Concurs de trasllats post estabilització. Evitem greuges comparatius!

Circular 278/2022

Des d'UOB Ensenyament volem fer ressò d'una qüestió que preocupa molt a diferents perfils del col·lectiu docent:

• Funcionaris de carrera que es troben en situació d'expectativa de destinació.
• Funcionaris de carrera que ja tenen destinació definitiva, però aspiren a canviar de destinació.
• Funcionaris de carrera amb destinació definitiva amb però actualment en comissió de serveis per motius personals.
• Funcionaris en pràctiques que varen superar les oposicions de 2022 i encara no saben si obtindran plaça definitiva o no en el concurs de trasllats d'àmbit estatal que  actualment està en marxa.

El motiu de la preocupació és que els futurs funcionaris que obtindran la plaça arran del concurs extraordinari de mèrits (procés estabilització), pel fet de no haver de fer període de pràctiques, concursin amb tota la puntuació d'experiència prèvia així com dels altres apartats del barem. 

Aquest greuge comparatiu amb tota la resta de funcionaris, que sempre han concursat la primera vegada amb només la nota del procés selectiu, es veu magnificat per una circumstància conjuntural que s'ha donat a partir del curs actual. Es tracta del reconeixement per via judicial (sentència del Tribunal Suprem 1081/2022) que en els concursos de trasllats també s'ha de tenir en compte l'experiència prèvia com a interins i funcionaris en pràctiques. 

A més, de no regular-se transitòriament aquesta circumstància, també es crearà un altre greuge comparatiu amb els companys que hauran obtingut plaça en el concurs oposició extraordinari de juny de 2023, derivat del procés d'estabilització que seran nomenats funcionaris en pràctiques i per tant concursaran per primera vegada per obtenir la seva primera destinació definitiva amb 0 punts, només amb la nota del concurs oposició.

Aquest fet, que ja s'ha previst en el concurs de trasllats d'àmbit estatal que està en marxa durant aquest curs 22-23, farà que molts dels companys que obtinguin la condició de funcionaris via concurs excepcional de mèrits, per mor dels anys d'experiència com interins (molts en la majoria de casos) passin per davant a tots els funcionaris de carrera o funcionaris en expectativa a l'hora de triar plaça previsiblement en el concurs de trasllats d'àmbit autonòmic que hi haurà durant el curs 23-24. 

Des d'UOB Ensenyament no entram a valorar la qüestió de la resolució judicial. Simplement el que demanam és que s'apliqui la mateixa normativa que històricament s'ha aplicat als nous funcionaris, això és, que la primera vegada que participin d'un concurs de trasllats ho facin amb zero punts i d'acord amb la nota del procés selectiu a fi de competir entre els de la seva "promoció" per aconseguir la primera destinació definitiva.

Una vegada analitzada la normativa que regula els concursos de trasllats (Reial Decret 1364/2010), no veiem cap impediment legal perquè la Conselleria d'Educació i Formació Professional no reguli aquesta circumstància de cara al concurs de trasllats d'àmbit autonòmic que se convocarà per al curs 23-24. Per això, hem exigit via instància a la Direcció General de Personal Docent que no dubti en redactar la propera convocatòria del concurs de trasllats d'àmbit autonòmic en aquests termes.

Per si això no fos suficient, també hem enviat una instància al Ministerio de Educación y Formación Profesional perquè tinguin en compte aquesta situació i facin els canvis legislatius pertinents.

Aprovats sense plaça: esforç mal pagat!

Circular 273/2022 

COMUNICAT DE PREMSA

Actualment la resolució de la convocatòria d’interins que s’aplica per al curs 22-23 inclou en el barem de puntuació un apartat reservat al fet d’haver aprovat convocatòries d’oposicions i haver quedat sense plaça. Aquest apartat del barem es troba separat dels apartats corresponents a l’experiència i la formació i es preveuen 5 punts per cada convocatòria aprovada sense plaça. Malauradament, la Conselleria d’Educació va establir aquest mèrit només per aquelles convocatòries aprovades sense plaça des del 2018. 

Recordar que aquesta puntuació que es va aconseguir va ser gràcies a la lluita d’UOB Ensenyament i davant la manca de fermesa de la majoria de sindicats per reconèixer aquest mèrit i alterar l’statu quo com es pot comprovar amb l’acta de la Mesa Sectorial d’Educació.

Aquesta defensa va ser presa per l’assemblea d’UOB Ensenyament que es va posicionar a favor de la defensa d’aquells companys aprovats sense plaça i arran dels grans canvis que està patint el col·lectiu interí, creiem que és de justícia refermar el nostre compromís amb els aprovats sense plaça. Sobretot, amb un futur pròxim on cada vegada serà més difícil aconseguir una vacant o una substitució arran de la reducció imminent de la taxa d’interinitat derivada dels diferents processos d’estabilització que haurien de culminar al llarg d’aquest curs.

Per aquest motiu des d’UOB Ensenyament defensarem que:

• Que els interins no tutoritzats que hagin aprovat una oposició i hagin quedat sense plaça adquireixin la condició de tutoritzats.
• Que es tenguin en compte totes les convocatòries d’oposicions aprovades sense plaça. A mateix esforç, mateixos drets.
• Que només es tenguin en compte les convocatòries aprovades sense plaça amb les fases eliminatòries.
• Que s’augmenti de 5 punts a 6’5 punts la convocatòria aprovada sense plaça.

Aquestes reivindicacions es posaran damunt la taula a la propera mesa d’interinitats que es preveu que es convoqui el mes de gener de 2023, un cop passades les eleccions sindicals del proper 1 de desembre. A més, des d’UOB Ensenyament, proposarem a l’afiliació tornar a tractar aquest assumpte una vegada resolts els processos d’estabilització per veure si cal definir un nou posicionament davant l’horitzó de la reducció imminent de la interinitat. 

Palma, 10 de novembre de 2022

Explotació de les coordinacions TIC: ja passa de taca d'oli!

Circular 272/2022

COMUNICAT DE PREMSA

La funció de les coordinacions TIC dels centres educatius consisteixen en organitzar i coordinar l'ús didàctic de les tecnologies de la informació, compaginant aquesta coordinació amb la funció docent. Des de la creació d’aquesta figura, les realitats social, pedagògica i tecnològica han canviat força, el que s’ha traduït en una llarga llista de tasques sobrevingudes com ara el manteniment dels ordinadors, cablejat, miniordinadors de l'alumnat, infraestructura de xarxa, impressores, telefonia i megafonia, d'equipaments d'aula, etc.; la gestió de plataformes informàtiques i d'usuaris/àries i credencials per a professorat, alumnat i famílies, tasca agreujada per la situació de la COVID que implica hores extres setmanals no reconegudes; o la d’haver de donar suport a la resta de professors en l'ús de les TIC. Durant el present curs, a més, s’hi ha afegit la càrrega de col·laborar en l’elaboració del Pla de Digitalització de Centre (PDC).

La feina de les persones responsables de les coordinacions TIC ha augmentat amb el pas dels anys, tant en volum com en complexitat i responsabilitats. Cal una revisió de les responsabilitats d’aquestes coordinacions i la creació d'un cos de persones tècniques informàtiques per cobrir totes les funcions que surtin de l'abast de la docència i de la pedagogia digital.

El que ha reivindicat històricament UOB Ensenyament per a la figura de la coordinació TIC, ha estat el següent:

- Augment de les hores de reducció lectiva -molt especialment a Educació Primària-.

- Assignació d'un segon coordinador/a per als centres mitjans i grans.

- Creació de la figura del coordinador/a de zona per al manteniment dels centres de primària.

- Oferta formativa més àmplia.

- Actualització de competències.

- Cobrament d'un complement específic.

UOB Ensenyament exigeix la creació de places no docents de tècnic/a informàtic directament assignades als centres, per tal d'assegurar que la dotació informàtica dels col·legis i instituts funcioni sempre correctament. I així, alliberar el valuós recurs que representen les persones coordinadores TIC perquè puguin dedicar-se a la seva autèntica funció en condicions que assegurin, tant el bon servei, com la seva salut mental com a treballadors i treballadores.

L'any 2019 UOB Ensenyament va registrar una instància reclamant la creació dels departaments d'informàtica -encara no hi ha hagut resposta -.

UOB Ensenyament ha registrat una nova instància demanant a la Direcció General de Personal Docent la creació de places no docents de persones tècniques informàtiques directament assignades als centres i en funció del nombre d'alumnes i d'equipament informàtic.

UOB Ensenyament seguirà lluitant per la millora del sistema educatiu, així com per la defensa dels drets sociolaborals de les persones responsables de les coordinacions TIC, així com pels de tot el col·lectiu en general.

Complements salarials. Compatibles i dignes!

Circular 270/2022

 

COMUNICAT DE PREMSA

UOB Ensenyament vol posar de manifest la necessitat de revisar la injusta incompatibilitat dels complements salarials dels docents que exerceixen algun càrrec addicional als centres educatius.

La Conselleria d’Educació de les Illes Balears té establert que els diferents complements (tutoria, cap de departament, membre equip directiu…) són incompatibles, de manera que només es cobra el de major quantia. A més, una tasca tan important i feixuga com és la de coordinació TIC no es veu recompensada amb cap complement específic.

Així mateix, no volem deixar de recordar el desfasament econòmic de molts d’aquests complements. Només per posar un exemple, el complement de tutoria (establert avui en dia en 32,31€) ha augmentat sols en 2,31 € des de l’any 2007. I a això cal sumar-hi que, en cas de fer mitja jornada, només es cobra la meitat del complement. És que només s’atén a la meitat del grup?

Des del 2019 estem reclamant que es posi solució a aquesta situació i la voluntat ha estat nul·la. Aquesta sobrecàrrega de feina mal pagada dels docents va en detriment de la qualitat del sistema educatiu.

Per un augment real i compatible dels complements salarials!

UOB RECLAMA: NO FEIM COMÈDIA! 100% RETRIBUCIÓ DIES DE BAIXA

Circular269/2022

Mateixa feina, mateixos drets. Flexibilització

 Circular 265/2022

Atenció a la Diversitat: Promeses que mai arriben

COMUNICAT DE PREMSA

Circular 264/2022

UOB Ensenyament no es cansa de posar de manifest la manca de recursos per atendre a la diversitat d'alumnat dels centres educatius de les nostres illes.

La Conselleria no deixa d'omplir-se la boca de l'esforç que està fent en la millora de la qualitat educativa, el que indiscutiblement implica augmentar, entre d'altres, els recursos per atendre a la diversitat d'alumnat. No obstant això, la realitat és que els recursos són cada vegada menors donat, entre d'altres, l'augment demogràfic de les Balears. Atendre a la diversitat implica augmentar els recursos humans, tant d'especialistes (mestres de pedagogia terapèutica, audició i llenguatge, orientació, serveis a la comunitat) com de docents, en general, i és que aquest ha de ser el punt de partida de la renovació del sistema. És cert que les ràtios no són l'única variable que influeixen en els resultats, però sí que són una de les més destacables i la resta, en moltes ocasions, depenen d'aquesta. És, per exemple, el cas del canvi metodològic plantejat per la nova llei educativa. Aquest no és possible sense una major dotació de recursos que permeti, entre d'altres, oferir una atenció més individualitzada i exercir l'acció tutorial correctament. A tot això cal afegir-hi que amb la nova llei educativa l'allau burocràtica és encara major i això minva la necessària dedicació directa a l'alumnat.

UOB Ensenyament no deixarà de reclamar el necessari increment de recursos per a què l'atenció a la diversitat sigui una realitat i no només una promesa. Volem que les quotes de docents es calculin en funció de les necessitats reals dels centres i no dins el despatx del polític de torn.

UOB DENUNCIA: Les mitges jornades es perden a la carretera

  

COMUNICAT DE PREMSA 

UOB Ensenyament posa de manifest la situació de precarietat en què es troben tots aquells docents que treballen a mitja jornada i se’ls obliga a anar al centre els 5 dies. 

La normativa actual referent a Instruccions horàries estableix que Els horaris dels professors a mitja jornada hauran de ser el més compactes possibles, de manera que en cap cas els centres estan obligats a què sigui així.

L’opció de mitges jornades a 5 dies hauria de ser per a casos molt excepcionals però amb l’inici del nou curs, UOB Ensenyament ha detectat un creixent increment de docents que han de treballar els 5 dies i, per tant, podem afirmar que aquesta forma d’organització horària s'està convertint en la forma de procedir actual.

Donat l'excés de temps dedicat al desplaçament i l'abusiu percentatge del sou destinat al carburant, volem recordar a la Conselleria d'Educació el seu compromís i obligació a contribuir a la sostenibilitat. És per això que li demanam que estableixi als centres l'obligació de compactar les mitges jornades en 3 dies.

 

Ajudes de Fons Social: urgeix una actualització

Circular 262/3

Ahir, dijous dia 15, es va reunir com cada mes la Comissió de Fons social, de la qual en formen part representants de la Conselleria i dels diferents sindicats.

Recordam que a aquestes sessions es presenta la documentació referida a:

• Bestretes ordinàries i extraordinàries.
• Llistat d'ajudes denegades (motiu de denegació)
• Llistat d'ajudes concedides (tipus d'ajuda, data d'inici, import)

UOB Ensenyament va aprofitar el torn obert de paraula per demanar per enèsima vegada i fer constar en acta que es revisi el decret de Fons social, que no s'ha tocat des del 2002, tant pel que fa a quanties econòmiques com a conceptes d'altres ajuts no reconeguts actualment.

En concret, també vàrem recordar que dins la modalitat d'ajudes per estudis que té per objecte sufragar, en part (llibres i material), les despeses que el personal docent no universitari al servei de la comunitat autònoma de les Illes Balears realitzi en matèria d’estudis oficials universitaris o d’estudis oficials de règim especial, pel fet que els cursi ell mateix o els seus fills majors de devuit anys i menors de vint-i-cinc, s'hi haurien d'incloure els estudis de cicles formatius de grau superior, ja que el Ministeri també els considera també Estudis Superiors.

La revisió del decret està reclamada des de desembre de 2016 i la proposta d'actualització es va aprovar per unanimitat a la Mesa sectorial del 13/02/18. Funció pública continua donant la callada per resposta.

A la petició d'UOB, Miquel Bujosa, cap de servei de Primària, en aquesta ocasió va respondre que Fons Social no pot modificar aquest decret i ens va convidar a plantejar-ho al torn obert de paraula d'una mesa sectorial.

Així ho farem.

Emergència climàtica a les aules: la Conselleria prefereix fingir preocupació en comptes de complir la llei!

Circular 261/2022

• La Conselleria d'Educació acaba de publicar un protocol d'actuació en cas d'altes temperatures.
• El protocol no és tal, sinó un frit i bullit de declaracions d'intencions i literatura confusa i inconcreta.
• UOB Ensenyament només s'interessarà per un protocol que faci complir la llei en matèria de seguretat tèrmica, i per això manté la seva recomanació de contactar amb el Servei de Prevenció de Riscos laborals en cas de manca de funcionament pràctic del 'protocol'.

Ahir, dia 1 de setembre, la Direcció General de Planificació, Ordenació i Centres de la Conselleria d'Educació i Formació Professional publicà un flamant protocol d'altes temperatures als centres, oportunament difosa a premsa. El missatge oficial és que les nostres autoritats educatives estan sincerament preocupades pel benestar i salut d'alumnat i docents davant les cada cop més freqüents onades de calor, i reaccionen en conseqüència. A UOB Ensenyament estam convençuts que aquest suposat interès no és aliè a les nostres repetides denúncies al respecte, inclosa una entrevista amb el Servei de Riscos laborals de la qual us n'informàrem al seu moment. Podeu consultar AQUÍ la corresponent entrada al blog.

Valoram positivament la menció explícita a l'acondicionament de les infraestructures educatives a la nova realitat climàtica. Seguirem atentament les promeses al respecte que se'n fan al document per saber si són realitat o, en canvi, simple fum electoralista. Malauradament, aquí acaba la llista d'allò que consideram aprofitable del document en qüestió.

I és que el protocol no és tal, sinó més bé una sopa de lletres interminable plena de declaracions d'intencions i buida de pautes clares. Està redactat amb el típic estil del grup de treball Morante: llargs preàmbuls que no signifiquen res, llistes d'objectius molt exhaustives que, en parlar de tot plegat, no arriben a dir res concret, contínues referències a realitats contextuals i d'autonomia de cada centre, paraules tranquilitzadores i aparentment compromeses com 'benestar', 'confort', 'seguretat', 'certesa', 'salut' o 'planificació'. Però cap protocol pràctic, fàcil de comprendre i d'aplicar. L'únic que queda clar és que tota actuació ha de passar pel filtre de la pròpia Direcció General del Sr. Morante, cosa que deixa palesa, un cop més, la seva obsessió pel control autoritari de cada procés de cada centre i el seu menyspreu no només cap a d'altres organismes competents en la matèria, com ara la Inspecció de Treball o el propi Servei de Prevenció de Riscos Laborals Docents, sinó també cap a la capacitat de cada treballador docent per fer una cosa tan senzilla com mirar el termòmetre i decidir quan la temperatura de l'aula depassa els límits establerts per la llei.

Perquè d'això es tracta: de complir i fer complir la llei, ni més ni manco. Parlam, concretament, del R.D. 486/1997, de 14 d’abril, Annex III, apartat 3a, que estableix clarament que no es pot fer feina a espais interiors per davall de 17º ni per damunt de 27º. Clar i català, i la resta són vuits i nous i cartes que no lliguen. Crida poderosament l'atenció que l'extens i confús protocol de la Conselleria no faci referència ni a aquest marc legal ni a la normativa que se'n deriva.

UOB Ensenyament no es pren seriosament una Administració que parla sense dir res, que no respecta la llei ni, per tant, la salut dels seus treballadors --ni dels seus alumnes, per cert- i que prefereix fingir en comptes de fer.

Mantenem la nostra recomanació: en cas d'estar sotmesos a temperatures dins l'aula fora del rang legal (a qualsevol època de l'any, i no només a alguns mesos establerts arbitràriament per l'Administració, como si el canvi climàtic obeís un calendari administratiu), comunicau-ho immediatament a la direcció del vostre centre i, si no us donen una resposta satisfactòria o us masteguen fesols, contactau directament amb el Servei de Prevenció de Riscos Laborals Docents (971176037), informau del problema i sol·licitau una intervenció dels seus tècnics, perquè ells sí tenen potestat per ordenar aturar la classe, si escau.

En qüestió de ràtios no ens prengueu el pèl!

Circular 260/2022

• UOB Ensenyament contraargumenta les conclusions d'un article de premsa sobre les ràtios a les Illes Balears.
• UOB rebutja l'ús d'estadśitiques parcials, incompletes i desprovistes de consideracions qualitatives, tot i ser veraces, per exterure'n conclusions esbiaixades i massa optimistes.
• UOB denuncia una realitat educativa molt allunyada dels mínims acceptables, i la manca de voluntat de la Conselleria d'Educació tant per reconèixer el problema com per solventar-lo.
• UOB exigeix que s'escolti els docents i que la reducció real de les ràtios es consideri la fita imprescindible per a la millora de la tasca educativa i les competències de l'alumnat.

La setmana passada es va publicar a un mitjà de premsa un article relatiu a les ràtios alumne / docent a l'educació reglada no universitària.

El text reflexiona sobre les ràtios de l'alumnat i la seva relació amb el nombre de docents. Tot i que el conseller March ens va dir fa poques setmanes que no estava gens clara la realació entre reducció de ràtios i millora de la qualitat educativa (ja sabeu que en Martí és sempre millor humorista que gestor de la cosa pública), la periodista que signa l'article fa una lloa de la gestió del Sr. March, i arriba a la conclusió que la contínua reducció de ràtios a les Illes Balears ha redundat en una millora dels resultats, sobretot per allò que fa a la disminució del nombre d'alumnes repetidors. Conclou amb la presumpció que la nova i flamant LOMLOE implicarà una millora encara més clara de l'educació a la nostra terra. No sabem, emperò, si el conseller d'Educació n'estaria d'acord perquè, com ja us hem explicat, segons ell no es pot demostrar la relació entre ambdues variables. Traducció al català de carrer: "Aquesta Administració no pensar gratar-se la butxaca en educació perquè té altres prioritats".

L'escrit es fonamenta en dades oficials i verificades del Ministerio de Educación. I justament aquí rau el parany: l'estadística (sobretot si es fonamenta en mitjanes, com és el cas) és un instrument que no garanteix la comprensió de la realitat, tot i que s'usi contínuament per fer creure el contrari. Com sempre a UOB, argumentarem la nostra opinió, ben contrària a les conclusions del text citat i enllaçat.

Anem per parts:

10,8 alumnes per professor a les Illes Balears. Però a qui pretenen enganar?

Per començar, les xifres mitjanes mai reflecteixen els extrems, les excepcions, els cims i les valls de la sèrie estadística. I l'educació a ca nostra n'és un clar exemple. Els centres petits amb ràtios reduïdes conviuen amb centres massificats on els grups-classe depassen els límits d'allò que és raonable; sovint s'arrriba a l'extrem d'acaramullar alumnes a aules fśicament massa petites, cosa que agreuja el problema pedagògic. El mateix es pot dir respecte del nombre d'alumnes per professor: és una dada no gaire significativa, perquè els desdoblaments, les matèries optatives amb pocs matriculats i els grups de suport alteren una realitat poc discutible: a les aules ordinàries hi ha massa alumnes atesos per un sol docent: aquí grata-hi! 

Així les coses, aquesta dada s'hauria de donar desglosada per etapes i dins cada etapa s'hauria de circumscriure a nivell o especialitat. Només així podríem tenir una radiografia més acurada de quines són les ràtios mitjanes reals que ha d'assumir cada perfil docent en el seu dia a dia. 

96% dels grups per davall de les ràtios màximes. Simplement, trilerisme estadístic

D'altra banda, l'article explica que la gran majora de grups estan per sota la ràtio legal màxima. I tant, que sí! Resulta que els màxims legals estan molt per sobre d'allò que dicta el sentit comú i la necessitat pedagògica, i a més, es poden incrementar fins a un 10%. 

Arribats a n'aquest punt creiem convenient recordar quines són les ràtios màximes oficials per a Primària i Secundària, ja que dubtam molt de quines xifres s'han utilitzat a l'hora de calcular aquesta dada. El nombre màxim d'alumnes per aula d'acord amb l'Article 157.1 a) de la LOE és de 25 a Primària i 30 a ESO. No obstant, l'Article 87.2 de la LOE ja estableix el famós increment d'un 10% d'alumnes per aula quan les necessitats d'escolarització així ho requereixin. Així idò, aquesta dada què ha estat calculada en base a 25 alumnes/aula a Primària i 30 alumnes/aula a ESO o s'ha fet en base a 28 alumnes/aula a primària (25+10%=27'5, arrodonida a 28) i per 33 a ESO (30+10%=33)?

La cosa s'agreuja si es té present que la Conselleria defineix durant el mes de maig quins alumnes tendran la consideració de NEE o NESE de cara al curs vinent, i només aquests afecten la confecció de la quota, és a dir, la definició de la ràtio. Els alumnes NEE o NESE detectats o arribats després del mes de maig del curs anterior, que són la majoria, no impliquen la reducció dels grups, de manera que el compliment de les ràtios màximes legals és molt més una fal·làcia estadística que una realitat.

El nostre darrer argument per demostrar que les xifres no demostren cap realitat, és l'error, massa habitual, d'assumir les correlacions com a proves causals. Allò que volem dir és que no hi ha relació real entre la reducció de la ràtio mitjana o del nombre mitjà d'alumnes per mestre o professor i la millora de resultats mitjans, inclosa la minva del nombre de repetidors. Sabeu què fa falta per a millorar els resultats? Sí, els docents ho sabeu: basta prémer el botó que diu "aprovat" en avaluar un alumne que hauria d'estar suspès perquè no ha assolit ni les competències ni els objectius que marca la legislació vigent. També sabem per què passen aquestes coses: la Conselleria no atura de pressionar-nos per a aprovar tothom, amb o sense causa. Així, és confonen els resultats acadèmics –cada cop millors– amb els coneixements reals –cada cop pitjors–. Per cert, la LOMLOE dóna més armes a l'Administració per privar els docents d'autonomia i iniciativa real a l'hora d'avaluar, de manera que, com diu l'article, els resultats seguiran millorant... mentre l'ensenyament segueix devaluant-se!

UOB Ensenyament està cansada de mentides i demagògia. Exigim que es deixin de xifres manipulables i poc significatives, i ens demanin directament als docents quin és el dia a dia de les aules i de l'ensenyament, perquè nosaltres som els qui realment en sabem, d'educació, i coneixem la realitat educatvia. Allò que diguin o deixin de dir la Conselleria d'Educació, els seus dirigents i els seus clients, ens semblen vuits i nous i cartes que no lliguen. I els docents tenim la resposta: reduir les ràtios reals –no les mitjanes– millora la qualitat de la classe, allò que l'alumnat realment aprèn, més enllà del resultadisme estadístico-electoralista.

Ridículums d'ESO i Batxillerat: UOB Ensenyament obre escletxes a la murada

Circular 257/2022

• Reunió de la MSE per tractar molts temes importants en poc temps (currículums secundària, instruccions inici curs, horaris) i amb poca voluntat negociadora per part de Conselleria.
• UOB Ensenyament capgira la truita i aconsegueix que la Mesa esdevengui un àmbit de negociació real: obtenim una sèrie d'éxit que us contam més avall.
• Tanmateix la murada autoritària de la Conselleria d'Educació segueix dempeus: el nou model educatiu segueix la seva marxa sense comptar amb l'opinió del seus vertaders responsables: els docents.
• UOB Ensenyament vol més força per seguir assolint fites, i per això convida tota la comunitat docent a unir-se a la seva lluita pels drets laborals i per a una educació pública, de qualitat i en català.

El passat dimarts 24 de maig de 2022, es va reunir la Mesa Sectorial d'Educació amb la presència, entre d'altres, de la directora general de Personal docent, Rafaela Sánchez, el director general d'Ordenació, Planificació i Centres, Antonio Morante, i la cap del departament de Planificació i Centres, Antònia Serra. L'ordre del dia era molt dens, en incloure la negociació tant del projecte de decret de currículum d'ESO, el de Batxillerat i, a més, les instruccions d'inici de curs 2022-23, que inclouen els criteris d'assignació d'horaris. 

D'entrada, UOB Ensenyament quedà desagradablement sorpresa per dues raons:

1. El format de la pròpia convocatòria és en sí mateix una declaració de principis: cada un dels punts de l'ordre del dia té densitat i extensió per sí mateix per a tractarse en Mesa per separat. Convocar els tres temes a una mateixa Mesa, i amb dos dies hàbils per preparar-la, denota que la voluntat implícita de la Conselleria era, com és malauradament habitual, transformar un àmbit de negociació en un pur tràmit burocràtic, una escenficació ritual però buida de contingut.
2. Tant la presentació del director general d'Ordenació com la de la seva cap de departament no foren gens encoratjadores. El Sr. Morante va començar per animar-nos a no repetir les propostes que ja ens havien rebutjat al tràmit d'al·legacions, per estalviar temps, cosa que denota un nul·la voluntat de negociar res, com a mínim com a plantejament inicial. D'altra banda, en arribar el torn de la Sra. Serra, i en referir-se a les instruccions sobre l'horari, va exposar que no tenia intenció de canviar el document, perquè s'havia de revisar íntegrament, i això no passaria fins l'aprovació del nou ROC, ajornada fins el curs vinent.

Aquesta no és la millor manera d'abordar un suposat procés negociador. Tanmateix a UOB Ensenyament ens decidírem a treure aigua de les pedres. Això sí, volem esser honrats i contar-vos-ho tot: el director general es va adreçar directament a nosaltres per posar de relleu l'enorme tasca d'UOB Ensenyament, en quantitat i qualitat. En efecte, UOB Ensenyament ella sola ha fet més esmenes que la resta de sindicats docent junts (només per a ESO, 95 esmenes front 28, que és la suma de la resta de sindicats representats a la Mesa; i pensau que algunes esmenes no es comptabilitzen al Portal de Transparència perquè no obtingueren resposta). Gairebé un terç d'aquestes al·legacions han estat acceptades, i moltes de les que no ho han estat, són esmenes que contradiuen la normativa bàsica estatal, que la Conselleria no pot modificar, una limitació que UOB Ensenyament, com a sindicat catalanista i anticolonialista ni accepta ni acceptarà mai.

No us avorrirem amb el detall de cada al·legació (podeu consultar-la al Portal de transparència de la CAIB), però volem posar en valor els nostres èxits principals:

• Hem assegurat l'autonomia dels docents per tal d'admetre o no l'alumnat a matèries optatives que impliquen continuïtat al llarg de distints cursos i que, en cas d'incorporació després del curs inicial, impliquen la necessitat d'haver adquirit coneixements previs.
• Hem aconseguit la no discriminació entre centres que trien organitzar per àmbits els tres primers cursos de l'ESO i els que no ho fan, amb la supressió de l'assignació de més hores de coordinació docent als centres que acceptin els àmbits. De fet, el Sr. Morante ha canviat -si més no aparentment- la seva actitud respecte la qüestió dels àmbits: ara ja no li semblen la solució preferent, sinó "una simple opció que llirement decideix cada claustre". Tanmateix, no hem aconseguit la supressió de les hores de lliure disposció als àmbits, ni blindar el principi d'especialitat del professorat de secundària, ni tampoc que la Conselleria aporti la famosa -i gairebé mítica- "abundant bibliografia científica que desmostra l'èxit de l'organització per àmbits". Estam convençuts que la ferma oposició d'UOB Ensenyament als àmbits entesos com fins ara ha contribuït de manera decisiva -juntament amb la d'altres institucions- al canvi de cantet de la Direcció general d'Ordenació, suposant que sigui un canvi sincer, cosa que esperam i desitjam. En tot cas, UOB Ensenyament vol deixar clar que l'organització per àmbits no li sembla problemàtica sempre que aquests respectin els principis d'especialitat, codocència, supressió de les hores de lliure disposició, i importància dels departaments didàctics.
• Ens han acceptat diverses esmenes de caire tècnic que afecten matèries concretes.
• Respecte dels temps i la calendarització, creïm haver generat una escletxa a una murada fins ara infranquejable:
• La premura, la urgència dels canvis -tot el contrari d'allò que exigiria una reforma educativa seriosa- és un dels nostres principals cavalls de batalla. Respecte de la qüestió, la Conselleria ha jugat des del principi un doble joc que consideram poc honest: d'una banda es lamenta de la manca de temps per tal de cercar complicitats entre la comunitat docent i els sindicats, presentant-se com a una víctima d'un calendari triat pel Gobierno Central i sobre el qual ella no en té el control, i d'altra banda té tanta pressa com els seus caps de Madrid, perquè prioritza l'oportunitat política sobre les necessitats educatives reals. El propi Sr. Morante va explicitar la conveniència de fer via en liquidar el currículum actual i imposar el nou -el seu, en definitiva- abans de les imminents eleccions.
• És veritat que el Sr. Morante va dir ser ben conscient de la magnitud dels canvis, i va prometre que, durant el curs vinent, la inspecció educativa no actuarà com a fiscalitzadora dels docents, sinó com a simple acompanyant. Però les paraules se les enduu el vent, i a més el Sr. Morante també va afirmar que no creïa que a llarg termini el nou currículum implicàs augment, sinó més bé disminució, de la càrrega burocràtica; una afirmació que ens fa dubtar fins a quin punt és o no conscient de totes les implicacions de la reforma.
• Davant això, UOB Ensenyament va fer notar que hi ha un camí intermedi: tot i acceptant que el calendari establert per la LOMLOE estatal és inalterable, i fins i tot acceptant que el model estratègic i educatiu que proposa la nova llei orgànica és compartit per l'actual Conselleria d'Educació (no per UOB Ensenyament, per cert, però aquesta és una altra història), es pot compatibilitzar l'establiment del nou currículum amb una ditada de mel per als docents. En efecte, els mestres i professors estam esgotats (fatiga pandèmica, sobrecàrrega laboral, tensió social iu política amb reflexes a l'escola, burocràcia inabarcable, estrés financer amb salaris no actualitzats i a la baixa, emergència lingüística) i necessitam una alenada, una bombolla d'oxígen, una ditada de mel. Com? Resposta breu: Annex 3. En efecte, l'Annex 3 del RD de currículum, tant a ESO com al Batxillerat, que defineix el model de les noves situacions d'aprenentatge, no té caràcter de normativa bàsica; això vol dir que el nostre Govern sí pot redefinir-lo. Idò bé, la proposta d'UOB Ensenyament és que l'Annex 3 contempli, si més no a títol provisional, durant un o dos cursos, un model de situació d'aprenentatge que difereixi molt poc de l'actual model d'unitat didàctica, i que sigui molt obert i flexible, de manera que els docents no ens vegem obligats a refer a corre-cuita totes les nostres programacions a partir d'un model nou, revolucionari, complexe, i pel qual no estam prou formats. Perquè tot canvi, bo o dolent, s'ha de poder pair per a què no resulti indigest. No demanam el cel: només una pausa per a cuidar la nostra salut mental.
• Per a la nostra sorpresa, el Sr. Morante es va mostrar intrigat per la nostra proposta, i obert al diàleg. Ens va sobtar, perquè l'esmena ja l'havíem feta, i ens l'havien rebutjada, però ell va dir no ser-ne conscient. Semblava sincer; és possible, els oblits i errors són humans i existeixen. Ens quedam amb la part positiva: vam oferir-nos a reenviar l'esmena per correu (cosa que ja hem fet), i ells van prometre que l'estudiarien. No tenim res garantit, però valoram tota obertura al diàleg, i ens agrada tota actitud constructiva, incloent aquelles que parteixen de discrepàncies conceptuals. En tot cas, si finalment no acceptassin la nostra proposta, d'altra banda ben raonable, ho consideraríem una oportunitat perduda.
• Pel que fa a les instruccions sobre horaris, i tot i l'afirmació inicial de la Sra. Serra en relació a la impossibilitat de modificar res de res, nosaltres vam insistir, perquè és la nostra vocació i la nostra obligació. I vam veure fruits: la Conselleria va acceptar garantir -i no només recomanar- el dret a una hora de lliure disposició per als mestres especialistes i professors de secundària amb més de 180 alumnes, i també va acceptar recomanar que els companys que fan torn de matí i horabaixa tenguin un horari tan compacte com sigui possible els dies que hagin de fer doble torn.

Malauradament, no tot són flors i violes. En molts d'aspectes, els representants de Conselleria es mostraren inflexibles:

• La seva aposta pel nou model, burocratitzat, suposadament orientat a valors i competències, però sense apreciar prou els continguts i l'avaluació realista, és decidida, amb independència de l'opinió d'aquells que l'hem de plasmar: per a les autoritats educatives els treballadors docents no som un capital humà amb qui comptar, sinó simples peons que ells dirigeixen.
• No accepten la seva responsabilitat d'adaptar els sabers bàsics del currículum estatal a la realitat de les Illes Balears. S'excusen en l'autonomia de centres (l'argument que justifica qualsevol cosa) i, també, en la voluntat de no voler abrumar afegint més temari al ja existent. No es tracta d'afegir temari, sinó de fer nostre el currículum. Però no.
• Al Batxillerat, no volen canviar la redacció de l'articulat corresponent a les mesures per al tractament de la diversitat. Tot i ser tècnicament correcta, la redacció actual podria donar lloc a equívocs i confusions sobre l'abast de les adaptacions curriculars a una etapa postobligatòria. Però ells insisteixen en la correcció tècnica de la redacció actual. Tant de bo tenguin raó.
• Pel que fa al Treball de Recerca de Batxillerat -una de les grans novetats de la reforma- no accepten explicitar a la definició del mateix el binomi hipòtesi-conclusió, per tal d'assegurar que els treballs de recerca no esdevenguin simples treballs de síntesi o exposcions sobre l'estat d'una qüestió. És veritat que el model parla de mètode hipotètic-deductiu, i que en teoria el mètode inclou l'esmentat binomi però, un cop més, què els costaria canviar la redacció per tal d'evitar equívocs? Idò no, tampoc volgueren escoltar.
• Respecte dels horaris, no es comprometeren a garantir confeccionar la quota per al curs vinent respectant l'orientació de les 18 hores lectives a secundària, un compromís que figura a l'acord marc vigent, però que no s'ha arribat a respectar des de la seva signatura. Tampoc accepten les 23 hores lectives a primària, tot i ser una directriu estatal, i mantenen les 25 hores lectives. Ni volen garantir que tot docent major de 55 anys pugui triar, si ho vol, la reducció de tres hores lectives, ni volen revisar el subterfugi que distingeix entre hores lectives de docència directa i sense docència directa, cosa que buida de contingut el propi concepte d'hora lectiva.
• Tampoc s'avenen a eliminar les dispenses d'assistència a classe per a determinats alumnes en funció del calendari islàmic. Argumenten que és  una imposició legal que no poden fer més que obeir. Fins i tot si concedim que una administració ha d'obeir la llei, consideram que a Balears patim un marc legal força irracional i allunyat del principi democràtic de laïcitat.
• També afirmen estar fermats per la normativa vigent per no pagar el complement de tutoria i el de cap de Departament als casos excepcionals on un mateix docent exerceixi ambdós càrrecs. Potser és veritat que no poden canviar dita normativa, però sí podrien pressionar altres instàncies per a fer-ho; no prendran tal iniciativa, és clar.
• La Sra. Serra no comparteix el malestar que manifesten molts de tutors per haver d'afegir, a les seves múltiples tasques burocràtiques, la recollida de dades ISEC. Segons ella, no es tracta de burocràcia, sinó de recollida d'informació molt útil per a l'acció tutorial. Si això és veritat, perquè no confien en cada tutor i els deixen a ells la decissió de recollir o no dades tan útils, en comptes de fiscalitzar-los?
• Per acabar, a la pròpia Mesa ens passaren una modificació de les instruccions per al curs vinent que inclouen l'obligació d'elaborar el Pla Digital de Centre (PDC). Males formes: la qüestió no figurava a la documentació prèvia, i la responsable, la directora general d'Innovació i Primera Infància no era present a la Mesa, de forma que no podíem negociar res directament amb ella, només transmetre missatges. I mal fons. UOB Ensenyament fou pioner en estudiar la qüestió i advertir sobre els seus perills, incloent la forma subreptícia d'introduir la qüestó per part de la Conselleria, com si fos un cavall de Tròia. Però UOB Ensenyament no davalla la guàrdia, i va ser l'únic sindicat dels presents en reaccionar: vam demanar que constàs formalment en acta la nostra protesta per la irregularitat que suposa obligar els centres a elaborar un PDC sense que prèviament l'administració educativa hagi elaborat el Pla Digital de les Illes Balears (PlaDigIb). Ja li havíem advertit informalment a la directora general, i ara ho oficialitzam: és inacceptable elaborar els PDC sense el marc de referència que, per normativa estatal, ha de representar el PlaDigIb. Basta d'arbitrarietats!

Hem guanyat? Essent honests, no. La LOMLOE té prou suport polític -i malauradament, també d'altres sindicats- com per tirar endavant. I revertir les retallades -tant les velles com les noves- pel que fa a horaris, quotes i drets laborals costa i és un procés on amb molt d'esforç anam assolint petites victòries que sempre ens semblen minces per insuficients. Però a aquesta Mesa hem fet quelcom més que cridar i resistir: hem obert escletxes a una murada aparentment infranquejable. Aquesta és la notícia rellevant: UOB Ensenyament és més que una promesa o una emoció; és, a més, una eina útil de transformació i protecció del insteressos dels docents. Si ara, encara joves i minoritaris, obtenem resultats a cop d'esforç, constància, seny i unitat, què no podrem aconseguir si reunim més forces? Cada simpatitzant, cada nova afiliació, cada vot suma. Ja ho diuen a València: "tota pedra fa paret". Juntem moltes pedres, i la nostra paret serà més alta que les murades del poder i de l'establishment. Companys, companyes, UOB Ensenyament és cada un de vosaltres. I si encara no hi sou, us hi convidam. Recuperem el protagonisme de l'ensenyament per a qui mai no l'hauria d'haver perdut: la comunitat docent!

El currículum de Primària al Consell Escolar de les Illes Balears

Circular 255/2022

• Calendari escolar, horaris i ràtios
• Llengua catalana
• Coneixement del Medi-Illes Balears
• Escola laica

Durant dues sessions d'aquest mes d'abril, dia 8 i dia 25, s'han estudiat a la Comissió Específica Temporal del currículum d’Infantil i Primària (CETCUINF) del CEIB, les 94 esmenes presentades a l'esborrany 1, 26 de les quals són d'UOB Ensenyament. A un altre moment ja vàrem explicar el sentit de les nostres aportacions però trobam important informar-vos sobre com han quedat algunes d'elles després del debat dins la comissió. Vos ho explicam en quatre grans blocs:

1. CALENDARI ESCOLAR, HORARIS, RÀTIOS

Article 11. Autonomia dels centres. 

10. En l'exercici de la seva autonomia, els centres poden adoptar experimentacions, innovacions pedagògiques, programes educatius, plans de treball, formes d'organització, normes de convivència o ampliació del calendari escolar o de l'horari lectiu d'àrees o àmbits, en els termes que estableixi la Conselleria d’Educació i Formació Professional ...

PROPOSTA UOB: Suprimir: ...ampliació del calendari escolar o de l'horari lectiu d'àrees o àmbits,...

MOTIVACIÓ: Respecte al calendari escolar, s'hauria d'informar i consensuar prèviament amb la comunitat escolar i els agents sindicals. Pel que fa a l'horari lectiu d'àrees o àmbits, això podria donar peu a diferències significatives entre uns centres i altres. 

ACORD: Es va acceptar la supressió de "l'ampliació del calendari escolar" però no de "l'horari lectiu" (la normativa ho permet)

Article 25. Horari.

5. Les hores de lliure disposició s’han de fer servir per augmentar la càrrega horària de les àrees de l’etapa o per a activitats de tutoria. No es poden utilitzar per afegir àrees ni per ampliar el temps d’esplai...

PROPOSTA UOB: Afegir: Els docents disposaran de dues hores complementàries per tal de poder dedicar més temps a l’elaboració de material, informes, coordinació amb altres mestres i famílies, preparació d’activitats i burocràcia. 

MOTIVACIÓ: Poder dedicar més temps a l’elaboració de material, informes, coordinació amb altres mestres i famílies, preparació d’activitats, i burocràcia i anar cap a una equiparació amb les hores lectives del professorat de secundària.

ACORD: no es va acceptar l'esmena tal qual perquè es va considerar que aquí es parla de l'horari de l'alumnat però es va decidir redactar una consideració general que demani la millora de l'horari del professorat de primària per atendre les necessitats abans esmentades.

Article 26. Materials curriculars.

1. La Conselleria d’Educació i Formació Professional ha de fomentar l’elaboració de materials curriculars per afavorir el desenvolupament i l’aplicació del currículum i ha de dictar les disposicions que orientin el treball dels mestres en aquest sentit, a més de regular-ne els procediments de supervisió.

PROPOSTA UOB: Després de "sentit": ...procurar una dotació horària, proporcionant als centres més professionals...

MOTIVACIÓ: Elaborar els materials curriculars requereix un temps afegit al que es necessita quan es treballa amb un material editorial.

ACORD: considerant que en aquest document no escau fer aquesta demanda però reconeixent la necessitat, es redactarà una consideració general que hi faci referència.

Article 27. Recursos. 

3. En el procés d’aplicació de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, la Conselleria d’Educació i Formació Professional ha de proveir els recursos necessaris per garantir: 

a) Un nombre màxim de 25 alumnes per aula.

PROPOSTA UOB: Canviar 25 per 20 

MOTIVACIÓ: Insistim en demanar una disminució de les ràtios perquè està més que comprovat que és una condició clau per millorar la qualitat de l'educació.

ACORD: Afegir: "... nombre que anirà disminuint en compliment al que prescriu la LEIB."

 2. LLENGUA CATALANA

Article 6. Principis pedagògics. 

9. Les llengües oficials s'han d’utilitzar només com a suport en el procés d'aprenentatge de la llengua estrangera. En aquest procés, s’ha de prioritzar la comprensió, l'expressió i la interacció oral.

PROPOSTA UOB: En l’aprenentatge de la llengua estrangera s’utilitzarà la llengua catalana només si és necessari. 

MOTIVACIÓ: Quan s'ensenya la llengua estrangera si es fa necessari en algun moment fer una traducció s'ha de fer en català, no en castellà.

ACORD: La llengua vehicular s'ha d’utilitzar només com a suport en el procés d'aprenentatge de la llengua estrangera...

Article 8. Àrees. 

3. Un alumne pot estar exempt de l’avaluació de l’àrea de llengua catalana i literatura si ho sol·licita i compleix les condicions previstes a la normativa. En qualsevol cas, l’alumne ha de cursar aquesta àrea.

PROPOSTA UOB: Proposam suprimir aquest punt.

MOTIVACIÓ: Eximir un alumne de l'avaluació pot provocar el desinterès per l'àrea. S'ha de fer un acolliment, adaptacions,... però és necessària l'avaluació.

ACORD: es va dur a votació i no es va aprovar.

Article 13. Concreció curricular. 

i) Impartició d’àrees no lingüístiques en llengües estrangeres. 

PROPOSTA UOB: Supressió d'aquest apartat.

MOTIVACIÓ: No hi ha cap necessitat, més aviat el contrari, d'aprendre el vocabulari de matemàtiques, plàstica, edcuació física,... en una llengua estrangera. Si aquesta llengua s’ensenya des dels primers anys d'escolarització, treballant la comunicació oral i com s’ha apuntat abans, fent el mínim ús de la llengua vehicular, en acabar l’escolarització els alumnes poden ésser competents en una tercera llengua.

ACORD: es va dur a votació i no es va aprovar.

Tot i la votació en contra d'aquesta esmena volem fer referència a la proposta de l'Associació d'Inspectors en relació a la disposició addicional cinquena Ensenyaments del sistema educatiu espanyol impartits en llengües estrangeres: 

1. La Conselleria d’Educació i Formació Professional podrà autoritzar que una part de les àrees del currículum s'imparteixin en llengües estrangeres...

PROPOSTA ASSOCIACIÓ INSPECTORS:  Les autoritzacions que es puguin concedir per part de la Conselleria d’Educació i Formació Professional, hauran d’atendre al que es dicta en el Decret 92/1997, de 4 de juliol, que regula l'ús i l'ensenyament de i en llengua catalana, pròpia de les illes Balears, en els centres docents no universitaris de les Illes Balears, on s'exposa que un mínim del 50% de les hores s'han d'impartir en llengua catalana i que les àrees de coneixement de medi natural i social han de ser impartides, obligatòriament, en llengua catalana.

Encara que ens sembla insuficient s'agraeix sentir qualcú que mostra un poc de seny i sensibilitat per l'emergència lingüística en què es troba la llengua catalana.

Article 17. Atenció a les diferències individuals

... Els centres han d’adoptar mesures curriculars i organitzatives inclusives per assegurar que els alumnes amb NESE puguin aconseguir els objectius i les competències de l'etapa. En particular, han d’afavorir la flexibilització i l'ús d'alternatives metodològiques en l'ensenyament i avaluació de la llengua estrangera,...

PROPOSTA UOB: En comptes de "la llengua estrangera" posar: ...de totes les àrees. 

MOTIVACIÓ:  No té sentit que es posi especial esment a la llengua estrangera. 

ACORD: Es va aprovar.

Àrea de Llengua castellana i Literatura. Sabers bàsics:

A. Les llengües i els seus parlants.

B. Comunicació.

C. Educació literària 

PROPOSTA: Proposam suprimir els Sabers Bàsics A, B i C de l'àrea de Llengua Castellana 

MOTIVACIÓ: És l'única manera que hem trobat d'exposar que consideram un despropòsit que l'àrea de llengua catalana sigui una simple traducció de la de llengua castellana o viceversa. L'objectiu de la nostra esmena és sobretot evitar repeticions a l'hora de treballar els continguts comuns de les dues àrees. 

ACORD: No es va acceptar la supressió però hi va haver acord en la motivació, per la qual cosa es redactarà una consideració general que hi faci referència.

3. CONEIXEMENT DEL MEDI

PROPOSTA: Incloure dins els Sabers Bàsics de l'Àrea de coneixement del medi, a "Societats i territoris", dins cada un dels cicles, algun apartat que faci referència específica als sabers bàsics de les Illes Balears. A mode d'exemple: El clima, els paisatges naturals, la població, les activitats econòmiques, l'organització territorial, l'Estatut d'Autonomia i la història de les Illes Balears. 

MOTIVACIÓ:  L’entorn més proper és una font d’estímuls per a l’alumnat de primària. Ha de quedar reflectit dins el currículum el treball del medi físic, social i cultural de les Illes Balears.

ACORD: Es va acordar, després de constatar aquesta mancança, elaborar un redactat per afegir-ho a la introducció.

4. RELIGIÓ

Disposició addicional quarta Ensenyament de religió 

1. Els ensenyaments de religió s'inclouran en l'Educació primària d'acord amb el que s'estableix en la disposició addicional segona de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació...

PROPOSTA: Supressió de la disposició addicional quarta.

MOTIVACIÓ: Essent conscients que la Llei està per damunt aquesta disposició i suprimir-la no és possible, ha estat una forma simbòlica d'expressar que volem que es posi d'una vegada aquest tema damunt la taula, s'escolti la comunitat educativa i anem cap una escola laica. 

ACORD: es va dur a votació i per ampla majoria es va aprovar l'esmena de supressió.

UOB Ensenyament ha fet els deures, el Consell Escolar de les Illes Balears ha parlat. Ara toca a Conselleria moure fitxa.

Volem tots els nivells de català a les proves lliures de les EOI!

COMUNICAT DE PREMSA

Circular 254/2022

En el BOIB número 20 de dia 8 de febrer de 2022 va sortir publicada la Resolució del director general de Planificació, Ordenació i Centres de dia 31 de gener de 2022 per la qual es convocaven les proves de certificació de nivell dels idiomes de les EOI de les Illes Balears per a l’any 2022. 

Aquesta resolució regula les convocatòries de maig-juny i setembre de 2022. 

Com es pot observar en el quadre adjunt (extret de l'Annex 1 de la resolució), la sorpresa va ser que pel que fa a català només es convocaven els nivells de A2 i C1 en la modalitat de prova lliure.

Podeu consultar la resolució i els seus annexos en el següent enllaç.

Des d’UOB Ensenyament ens demanam quin és el motiu d'aquesta retallada en l'oferta de certificació de nivell de la llengua pròpia d'aquesta terra? 

No s'entén de cap manera que aquesta mesura respongui a criteris pressupostaris quan les persones que s'inscriuen a les proves lliures paguen la corresponent taxa administrativa que ja contribueix a sostenir econòmicament les diferents convocatòries. Atenent a la situació d'emergència lingüística i a la dinàmica demogràfica de les nostres illes com a terra d'arribada de persones no catalanoparlants tampoc entenem a què respon aquesta reducció de les possibilitats d'obtenir una certificació acadèmica oficial. Consideram imprescindible que l'oferta de la modalitat lliure contempli tots els nivells ja que només d'aquesta manera es permetrà la integració social, cultural i laboral de les persones nouvingudes. 

Si ho analitzam des de les implicacions que té aquesta retallada per als docents, no s'admet la hipotètica justificació que la convocatòria paral·lela de proves lliures de certificació que es convoquen des de la Direcció General de Política Lingüística ja cobreix tota l'escala de nivells. Les grans diferències que hi ha entre el nivell de C2 de català d'una EOI o el nivell de C2 de català de la DG de Política Lingüística són:

• Els dos certificats no tenen el mateix pes en els diferents barems de mèrits de les llistes d'interins i del concurs de trasllats. 
• Llistes d'interins: C2 Català EOI= 5 punts / C2 Català DGPL= 2,5 punts.
• Concurs de trasllats: C2 Català EOI= 4 punts / C2 Català DGPL = 2 punts.
• La convocatòria de l'EOI permet l'oportunitat d'anar a setembre de les parts no superades mentre que la convocatòria de la DGPL no.
  

Pels motius exposats i per una qüestió de sentit de país demanam a la Direcció General de Planificació, Ordenació i Centres que rectifiqui i cara a la convocatòria de les proves lliures d'EOI de 2023 inclogui tots els nivells de Català. Perquè així consti, hem entrat una instància a Conselleria via registre.

Davant qualsevol menysteniment de la llengua catalana per part de l'administració, des d'UOB Ensenyament seguirem lluitant perquè la llengua pròpia d'aquesta terra tengui la màxima consideració en tots els actes que es derivin de l'administració.

Palma 12 d'abril de 2022

Pla de Digitalització: oportunitat o perill?

Circular 253/2022

• El Pla de Digitalització és una iniciativa estratègica a l’àmbit educatiu que té com a objectiu teòric assegurar la competència digital de l’alumnat.
• El Pla Digital de Centre (PDC) redefinirà de manera radical la manera d’ensenyar de cada centre, incloent la manera de fer classe i les condicions laborals dels docents.
• El PDC és un motiu de preocupació i rebuig per aquestes raons:

1. Arbitrarietat i manca de participació i transparència
2. La classe tradicional (o “classe de veres”), en perill d’extinció
3. Acreditació digital dels docents: l’amenaça fantasma
4. Pau digital
5. Retorn a l’Antic Règim laboral
6. I els coordinadors TIC, què?
7. Més càrrega laboral: confecció de materials digital

Què és el Pla de Digitalització?

El Pla de Digitalització és una iniciativa estratègica a l’àmbit educatiu contextualitzada al Pla de Recuperació i Resiliència vinculat a la recepció de fons europeus postpandèmia. El seu objectiu teòric és assegurar la competència digital de l’alumnat i, per tal d’assolir-lo, pretén incrementar, racionalitzar i orientar pedagògicament els recursos digitals del sistema educatiu. El pla ha d’estar completat abans del 2027.

En teoria, cada Estat membre de la UE ha d’elaborar el seu propi pla de digitalització. En el cas espanyol, cada comunitat autònoma ha de concretar el pla estatal. Pel que fa a les Illes Balears, tal concreció s’anomenarà Pla de Digitalització de les Illes Balears (PlaDigIb). El PlaDigIb hauria de ser el marc referencial on cada centre elaboràs el seu propi Pla Digital de Centre (PDC), que definirà tant els recursos digitals del centre com l’assignació pedagògica d’aquests recursos. És a dir, com i què s’haurà d’ensenyar digitalment. Per tant, el PDC redefinirà de manera radical la manera d’ensenyar de cada centre, incloent la manera de fer classe i les condicions laborals dels docents. Per això té caràcter estratègic.

Per què ens preocupa?

La presentació del Pla de Digitalització que l’IBSTEAM va penjar a la web ens va omplir de dubtes. Per això UOB Ensenyament va elevar una instància exigint la participació dels docents i dels seus representants en la seva elaboració (no cal dir que, a hores d’ara, no n’hem rebut resposta), a més de sol·licitar una entrevista personal amb la directora General de Primera Infància, Innovació i Comunitat Educativa, Amanda Fernández, que sí ens concediren.

L’entrevista tengué un to cordial, però no va esvair les nostres preocupacions. Segons la directora general, el pla és una oportunitat per millorar tant la qualitat de l’educació com de la tasca docent. Nosaltres, en canvi, hi veim més un perill que altra cosa. Us ho explicam:

1) Arbitrarietat i manca de participació i transparència

Primera sorpresa: la Conselleria, a través de l’IBSTEAM, ha elaborat un cronograma on es preveu el termini per tenir acabats els PDC, però no per a l’elaboració del PlaDigIb. UOB ja denuncià aquesta anomalia a l’esmentada instància. En realitat, la confecció del PlaDigIb i de cada PDC correran de manera paral·lela. Excusa oficial: la manca de temps. No ens ho creim. Si el termini acaba el 2027, perquè pressionen per tenir-ho tot llest per al final de 2024? La Conselleria obliga els altres, però no s’obliga ella mateixa. Per què no ens sorprèn?

A UOB Ensenyament sospitam que l’absència de marc teòric per a la confecció dels PDC és una manera tàcita d’assegurar l’arbitrarietat en la seva definició: com sempre, es tractarà d’un procés vertical on els docents no tendrem ni veu ni vot. Segons la sra. Fernández, en feim un gra massa: cada centre tendrà assignat un assessor de l’IBSTEAM que, amb un guió, orientarà cada centre en la confecció del seu PDC. Quan UOB li explica que, com a mínim, els representants legítims dels treballadors docents hauríem de participar en la confecció del guió en qüestió, la directora general ens respon que “no ho veu”.

2) La classe tradicional (o “classe de veres”), en perill d’extinció

Una digitalització integral del procés d’ensenyament-aprenentatge implicaria la destrucció del mètode discursiu d’ensenyament i la seva substitució per píndoles de caràcter audiovisual que incapacitarien els nins per comprendre i usar un llenguatge complexe, condició necessària per construir un pensament lliure, crític i autònom. Dit d’una altra manera, la mort del discurs a la classe és la mort del pensament.

N’Amanda Fernández intenta tranquilizar-nos: “els PDC no implicaran la substitució total de la classe tradicional pels recursos digitals”. Però en suggerir-li que, per estar-ne ben segurs, l’única solució seria que l’Administració definís uns ensenyaments mínims en format tradicional (i això ens retorna a la qüestió del PlaDigIb), torna a mostrar el seu refús. No ens sorprèn.

3) Acreditació digital dels docents: l’amenaça fantasma

El desplegament del PlaDigIb i dels PDC implicarà la necessitat que cada docent s’acrediti en competència digital. En principi s’havia establert un límit temporal de menys de dos anys, un termini impossible. Afortunadament, la pròpia Administració ho ha entès i, de moment, es limitarà a donar-nos dos anys per autoavaluar la nostra competència digital. Però no sabem què vendrà després, a part d’un programa de formació intensiu –i probablement invasiu–. UOB ha demanat que, en tot cas, l’acreditació digital dels docents hauria d’afavorir la seva carrera professional, però que la no acreditació no hauria de tenir cap conseqüència negativa. La resposta de la sra. Fernández: un incòmode silenci. Sabem el que això vol dir: una amenaça implícita.

4) Pau digital

Els mestres i professors estam cansats de rebre comunicacions digitals a tota hora, més encara en l’actual context sociològic de la “cultura de la impaciència” on, massa sovint, hom espera una resposta gairebé immediata als seus missatges digitals.

UOB Ensenyament demana una Llei de Pau Digital on, com a d’altres països, els treballadors tenguem garantia de no ser molestats fora del nostre horari laboral. Això implicaria, pel que fa als docents, que, amb independència del moment triat per famílies i equips directius per comunicar-se amb nosaltres, no rebèssim aquests missatges fora de l’horari laboral. Pot fer-se: basta programar les safates d’entrada de missatges. També exigim la inclusió al nostre horari d’un període diari per a gestió de comunicacions digitals, fora del qual no se’ns pugui exigir ni el coneixement del missatge, ni la seva resposta.

No ho oblidem: el preu de la manca de pau digital és la minva de la salut mental dels treballadors docents.

Resposta de la directora general: mastegar fesols.

5) Retorn a l’Antic Règim laboral

Els docents som treballadors que venem la nostra força de treball a canvi d’un salari. A tota relació laboral es dóna per suposat que qualsevol eina de treball l’ha de proporcionar el pagador, no l’assalariat. Però tots sabem que, a la pràctica, la digitalització forçosa dels centres ens obliga a aportar els nostres propis dispositius digitals perquè la dotació informàtica dels nostres centres de treball és insuficient i, a més, deficient.

Allò que ens sobta és que, en exposar-li aquesta realitat, n’Amanda Fernández ho va reconèixer, i va afegir que, per manca de recursos financers, de moment només es podrà assegurar l’assignació de dispositius digitals als docents tutors, no a la resta. O sigui, la Conselleria és ben conscient de la conculcació dels nostres drets laborals, i el seu pla és seguir-los conculcant.

Així comprenem encara millor per què l’Administració vol que els sindicats no monitoritzem la confecció del PlaDigIb: per tal d’assegurar el retorn al feudalisme laboral, quan qui feia feina, a més de fer-ne, havia d’aportar els seus propis estris.

6) I els coordinadors TIC, què?

UOB va denunciar la situació dels coordinadors TIC, el quals fa massa temps que abandonaren la seva funció original de caire estrictament pedagògic per esdevenir simple personal de manteniment de maquinari, programari i xarxes.

Un cop més, la sra. Fernández va reconèixer el fet, va exposar alguns intents frustrats per revertir el problema –li suggerírem la creació de places de tècnics de manteniment informàtic als centres, i refusà la idea perquè la Conselleria d’Educació és incapaç de coordinar-se amb la resta d’organismes de la CAIB; un cop més, no ens sorprenem– i, com a única solució, insistí en la creació d’una nova figura: el coordinador del PDC que, suposadament, sí que tendrà funcions pedagògiques. Ens ho creurem quan ho vegem. En tot cas, els coordinadors TIC seguiran explotats!

7) Més càrrega laboral: confecció de materials digitals

Més enllà de la reunió amb la sra. Fernández, com més reflexionam sobre la qüestió, més ombres trobam: qui assumirà la feina d’elaboració de  tots els materials digitals, en un context on els llibres de text digitals són cars i mancats de maduresa pedagògica? Nosaltres, els docents, ho sabem. Amb quin temps? Una càrrega més a les famoses 7’5 hores no incloses a l’horari docent, i que s’estiren com una goma infinita? Volen que rebentem?

Conclusió: UOB Ensenyament rebutja i denuncia tant el fons com la forma del Pla de Digitalització, i crida a la resistència als claustres contra l'enèsima imposició autoritària per part de la Conselleria d’Educació, en ser contrària tant als interessos de l’alumnat com als nostres drets com a docents. Tal i com ens temíem, i com és habitual quan el perpetrador és la Conselleria d’Educació i Formació Professional, el Pla de Digitalització NO ÉS UNA OPORTUNITAT, ÉS UN PERILL!

Si voleu, podeu llegir el comunicat de premsa que hem enviat de manera paral·lela a aquesta circular.

Currículums d’Infantil i Primària, un trencaclosques que no encaixa

Circular 252/2022

• Malestar per la precipitació en què s’han hagut de fer les esmenes i al·legacions als esborranys dels nous currículums d’Educació Infantil i Primària.
  
  
• Emergència lingüística i cultural dins el nostre currículum.
  
  
• Incongruències amb els àmbits i les situacions d’aprenentatge.
  
  
• Defensem una educació laica.
  
  
• Demanem una reducció burocràtica, de ràtios i d’hores lectives per a garantir una educació de qualitat.
  
  
• Les competències clau i específiques, descriptors de perfil de sortida, criteris d’avaluació i sabers bàsics, un trencaclosques que no encaixa.

Des d’UOB Ensenyament volem posar de manifest el nostre malestar i el de molts companys i companyes que ens ho han fet arribar per la precipitació en què s’han hagut de fer les esmenes i al·legacions als esborranys dels nous currículums d’Educació Infantil i Primària. De cap manera es pot parlar d’un currículum consensuat amb la comunitat educativa quan s’ha habilitat un termini de només 5 dies perquè aquells que realment posarem a la pràctica la nova llei d’Educació, la LOMLOE (que en cap cas seran aquells que l’han dissenyada) hi presentem els nostres emperòs. Els docents construïm processos d’ensenyament-aprenentatge a partir del que ens marca la normativa educativa i, perquè aquests puguin esdevenir significatius per a l’alumnat, primer hem de comprendre i després elaborar. Per tant, podem dir que en aquest cas s’ha començat la casa per la teulada. Tot això ens fa pensar que els tempos són intencionadament insuficients i és que volen que els docents seguem simples executors d’una llei feta per les altes esferes. 

No obstant això, les presses no han evitat que des d’UOB presentem una sèrie d’esmenes que hem agrupat per blocs i que us descriurem, a grans trets, a continuació:  

1. Foment de la llengua catalana i les manifestacions culturals pròpies.

Com no podia ser d’altra forma ens preocupa la situació curricular de la llengua i cultura pròpies dins el context d’emergència lingüística i cultural en què es troba immers el nostre sistema educatiu. És per això que, entre d’altres, i seguint amb la nostra lluita vers la necessitat d’una escola que fomenti la nostra identitat, hem presentat una esmena de supressió a la possible exempció de l’avaluació de l’àrea de llengua catalana i literatura (art. 8.3 del currículum de primària). També una de modificació a la necessitat que, per contribuir al manteniment de la identitat pròpia de les Illes Balears no és suficient només afavorir l’ús de la llengua catalana i la difusió de la cultura i el coneixement de les tradicions, cal que la Conselleria d’Educació i Formació Professional ho fomenti (art. 6.11). Així mateix, ens manca la concreció dels currículums de les diferents àrees a l’entorn de les Illes Balears, especialment pel que fa a Coneixement del medi natural, social i cultural i a Llengua catalana i Literatura. Denunciam també, que el currículum de les dues llengües siguin un calc, una còpia un de l’altre. Són dues llengües diferents, que tenen coses en comú, però d’altres no, i per tant, per molts de motius, no poden partir d’un currículum idèntic. 

Per altra banda, ens ha alarmat la disposició addicional cinquena del currículum de primària, la qual estableix que La Conselleria d’Educació i Formació Professional podrà autoritzar que una part de les àrees del currículum s'imparteixin en llengües estrangeres… Això no és més que donar l’opció a un TIL encobert. Un Tractament Integrat de Llengües que tants mal de caps ens va portar per lluitar contra allò que pretenia minvar la presència del català a l’ensenyament i acabar amb el sistema d'immersió lingüística i el decret de mínims. Amb la situació actual de l’ús de la nostra llengua només es podria dur a terme aquest punt a centres on no tinguessin aquest problema i això seria discriminatori. 

2. Àmbits i situacions d’aprenentatge. 

Si més no, en el desplegament del projecte decret del currículum d’Educació Primària hi ha certes inconnexions referides als àmbits. Per una banda, l’article 8 diu … els centres poden establir agrupacions d'àrees en àmbits sense perjudici del caràcter global de l’etapa… però després a l’article 11, diu que la Concreció curricular ha de contenir l’organització d’àrees en àmbits. Com quedam? Podran fer àmbits o s'han de fer àmbits? UOB Ensenyament demana una decisió unànime per consens entre tots els implicats. Si no hi ha consens no es duu endavant. 

El mateix passa amb les situacions d’aprenentatge. Aquestes pertanyen a l’Annex 3 i el RD 157/2022 marca que dit annex no és d’obligat compliment. Però, en canvi, l’esborrany autonòmic diu que Per a l'adquisició i desenvolupament de les competències clau i de les competències específiques, l'equip docent ha de dissenyar situacions d'aprenentatge, d'acord amb el que s'estableix en l'annex 3 i aquest a més té una estructura de 10 punts que marca com s’hauran de programar aquestes situacions. Per tant, ens tornem a trobar amb el mateix, es poden o s’han de fer situacions d’aprenentatge? Així, aquest annex 3 dona molt poca autonomia als centres i no els deixa decidir com organitzar-se. Conselleria no pot inflexibilitzar d’aquesta manera l’estructura del procés d’ensenyament-aprenentatge. A més, pel que ens ha arribat a UOB, els docents d’Educació Primària no estan informats sobre l’organització per àmbits i per això exigim que Conselleria informi, formi i s’arribi a un consens. 

3. Religió

UOB Ensenyament sempre ha demanat una educació laica on les religions siguin objecte d’estudi com a fenomen històric i sociològic dins les Ciències Socials. La religió, pel seu caràcter acientífic, no pot ser impartida com a matèria. Proposam un ensenyament global de les diferents religions del món que permeti conèixer-les i comprendre-les millor a totes com a ciutadans d’un món cada vegada més globalitzat. 

Som conscients que, que els alumnes tenguin dret a rebre una educació religiosa ve marcat per l’article 27.3 de la Constitució espanyola i pels acords subscrits per l’Estat espanyol amb les diferents confessions religioses, però UOB Ensenyament no deixarà de demanar una educació laica.

A més, si prou no n’hi ha amb l’anterior, com a novetat, els alumnes del darrer curs del segon cicle d’Educació Infantil tindran ja l’opció de cursar religió. Tampoc el currículum de primària (disposició addicional quarta, apartat 4) acaba de deixar prou clar què faran els alumnes que no hagin optat per cursar aquesta matèria. No és suficient dir que Els centres docents han de disposar les mesures organitzatives perquè els alumnes, dels quals les mares, pares o tutors legals que no hagin optat perquè cursin ensenyaments de religió rebin la deguda atenció educativva…Exigim que es concreti més a què es dedicarà aquest temps. 

4. Reducció burocràtica, de ràtios i d’hores lectives per a garantir una educació de qualitat 

Als esborranys d’aquests nous currículums presentats es pot observar un increment de la burocràcia sobretot dels tutors, per tal de poder atendre correctament a tot l’alumnat. Sabem que aquests dos darrers cursos hi ha hagut una sobrecàrrega burocràtica i, per tant, no se’n necessita més. Si els docents han de fer més coordinacions per donar una resposta educativa adequada a l’alumnat és necessari reduir hores lectives i reduir les ràtios, peticions ja històriques d’UOB.

A l’article 11 de l’esborrany d’Educació Primària es fa referència a l’autonomia dels centres i diu … els centres poden adoptar (...)  l’ampliació del calendari escolar o de l'horari lectiu d'àrees o àmbits, en els termes que estableixi la Conselleria d’Educació i Formació Professional i dins de les possibilitats que permeti la normativa aplicable, inclosa la laboral … UOB demana directament la supressió d’aquest punt perquè no ens podem arriscar a què ocorri alguna cosa semblant a la modificació del calendari escolar de Catalunya. 

5. Competències clau i específiques, descriptors de perfil de sortida, criteris d’avaluació i sabers bàsics, un trencaclosques que no encaixa

Si bé ens ho hem llegit de totes les àrees i n’hem fet alguna que altra esmena, la conclusió que n’hem tret és que tot plegat resulta un trencaclosques que no encaixa. 

En primer lloc, la presentació que se n’ha fet de tots aquests elements no afavoreix de cap forma el veure-ho com un tot interrelacionat. El format taula hauria contribuït a fer-ho més lleuger.

D’altra banda, tots aquests elements són molt subjectius excepte els sabers bàsics (el que vindrien a ser els continguts), de manera que aquests apareixen totalment deslligats de la resta i, per tant, es deixa en mans dels docents el muntar aquest engranatge. 

Conclusió:

• L’exposició feta és un resum de totes les esmenes presentades. Totes han estat adreçades a la Direcció General de Planificació i Centres i al CEIB.

• Des d’UOB Ensenyament recordem que l’educació no es fa als despatxos.