Retem comptes

Cerca en aquest blog

divendres, 27 de gener del 2017

Continuam sense saber quina cobertura legal tenim davant les agressions


El passat dilluns 23 assistírem, juntament amb la resta de sindicats de l'educació pública i concertada a la reunió informativa convocada per la directora de l'Institut per a la Convivència i l'Èxit Escolar (ICEE); a més dels esmentats, hi assistiren també el director general d'Innovació i Comunitat Educativa i la cap del Servei de Planificació Educativa, amb el següent ordre del dia:
  1. Presentació de les línies d'actuació de l'ICEE.
  2. Mesures aplicades per millorar la convivència escolar.
  3. Suggeriments i torn obert de paraula.
Respecte a les línies d'actuació, l'ICEE explicà que les organitza en cinc blocs:
  • Foment de la convivència positiva, incidint en la prevenció, mitjançant assessorament o formació sobre bones pràctiques, mediació comunitària, o pràctiques restauratives.
  • Creació d'Unitats de Convivència i Comitès d'Experts per a elaborar i difondre protocols sobre assetjament, abús sexual, violència de gènere, etc.
  • Coordinació amb institucions i entitats que treballen la convivència.
  • Comunicació i difusió.
  • Àmbit normatiu, per valorar, elaborar i difondre la normativa necessària.
  • Avaluació de la convivència i de les actuacions realitzades.
Podeu consultar aquestes línies més desenvolupades clicant AQUÍ o ampliar una mica més consultant el document sobre èxit educatiu que la conselleria publicà recentment. La composició i funcions de l'ICEE les trobareu al Decret 10/2008, en què es creà l'Institut.

Pel que fa a les mesures aplicades, la directora de l'ICEE destacà:
Per a més informació sobre les accions dutes a terme, podeu consultar també l'esborrany de la memòria de l'ICEE del curs 2015/16 que s'ha entregat aquesta setmana al CEIB per a la seva revisió abans de publicar-se.

Quant als suggeriments, la directora de l'ICEE se centrà en la sol·licitud de UOB (vegeu també el comunicat de premsa) demanant un protocol amb instruccions sobre com actuar davant les agressions ja que no quedà especificat en el Protocol d'assetjament i el professorat desconeix les conseqüències jurídiques que poden tenir les seves accions davant un cas d'agressió violenta. Sol·licitàvem també formació específica al respecte i dotació de personal de seguretat als centres amb risc de conflictivitat.

La directora de l'ICEE incidí en què es volen potenciar les comissions de convivència als centres per incidir en la prevenció i evitar arribar a situacions amb violència i que, a més, tots els recursos econòmics actuals de l'ICEE es destinen a formació. Comentà el dubte de si la sol·licitud de UOB s'havia de respondre amb un protocol o amb un format diferent tipus orientacions. Així i tot, presentà un document de treball per a usar com a punt de partida en l'elaboració d'una resposta a les necessitats plantejades. Ara, podem fer aportacions a aquest document de punt de partida fins al dia 7/2/17, de manera que agrairem els vostres comentaris i propostes. Consultau el document de treball clicant AQUÍ.

El que no quedà gens clar i, per tant, haurem d'insistir en el tema, és l'aspecte jurídic sobre el qual el director general d'Innovació comentà que cauria més en l'àmbit de riscos laborals. Ara bé, hem de recordar que Educació no compta encara amb un servei propi de riscos laborals com des de UOB demanam des del  març de 2015 i que just ara es troba en fase pública de rebuda de suggeriments prèvia a la publicació d'un esborrany. Així, consideram necessari que la conselleria expliqui clarament davant quines responsabilitats jurídiques es troba el professorat davant situacions d'agressions entre alumnes i fins a quin punt i amb quins criteris l'Administració ens dóna cobertura i assessorament legal.

UOB assumirà la decisió de l'Assemblea de Docents sobre la vaga estatal de 9 de març


COMUNICAT DE PREMSA

Unió Obrera Balear, sectorial d'ensenyament, vol fer constar el següent davant la vaga d'educació anunciada per a 9 de març, convocada des de Madrid per la "Plataforma Estatal por la Escuela Pública" i secundada a les Balears pels sindicats STEI-i, CCOO i UGT:

Primer: UOB no pren decisions d'aquest calat en petit comitè ni segueix a toc de xiulet les consignes dictades des de Madrid. Segons la nostra opinió, les convocatòries de vaga han d'anar de baix cap a dalt i no a la inversa.

I segon: assumirem la decisió que prenguin al respecte les assemblees de centre, l'àmbit on els treballadors expressam lliurement i sense intermediaris el nostre parer, i que després vehicula l'Assemblea de Docents.

Palma, 27 de gener de 2017

dijous, 26 de gener del 2017

Interins S i nota d'expedient: estat de la qüestió



Davant el fet que la nota d'expedient acadèmic d'un grau és superior a la d'una titulació anterior al Pla Bolonya, tal com reflecteix l'estudi que el 2012 publicà l'actual director general de Política Universitària (pàg. 214), el col·lectiu d'interins amb titulació antiga que encara no han fet feina mai com a docents a la pública (interins "S") ha vist els darrers anys com la possibilitat de fer feina i començar amb les substitucions se'ls allunya cada vegada més, tot i dur més de quatre i cinc anys apuntats a borses, perquè els nous titulats sempre van quedant per davant.

Membres d'aquest col·lectiu han duit a terme reunions amb la Direcció General de Personal Docent, la Direcció General de Política Universitària i la Junta de Personal Docent no Universitari, que a hores d'ara han servit per acordar que existeix la diferència de nota i s'hauria de trobar una manera de compensar-ho.

El sistema de compensació encara no està decidit ni definit, ni se sap quan i com es posarà en marxa, i tampoc si s'ha d'aplicar de manera transitòria o ha de tenir una durada més llarga o indefinida. Continua pendent de fer-se una nova reunió de treball, prevista entre Personal Docent, Política Universitària, el Degà de la UIB, els sindicats educatius i el col·lectiu d'interins S afectats.

Ahir mateix es tractà el tema al plenari de la junta de Personal. Podeu veure el resum que en publicàrem AQUÍ.

dimecres, 25 de gener del 2017

Plenari de la Junta de Personal


Avui dematí ha tingut lloc al CEP de Palma el plenari de la Junta de Personal Docent no Universitari. A l'espera de disposar de l'acta oficial vos informam que s'hi han pres els següents acords:
  • Acta del plenari de 28 de setembre: Els representants d'UOB hem fet constar que les tres abstencions a la proposta de mobilització del 26 d'octubre contra la LOMCE van ser nostres. Ens abstinguérem perquè no es va voler esperar l'Assemblea de Docents, que l'endemà s'havia de reunir per prendre una decisió al respecte.
  • Interins afectats pel canvi de normativa: Els representants de la Junta defensaran la necessitat de compensar la nota d'expedient dels interins S a una propera reunió on hi participarà el director general de Política Universitària i Ensenyament Superior, la Direcció General de Personal Docent, el degà de la Facultat de Pedagogia de la UIB, una representació de la plataforma d'interins i una de la Junta. El director general de Política Universitària té un estudi publicat que conclou que la nota mitjana dels graus actuals és superior a la de les titulacions anteriors. La manera de fer la compensació es preveu que es tracti en mesa sectorial.
  • Calendari escolar: S'ha acordat demanar a la Conselleria que aporti arguments pedagògics a la seva proposta de passar a juliol els exàmens de setembre, que cada illa pugui decidir el seu calendari escolar i fer constar el problema que suposaria trobar habitatge de lloguer a Eivissa el mes de juliol.
  • Acció a favor del CEIP Anselm Turmeda: En cas que s'admeti a tràmit la querella contra els docents es convocarà una concentració de suport davant el centre.
Dins el torn obert de paraules s'ha aprovat instar la Conselleria a solucionar els problemes de baixes temperatures il·legals als centres de Menorca i efectuar el contracte del domini punt cat per a la web de la Junta.

Tots els acords s'han pres per unanimitat.

La comissió del Consell Escolar aprova l'esmena a la totalitat d'UOB a la selecció de directors

Foto: Blog del CEIB

Aquest dilluns 23/1/17 es reuní la Comissió Específica de Planificació del Consell Escolar de les Illes Balears (CEIB) per començar a elaborar l'informe sol·licitat per la Conselleria sobre el segon esborrany de l'ordre per a la selecció dels directors de centres.

Aquest segon esborrany arribà al CEIB després que el primer esborrany passàs per MSE el 2/11/16 i per un període obert d'aportacions en què presentaren propostes i al·legacions els sindicats educatius, ADESMA, l'Associació de directors de Secundària d’Eivissa (ADIPE), Inspecció Educativa i algunes direccions generals de la Conselleria mateixa; podeu consultar les propostes i al·legacions a aquest primer esborrany amb la resposta de la Direcció General de Planificació, Ordenació i Centres clicant AQUÍ.

Així, doncs, per a la reunió d'ahir, des de UOB tornàrem a presentar com a esmenes al segon esborrany les que ens foren rebutjades per la Conselleria a la primera ronda.

La primera d'aquestes fou una esmena a la totalitat argumentant que l'esborrany es basa en la LOMCE, de la qual el Congrés de Diputats n'exigí la derogació i paralització el passat 4/10/16 i que no es respecta el document d'Illes per un Pacte, alhora que reclamàvem l'elecció directa del director per votació secreta del claustre i del consell escolar del centre.

Aquesta esmena a la totalitat provocà un debat de dues hores en què s'aportaren, en general, les següents opcions:
  • La majoria dels assistents considerà que el CEIB, que ja s'ha manifestat reiteradament contra la LOMCE, hauria de retornar a la Conselleria aquells esborranys de normativa basada en la LOMCE.
  • La Conselleria pot elegir entre treure normativa basada en la LOMCE, com seria el cas de l'ordre, o usar el format de resolució que només implica un acte d'aplicació. Així, ja que no es pot evitar l'aplicació de certs aspectes de la LOMCE, almenys s'evitaria treure nova normativa que s'hi basi.
  • El representant de l'Stei insistí en la necessitat de publicar una ordre i no una resolució ja que això permetria modificar el barem tot i que no argumentà la necessitat de modificar-lo. El barem no ve marcat per la LOMCE i, per tant, per a  modificar-lo bastaria modificar l'Ordre autonòmica del 2010 vigent actualment.

Finalment, i davant la falta de consens, es passà a votar si l'informe que el CEIB remeti a la Conselleria sobre l'esborrany ha de ser una esmena a la totalitat o no.
  • Votàrem a favor de l'esmena a la totalitat els representants de UOB, COAPA, FERE, personalitats de reconegut prestigi, consell Escolar de Mallorca i consell Escolar d'Eivissa.
  • Votaren en blanc el ponent de l'informe (president del CEIB) i els dos representants de la Conselleria d'Educació.
  • El representant de Stei va dir que no havia volgut votar i, juntament amb la representant de CCOO, manifestaren que no podien assumir l'argument referent al document d'Illes per un Pacte.
Així, doncs, la Comissió Específica de Planificació remet a la Comissió Permanent del CEIB la proposta d'informe que presentaria a la Conselleria aquesta esmena a la totalitat a l'esborrany d'ordre de selecció de directors.

Si la Comissió Permanent accepta la proposta, l'informe només faltarà que sigui aprovat pel Plenari. Si no l'accepta, tornarà a remetre l'esborrany d'ordre a la Comissió Específica de Planificació i tornarà a començar el debat.

Continuarem informant.

Nota de premsa del blog del CEIB:


dilluns, 23 de gener del 2017

Inspecció publicarà un informe sobre el català

El cap d'Inspecció, Antonio Arbós, presidint una reunió d'inspectors devora el conseller Martí March

El cap d'Inspecció, Antonio Arbós, va anunciar durant la mesa tècnica de criteris de quota que el mes de febrer Inspecció publicarà un informe a partir de les revisions dels projectes lingüístics de centre i de l'assessorament que ha prestat a les comissions de normalització lingüística. El document farà referència tant a la pública com a la concertada.

Recordem que el novembre de 2015 vam instar Inspecció a vetllar pel compliment del Decret de mínims, una atribució que no apareixia al Pla quadriennal 1011-2015. També vam advertir que el Pla quadriennal d'Inspecció 2015-2019, aprovat pel conseller Martí March el febrer de 2016, es proposa contribuir a potenciar tant el català com el castellà.

Posteriorment, el Programa d’actuació del Departament d’Inspecció Educativa per al curs 2016-2017, que es va publicar el passat setembre al BOIB, va anunciar com a segona actuació prioritària "La supervisió i el seguiment dels projectes lingüístics dels centres (PLC)."

Recordarem també que a partir d'aquest curs 2016-17 els centres han d'introduir al GESTIB la llengua en què s'imparteix cada matèria d'acord amb el PLC, cosa que hauria de permetre conèixer, almanco oficialment, quines matèries es fan en català, anglès i castellà. Haurem de comprovar si ho recull l'informe.

Per altra banda continuam a l'espera que la Conselleria ens contesti les preguntes que tenim formulades des del mes d'abril de 2016:
  • Quants d'alumnes s'han vist afectats per l'exempció, concedida per la Conselleria, d'impartir ciències naturals i socials en català tal com ordena el Decret de mínims.
  • Quin percentatge d'alumnat de les Illes Balears rep aquestes matèries en llengua estrangera.
Pel que fa a quants de centres havien demanat durant el curs 2015-16 permís per a no impartir socials i/o naturals en català, recordem que la resposta va ser zero. Una altra cosa és si això respon a la realitat. Si el proper informe d'Inspecció té un mínim de rigor també n'hauria de parlar.

Presentam 10 reivindicacions a la mesa tècnica de quotes

El cap de Departament de Planificació, Jaume March, en una compareixença amb el director general de Planificació i el conseller d'Educació

El passat 19 de gener va tenir lloc la mesa de treball sobre criteris de quota, a la qual els sindicats vam aportar propostes per modificar els criteris actuals.

Per part nostra vam fer les següents reclamacions: 
  • Que es desdoblin els grups d'infantil i primària de promoció interna amb més de 25 alumnes, que ja no es poden considerar casos d'"incorporació tardana" perquè són del propi centre i es poden preveure. El mateix pel que fa a ESO amb més de 30 i 2n de batxillerat amb més de 35. Els representants de la Conselleria va al·legar manca d'espai i recursos.
  • Que es desdoblin els grups de primària amb 28 alumnes, com a infantil, i no amb 29 com es fa ara, atès que la ràtio màxima de 25 més el 10% LOMCE són 27,5 alumnes, i 28 ja supera aquesta xifra. La resposta fa ser la mateixa.
  • Que es doti amb AD per atendre alumnes nouvinguts els CEIP més necessitats, tenint en compte que la línia d'actuació de la Conselleria és reconvertir places AD en PT i AL. Vam recordar que la desaparició del Servei d'Ensenyament del català ha suposat també l'eliminació de l'equip d'immersió, que assessorava els centres i donava suport dins l'aula. Els representants de la Conselleria van dir que els centres ja disposen d'hores per a aquestes tasques però vam insistir que s'han de dotar amb docents preparats per atendre aquest tipus d'alumnat.
  • Que els majors de 55 anys de primària i secundària tinguin una reducció de tres hores lectives. Es negociarà en mesa sectorial.
  • Que els coordinadors de les comissions de normalització lingüística tinguin una reducció de tres hores lectives en lloc de quedar a disposició de cada centre. No ho van acceptar perquè segons ells "d'un any a l'altre poden no ser necessàries", una opinió al nostre parer sense cap fonament mentre el català no estigui plenament normalitzat. Només es van comprometre a obligar els centres a dotar la coordinació amb alguna reducció.
  • Que els CEPA tinguin comissió de normalització lingüística. Apareixerà a les instruccions del proper curs en les mateixes condicions que a secundària.
  • Que les ràtios màximes de FP a distància siguin de 30 alumnes i no de 60, a fi que les instal·lacions per a la part pràctica no es vegin desbordades. Duplicaran els mòduls pràctics de manera que les 4 hores de docència passaran a ser 8, separades en dos grups.
  • Que es desdoblin a ESO català, matemàtiques i ciències socials i no només les matèries que indica la LOMCE, i que es dotin hores per coordinar preparació d'ACIs amb el departament d'Orientació. Es van limitar a prendre'n nota però van advertir que els desdoblaments de Matemàtiques es poden fer perquè reben la subvenció del Fons Social Europeu, a l'igual que els cicles de FP de grau mitjà i la FPB.
  • Que es doti com a mínim amb una mitja jornada de PALIC. L'Ordre de 2002 estableix entre 6 i 16 hores de PALIC, que encaixarien amb aquesta mitja jornada. Els criteris actuals adjudiquen una hora per a cada quatre alumnes, cosa que implicaria haver-ne de matricular 36 o 40 per aconseguir-la. Van admetre que s'ha de millorar l'atenció als nouvinguts però van afegir que en dos anys s'han incorporat més de 700 docents que haurien de ser suficients. El cap d'Inspecció va dir que "ningú esperava aquesta allau de nouvinguts". Nosaltres ens reafirmam en la necessitat de dotar aquests docents per a PALIC i no fer recaure tot l'esforç en els recursos del centre.
  • Que hi hagi reducció horària lectiva per als docents amb més de 180 alumnes, com passa a matèries com valors ètics o educació física. Van dir que estudiarien una reducció de complementàries.
Els representants de l'Administració explicaren que pel febrer hi haurà una previsió de matrícula per al proper curs, que els desdoblaments es pacten amb els centres i que procuren concentrar els nouvinguts en un mínim de centres per fer-hi desdoblaments. Si no és possible i es dispersen es doten amb reforços.

El cap d'Inspecció va dir que es detecta "un bon clima" als centres i que "els resultats milloraran".

El cap de Departament de Planificació afirmà que hi ha uns 5.500 docents a secundària i que les 18 hores suposaran 305 docents més.

Els representants van dir també que els centres "abusen" del concepte de NESE, que n'hi ha que ho proposen per al 50% dels alumnes, que la catalogació s'ha d'estudiar i reconduir i que fer pujar la quota d'AD per aquest motiu "és exagerat". No van especificar en què consisteix ni van exposar exemples d'aquest suposat "abús". La revisió dels NESE és per llei bianual.

El cap d'Inspecció va dir que els diagnòstics de TDAH "són un escàndol", sense entrar a considerar que el protocol de diagnòstic l'ha establert la pròpia Conselleria, que hi intervenen l'EAP, EOEP, DO, o l'orientador de primària, i que aquests a la vegada deriven a altres serveis externs que puguin ajudar en la confirmació, com el pediatra o el metge de família. No va dir, per tant, quin o quins d'aquests agents són els responsables de "l'escàndol".

Van dir que es respecta l'autonomia de centre a l'hora d'adjudicar hores de suport però que no es consenten casos com el de fer impartir anglès o música als PT.

En els CEIP de tres línies els orientadors passaran a formar part de la plantilla orgànica del centre (actualment els orientadors són orgànicament de secundària). La cap de Servei d'AD va advertir que per decret estatal no poden impartir docència més enllà d'un suport dins l'aula.

Per part de la Conselleria hi foren presents el cap de Departament de Planificació, Jaume March; la cap de Servei de Planificació Educativa, Antònia Serra; el cap de Servei de Secundària, Albert Flores; el cap de Servei de Primària, Miquel Bujosa; la cap de Servei d'Atenció a la Diversitat, Asunción Sempere; i el cap del Servei d'Inspecció, Antonio Arbós.

dimecres, 18 de gener del 2017

Oposicions: Armengol diu que el compromís de Madrid per eliminar la taxa de reposició "no és prou ferm"




Després de la "conferencia de presidentes" d'ahir a Madrid continuam sense saber quantes places d'oposicions d'Educació es trauran enguany.

Segons la nota de premsa del Govern (les negretes són nostres):

"La presidenta ha fet esment a l’eliminació de la taxa de reposició dels funcionaris sobre la qual ha dit que “els treballadors públics mereixen la seguretat als seus llocs de feina, com ho demostra el cas de les Illes Balears, on els nivells de contractació d’interins són elevats.”"

Armengol ha reivindicat la necessitat de que s’elimini la taxa de reposició al llarg d’aquest any, perquè es puguin convocar oposicions “el més aviat possible” tot i que creu “que s’haurà de seguir insistint en aquesta qüestió” perquè el compromís del Govern no ha estat prou ferm.

La presidenta ha confirmat també la voluntat del Govern perquè la “comunitat educativa i les comunitats autònomes participin en la consecució d’un pacte d’Estat per l’educació”, al temps que ha criticat “el retard en convocar la Conferència de Presidents després de 5 anys sense programar-la, de la mateixa manera que tampoc és lògic que el Debat de Política General que s’hauria de convocar cada any al Senat dugui 10 anys sense celebrar-se”, el que redueix la participació de les comunitats autònomes en els espais de debat i decisió."

Tenint en compte aquesta poca "fermesa" del compromís del govern espanyol, i que Rajoy va dir a les comunitats autònomes que la recaptació està 20.000 milions per baix del 2007, les perspectives no són gaire bones que diguem. Més que una "conferència" això ha estat com xerrar amb la paret, com molts ja preveien, i s'entén que algunes comunitats autònomes ni s'hagin molestat en assitir-hi.

Des d'UOB reclamam un cop més al Govern balear que actuï amb fermesa i posi per davant de tot els interessos de la ciutadania a la quan han de servir.

L'oferta de FP 2017-2018 reflecteix l'espoli fiscal i la manca d'inversió estatal



A la mesa sectorial extraordinària d'ahir es tractà com a segon punt l'oferta formativa de Formació Professional per al curs 2017-2018.

La no ampliació de l'oferta formativa d'algunes famílies professionals, o la manca d'instal·lacions, són una prova fefaent dels efectes de l'espoli fiscal i la insuficient d'inversió pública de l'estat espanyol a les illes Balears:
  • Si bé es té present l'augment de demanda de matrícula a l'hora de planificar l'oferta, això no sempre suposa un nou grup. Per exemple, no s'amplia l'oferta d'Auxiliar d'infermeria perquè no hi ha lloc per a la Formació en Centres de Treball (FCT) "ni mercat laboral", en paraules dels representants de l'Administració. Per part nostra ho consideram tot plegat una prova més de la manca d'inversió pública a la Sanitat de les Balears. A la manca de llits hospitalaris, cues als PAC i excés de llistes d'espera, s'hi afegeix una insuficient plantilla de treballadors sanitaris que perjudica tant l'accés al treball com l'atenció als pacients.
  • En el cas de Nàuticopesquera tampoc no es pot augmentar l'oferta per la inversió necessària en obres i equipament.
  • Degut a la manca d'instal·lacions als centres educatius, s'han de fer convenis amb empreses i entitats per fer la part pràctica tant a hotels, hospitals, etc.

Els representants de la Conselleria explicaren que l'oferta s'ha planificat arran de les propostes dels centres educatius, als quals s'ha animat a canviar de cicles si hi havia poca demanda. Segons van dir, també s'han tingut en compte les previsions d'augment de matrícula, les necessitats d'equipament, si els centres havien consultat amb el sector professional, etc. Igualment s'ha escoltat el Consell de FP, l'Institut de Qualificacions Professionals i el Conveni de Cambres. De totes aquestes consultes s'han detectat les famílies professionals a l'alça i les que estan estancades.

S'ha actualitzat la matrícula dels darrers tres cursos i l'oferta global augmenta en 11 grups, alguns reconvertits a FP presencial.

Segons els nostres càlculs l'oferta d'enguany ha tingut les següents variacions:
  • FPB: 5 cicles menys.
  • FP Dual: 4 cicles més.
  • Cicles de Grau Mitjà: 6 cicles més.
  • Cicles de Grau Superior: 6 cicles més.

S'ha incorporat Higiene Bucodental, que fins ara només en tenia la privada. La formació dels docents es fa a través de l'EBAP.

A Activitats físicoesportives puja la demanda i tampoc no hi ha places suficients per a la FCT, però la Conselleria ho considera un problema menor perquè segons van dir molts alumnes continuen els estudis amb un cicle de grau superior o a l'INEF.

La directora general va explicar que les empreses continuen demanant el curs de creativitat i innovació, que va començar el 2015-2016 i a través del qual els alumnes treballen l'actitud i la preparació. Hi van participar dos docents d'instituts grans que ara fan l'acompanyament a altres centres educatius. Aquest curs es farà a Menorca i Eivissa i és possible que es faci un segon curs a altres centres de Mallorca.

Es continuarà oferint formació permanent per als docents de Formació Professional Bàsica. Segons els nostres càlculs, enguany l'oferta de FPB a les Balears es redueix en 5 cicles i es dóna el cas que hi ha comunitats autònomes que no en tenen o en tenen molt pocs. Els representants de la Conselleria, que admeten que es va implantar de mala manera per "ordeno y mando" des de Madrid, no van aclarir quina inversió s'hi ha fet o es farà amb els 80 milions per a cicles de Grau Mitjà i FPB que es van anunciar l'abril passat per al període 2014-2020.

Van dir també que s'ha de perfilar l'alumnat que pot fer FPB, estudiar quin tipus de cicles es posen i continuar la formació dels docents. La directora general va admetre que els currículums de Madrid no són realistes, que hi ha una manca d'espais i recursos materials i que en general la FPB s'ha de reconduir i millorar. Va dir també que en canvi "a Andalusia els sobra l'espai".

Es detecta un abandonament alt a cicles de Grau Mitjà, que la Conselleria atribueix a la matrícula en segona opció dels alumnes que queden sense plaça i a una mala orientació. Per resoldre aquest darrer problema es fan jornades de FP amb orientadors i es posa a disposició el Punt d'Orientació Acadèmica Professional (POAP) de la Direcció General de FP.

Per altra banda hi ha cicles poc demandats per desconeixement. Per promocionar-los es continuaran fent les Festes Pro, com la que va tenir lloc a Inca, on es mostren les feines dels alumnes de FP. Enguany es duran a Eivissa i Menorca.

Es treballa per solucionar el problema dels carnets professionals, que en algunes famílies (Fred i calor, Fitosanitària, Socorrisme, etc) els alumnes han de demanar a les empreses amb una despesa addicional. Hi ha converses amb Indústria perquè el carnet s'obtingui juntament amb el títol. Es farà un quadre de correspondències amb un catàleg de qualificacions i es preveu que alguns cicles es puguin completar cursant els mòduls pertinents.

S'han trobat també amb una manca de titulacions adequades a la tipologia del sector, com en el cas de dues de Nàutica de les quals només n'hi havia una de FPB. S'han demanat a Madrid.

FP DUAL:
  • Després de 4 anys d'existència es troben que no poden treure normativa perquè encara no hi ha l'estatal, que esperen de fa dos anys.
  • Hi ha més empreses que alumnes que la sol·liciten, segons la Conselleria degut a la manca de promoció. Es procurarà fer difusió també entre persones a l'atur o que vulguin millorar professionalment.

FP A DISTÀNCIA:
  • Han detectat dificultats per part dels docents per impartir aquesta modalitat, que exigeix una metodologia diferent. Fan falta docents especialistes però al mateix temps es troben amb el problema de la inestabilitat de les plantilles.
  • Es retiraran cicles que no han funcionat a distància perquè impliquen moltes pràctiques, com els de Cuina.
  • També es retiraran cicles amb poca demanda i alt abandonament.
  • Es troben amb el problema del material obsolet degut a que Madrid no l'actualitza, i la Direcció General i els docents no estan capacitats per actualitzar-lo.
  • Volen reprendre el contacte amb l'Institut Obert de Catalunya (IOC), que el PP va suspendre, i tornar a fer exàmens pràctics d'aquest institut a les Balears. Segons la directora general l'IOC és un referent de qualitat i compta amb docents especialistes en la FP a distància.
  • En tot cas van garantir que no es llevarà tota la formació a distància.
Com podeu veure, moltes dades i això només és un resum d'una sessió que va durar tres hores. Els representants d'UOB vam demanar més meses sectorials sobre FP al llarg de l'any a fi d'evitar aquestes sessions maratonianes.

Reclamam estades formatives en empreses en horari lectiu i remunerades

La directora general de FP, Maria Francisca Alorda, amb el conseller d'Educació Martí March

Ahir va tenir lloc una mesa sectorial extraordinària per tractar l'esborrany d'Ordre que regularà les estades formatives en empreses i entitats i on es va informar també sobre l'oferta de FP per al curs 2017-2018.

Pel que fa al primer punt, els representants d'UOB reclamàrem el següent:
  • Que les estades es puguin fer en horari lectiu, remunerades i amb la corresponent substitució al centre educatiu, en contra del que diu l'article 5.3 de l'esborrany. L'Ordre planteja una formació d'un màxim de 100 hores i un màxim 40 hores setmanals, cosa que suposaria una substitució de dues o tres setmanes que la Conselleria hauria d'assumir (l'any passat hi va haver 20 sol·licituds presentades i acceptades i enguany són 39).
  • Que les estades fora de la illa de residència (l'Ordre preveu que es puguin fer a la Unió Europea) rebin ajudes en concepte de passatge, estança, etc.
  • Que hi puguin participar no només els docents que "imparteixen" classe (Articles 1 i 3), sinó també els interins que formen part de les borses i no han obtingut plaça.
  • Que els sindicats siguin presents a la comissió de selecció de sol·licitants.
La directora general de Formació del Professorat i FP en va prendre nota i s'haurà de veure com queda el redactat final. L'únic punt que es va acceptar explícitament, al nostre entendre, va ser el de la participació sindical a la comissió de selecció.

L'esborrany, que no canvia gaire respecte a l'Ordre anterior, permetrà fer la formació dins la UE i a l'estiu, demanarà a l'interessat que justifiqui el projecte "en relació a l'actualització professional" i la seva utilitat a l'aula, i es manté l'assegurança que ja hi ha contractada. El text ara ha de passar pel Consell de Formació Professional, Consell Escolar, Consultiu, etc.

Segons van explicar els representants de l'Administració, els treballadors es posen en contacte amb les empreses a través d'un acord de la Conselleria amb la CAEB, que també inclou la realització d'activitats conjuntes.

Per part de la Conselleria hi foren presents la directora general de Formació del Professorat i FP, Maria Francisca Alorda; la directora general de Personal Docent, Rafaela Sánchez, que s'hagué d'absentar poc després d'obrir la sessió; el cap de Servei de Formació del Professorat, Tomeu Barceló; i el cap de Departament de FP i Qualificacions Professionals, Lluc Mas.

Informam en una altra entrada del blog sobre l'oferta formativa de FP per al curs 2017-2018.





dilluns, 16 de gener del 2017

La revisió de les ajudes del Fons social, en mans de Funció Pública



A la mesa sectorial de divendres passat els representants d'UOB vam recordar que a la comissió de Fons social de desembre vam reclamar que la revisió i actualització del decret 128/2002 es dugués a mesa sectorial, i vam demanar perquè no constava a l'ordre del dia. La directora general de Personal docent va respondre que ha traslladat a Funció Pública les propostes de modificació presentades pels sindicats, i l'ha instada a decidir com dur-ho endavant, és a dir si el nou decret el pot fer Educació o si se n'ha de redactar un de conjunt per a tots els sectors a través d'una mesa general. Avui dematí així ho han tornat a explicar els representants de l'Administració durant la comissió d'Acció social d'Educació.

Des d'UOB exigim una resposta immediata de Funció Pública i que no es torni a dilatar més la revisió d'un decret que ha quedat obsolet i ofereix unes prestacions inferiors, per exemple, a les que tenen a sanitat.

Pel que fa a la comissió d'avui, s'ha informat de la concessió el mes de gener de 15 bestretes extraordinàries per un total de 142.118,79 euros i 21 ordinàries per un total de 58.194,42 euros.

S'han concedit també dues ajudes per atenció a la discapacitat (dues denegades), 48 per a fills menors de 18 anys i 34 ajudes d'estudis al personal i fills de la comunitat autònoma (sis denegades). S'ha denegat una ajuda per despeses d'assistència sanitària per no estar cobert pel fons social el concepte presentat.

Les ajudes no podran incorporar l'increment de l'1% del salari previst per a enguany mentre no s'hagin aprovat els pressuposts generals de l'Estat.

Recordau que les ajudes per a estudis oficials, dels docents i dels seus fills majors de devuit anys i menors de vint-i-cinc, es poden demanar DES DE L'1 DE GENER FINS AL 30 D'ABRIL.

Tota la informació sobre el Fons social AQUÍ.


L'Assemblea de Docents presenta al govern vuit propostes educatives per al 2017

L'Assemblea de Docents presenta al govern vuit propostes educatives per al 2017.

Us reproduïm el text del Blog de l'AD:

Vuit propostes pel 2017

L’Assemblea de docents adreça al Govern vuit propostes educatives per al 2017. En moltes cultures es considera el 8 com un llaç d’unió entre dos mons.

Els responsables polítics sovint viuen massa allunyats dels moviments socials i dels ciutadans que representen, per aquest motiu les nostres propostes són un crit d’atenció perquè el Govern abandoni el camí de l’autocomplaença i l'aïllament , explori les vies de diàleg i escolti la comunitat educativa.

1. SOM COMUNITAT EDUCATIVA

L’Assemblea de Docents forma part de la comunitat educativa i juntament amb la resta d’organitzacions, se l’ha d’escoltar i ha de participar de les decisions i estar plenament integrada dins de la normalitat política.

Constatam que el Govern ha creat un buit inexplicable de diàleg amb l’Assemblea de docents que no es correspon ni amb els responsables dels partits polítics abans de les eleccions, ni amb el tarannà d’un Govern d’esquerres, ni amb el paper clau que va jugar l’Assemblea durant la legislatura anterior, del PP. Recordam al Govern que el moviment dels docents va ser el taló d'Aquil·les de José R. Bauçà i el catalitzador del canvi de panorama polític a les illes.

Som comunitat educativa i volem participar perquè creim que és necessari un canvi de paradigma en la forma de fer política i que no s’ha de continuar dissenyant unilateralment el futur del nostre sistema educatiu.

L’elaboració dels currículums Lomce, el decret de llengües, els pressupostos del 2016 i del 2017, i el pla d’infraestructures educatives, són alguns exemples que aquest canvi no s’ha produït. El Govern no pot fer el sord a les demandes de l’Assemblea ni de «tota» la comunitat educativa i interpretar-es com a interferències en lloc d’aprofitar-les per incorporar-les enriquint la seva acció.


2. COMPROMÍS SOBRE RÀTIOS


Instam la Conselleria d’Educació a acabar amb la sobresaturació a les aules.

No es poden superar les ràtios legalment permeses a cada nivell i s’han de dedicar immediatament recursos als centres i als grups que ho necessitin, els quals són ben coneguts tant per nosaltres, com per l’administració educativa. No es pot amagar aquesta realitat amb l’artifici de les xifres mitjanes.

Els responsables d’educació saben que per garantir l’atenció als alumnes és necessari anar més enllà dels màxims legals. Per això es varen comprometre per al curs 2018-2019 que tots els grups d’infantil no superarien els 20 alumnes. El compromís per al curs 2016-2017 amb els alumnes de 4t , no s’està complint.

Molts de centres educatius de les Illes Balears es troben sobresaturats, aquest fet dificulta que els alumnes rebin l’atenció que necessiten. L’origen del problema el trobam en les retallades catastròfiques en els pressupostos educatius que s’iniciaren el 2011 i a l’increment en molts de grups de totes les etapes educatives del 20% d’alumnes per aula, permès per l’anomenat «decret de mesures urgents del 2012»

A aquesta situació de partida desfavorable s’afegeix l’increment de la població escolar, especialment durant aquest curs 2016-2017, i la manca d’aules. Tot plegat fa que ens trobem davant una situació crítica en qüestió de ràtios, que requereix de polítiques decidides i de la dotació de recursos necessaris per revertir-la.

L’increment d’alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu, no ve acompanyat d’un augment proporcional de recursos. Aquest fet, que també ja ha estat denunciat per l’Assemblea de Docents, requereix una solució urgent, que passa tant per un augment de recursos com per recuperar un nombre màxim per aula,

L’Assemblea de Docents ha denunciat reiteradament que no s’estan prenent aquestes mesures que el Govern aplica polítiques tèbies i continuistes. D’aquesta manera s’allarga una situació que els escolars, les famílies i els docents arrosseguen des de fa massa temps.


3. VETLLAR PER L’ÚS DEL CATALÀ

Els docents exigim de l’administració educativa que compleixi amb la responsabilitat de vetllar per l’ús del català als centres educatius, per evitar el retrocés que s’està produint en la utilització de la llengua catalana.


Demanam una millora dels recursos dedicats a l’acolliment lingüístic dels alumnes nouvinguts, com és ara la recuperació i dotació dels programes de PALIC. Les sessions d’acolliment han d’estar reflectides específicament en les quotes dels centres i els docents dedicats a l’acolliment han de tenir capacitació i formació en estratègies per l’aprenentatge d’una segona llengua. Consideram fonamental que aquesta formació es pugui assolir dins dels estudis de magisteri i filologies.

Demanam que torni a funcionar el Servei d’ensenyament del català per donar suport i assessorament als centres que ho requereixin, per aprofundir en l’estudi de les necessitats lingüístiques i com a eix vertebrador de la coordinació de les comissions de normalització lingüística dels centres.

Demanam que inspecció educativa vetlli per tal que en els centres es compleixin els projectes lingüístics.

Lamentam que en el canvi del sistema de gestió de correu de la Conselleria d’Educació i Universitat els gestors no hagin incorporat el domini lingüístic .cat, que hauria pogut reforçar el suport del govern en la normalització i presència institucional de la Llengua Catalana.


4. TRANSPARÈNCIA

Volem que l’avanç en la política de transparència que s’ha duit a terme en alguns àmbits de la gestió d’aquest Govern, com a l’adjudicació pública i telemàtica de les places de funcionari interí, s'estengui i abasti tots els àmbits de la gestió educativa. La transparència genera confiança.

Les ràtios per centre i per grups no poden ser informació reservada o oculta, han d’estar publicades i ser accessibles a tothom.

S’ha de conèixer la distribució dels recursos econòmics i personals per centres. Els Consells escolars dels centres han de saber la situació de quotes de professorat de la resta de centres de les Illes Balears.

S’han de conèixer els resultats del procés d’escolarització per saber per exemple les xifres dels alumnes que no aconsegueixen plaça a FP o els alumnes que es queden pendents a les llistes d’espera per aconseguir plaça a un institut.


5. FORMACIÓ DELS DOCENTS

Des de l’Assemblea apostam per augmentar recursos de formació de qualitat pels docents.

El pla de formació dels docents es demostra insuficient, les demandes dels professionals que es volen formar superen l’oferta i a més, es dificulta la formació dels interins que canvien sovint de centre i dels substituts. Falta oferta, tant dins dels centres, com als centres de professors.

Si el docent arriba a un centre on no hi ha projectes de formació, per falta d’iniciatives conjuntes o de recursos, es queda amb poques possibilitats per accedir a una plaça en un altre centre, per aquest motiu no es pot reduir la oferta formativa individualitzada dels Centres del professorat.


6. COL·LEGI PROFESSIONAL DE DOCENTSUna vegada recollides més de 1400 signatures entre els professionals de totes les especialitats, esperam que el Parlament de les Illes Balears faci el reconeixement públic de la professió docent i es dugui a terme la creació del Col·legi de Docents, una iniciativa que neix en el si de l’Assemblea de Docents i que és impulsada pel nostre moviment per vetllar pel nostre prestigi professional, salvaguardar la independència i participar en els òrgans assessors i consultius de l’administració educativa.


7. PACTE POLÍTIC PER L’EDUCACIÓ
El Document per a un Pacte Educatiu de les Illes Balears, consensuat per la comunitat educativa el 25 d’abril del 2015, i que va ser assumit com a propi per part del Govern el 7 de març del 2016, ara mateix es troba en fase de tràmit al Consell Escolar de les Illes Balears per tal de que pugui ser tramès al Parlament i esdevenir així un Pacte Social i Polític per l’Educació.

L’Assemblea de Docents, com a entitat activa en aquest exercici de participació i de consens, espera que es respecti el document i serveixi com a fonament de les polítiques educatives del Govern de les Illes Balears.

El Pacte Educatiu de les Illes Balears s’ha de defensar com a eina per superar la imposició del nyap de la Lomce.


8. PRESSUPOST

Exigim que el Govern asseguri que les Illes Balears destinin un % del PIB a educació que sigui com la mitjana de la resta de l’Estat. Correspon al Govern prioritzar les inversions en educació, tal i com es comprometeren amb els ciutadans i pressionar l’Estat per aconseguir els recursos necessaris per assolir aquest objectiu i la capacitat per gestionar-los.

Expressam per enèsima vegada la nostra decepció pels pressupostos educatius del 2017, que no han arribat als 1000 milions d’euros, xifra considerada mínima per invertir la tendència que ens situa molt per davall de la mitjana del PIB estatal. Aquesta demanda és compartida per altres col·lectius de la comunitat educativa, com el CEIB, La JPDNU, FAPA i Illes per un pacte.

No és la primera vegada que reivindicam la falta d’inversió en educació.

Quan el Govern va presentar els pressuposts del 2016, des de L'Assemblea de Docents vàrem manifestar de manera contundent que no revertien ni de prop les retallades greus sofertes als darrers anys a Educació i exigírem, que es dugués a terme un pla de xoc per pal·liar la situació precària de les infraestructures i les ràtios elevades. Aquesta demanada no atesa, va desembocar en la convocatòria de vaga per dia 15 de desembre de 2015 i de concentració dels docents davant del Parlament. Tant la vaga indefinida, com la manifestació es desconvocaren “in extremis” quan el Govern i els partits que li donen suport arribaren al compromís amb l'Assemblea de Docents, de dedicar el 30% de les millores de finançament que es produïssin durant el 2016 a Educació. Les desviacions produïdes en els pressupostos del 2016 posen en evidència la falta de previsió del Govern vers les necessitats urgents del nostre sistema educatiu i la dotació insuficient de recursos per a Educació als pressuposts del 2016. Constatam amb enuig l’incompliment del compromís amb els docents.

Per tot el que hem exposat instam el Govern que, aprofitant l’inici d’any, es proposi fer una política valenta i decidida en favor de l’educació, escoltant a la comunitat educativa per tal de sortir de l’estancament actual. Només així aconseguirem una educació digna, de qualitat i en català.

divendres, 13 de gener del 2017

Annex IV: no hi haurà revisió. Interins S de titulació antiga: estat de la qüestió


ANNEX IV

A la mesa sectorial d'avui dematí sobre plantilles orgàniques, hem tornat a insistir en la necessitat de crear una comissió de revisió de l'Annex IV de la convocatòria de borses d'interins que és el document on s'especifica la titulació necessària dels interins per a impartir les diferents especialitats o funcions.

Des de UOB hem denunciat reiteradament les incongruències, contradiccions i mancances que aquest document presenta com ara que titulacions equivalents no puguin accedir a les mateixes funcions, o que un considerable nombre dels nous graus del Pla Bolonya encara no hi apareixen. Aquesta situació afecta sobretot els nous graduats que veuen com la seva titulació no apareix en tot l'annex o només apareix en una de les especialitats que hauria de poder impartir, però també arrossega encara mancances referents a titulacions antigues.

Així, després de més d'un any de demanar la creació de la comissió per a dur endavant aquesta revisió i actualització de l'annex IV, a la mesa d'avui ens han respost el següent:
  • no es crearà la comissió de revisió, no es considera necessari perquè cada direcció general pertinent té la seva pròpia comissió de revisió de les titulacions que interessi revisar.
  • els nous títols seran revisats per diferents direccions generals i s'estudiarà quines funcions se'ls poden validar
  • es recomana que davant qualsevol dubte, els interessats intentin aclarir-lo abans de la convocatòria del pròxim abril si volen poder ser a les borses del curs que ve.
És evident que aquesta resposta ens sembla inadmissible i  no contesta cap dels interrogants que tenim oberts i encara ens en planteja de nous com ara quins nous títols seran revisats, els creats els darrers dos anys, tots els graus del Pla Bolonya? ho seran d'ofici o només es revisaran aquells que comptin amb la petició de revisió entrada a registre per un particular com passa ara?

Hem tornat a demanar, també, que els criteris que s'apliquen per a validar funcions per a una titulació concreta siguin públics, així com els informes de validació de cada cas, tant si són favorables com si no.
Sobre la publicitat dels informes se'ns ha contestat que l'interessat sí que en rep una còpia.
Sobre fer públics els criteris generals de validació de funcions, la resposta ha estat que els sol·licitem per escrit a cada direcció general que n'emet.

Una vegada més, doncs, davant aquest cerca't la vida encobert, continuarem en la nostra revisió de l'annex IV, ens dirigirem a les direccions generals per aconseguir els criteris de validació i us demanam que si hi detectau mancances o no apareix la vostra titulació en aquelles especialitats que considerau pertinents, ens ho faceu a saber.



INTERINS S DE TITULACIÓ ANTIGA

També a la mesa d'avui, el president de la Junta de Personal Docent (JPDnU) ha informat que properament es durà a terme la reunió que s'havia acordat sol·licitar  entre representants de la Direcció General de Universitats, la UIB, la JPDnU i el col·lectiu d'interins S afectats per tal de començar a treballar conjuntament en la recerca d'una solució que paliï la seva problemàtica.

La problemàtica d'aquest col·lectiu d'interins S és que a causa del sistema de qualificació dels estudis de grau, veuen com els nous titulats surten de la universitat amb una nota d'expedient acadèmic més elevada que relega any rere any al final de la llista els interins amb titulació antiga i, a la pràctica, els impedeix accedir a la funció docent.


Continuarem informant.

Les places d'oposicions, pendents de la "conferencia de presidentes" a Madrid



Continuam pendents del que es decideixi a Madrid per saber quantes places es trauran a oposicions! Es demostra una vegada més que les competències que tenim són de pa amb fonteta.

Vos explicam el que n'hem pogut treure en clar a la mesa sectorial d'avui dematí dins el torn obert de paraules:

  • Les places que legalment es podrien treure a oposicions en aquestes moments són 257, corresponents a les dues ofertes públiques d'ocupació aprovades, de 83 i 174 places. Per arribar a les 425 places sobre les que treballa la Conselleria, falta que el pressupost estatal reconegui la taxa de reposició del 100%. Vegeu nota de premsa del Govern de 22 de gener de 2016.
  • El 17 de gener a la "conferencia de presidentes" s'hauria de decidir quantes places pot treure cada comunitat autònoma. Recordem que s'ha acordat suprimir la taxa de reposició, un invent de les retallades de Rajoy i Montoro.
  • Amb unes 2000 vacants acumulades previstes per a 2019, conselleria ara es planteja fer oposicions els anys 2017, 2018 i 2019 per cobrir-les totes. Com sempre decidirà Madrid.
  • Si s'augmenta a 800 places les de 2017 no s'ampliarà a altres especialitats perquè la Conselleria considera que els aspirants no haurien tingut temps de preparar-les i se'ls perjudicaria.
  • Si al final fossin només 257 places, els representants de l'Administració han dit que n'haurien d'eliminar d'algunes especialitats.
  • La directora general ha dit que "no poden" fer oposicions de 800 places perquè els representa dos problemes: les dificultats de gestió (calculen que farien falta uns 100 tribunals i tenen problemes per aconseguir gent per cobrir-los) i el compromís de respectar les places del pacte d'estabilitat. Nosaltres consideram que això no ha de ser obstacle per treure el màxim de places possible.
  • Com a dada orientativa, el 2010 es van constituir 76 tribunals per a 800 places i 3.900 opositors.
  • No es treuen places de primària a Mallorca perquè, segons han dit, no hi ha vacants degut a que hi ha una migració de docents d'infantil a primària. Després del concurs de trasllats han quedat set mestres en expectativa.

Plantilles: 18 hores a secundària i majors de 55 anys, a criteris de quota


A la mesa sectorial d'Educació d'avui dematí la Conselleria ha presentat les plantilles orgàniques per al curs 2017-2018 (vegeu enllaços al final d'aquest text), els criteris de les quals, com ja vam dir en el seu moment, no van comptar amb la nostra aprovació perquè no responen a les necessitats dels centres sinó a les imposicions de la LOMCE.

Els representants de l'Administració han explicat que es va traslladar una proposta de plantilles als equips directius via Gestib, aquests van presentar al·legacions i finalment se sotmeté al vist-i-plau d'Inspecció i les direccions generals de Planificació i Personal docent. Segons han dit, "el 95% correspon al que han demanat els centres".

Ens han passat la fotocòpia que podeu veure a continuació amb les noves places creades:


Es crearan 111 noves places en total, 33 de les quals de suport. Tal com van anunciar, s'han reconvertit gairebé totes les places d'orientació itinerants a no itinerants.

Segons han dit el curs actual s'han creat 240 noves places i el proper curs no seran tantes degut a l'aplicació dels criteris i perquè s'ha duit a terme una "correcció de vacants creades" i "un reajustament de les hores curriculars" obligats per la LOMCE. A primària hi haurà 54 places més i a secundària un total de 57 places més un cop fet el balanç de creades i suprimides.

El cap de servei de Secundària ha afirmat que es perden tres places de música i una de tecnologia i que dins les 550 noves places creades d'ençà de la LOMCE se n'han eliminat vuit en total de música, plàstica i tecnologia.

Els representants d'UOB hem recordat la nostra oposició als criteris de plantilla, i hem demanat si les plantilles presentades respecten les 18 hores lectives per a secundària i si donen marge per a negociar les hores de reducció dels majors de 55 anys, tal com el conseller es va comprometre a fer. Ens han contestat que les 18 hores i la reducció dels majors de 55 es negociarà dins els criteris de quotes, que es discutiran en una propera mesa de treball. Les 18 hores van quedar garantides als criteris de plantilla pel que fa a la consolidació de noves places.

Hem demanat quina és la xifra de vacants de plantilla ocupades per interins, que la Conselleria va dir que aportaria el mes de gener, i han dit que són unes 1.350. En tres anys calculen que n'hi haurà unes 2.000 degut a les jubilacions, etc. El 2016 hi ha hagut 215 jubilacions. No han confirmat ni desmentit que la xifra total d'interins sigui de 4.000, un 36%, com s'ha publicat fa poc a la premsa.

Hem reclamat també que es recuperin places d'Atenció a la diversitat per a la integració d'alumnat nouvingut a infantil i primària, que ha quedat desatès d'ençà que el PP suprimí el Servei d'ensenyament de català i l'equip d'immersió que assessorava i donava suport dins l'aula. Han dit que les places d'AD es poden donar en decidir la quota segons la necessitats de cada centre.

Demanaran a Madrid la creació d'un codi per concurs de trasllats específic d'aules UEECO perquè les places quedin cobertes amb garanties. Les places d'EOEP amb horari assignat es mantenen dins els centres però les no ocupades se suprimeixen. No hi toca haver desplaçats.

També s'ha parlat una bona estona d'oposicions i interins, us ho explicam en altres entrades del blog.

Vegeu plantilles 2017-18:

March diu que el Pla d'infraestructures és revisable després de les denúncies d'UOB


Indignació a Mancor per la marginació del CEIP Montaura al Pla d'infraestructures. Foto: DM


El Conseller Martí March diu que el Pla és revisable després que UOB va denunciar que la manca de valentia del Govern davant l'espoli fiscal condemna 43 centres als barracons i l'amiant.

Si la Conselleria hagués consensuat el document amb la comunitat educativa en lloc de fer-lo en secret, i el Govern hagués plantat cara amb més valentia davant Madrid contra l'espoli fiscal, ara no hi hauria la necessitat de revisar-lo.

Diario de Mallorca:
http://www.diariodemallorca.es/part-forana/2017/01/13/govern-evaluara-construccion-colegio-nuevo/1180524.html

dijous, 12 de gener del 2017

UOB denuncia que la manca de valentia del Govern davant l'espoli fiscal condemna 43 centres als barracons i l'amiant




COMUNICAT DE PREMSA



Unió Obrera Balear, sectorial d'Ensenyament, denuncia que el Pla d'infraestructures d'Educació no preveu eliminar els barracons de 9 centres ni l'amiant de 29 i deixa sense data, per a 2019 o la propera legislatura l'eliminació dels barracons de 5 centres, cosa que demostra que els 98.899.600 euros del pressupost per al període 2016-19 són insuficients.


Denunciam una vegada més la manca de valentia i de decisió del Govern per lluitar contra l'espoli fiscal amb el qual Madrid ens castiga i ens condemna a un dèficit de finançament. Recordam que el Consell Escolar de les Illes Balears va reclamar un mínim de mil milions per a 2017, i que el pressupost d'Extremadura, amb una població semblant a la nostra, és enguany de 1.016 milions, mentre que el de les Balears ha quedat en uns paupèrrims 882,5. Instam la presidenta Armengol a plantar cara a la propera «Conferencia de presidentes», i que si Madrid no atén les seves reivindicacions no caigui en la resignació i les lamentacions, sinó que actuï amb responsabilitat i convidi el poble de les Illes Balears a la mobilització massiva contra l'espoli fiscal, amb una manifestació que superi en poder de convocatòria la del 29 de setembre de 2013.


Els nou centres amb un total de 15 barracons on no es preveu fer ampliacions d'aules són els següents (entre parèntesi, el nombre de barracons):

  1. CEIP Es Molins – S'Arracó, Andratx (2)
  2. CEIP Gabriel Palmer - Estellencs (1)
  3. IES Berenguer d’Anoia - Inca (2)
  4. CEIP Montaura - Mancor (1)
  5. CEIP Sant Jordi - Palma (1)
  6. CEPA S’Arenal - Palma (3)
  7. IES Josep Sureda i Blanes - Palma (3)
  8. IES Son Pacs - Palma (1)
  9. CEIP Mª de Déu de Consolació - S'Alqueria, Santanyí (1)


Els cinc centres amb un total de 15,5 barracons que no s'eliminaran abans de 2019 són:

  1. CEIP Miquel Costa i Llobera - Marratxí (2,5) Sense data.
  2. CEIP Joan Mas i Verd - Montuïri (2) Previsió d'obres el 2018 i 2019.
  3. IES Porreres (2) Ampliació prevista per a «2019-23».
  4. CEIP Vora Mar - Ca'n Picafort (4) El projecte del nou CEIP es redactarà el 2018.
  5. CEIP Blai Bonet - Santanyí (5) Sense data.


Per altra banda el nou CEIP Caimari i l'escola nova de Bunyola no es faran dins aquesta legislatura. L'Ajuntament de Selva va sol·licitar a la Conselleria la redacció del projecte i una partida dins el pressupost de 2017, i el Pla d'infraestructures preveu l'eliminació del barracó del CEIP Ses Roques per a 2017, però la primera inversió del nou CEIP Caimari, de 600.000 euros, no arribarà fins a 2019, mentre que el cost total és de 3.000.000 euros.

Pel que fa a l'escola nova de Bunyola, si bé el passat mes de març el director general de Planificació i Centres, Antoni Morante, i el gerent de l’IBISEC, Miquel Coll, van comunicar a l'Ajuntament que es podria començar a construir l’any 2018, ara passa a la «Previsió de les principals actuacions en noves infraestructures o ampliacions de les existents per al període 2019-23

El nou CEIP de Campos tampoc no estarà llest fins el 2019. Encara que el Pla d'infraestructures diu que els sis barracons el CEIP Joan Veny i Clar s'han d'eliminar el 2017, la construcció apareix dins el «Resum del pla d'infraestructures 2016-2019», amb tres inversions els anys 2017, 2018 i 2019 (de 300.000 €, 494.155 € i 494.155 € respectivament).

Respecte a l'amiant, la Conselleria continua sense reconèixer que n'hi ha a 29 centres d'infantil i primària de Palma i no preveu intervenir-hi. Aquests centres estan inclosos dins l'informe que l'Ajuntament de Palma va emetre el 3 d'abril de 2014, on n'hi figuren un total de 37:

  1. CEIP Aina Moll i Marquès
  2. CEIP Alexandre Rosselló
  3. CEIP Camilo J. Cela
  4. CEIP Can Pastilla
  5. CEIP Casablanca
  6. CEE Son Ferriol
  7. CEIP Coll d'en Rabassa
  8. CEIP Escola Graduada
  9. CEIP Establiments
  10. CEIP Felip Bauçà
  11. CEIP Gènova
  12. CEIP Jafuda Cresques
  13. CEIP Joan Miró
  14. CEIP La Soledat
  15. CEIP Maria Antònia Salvà
  16. CEIP Marian Aguiló
  17. CEIP Màxim Alomar
  18. CEIP Pràctiques
  19. CEIP Rafal Nou
  20. CEIP Sant Jordi
  21. CEIP Santa Catalina
  22. CEIP Santa Isabel
  23. CEIP S'Aranjassa
  24. CEIP Secar de la Real
  25. CEIP So n'Anglada
  26. CEIP Son Rullan
  27. EI Son Rullan
  28. CEIP Verge de Lluc
  29. CEIP Vivero

Dels vuit restants, segons el Pla se'ls ha retirat a sis (Anselm Turmeda, Es Pil·larí, Es Pont, Es Molinar - Infant Felip, Jaume I i Joan Capó), un té contractades les obres (Miquel Porcel) i un està pendent de visita (Costa i Llobera).




Palma, 11 de gener de 2017

dimarts, 10 de gener del 2017

4.000 interins i només 425 places a oposicions!


4.000 interins, el 36% del total davant una mitjana estatal del 19%, i només 425 places a oposicions! Aquest percentatge d'interins suposa cinc punts més respecte a les xifres facilitades pel conseller Martí March el passat mes de setembre.
Competències plenes i sobirania econòmica ja!!

Reproduït de ultimahora.es

Educació no convocará en 2017 ninguna plaza de maestro de Primaria en Mallorca

Joan J. Serra | Palma | 10/01/2017
La Conselleria de Educació i Universitat no prevé en 2017 la convocatoria de ninguna plaza de maestro de Primaria en Mallorca, aunque sí las contempla para el resto de las Islas.
El departamento autonómico tiene como objetivo convocar unas 425 plazas de docentes para finales del presente curso. En Mallorca, no se prevé ninguna nueva plaza de maestro de Primaria, ni tampoco de Educación Física y Música en este ciclo educativo.

En lo que se refiere a Secundaria, sí se prevén nuevas plazas excepto en Lengua y Literatura Catalanas y en Educación Física. En Formación Profesional, se prevén plazas en todas sus ramas.
No se convocan plazas en las asignaturas y ramas educativas que están cubiertas o cuentan con un bajo porcentaje de interinos.

Con estas oposiciones, la Conselleria pretende reducir la presencia de interinos en la enseñanza pública, que alcanza el 36 %, el porcentaje más alto de todo el Estado y casi el doble de la media española, que es del 19 %. En números absolutos, los docentes interinos de Balears son unos 4.000. No se han convocado oposiciones al profesorado desde 2011.

dimecres, 4 de gener del 2017

La Conselleria impedeix a docents illencs impartir Llengua Catalana, Anglès i Alemany amb titulacions vàlides


COMUNICAT DE PREMSA


La Conselleria impedeix a docents illencs impartir Llengua Catalana, Anglès i Alemany a secundària amb titulacions que són vàlides a Catalunya, mentre que ho permet amb titulació equivalent de Llengua Castellana.

Unió Obrera Balear,  sectorial d'Ensenyament, denuncia que la Conselleria d'Educació i Universitat no deixa de posar traves burocràtiques a docents illencs que han finalitzat els seus estudis a Catalunya i han superat el Màster en Formació del Professorat a través de la Universitat de les Illes Balears. No els permet, sent graduats en Estudis de Català i Espanyol per la Universitat Autònoma de Barcelona, impartir la matèria de Llengua Catalana en centres públics i concertats de les Illes Balears, però els concedeix la funció de Llengua Castellana. Paradoxalment, en el cas esmentat, es pot impartir Llengua Catalana a Catalunya però no a Balears; ni tan sols amb l'informe positiu que en el seu moment va emetre l'Institut d'Estudis Baleàrics a petició de la Direcció General de Personal Docent. Fet semblant passa amb els graduats en llengües i literatures modernes per la Universitat de Barcelona: a les Illes Balears no poden impartir Llengua Catalana, Anglès i Alemany a secundària però sí Llengua Castellana.

Aquest absurd no és inusual. Des de la implantació dels Plans Bolonya han aparegut una sèrie de titulacions que encara no han estat reconegudes per la nostra Administració. La problemàtica entorn al fet creix quean s'insisteix a la Direcció General de Personal docent que posi remei i aquesta no actua amb suficient celeritat. Sense anar més enfora, des del nostre sindicat hem presentat diversos recursos de reposició durant el passat estiu i encara no hem obtingut cap resposta.

Reiteradament i des de fa temps també hem sol·licitat que es creï una comissió de revisió, amb profunditat, de l'Annex IV de la Convocatòria d'interins, on no s'hi troben detallades les titulacions que capaciten per impartir especialitts o funcions docents com a funcionari interí. La finalitat és evitar que es produeixin disbarats i greuges com els que denunciam però tampoc hem obtingut resposta. Davant els fets exposats, consideram una irresponsabilitat deixar passar temps i afermar-se en el silenci administratiu negatiu.

Per tant, exigim que es posi fi a aquesta situació de desgavell i s'acceptin immediatament les titulacions esmentades per a poder impartir classes de Català, Anglès i Alemany a secundària. També emplaçam la Conselleria d'Educació i Universitat que constitueixi tan aviat com sigui possible la comissió de revisió de l'Annex IV de la Convocatòria d'interins.

Palma, 3 de gener de 2017

                       


dimarts, 3 de gener del 2017

Primer tràmit de substitucions del 2n trimestre




El primr tràmit de substitucions del 2n trimestre es pot realitzar entre el 3 i el 5 de gener.

Hi poden participar tots els aspirants disponibles, tant aquells que ja ho eren com aquells que ho varen sol·licitar abans del dia 12 de desembre.

Trobareu AQUÍ la informació completa.

dilluns, 2 de gener del 2017

Sol.licitud d'ajudes per a estudis a partir de l'u de gener


A partir de l'u de gener es poden sol·licitar ajudes per a estudis oficals tant  dels docents com dels seus fills majors de devuit anys i menors de vint-i-cinc.

Finalitat
- Compensació de despeses per matrícula en centres docents
- Compensació de despeses en llibres

Termini
- Comença l'u de gener i acaba el trenta d'abril

Requisits que cal acreditar documentalment en les ajudes per matrícula
- Formalització de matrícula en un centre eradicat a l'Estat espanyol
- No percepció de cap altra ajuda d'un altre ens o organisme per a aquesta finalitat
- No percepció d'ajuda per al mateix curs l'any anterior
- Pagament de la matrícula

Si les ajudes van referides als fills, a més a més, cal aportar
- Fotocòpia compulsada del fulls corresponents del llibre de família del docent
- Fotocòpia compulsada del document d'identitat del fill o fills del docent
- Certificat de la Seguretat Social del fill o fills acreditant que no té ingresos propis.

Requisits i documentació  per a  les ajudes per llibres
- Factures d'adquisició i pagament dels llibres
- La compensació no pot superar el preu real abonat pel sol·licitant


Trobareu AQUÍ el formulari de sol·licitud i la informació completa.