera, Menorca, la costa turística de Mallorca, Inca, Manacor i molts de pobles de la Part Forana.

    Segon, durant el govern de José Ramón Bauzá del PP (2011-2015), la radicalització franquista i genocida del PP va portar aquest partit a intentar instrumentalitzar la immigració com a força de xoc per arraconar els catalanoparlants a una espècie de reserva índia i exterminar la llengua pròpia de Balears a base reprimir-ne l’ús públic i reduir-la a una curiositat folklòrica i pintoresca pròpia de gent gran i d’àmbit rural.

    I tercer, lluny d’aconseguir el seu objectiu criminal, el genocida Bauzá, va provocar una reacció de la comunitat educativa (professorat i famílies) i de la societat en general mai no vista en defensa del català a l’escola i contra les retallades als serveis públics d’educació i sanitat. Gràcies a la vaga indefinida impulsada per l’Assemblea de Docents, que va haver de vèncer fins i tot el rebuig inicial dels sindicats, Bauzà el 2015 va obtenir els pitjors resultats del PP a Balears en tota la seva història. Derrotat Bauzá, els governs Armengol i els partits que li donen suport (Més i Podemos) en el tema del català i també de ràtios elevades, barracons, incrementar la despesa en educació i posar-la a nivell de la mitjana europea, etc. no ha anat més enllà de les bones intencions i de fer quatre gestos de cara a la galeria. Tant és així que el nou triomf del Pacte de progrés l’any passat, el 2019, no fou per mèrits propis sinó per l’alarma i la mobilització que va provocar entre la comunitat educativa l’aparició del feixistes de VOX.

    En resum, fins avui, cada vegada que hi ha hagut un Pacte de Progrés, s’ha caracteritzat per decebre els seus votants i assumir la política dels contraris i enemics. Ara bé, no per això, des d’UOB Ensenyament deixarem de lluitar (com hem fet fins ara a les meses sectorials, Consell Escolar de les Illes Balears, amb comunicats, circulars...) i d’insistir a superar el Decret de Mínims del 1997 a fi d’aconseguir que el català sigui íntegrament la llengua vehicular de l’ensenyament; perquè el català sigui la llengua hegemònica dins tot el territori d’on és la llengua pròpia; perquè es faci un diagnòstic i un seguiment rigorós de l’ús a l’escola --cosa que reclamam des de fa anys--; i també perquè el Govern no deixi, una vegada més, els docents i també el conjunt dels ciutadans tirats sota els peus dels cavalls del feixisme colonial que criminalitza i persegueix l’ús del català a l’escola i a tota la resta d’àmbits públics (administració, sanitat, justícia, mitjans de comunicació, comerç, publicitat, cinema...).

    Des d’UOB Ensenyament defensam que com més llengües sàpiguen els nostres joves en acabar la vida escolar, millor: català, espanyol, anglès, alemany, rus, xinès, amazic, suahili, àrab...; ara bé, la primera llengua, i més encara en una societat receptora d’immigrants com Balears, que el sistema educatiu ha d’assegurar conèixer i usar correctament, tant a nivell oral com escrit, és la llengua pròpia d’aquí, és a dir, la llengua catalana. Tot el que no sigui respectar això, és colonialisme, supremacisme racista i atemptar contra el dret d’un poble a viure plenament usant la seva llengua dins el seu territori.

    divendres, 10 de juliol del 2020

    UOB Ensenyament defensa el manteniment del reciclatge de català



    El divendres 10 de juliol s'ha duit a terme de manera virtual la reunió tècnica del grup de treball de FOLC amb la participació de representats sindicals de l'ensenyament públic i privat, de la UIB i amb la presència de la directora general de Primera Infància, Innovació i Comunitat Educativa i del secretari general, Tomeu Barceló.

    Antecedents

    - Per falta de consens a la mesa sectorial de 29/1/20 Conselleria va retirar l'Esborrany de decret
    sobre l’acreditació de la competència lingüística en llengua catalana, del personal docent no universitari de les Illes Balears, el qual preveia la supressió del reciclatge de català, que podeu trobar AQUÍ.
    - El resultat va ser la creació d'un grup de treball que s'ha reunit avui per primer cop.

    Posicionament UOB Ensenyament

    - Ens hem refermat en el rebuig a la supressió del reciclatge de català tal com férem a la mesa sectorial del gener passat, el resum de la qual trobareu AQUÍ.

    - Cal tenir en compte que:
    • A hores d'ara la normalització lingüística no està assolida
    • És imprescindible la normalització i actualització terminològica.
    • S'ha de garantir la igualtat d'oportunitats entre alumnes que han cursat estudis fora de l'àmbit de la UIB i els propis
    • El model propi de reciclatge està totalment consolidat amb una trajectòria de més de 27 anys de realització de seminaris docents de llenguatge d'especialitat
    • La qualitat de l'ensenyament passa també per uns bons mestres i professors de llengua i tots els docents en són models.
    •  El model propi és prou útil i satisfactori tenint en compte el retorn que en fan els alumnes als professors.

    - Això significa que defensarem en mesa sectorial d'educació la modificació de l’Ordre del conseller d’Educació i Universitat de 8 de març de 2018, en aspectes puntuals que permetin:

    • Esmenar la contradicció que representa que els titulats d'altres territoris de parla catalana hagin de complir el requisit del FOLC, si n'acompleixen l'equivalent de la zona d'origen (Catalunya o País valencià).
    • Tenir en compte els estudiants de les Illes Balears que fan els estudis universitaris fora de les Illes per tal que no es vegin obligats a haver d'esperar un any a inscriure's al FOLC. - També hem estat d'acord, com a mesura organitzativa, a fer més compatible el calendari FOLC amb la convocatòria de les borses d'interins.

    Postura de Conselleria

    - Tramitar un esborrany d'Ordre d'acreditació de la la competència lingüística en llengua catalana que s'hauria de negociar en mesa sectorial d'ensenyament i a mesa de concertada.
    - Demanar l'informe preceptiu al CEIB i a la Universitat de les Illes Balears
    - Millorar l'ordre actual amb qualque canvi, per exemple:
    • Permetre que els estudiants de les Illes Balears que estan en el darrer curs dels seus estudis a fora o estiguin realitzant el Màster de Professorat puguin matricular-se al FOLC, si compten amb el C1 de català
    • Engegar un FOLC en modalitat virtual, que s'afegiria al presencial i a les proves lliures
    • Fer possible que les titulacions corresponents del País Valencià (actualment compten allà just com a mèrit) i de Catalunya (no es pot cursar actualment, però sí en anys anteriors) siguin equivalents al FOLC
    • Considerar que als docents funcionaris de carrera que fan l'accés a un cos superior (de primària a secundària, per exemple) ja els és vàlid el FOLC que els pertocava al cos d'origen. 
    • No incloure a l'esborrany la unificació del tres plans de FOLC (infantil 0-3, infantil/primària i secundària) tot i estar oberts a negociar-la.

    dijous, 12 de març del 2020

    Quatre anys més pagant la formació permanent



    A la mesa sectorial d'ahir Unió Obrera Balear no va aprovar l'esborrany del Pla quadriennal de formació personal 2020-2024, entre altres motius perquè no garanteix una oferta suficient per part de l'Administració, la formació continua fent-se fora de l'horari laboral i es consoliden els cursets de pagament dels sindicats STEI, ANPE, CCOO i UGT. Actualment hi ha 60 entitats col·laboradores, prova fefaent que l'Administració no cobreix la demanda.

    Respecte a la formació en centres, cal recordar que NO és imprescindible implantar un programa d'innovació pedagògica (P.I.P.) perquè es concedeixi una determinada formació. Respecte als programes d'innovació, vam demanar que es publiqui una avaluació dels resultats.

    Pel que fa al redactat del Pla, vam considerar que xoca amb la realitat del dia a dia dels centres educatius i vam fer les següents observacions:
    • La introducció parla de "basar el desenvolupament de la formació en la pràctica reflexiva i compartida", quan la realitat és que amb els horaris i càrrega de feina que tenim és impossible trobar el temps necessari per reflexionar i compartir.
    • El mateix es pot dir respecte a les "pràctiques col·laboratives", la "retroacció" i "el treball en equip", que segons el text "haurien d'estar més arrelades", i a l'atenció personalitzada a la diversitat dels alumnes, també utòpica amb les ràtios i manca d'ATE actuals.
    • A les propostes de millora, és incomprensible que no hi aparegui la manca d'oferta de formació gratuïta i en horari laboral, quan és la demanda més generalitzada.
    • Ens sembla insultant que l'esborrany afirmi que "El sistema educatiu necessita nous valors en la cultura dels docents: assumir reptes, sortir de la zona de confort, manifestar una voluntat transformadora i experimental, afrontar l'error com a part del procés d'aprenentatge docent i com a possibilitat de millora (...)". No es pot dir que vivim dins una "zona de confort" perquè els docents som un dels col·lectius amb més estrès professional, com també és injust donar per suposat que no assumim reptes ni afrontam els errors, etc.
    • Vam reclamar un reforç de l'actualització tècnica i científica per a totes les especialitats, i no només per a l'àmbit de ciència, tecnologia, enginyeria, art i matemàtiques.
    • La formació tècnica per a F.P. és inviable sense l'actualització de la dotació dels tallers, sovint obsoleta i insuficient.
    • Per al llenguatge inclusiu i no sexista, s'hauria de comptar amb l'assessorament de la UIB.
    • Els experts i ponents haurien de tenir experiència d'aula i no moure's exclusivament en el terreny de la teoria.
    • Dins les temàtiques de la formació específica per a equips directius, trobam a faltar la formació per motivar, cohesionar i donar suport als docents, individualment i com a col·lectiu.
    • La línia estratègica de Competències lingüístiques hauria d'incloure formació per consolidar i actualitzar els coneixements lingüístiques dels docents.
    • Vam reclamar una pàgina web on poder consultar com tramitar l'homologació i inscripció de la formació, atesa la gran quantitat de normativa que s'hi aplica.
    • Vam insistir en separar en dos el Servei de Normalització Lingüística i Formació, perquè s'ocupa de dues tasques molt diferents i cadascuna amb una gran càrrega de feina. UOB continua reclamant la recuperació del Servei d'ensenyament del català i l'Equip d'immersió lingüística.
    • La coordinació amb la UIB per a la millora de la formació inicial hauria d'incorporar la preparació per a afrontar la docència amb grups d'alumnes majoritàriament no catalanoparlants, i per millorar l'aptitud didàctica en general abans d'incorporar-se als centres.
    D'aquest Pla quadriennal hi haurà una versió al BOIB i una altra més divulgativa que es difondrà als centres.

    dilluns, 9 de març del 2020

    UOB reclama escola en català i accés just a la docència a la llei educativa



    Circular 168/2020 - 2
    COMUNICAT DE PREMSA

    Unió Obrera Balear, sectorial d'Ensenyament, ha presentat 37 esmenes a l'Avantprojecte de llei d'educació de les Illes Balears, per assegurar, entre altres coses, l'ensenyament en català i la igualtat d'oportunitats en l'accés a places docents.

    Pel que fa a l'ensenyament en català, i atesos els resultats alarmants del nivell d'expressió oral a primària, així com el retrocés del nombre d'exàmens en català a la selectivitat, reclamam que es canviï el concepte de sistema educatiu "plurilingüe" pel d'un model amb el català com a llengua d'aprenentatge i que se suprimeixi la imposició del castellà com a llengua vehicular, dues mesures que suposarien un nou TIL.

    Exigim igualment que s'inclogui l'aprenentatge del català com a objectiu de totes les etapes de l'educació obligatòria; que es consideri alumnat amb necessitats especials de suport educatiu (NESE) el que desconeix el català, tant si sap castellà com si no; que s'elimini la possibilitat d’usar una llengua estrangera com a llengua d’ensenyament, perquè es perd el vocabulari en català; que el primer ensenyament s'imparteixi en català; i que el projecte lingüístic dels centres es marqui l’objectiu a curt termini d’assolir un ensenyament íntegrament en català.

    Tal com exigim des de la legislatura anterior, volem també que la llei obligui a fer un diagnòstic de l’ensenyament real del català a les aules, a verificar el compliment del Decret de mínims i a prendre les mesures que pertoquin.

    Respecte a l'accés a la docència, reclamam que se suprimeixi la possibilitat que els directors requereixin titulacions i capacitacions especials, així com la convocatòria de concursos específics amb entrevistes, per assegurar la transparència, la igualtat d’oportunitats i la lliure concurrència. Pel que fa als directors, volem que siguin elegits per votació secreta al claustre i consell escolar i que s’estudiïn incentius per a l’exercici la funció, excloent en tot cas l'actual cobrament de complements un cop cessen en el càrrec.

    Per tal de garantir un ensenyament de qualitat, instam a reduir les ràtios d’aula de forma que no sobrepassin en cap cas els 20 alumnes a segon cicle d’infantil i primària, 21 a secundària obligatòria i 26 a batxillerat, prenent com a referent les xifres de Finlàndia. A tal efecte, volem que la disposició referent al finançament estableixi que l’any 2021 la despesa educativa se situarà en el 4,28% del PIB, mitjana de l’estat espanyol, i que pujarà al 7% del PIB en vuit anys, percentatge al qual s’ha compromès el PSOE estatal.

    Demanam també que es tingui en compte l’emergència climàtica en els principis pedagògics, el funcionament dels centres, la formació permanent i la planificació d'infraestructures; una educació laica; que es promoguin i garanteixin uns ensenyaments artístics de qualitat; que els inspectors vetllin per les condicions de treball dels docents pel que fa a ràtios, espais, mitjans i salut laboral; que la formació permanent sigui gratuïta, en horari laboral i amb una oferta suficient per part de l'Administració que facin innecessaris els cursets de determinats sindicats; la gratuïtat de tot l'ensenyament infantil; la col·laboració de la UIB en la millora dels ensenyaments de règim especial; que no s'exclogui els docents dels permisos per assumptes particulars; que es redueixi la càrrega burocràtica dels docents; que no se subvencioni amb doblers públics els centres que segreguen l’alumnat per raó de sexe; i que s'asseguri la continuïtat de les escoles rurals.

    Recordam que Unió Obrera Balear reivindica competències plenes en educació per no haver de dependre del desgavell legislatiu estatal, que ja ens ha duit a set lleis educatives diferents d'ençà de la mort d'en Franco i properament en seran vuit. Recordam igualment el compromís i el suport d'UOB al Col·legi Professional de Docents.

    Palma, 9 de març de 2020

    Vegeu el plec d'al·legacions AQUÍ.

    Diari de Balears:
    Última Hora:

    10.3.2020

    dilluns, 24 de febrer del 2020

    El Consell Escolar de Mallorca aprova la moció d'UOB a favor de l'ensenyament en català


    El passat dijous, 20 de febrer, el plenari del Consell de Mallorca va aprovar la moció d'Unió Obrera Balear a favor de l'ensenyament en català, per 19 vots a favor i 2 en contra.

    Recordem que la moció es va aprovar al Consell Escolar de les Illes Balears el 2 de desembre passat amb 23 vots a favor, 3 en contra i 5 abstencions, i que hem sol·licitat igualment la seva tramitació als Consells Escolars d'Eivissa, Formentera i Menorca. També durem la proposta al Consell Escolar de Palma, en procés de renovació i on UOB hi tindrà representació.

    La moció aprovada al plenari del CEM va quedar redactada en els següents termes:

    Martí March i Cerdà
    Conseller d’Educació, Universitat i Recerca
    C/ del Ter, 16
    07009 Palma


    Benvolgut sr.,


    El Consell Escolar de Mallorca, reunint en sessió plenària dia 20 de febrer de 2020,
    constata:

    • Que l’alumnat d’ensenyament primari finalitza els estudis sense un coneixement suficient de la llengua catalana, tal com ho demostra l’Avaluació de Diagnòstic de 6è d’Educació Primària 2017-2018 de l’Institut d’Avaluació de la Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE), segons la qual el 45,3% dels alumnes tenen un nivell baix o molt baix d’expressió oral en català.
    • Que segons dades de l’Universitat de les Illes Balears, només un 77,5% de les proves de selectivitat de 2019 s’han de fet en català, és a dir, 1,5 punts menys que l’any passat i 5,1 menys que el 2014.
    • Que la Conselleria té dificultats per cobrir places de Llengua i Literatura Catalanes per manca d’aspirants.
    Davant aquestes dades, que indiquen un clar retrocés de la llengua pròpia de Mallorca a l’ensenyament obligatori i post-obligatori, acorda per (majoria absoluta) instar a la Conselleria d’Educació, Universitat i Recerca a prendre les següents mesures:
    • Primer: Fer un diagnòstic de la realitat de l’ensenyament en català a les aules.
    • Segon: Verificar el compliment en els centres educatius del Decret 92/1997, de 4 d e juliol, que regula l’ensenyament de i en llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, en els centres docents no universitaris de les Illes Balears.
    • Tercer: Establir actuacions específiques per preparar els docents per a l’ensenyament en català amb l’alumnat no catalanoparlant, tant dins la formació universitària dirigida a l’ensenyament com en la formació permanent.
    • Quart: Promoure i incentivar la matrícula al grau de Filologia Catalana i a altres titulacions que habilitin per impartir l’assignatura de Llengua i Literatura Catalanes.
    • Cinquè: Recuperar el Servei d’Ensenyament del català.
    • i Sisè: Fer campanyes de promoció d'us de la llengua catalana a la societat en general.
    Palma, 20 de febrer de 2020
    Joan Ramon Xamena
    President del Consell Escolar de Mallorca

    dilluns, 3 de febrer del 2020

    Capacitació de català: UOB s'oposa a la supressió del FOLC



    Dimecres 29/1/20 tengué lloc la Mesa Sectorial Extraordinària per tractar la proposta d'esborrany d'un nou decret per a regular l'acreditació de la competència lingüística en català dels personal docent.

    Aquest esborrany ja havia estat tractat a la reunió de la Comissió Tècnica d'assessorament per a l'ensenyament de i en Llengua Catalana (CTAELC) de dilluns 27/1/20 en la qual els representants de la UIB, de la D.G. de Política lingüística i de UOB havíem estat contundents a l'hora de demanar-ne la retirada.

    Just a l'inici de la Mesa de dimecres, la Conselleria informà que, després de les posicions exposades a la reunió de dilluns, retirava l'esborrany i presentava la proposta de crear un grup de treball format per la Conselleria, els sindicats, la UIB i la D.G. de Política lingüística entre altres per tal de:
    • Analitzar el funcionament de les capacitacions lingüístiques en les altres comunitats autònomes que també tenen llengua pròpia oficial.
    • Estudiar les anomalies o mancances que pugui presentar l'actual FOLC.
    • Acordar mesures sense rebaixar els requisits de català per a la funció docent.
    Després d'expressar la nostra satisfacció per la retirada de l'esborrany i pel fet que la Conselleria es comprometés a no rebaixar els requisits, recordàrem alguns dels arguments principals que UOB ja exposà el 27/1/20 a la Comissió Tècnica:
    • Sense assolir la normalització lingüística del català, és inacceptable que l'Administració rebaixi els requisits d'acreditació de competència i capacitació lingüística en llengua catalana.
    • La Conselleria no ha explicat en cap moment la necessitat d'eliminar el requisit de la capacitació ni quin objectiu pretenia assolir. Que el sistema actual de capacitació pugui necessitar certes revisions no implica ni justifica una rebaixa dels requisits de català.
    • L'esborrany retirat, a més, reflectia que la Conselleria no distingeix entre el que és una acreditació de nivell de coneixements generals segons el MERC, sistema pensat per a acreditar el nivell de competència lingüística en una llengua estrangera, i el que és la necessitat que el personal docent acrediti la seva capacitació per a l'ensenyament en català (amb el coneixement de la terminologia específica, els diferents registres d'ús, les produccions orals i escrites de qualitat excel·lent...), qüestions que no representen el mateix. És imprescindible una formació específica de català per a docents si de veritat es vol millorar la qualitat de l'ensenyament.
    • Només demanar com a requisit de català un C1 i renunciar a la formació específica com a docents, implicaria que el nivell de català del professorat de les Illes seria només le mateix que el d'un alumne de segon de Batxiller que aprova l'assignatura de català amb una nota d'entre 8 i 10.
    • Si se suprimís el requisit del FOLC, el pla d'estudis del qual ja s'inclou al pla d'estudis de Magisteri i del Màster del Professorat de la UIB, es crearia un greuge comparatiu entre els docents formats a la UIB, que comptaria amb la formació que dona la capacitació, i els docents formats en altres territoris, que no haurien cursat aquests continguts.
    També remarcàrem la nostra demanda d'esmenar l'anomalia que representa que els titulats d'altres territoris de parla catalana hagin de complir el requisit del FOLC, si n'acompleixen l'equivalent de la zona d'origen (Catalunya o País valencià). La nostra postura és que en el grup de treball que s'ha de constituir es plantegin i s'estudiïn solucions per a aquests casos.
    Igualment s'haurien de tenir en compte els estudiants de les Illes Balears que fan els estudis universitaris fora de les Illes per tal que no es vegin obligats a haver d'esperar un any a inscriure's al FOLC.

    Si us interessa, podeu trobar més informació sobre el FOLC clicant AQUÍ.