Cerca en aquest blog
dijous, 31 d’octubre del 2019
El pressupost educatiu només pujarà un 0,5%. Idò!
El pressupost educatiu pujarà només un 0,5% respecte al 2019: 1005,34 milions d'euros que representen el 17,06% del total autonòmic (5.893,1 milions). Recordem que l'anterior Pacte de progrés va acabar invertint el 22,42%.
Pel que fa al PIB, continuam estancats al voltant del 3%, lluny del 5% promès pel PSOE el 2015.
En resum, ens podem remetre a la circular de 6 de juny passat: "Educació continua carregant la manca de pressupost a l'esquena dels docents".
Diario de Mallorca
AraBalears:
Etiquetes de comentaris:
Finançament
dimecres, 30 d’octubre del 2019
UOB no aprova els criteris de plantilles orgàniques 2020-2021
- Els desdoblaments prevists a secundària continuen limitant-se als dels decrets de currículums i no es fan extensius a català, matemàtiques o ciències socials. En el cas del català, les darreres dades fan més imprescindible que mai el reforç en forma de desdoblaments.
- No es preveuen hores de coordinació amb els departaments per elaborar ACI, una necessitat estructural davant la incorporació d'uns 2.000 alumnes nouvinguts cada any.
- Amortitzen places quan queden amb menys de 10 períodes lectius, sense esperar a veure si es recuperen el curs següent.
- Avancen amb el desmantellament dels EOEP, que queden limitats a l'atenció a centres petits i de la concertada.
- A primària es calculen grups amb els horaris dels mestres a 25 períodes lectius, quan es reclama que es redueixin 23.
- Per considerar un grup consolidat als IES s'ha d'arribar als 25 alumnes o més durant tres anys.
- Reclamam que es redueixin els períodes lectius necessaris per consolidar places als IES. Ara són 9 per a la primera plaça i 18 per a les següents.
- Els centres han de consolidar el 90% de la plantilla en relació amb les quotes dels tres darrers cursos. L'any passat era el 85%. Segons la Conselleria, el 85% s'ha aconseguit gairebé del tot a secundària i a primària està més consolidada.
- Els CIFP comptaran amb orientador o FOL, que es coordinaran amb els POAP (Punts d'orientació acadèmica i professional) i el SOIB. Aquesta novetat ha estat de darrera hora i no apareix a l'esborrany. Això vol dir que els dos CIFP que no tenien orientador ara també en tindran.
Criteris definitius (BOIB 31.10.2019), AQUÍ.
Riscos Laborals: la mesa sectorial aprova la creació de la Comissió Paritària
A la mesa sectorial d'ahir dematí es va aprovar per unanimitat l'esborrany d'Acord del Consell de Govern pel qual es constituirà la Comissió Paritària de Prevenció de Riscos Laborals del Personal Docent. La Comissió és d'àmbit autonòmic i estarà formada per representats de l'Administració i un per cada sindicat amb representació a la Junta de Personal. Podeu veure les seves funcions a l'apartat 3 de l'esborrany. Cada illa continuarà comptant amb un Comitè Intercentres de Seguretat i Salut.
L'esborrany també s'ha de negociar i signar amb el comitè d'empresa del professorat de religió perquè és personal laboral.
Segons va informar Personal Docent, el Servei de Prevenció de Mallorca ja s'ha traslladat a l'edifici de So'n Castelló, on encara s'estan habilitant les instal·lacions. S'està estudiant l'estructura dels recursos humans. A Eivissa els servei continua subcontractat i s'ha de cobrir amb urgència la plaça de tècnic superior, i a Menorca encara no és actiu. A Mallorca, tot i que el Servei encara és incomplet, ja ha atès 90 docents per embaràs i es desplaça a centres per a les adaptacions de llocs de feina.
UOB reclama que s'inverteixi amb urgència per dotar el Servei de Prevenció amb la plantilla i les infraestructures necessàries. Ja fa més d'un any del Decret de creació del Servei i passa d'hora que es posi en marxa al 100%, perquè pugui atendre els docents a les quatre illes, elaborar el protocol en cas d'agressions, revisar els centres amb amiant, etc.
dimarts, 29 d’octubre del 2019
Mesa sectorial: ampliam informació. Planificació no retira el marcatge horari, NO FITXEM!
A la mesa d’avui dematí s’ha tractat la proposta de la Conselleria de deixar en mans de les direccions i consells escolars la decisió d’implantar o no el sistema de control horari de Planificació.
UOB n’ha reclamat la retirada total, i així ho hem fet constar en acta, tal com ja vam fer a la mesa d’1 de juliol, tant si la implantació és per «ordeno y mando» com si és per decisió de directors i consells escolars. Hem recordat que aleshores ja vam denunciar la mesura com un atac a la dignitat, perquè s'ha donat a entendre a l'opinió pública que se'ns fa fitxar perquè no complim l'horari; que la totalitat de la Junta de Personal rebutja el sistema de marcatge, i que el 68% de la representació sindical ha fet una crida a no fitxar. Pel que fa a la proposta de deixar la decisió en mans dels centres, hem denunciat que és una repetició de la jugada que Bauzà ja va fer amb el TIL i l'article 20.
El director general de Planificació, Antonio Morante, ha llevat importància als escrits de rebuig que li han fet arribar claustres i assemblees i ha destacat que el 80% dels "representants" i "responsables" dels centres (s'ha referit així als directors) diuen que "l'eina és útil", i que hi ha docents que li han dit que hi estan a favor. Pel que fa a la consulta als claustres, inclosa a la seva proposta, considera que no pot ser vinculant en qüestions laborals per aplicació de la LOE/LOMCE.
Ha anunciat nova mesa el novembre, per tractar instruccions d’aplicació del sistema de marcatge i finalitzar el període de proves. També ha dit que no s'ha obert cap expedient als docents que no fitxam. Normal, si expedientassin qualcú seria un escàndol monumental, i si ens expedientassin a tots inspecció quedaria col·lapsada!
La resta de sindicats s’ha oposat al sistema de control, si bé no tots n’han demanat la retirada total i el retorn a la situació anterior.
En resum: Planificació no retira el sistema de marcatge, fa comptes implantar-lo si cal per la porta de darrere, i continua essent imprescindible que NO FITXEM com a mesura de pressió i missatge clar i contundent a l’Administració.
Última Hora:
Planificació no retira el sistema de marcatge horari. NO FITXEM!
MESA SECTORIAL MARCATGE HORARI
A la mesa d’avui dematí s’ha tractat la proposta de la Conselleria de deixar en mans de les direccions i consells escolars la decisió d’implantar o no el sistema de control horari de Planificació.
UOB n’ha reclamat la retirada total, i així ho hem fet constar en acta, tal com ja vam fer a la mesa d’1 de juliol, tant si la implantació és per «ordeno y mando» com si és per decisió de directors i consells escolars. Pel que fa a la consulta als claustres, Planificació considera que no és vinculant en qüestions laborals per aplicació de la LOE/LOMCE.
El director general de Planificació ha anunciat nova mesa el novembre per tractar instruccions d’aplicació del sistema de marcatge.
També ha dit que no s'ha obert cap expedient als docents que no fitxam. Normal, si expedientassin qualcú seria un escàndol monumental, i si ens expedientassin a tots inspecció quedaria col·lapsada!
La resta de sindicats s’ha oposat al sistema de control, si bé no tots n’han demanat la retirada total i el retorn a la situació anterior.
En resum: Planificació no retira el sistema de marcatge i continua essent imprescindible que NO FITXEM com a mesura de pressió i missatge clar i contundent a l’Administració.
Properament més informació.
dijous, 24 d’octubre del 2019
UOB reclamarà a la mesa la supressió total del marcatge horari imposat per Planificació
Circular 155/2019
Unió Obrera Balear, tal com ja va fer a la mesa sectorial d'1 de juliol, reclamarà la supressió total del sistema de marcatge horari imposat per la Direcció General de Planificació, inclosa la possibilitat que sigui aplicat voluntàriament pels equips directius. S'ha demostrat més que a bastament que aquest sistema de marcatge és injust, innecessari, discriminatori i inaplicable en molts de casos, tal com hem recollit en el seu moment, i no acceptarem que pugui ser implantat per la porta de darrera, com ho permetria la proposta que Planificació durà a la mesa sectorial de 29 d'octubre i que podeu veure AQUÍ.
UOB exigeix que es torni a la normalitat i que els centres es regeixin com abans pel protocol establert a la instrucció de Personal Docent de 20 de setembre de 2017, segons el qual els professors de guàrdia són els encarregats de registrar les absències i retards i de comunicar-les al cap d'estudis, que les trasllada després al director.
Per altra banda, davant les amenaces, coaccions i mitges veritats que alguns directors han fet servir perquè acotem el cap i ens sotmetem com a xotets de cordeta al marcatge horari de Planificació, volem puntualitzar el següent, perquè tothom sàpiga a què s'ha d'atendre:
Primer: Amb marcatge horari o sense, la instrucció de Personal Docent de 20 de setembre de 2017 esmentada continua vigent.
Segon: Segons estableix aquesta instrucció, i com ha reconegut inspecció davant els directors, no hi ha conseqüències automàtiques en cas que no fitxem amb el sistema imposat per Planificació.
Tercer: També segons la instrucció de Personal Docent, perquè una falta o retard tingui conseqüències a la nòmina, amb aquest sistema de marcatge o sense, s'ha d'aplicar el següent protocol:
- En primer lloc el director ha de transmetre la incidència a Inspecció via Gestib, abans de dia 5 de cada mes.
- Després Inspecció ha de donar 3 dies hàbils a l'afectat perquè es pugui defensar, si no hi està d'acord.
- Finalment Inspecció ha de trametre l'expedient a la Direcció General de Personal Docent, que és qui ha de signar la resolució final de la deducció a la nòmina.
- Aquesta deducció no té per sí mateixa caràcter sancionador.
dimecres, 23 d’octubre del 2019
UOB du als Consells Escolars el retrocés del català a les aules
Circular 154/2019
La sectorial d'Ensenyament d'Unió Obrera Balear ha traslladat una proposta de resolució al Consell Escolar de les Illes Balears, i als quatre Consells Escolars insulars, perquè instin la Conselleria d'Educació a prendre mesures davant el retrocés del català a les aules.
La proposta de resolució recorda que el 45,3% dels alumnes de 6è d’Educació Primària té un nivell baix o molt baix d'expressió oral en català, tal com ha fet públic l’Institut d’Avaluació de la Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE), que només un 77,5% de les proves de selectivitat de 2019 s'han fet en català, és a dir 1,5 punts menys que l'any passat i 5,1 menys que el 2014, segons dades de la Universitat de les Illes Balears, i que la Conselleria té dificultats per cobrir places de Llengua i Literatura Catalanes per manca d’aspirants.
Davant aquestes dades, que indiquen un clar retrocés de la llengua pròpia de les Balears a l’ensenyament obligatori i post-obligatori, UOB proposa que els Consells Escolars reclamin a la Conselleria d'Educació que faci un diagnòstic de l’ensenyament en català a les aules, que verifiqui el compliment del Decret de mínims, que prepari els docents per a l'ensenyament en català amb alumnat no catalanoparlant, tant dins la formació universitària dirigida a l’ensenyament com a la formació permanent, i que promogui la matrícula al grau de Filologia Catalana i a altres titulacions que habilitin per impartir l’assignatura de Llengua i Literatura Catalanes.
UOB ha sol·licitat que la proposta de resolució se sotmeti a aprovació en els propers plenaris dels diferents Consells Escolars.
Palma, 23 d'octubre de 2019
Diari de Balears:
Última Hora:
UH, 24.10.2019
DM, 25.10.2019
DM, 25.10.2019
dilluns, 21 d’octubre del 2019
ATENCIÓ MARCATGE HORARI
Convocada mesa sectorial per a dia 29.
Planificació valora "la possibilitat que siguin els centres que puguin prendre la decisió definitiva sobre la utilització total o parcial d'aquesta eina o d'un sistema alternatiu propi".
FOTO: Paràgrafs finals del document "SOBRE L’EINA DE MARCATGES" adjunt a la convocatòria.
Continuarem informant!
Continuarem informant!
divendres, 18 d’octubre del 2019
OPOSICIONS 2020: Especialitats a convocar
A la mesa sectorial d'avui ens han lliurat aquesta previsió. Les
especialitats són definitives, llevat de qualque circumstància que
afecti a darrera hora especialitats de molt poques places.
El nombre de places es farà públic a finals d'any si no hi ha res de nou.
El 2021 es tornarà a les oposicions no massives, en principi limitades per la taxa de reposició (jubilacions, trasllats, etc). UOB reclama que no hi hagi aquest topall.
Nota de la Conselleria (18.10.2019), AQUÍ.
El 2021 es tornarà a les oposicions no massives, en principi limitades per la taxa de reposició (jubilacions, trasllats, etc). UOB reclama que no hi hagi aquest topall.
Nota de la Conselleria (18.10.2019), AQUÍ.
Etiquetes de comentaris:
Oposicions
dijous, 17 d’octubre del 2019
UOB reclama que el permís de paternitat es pugui gaudir com a reducció de jornada
Vos mantindrem informats.
dimecres, 16 d’octubre del 2019
S'amplia la majoria sindical que crida a no fitxar!
A la permanent de la Junta de Personal Docent de Mallorca que ha tingut lloc avui migdia, el sindicat Alternativa ha comunicat que se suma a la crida a la insubmissió al marcatge horari. UOB va dur endavant aquesta iniciativa després d'acordar-ho en assemblea el 12 de setembre, STEI s'hi va sumar anunciant-ho al plenari de la Junta de Mallorca de 9 d'octubre, i ara s'hi afegeix Alternativa. Això significa que 27 dels 39 representants a la Junta de Personal de Mallorca, que suposen el 68% dels vots a les eleccions de desembre passat, criden a no fitxar.
Per altra banda, les Juntes de Personal Docent no Universitari de Menorca i les Pitiüses també han acordat reclamar la retirada del marcatge horari.
Encara no hi ha convocatòria formal de la mesa sectorial de 29 d'octubre, anunciada per la Direcció General de Planificació. Ara més que mai,
NO FITXEM!
Última Hora, 17.10.2019 (el titular hauria de dir 100% però el text aclareix que es refereix a la insubmissió):
dijous, 10 d’octubre del 2019
La majoria social crida a la insubmissió al marcatge horari
Foto: Última Hora
UOB es congratula que la resta de formacions sindicals se sumi finalment a la postura que ja vam defensar a la mesa d'1 de juliol.
Al mateix plenari, STEI es va sumar a la crida d'UOB a no fitxar mentre Anpe, Alternativa i CCOO encara ho han de consultar als seus afiliats. Es votarà a la permanent de la setmana que ve.
Reproduït d'Última Hora:
La junta de docentes exige la suspensión del control horario de forma inmediata
La Junta de Personal Docent no Universitari de Mallorca decidió este miércoles exigir a la Conselleria d’Educació la suspensión inmediata del control horario de los docentes.
En la misma reunión, los sindicatos STEI y UOB hicieron un llamamiento a los docentes para que, mientras se resuelve el conflicto, dejen de fichar. Esta propuesta no fue aprobada definitivamente porque el resto de sindicatos presentes en la junta, ANPE, Alternativa y CCOO, deben consultarla con sus respectivos órganos. UGT no estuvo presente en la reunión de este miércoles.
Asimismo, ante esta propuesta de no fichar, la junta de Mallorca decidió esperar a que las juntas de Menorca y Pitiüses se pronuncien al respecto.
Mientras tanto, la Conselleria d’Educació ha anunciado que convocará una reunión de la mesa sectorial para el próximo 29 de octubre con el fin de tratar esta cuestión. La convocatoria todavía no es oficial, pero ya ha comunicado su celebración a los sindicatos.
Una de los puntos de conflicto radica en que la Conselleria considera que el control horario se encuentra «en período de pruebas» hasta el próximo mes de enero, un plazo que los sindicatos consideran excesivo y por ello exigen la suspensión inmediata de la medida, puesta en marcha en el presente curso.
La mayoría de sindicatos coinciden en que el sistema de control horario ha generado crispación y descontento.
CCOO consideró este martes mismo que el control «es absolutamente innnecesario porque no tiene en cuenta la casuística del colectivo. Además, su implantación ha sido precipitada y no cuenta con ningún consenso».
Según CCOO, «ya ha quedado constatado que el sistema tiene grandes deficiencias a nivel técnico y de organización». El sindicato recuerda que «este sistema sirve para certificar las horas de permanencia en los centros y, en ningún caso, la jornada laboral. En cualquier caso, el sistema constata que gran parte de los docentes permanece en los centros más horas de las estipuladas por el horario oficial. Por tanto, estas horas deberían compensarse con días libres completos o económicamente. A todo ello hay que añadir las compensaciones por excursiones o viajes de estudios».
Susana Puchalt: "El marcatge no és el problema"
El marcatge no és el problema
Publicat a Diario de Mallorca, 9 d'octubre de 2019
Des que s'ha iniciat el present curs escolar 2019-2020, es parla d'una qüestió que ha generat polèmica dins i fora dels centres educatius: el nou sistema de registre de la jornada laboral dels treballadors i treballadores dels ensenyaments no universitaris. La conselleria d'Educació i Cultura ha volgut implantar com a flamant i innovadora mesura de control d'assistència del professorat el marcatge digital. D'aquesta manera, a partir de principis del mes de setembre, els docents estam obligats a donar fe virtualment de la nostra presència als centres.
Des d'aleshores som molts els treballadors que ens demanam quina és la vertadera raó que ha portat la conselleria a implantar aquesta mesura sense que per part dels nostres equips directius ni de la pròpia institució haguem obtingut una resposta satisfactòria.
Ben coneguda és la justificació de l'aplicació del reial decret llei de mesures urgents de protecció social i laboral 8/2019 de 8 de març: el marcatge té com a objectiu intentar frenar els excessos i abusos que les empreses cometen amb els seus empleats en aquest país, paradigma de la precarietat laboral. Tots sabem que la realització d'hores extra sense remunerar ha arribat a ser una constant indigna inherent a la nostra societat. És raó de pes, per tant, per donar la benvinguda a una llei que té com a pretensió protegir els drets dels treballadors i impedir l'explotació laboral.
Per altra banda, la normativa estatal de Funció Pública sobre jornades i horaris (resolució del 28 de febrer de 2019) estableix que el registre horari exclou del fitxatge el personal docent, els militars de les Forces Armades, les Forces de Seguretat de l'Estat i el personal de les institucions penitenciàries i sanitàries per la seva "naturalesa singular". Ara bé, què significa aquesta "naturalesa singular"?
Per als docents, l'horari presencial dins les aules conforma només una part de la nostra jornada laboral. En contra de la creença popular, les particularitats del nostra feina ens aboquen contínuament a la realització d'hores extra, ja que les tasques burocràtiques i pedagògiques que hem d'assumir sobrepassen, en infinitat d'ocasions, les set hores i mitja no presencials que se'ns assignen fora de les aules per completar el total de 37,5 del nostre horari setmanal. Fins ara no hem tengut mai notícia que un docent hagi reclamat a la conselleria d'Educació un reconeixement econòmic per compensar aquestes hores de més treballades. Més aviat acceptam sense cap tipus de qüestionament que, per exemple, hem d'acompanyar els nostres alumnes als viatges d'estudis durant les vint-i-quatre hores del dia; que les reunions d'equips docents o d'avaluacions excedeixin l'horari prèviament establert; que les entrevistes amb les famílies s'hagin de fer fora del temps que marca el nostre horari per incompatibilitat amb les jornades de feina de mares, pares o tutors legals; o que per organitzar i muntar la festa de final de curs que desitgen celebrar els alumnes de la nostra tutoria haguem de romandre aquell dia al centre de treball des de primeres hores del matí fins al vespre.
Aleshores, si mai se'ns han reconegut aquests excedents, quina és la justificació de la implantació de l'actual sistema de marcatge? Si un docent no es presenta al seu lloc de feina, els centres ja compten amb el seu mecanisme de control intern per detectar aquesta absència de manera quasi immediata. Així, la deriva "georgeorwelliana" promoguda per l'administració ha provocat que part del col·lectiu docent haguem mostrat el nostre desacord. Ho hem fet apostant per la insubmissió al temps que esperam una resposta institucional intel·ligible i articulada.
La sensatesa ens obliga a recordar-los, senyors de la conselleria, que millor seria que dedicassin els seus esforços a idear fórmules efectives per poder combatre la incultura, el flagrant fracàs escolar i la manca de recursos que patim dia a dia dins les aules. Definitivament, el marcatge no és el problema.
dimarts, 8 d’octubre del 2019
Reclamam que es respecti el dret a la reducció horària dels interins majors de 55 anys
Hem reclamat també que les direccions dels centres comuniquin als afectats que poden lliurar la sol·licitud de reducció horària a la qual tenen dret.
Recordam, per altra banda, que UOB no va aprovar els esborranys d'instruccions sobre horaris, entre altres motius perquè:
- la reducció de 3 hores lectives per als majors de 55 anys queda en funció de la disponibilitat del centre. Tot i que els representants de Planificació ho neguen, fins el curs 2009-2010, aquest inclòs, les instruccions deien: "Substitució per altres activitats de fins a tres hores lectives setmanals sense disminució retributiva", sense introduir el requisit de la disponibilitat del centre.
- en el cas dels interins majors de 55 no es garanteix a bastament la compensació d'hores. Es deixa en mans de les direccions dels centres i "si per raons d'organització del centre no fos possible, es compensarà amb CHL al principi o al final de la jornada laboral". Si vos trobau amb zero lectives de reducció, no dubteu a reclamar 3 CHL!
UOB insta oficialment Educació a impedir la ingerència de la 'Gestapo' de Vox als centres educatius
Exigim que la denegació es faci efectiva el més aviat possible, davant l'alarma social que ha generat l'anunci de l'extrema dreta d'enviar comissaris polítics a fiscalitzar l'activitat docent, com si fossin la Gestapo, la policia estalinista o la inquisició espanyola. Per responsabilitat i per respecte a la comunitat educativa, el Govern no pot continuar guardant silenci.
Recordam que ja vam fer aquesta reclamació de forma pública el 18 de setembre.
dilluns, 7 d’octubre del 2019
BERNAT JOAN: "Professors: Intel·lectuals o buròcrates?"
Professors: Intel·lectuals o buròcrates?
Publicat a Diario de Ibiza (6 d'octubre de 2019)
El dia 26 setembre el professor Ignasi Palmer publicava un article a Diario de Mallorca titulat 'Educació i antiintel·lectualisme', on aprofundia en alguns aspectes d'una de les qüestions més desenfocades, des del meu punt de vista, del nostre sistema educatiu. La tesi de Palmer, en poques paraules, era que la Conselleria d'Educació carrega els mestres i els professors de secundària amb tot un feix de tasques burocràtiques que impedeixen completament la seua funció d'intel·lectuals. Clar i ras: que algú ha decidit que només poden ser intel·lectuals els que ensenyen a la universitat, i que tota la resta s'han de convertir en mers buròcrates (o guardadors de criatures, o certificadors d'estudis, o com se'n vulgui dir per maquillar la qüestió del fracàs escolar).
Quan es parla d'accions per millorar el nostre sistema educatiu, gairebé mai no es fa referència a qüestions d'estructura o de pràctiques que tenguin a veure amb la documentació. En parlar d'estructura, naturalment, em referesc a quin pren les decisions sobre l'Educació a les nostres illes. Som immersos en un sistema educatiu espanyol que no ens convé ni ens entén (a hores d'ara, i malgrat la suposada autonomia en aquest camp, més de la meitat dels curricula educatius queden reservats a l'Estat: curiosa competència 'exclusiva' de la comunitat dita autònoma de les Illes Balears!). Això, pel que fa a l'estructura. I les pràctiques que se'n deriven solen estar-hi en consonància.
Ensenyar implica, abans de res, conèixer la matèria que s'ensenya. «Ja en saben, de català, els jóvens que comencen a ensenyar-ne?», em demanava, fa uns anys, un vell professor de la nostra universitat. La resposta correcta hauria set: segurament, però no poden continuar aprenent-ne (i una llengua, la que siga, s'ha d'aprendre al llarg de tota la vida) perquè han d'aprendre tota la parauleria que els pedagogs han inoculat dins el sistema i això els treu el noranta per cent del temps de dedicar-se a allò que pertocaria. Acomodar-se a la jerga del sistema és cosa llarguíssima, i rasca molt de temps que hom podria dedicar a aprendre. O a pensar.
Teòricament, un dels objectius del nostre sistema educatiu és que els alumnes desenvolupin el pensament crític, que sàpiguen quan els estan ensarronant a les xarxes (o als llibres de text), que puguin destriar el gra de la palla i que no els passin sistemàticament bou per bèstia grossa. Però això esdevé pràcticament impossible des del moment que existeix això que en diuen 'programacions d'aula'. Les 'programacions d'aula' impliquen que, en algun lloc, has de tenir programat (i apuntat) el que fas cada dia... I les coses sobrevingudes? Si un dia estic explicant la poesia de Joan Maragall i això ens porta a parlar de Nietzsche en la literatura catalana m'ho he de carregar perquè la 'programació d'aula' no ho té previst, perquè 'ara no toca'? I si Nietzsche ens porta a parlar de la condició humana i dels perills que sobrevenen quan intentam millorar el que sigui (la societat, la Humanitat)? No toca que en parli, probablement, perquè això no forma part del currículum de Llengua i Literatura Catalanes. Qui és millor professor: el que es deixa dur per aquestes qüestions sobrevingudes (que potser poden interessar els estudiants) o el buròcrata que viu presoner de la seua 'programació d'aula'?
Quant a l'esperit crític, potser val més deixar-ho estar. Teòricament, el nostre sistema educatiu hauria de preparar ciutadans i no estrictament robots. Preparar ciutadans vol dir promoure en els nostres joves l'interès per l'actualitat, per les coses que passen al nostre voltant, per la cosa pública, per la política... Evidentment, avui cap professor de secundària no s'atreveix a fer cap tipus de comentari polític a les seues classes, perquè de seguida tendrà l'extrema dreta i els jutges (perdó per la repetició de conceptes) al clatell, deixant-li anar el seu alè perillós. Per això, no hi ha ni un sol llaç groc a les façanes dels instituts eivissencs, ni balears, per molt que, al Regne d'Espanya, igual que a Turquia, hi hagi presos polítics. No hi ha estudiants que pensin que s'hi hauria de posar. Ni professors que ho promoguin. Ni tan sols ningú que, dins un centre educatiu, parli d'aquestes qüestions. Em diran que no és el lloc. Però, no hem d'educar per a la ciutadania? En què consisteix, idò, formar ciutadans responsables?
Per començar a revertir la situació que patim es podrien prendre, amb molta facilitat i a cost zero, un parell pagès de decisions elementals: a) prohibir qualsevol programació de departament de més de quinze pàgines, b) eliminar les programacions d'aula, c) qualificar numèricament o alfabèticament amb qualificació única i senzilla, d) eliminar la censura a les aules, e) recuperar la llibertat de càtedra (liquidada per polítics i pedagogs), f) fer formació del professorat exclusivament a través de classes magistrals, g) eliminar les guàrdies dels professors, h) no fer reunions de més d'hora i mitja, i) reduir les reunions al màxim, j) eliminar la majoria de les 'coordinacions' (deixant només les estrictament necessàries). Ara mateix se m'acuden una vintena més de mesures. Però em faria massa pesat.
Nel Martí: "Marca l’hora i educaràs (docentment)"
NEL MARTÍ: "Marca l’hora i educaràs (docentment)"
Publicat a l'AraBalears (4 d'octubre de 2019)
El curs escolar ja ha començat. Enguany –curs 2019-2020–
s’ha incorporat un nou sistema de registre de jornada de treball per
als docents dels centres escolars no universitaris, basat en el marcatge
digital d’entrades i sortides. A partir d’ara, el primer que fan els
professors abans de donar el bon dia és marcar, a través de l’ordinador o
de l’app del telèfon mòbil personal, una ‘entrada’. Ara sí, bon dia!
Però què aporta al sistema educatiu el nou marcatge? Serveix per
millorar i facilitar la gestió del centre? Serveix per reduir
l’absentisme o l’incompliment d’horari? Servirà per reduir la
precarietat laboral o garantir millor els drets dels treballadors? Per a
què servirà realment?
L’actuació del marcatge
d’horari, pensada en global i en abstracte, pot tenir una intenció
virtuosa: controlar per defecte (retards i absentisme) o per excés
(excessos de jornada i hores extres) l’horari i la jornada laboral dels
docents. De fet, aquest és el sentit de la legislació europea quan
afirma que el registre és necessari per garantir la seguretat i la salut
dels treballadors. I aquesta és també la voluntat del legislador quan
va modificar l’Estatut del Treballador –a través del Reial decret llei
8/2019, de 8 de març, de mesures urgents de protecció social i de lluita
contra la precarietat laboral a la jornada de treball– per establir com
a obligatòria i sense excepcions la implementació del registre de la
jornada de treball a tots els ens públics i privats.
Ara bé, cal dir també de manera clara que aquesta virtualitat es
desdibuixa –i desvirtua– quan s’intenta implementar en els centres
docents. I és que la mesura s’ha dissenyat des de l’òptica laboral, i
especialment des del servei d’inspecció de treball i seguretat social
per facilitar la seva pròpia tasca i no la dels docents o equips
directius. Sembla com si ningú hagués repensat després la virtuosa
mesura perquè tingués també efectes virtuosos en els centres educatius i
en el tan maltractat imaginari col·lectiu sobre el docent.
El problema no és, per tant, de registre, sinó del sistema elegit –el
marcatge d’entrada i sortida– per dur a terme aquest registre. Des de
‘sempre’ els centres d’ensenyament han duit a terme a través de
múltiples mecanismes (formals i informals) un eficient sistema de
control per defecte, en relació amb l’horari que cada professor a
principi de curs accepta i signa, i en el qual només es marquen,
s’informen i es justifiquen les absències, no les presències. I deu
haver funcionat molt bé perquè el nivell d’absentisme a Educació és
mínim, i el retard és pràcticament inexistent.
En
aquest sentit, la nova llei, certament, hauria pogut ser més flexible.
Però tanmateix pens que a la mateixa llei hi ha un marge d’interpretació
suficient per actuar sense perdre de vista l’objectiu principal. La
legislació obliga a articular un registre d’entrades i sortides, però no
determina el sistema de registre. L’article 34.9 del nou Estatut dels
Treballadors diu: “L’empresa ha de garantir el registre diari de
jornada, que ha d’incloure l’horari concret d’inici i finalització de la
jornada de treball de cada persona treballadora, sense perjudici de la
flexibilitat horària que estableix aquest article”. També diu que
l’organització d’aquest registre s’ha de consultar als treballadors i
als seus representants.
La Conselleria d’Educació ha
dit, per la seva banda, que la intenció del nou sistema de registre era
facilitar la tasca dels equips directius, però la realitat no ha estat
aquesta. El marcatge digital, especialment quan és en diferit,
incrementa i burocratitza molt la tasca del director i el cap d’estudis,
i no aporta cap informació addicional respecte de l’anterior sistema,
que permet una ràpida detecció i resolució d’absències. Per altra banda,
veim com la implementació d’aquest nou sistema no només no ha estat
sol·licitada pels equips directius, sinó que, a més, aquests n’han
demanat la retirada perquè no és efectiu.
Ara bé, més
enllà de la manca d’efectivitat del marcatge em preocupa moltíssim més
el seu defecte –simbòlic, si es vol, però no per açò menys important– de
focalitzar l’atenció en un problema que no existeix –l’absentisme– i en
el temps laboral presencial del docent i no en la qualitat del temps
educatiu, que depèn d’altres coses, com la formació del professorat, la
seva motivació, la seva estabilitat, l’elaboració de materials per
atendre la diversitat, l’impuls de projectes educatius innovadors i
l’estabilitat del marc normatiu. I és ben cert que una cosa no lleva
l’altra, però la devalua, i molt. L’error del marcatge ja no és només
una qüestió de poca efectivitat del nou sistema (per la qual cosa el més
raonable seria suspendre’l i mantenir el sistema de registre per
defecte vigent fins ara), sinó de poca oportunitat dins el context
socioeducatiu en el qual vivim i on el docent necessita, reclama i
espera, amb candeletes, el suport i el reconeixement explícit per poder
exercir, activament i orgullosament, com a professional de
l’ensenyament.
La "Gestapo" de Vox no té dret a fiscalitzar l'activitat docent
En conseqüència, segons ens informen els nostres serveis jurídics, el que poden fer els diputats en general són «visites» a «dependències», en cap cas «inspeccions» de cap «activitat». En qualsevol cas, recordam que des d'Unió Obrera Balear ja vam reclamar públicament a Educació que no cometi la barbaritat de donar permís a la "Gestapo" de Vox per visitar els centres, amb base a l'article 15.5 del Reglament del Parlament. Fins aquí hem arribat!
dijous, 3 d’octubre del 2019
Davalla el percentatge d'exàmens de selectivitat contestats en català
De El diari de la UIB:
El 77,5 dels exàmens de selectivitat s'han contestat en llengua catalana
A les proves de selectivitat del mes de juny, el 77,5 dels exàmens s'han contestat en llengua catalana. Aquests resultats suposen un descens d’1,5 punts respecte dels resultats del curs passat. Del 2009 ençà els valors oscil·len al voltant del 80% (l’any 2014 va arribar al 82,6%, el valor més elevat).
En aquest còmput es tenen en compte els exàmens en què s’utilitza el castellà o el català per a respondre, amb l’excepció de les proves de llengua catalana, de llengua espanyola i de llengua estrangera. L’11,8% dels alumnes no han contestat cap examen en llengua catalana (excepte el d'aquesta matèria). El 38,5%, els hi han contestats tots (excepte el d'idioma estranger i el de llengua espanyola). La resta d’alumnes (49,7%) han contestat alguns exàmens en català i els altres en castellà.
Els alumnes de Menorca continuen essent els que usen més el català en els exàmens (96,0%); des del 2005 es mantenen en un ús que supera el 90%. A Mallorca aquest valor és del 76,8%, tot i que hi ha una diferència considerable entre els resultats dels centres de Palma (68,0%) i de la resta de Mallorca (89,2%). Els alumnes d’Eivissa i Formentera usen el català en el 67,5% dels exàmens; en aquesta àrea la reducció de l’ús del català arriba fins al 20 punts. La diferència en aquesta illa es produeix sobretot pel retrocés de l’ús del català en els centres privats i concertats: del 45,80% d’ús del català en els exàmens del 2018 s’ha passat al 22,88% d’enguany (en els IES, en canvi, els valors pràcticament són els mateixos: 87,40% el 2018 i 86,28% enguany).
* Durant els anys 1993, 1995 i 1996 no es va recollir aquesta dada
A la pàgina web del Centre de Documentació Sociolingüística de les Illes Balears (CDSIB), http://cdsib.uib.cat/el-catala-a-la-selectivitat-2018/ , hi podeu trobar més informació.
El 77,5 dels exàmens de selectivitat s'han contestat en llengua catalana
A les proves de selectivitat del mes de juny, el 77,5 dels exàmens s'han contestat en llengua catalana. Aquests resultats suposen un descens d’1,5 punts respecte dels resultats del curs passat. Del 2009 ençà els valors oscil·len al voltant del 80% (l’any 2014 va arribar al 82,6%, el valor més elevat).
En aquest còmput es tenen en compte els exàmens en què s’utilitza el castellà o el català per a respondre, amb l’excepció de les proves de llengua catalana, de llengua espanyola i de llengua estrangera. L’11,8% dels alumnes no han contestat cap examen en llengua catalana (excepte el d'aquesta matèria). El 38,5%, els hi han contestats tots (excepte el d'idioma estranger i el de llengua espanyola). La resta d’alumnes (49,7%) han contestat alguns exàmens en català i els altres en castellà.
Els alumnes de Menorca continuen essent els que usen més el català en els exàmens (96,0%); des del 2005 es mantenen en un ús que supera el 90%. A Mallorca aquest valor és del 76,8%, tot i que hi ha una diferència considerable entre els resultats dels centres de Palma (68,0%) i de la resta de Mallorca (89,2%). Els alumnes d’Eivissa i Formentera usen el català en el 67,5% dels exàmens; en aquesta àrea la reducció de l’ús del català arriba fins al 20 punts. La diferència en aquesta illa es produeix sobretot pel retrocés de l’ús del català en els centres privats i concertats: del 45,80% d’ús del català en els exàmens del 2018 s’ha passat al 22,88% d’enguany (en els IES, en canvi, els valors pràcticament són els mateixos: 87,40% el 2018 i 86,28% enguany).
Ús de la llengua catalana en els exàmens de selectivitat (2005-2016)
Valors globals i per illes
| ||||
Illes Balears
|
Mallorca
|
Menorca
|
Eivissa-Formentera
| |
2005
|
70,9
|
70,3
|
91,8
|
60,4
|
2006
|
73,4
|
72,5
|
92,5
|
66,1
|
2007
|
74,1
|
72,7
|
92,2
|
70,2
|
2008
|
76,8
|
75,5
|
93,5
|
72,5
|
2009
|
77,2
|
76,2
|
95,5
|
70,2
|
2010
|
77,8
|
76,2
|
93,8
|
75,9
|
2011
|
78,8
|
77,7
|
94,6
|
75,6
|
2012
|
81,1
|
79,7
|
96,6
|
80,2
|
2013
|
80,4
|
79,7
|
91,9
|
77,1
|
2014
|
82,6
|
81,6
|
95,5
|
79,2
|
2015
|
81,1
|
80,4
|
96,3
|
83,3
|
2016
|
78,7
|
77,9
|
94,3
|
72,6
|
2017
|
79,6
|
77,8
|
96,9
|
79,6
|
2018
|
79,0
|
77,8
|
89,8
|
87,9
|
2019
|
77,5
|
76,8
|
90,0
|
67,5
|
Ús de la llengua catalana en els exàmens de selectivitat (1992-2019)
Valors globals (*)
| ||||||||||||||||||||||||
92
|
94
|
97
|
98
|
99
|
00
|
01
|
02
|
03
|
04
|
05
|
06
|
07
|
08
|
09
|
10
|
11
|
12
|
13
|
14
|
15
|
16
|
17
|
18
|
19
|
26,9
|
32,2
|
39,3
|
40,7
|
41,7
|
43,7
|
50,7
|
60,1
|
63,1
|
65,8
|
70,9
|
73,4
|
74,1
|
76,8
|
77,2
|
77,8
|
78,8
|
81,1
|
80,4
|
82,6
|
81,1
|
78,7
|
79,6
|
79,0
|
77,5
|
* Durant els anys 1993, 1995 i 1996 no es va recollir aquesta dada
A la pàgina web del Centre de Documentació Sociolingüística de les Illes Balears (CDSIB), http://cdsib.uib.cat/el-catala-a-la-selectivitat-2018/ , hi podeu trobar més informació.
Data de publicació: 18/09/2019
Etiquetes de comentaris:
Català,
Selectivitat
UOB reclama ensenyament laic i en català
COMUNICAT DE PREMSA
Davant la notícia que Educació ha signat un conveni amb la "Comisión Islámica de España", pel qual deu centres docents de les Balears impartiran religió islàmica el proper curs, la sectorial d'Ensenyament d'Unió Obrera Balear es reafirma en la defensa de l'escola pública, laica i en català. Tal com hem rebutjat la imposició de la religió catòlica a l'ensenyament obligatori i a batxillerat, en aquest darrer cas dictada per la judicatura espanyola en contra del Govern de les Illes Balears, ens oposam que la religió islàmica s'imparteixi als centres educatius. L'escola ha de transmetre coneixements científics i estimular el pensament crític, mentre que el dogma de les religions s'ha de reservar a l'àmbit personal i familiar. La religió com a fenomen històric, per altra banda, ja s'estudia dins les ciències socials.
Denunciam així mateix que el conseller March dediqui el temps a signar acords públicament amb líders religiosos, mentre no mou un dit davant les xifres alarmants de l'ensenyament en català. Si la Conselleria anunciava el mes de maig que el 45,3% dels alumnes acaben l'ensenyament primari amb un nivell baix o molt baix d'expressió oral en català, ara la UIB ha informat que només un 77,5% de les proves de selectivitat s'han fet en català, és a dir 1,5 punts menys que l'any passat i 5,1 menys que el 2014. UOB reclama, des de principis de la legislatura anterior, que Educació faci un diagnòstic de l'ensenyament en català, verifiqui el compliment del decret de mínims i prepari els docents per a l'ensenyament amb alumnat no catalanoparlant, tant dins la formació universitària com a la permanent.
Palma, 3 d'octubre de 2019
Etiquetes de comentaris:
Català
dimecres, 2 d’octubre del 2019
Marcatge horari: benvinguts a la racionalitat!
Celebram que altres forces sindicals s'hagin sumat a l'oposició al marcatge horari, i que STEI demani expressament, amb comunicat de premsa publicat avui, que la Conselleria suspengui la mesura, tal com Unió Obrera Balear ja va reclamar a la mesa sectorial de l'1 de juliol (vegeu AQUÍ esborrany d'acta aprovada a la mesa de 5 de setembre i extracte a la foto al final).
Dit això, no és de rebut afirmar reiteradament que "la proposta de marcatge horari no ha estat objecte en cap moment de negociació amb la part social". La instrucció del marcatge horari va inclosa a les instruccions d'inici de curs, document que fou tractat a la mesa esmentada de l'1 de juliol. En aquella taula de negociació ni STEI ni la resta de sindicats no va demanar la retirada de la mesura, només ho va fer UOB. Com ja hem explicat, si aleshores STEI ens hagués fet costat la Conselleria s'hauria trobat amb l'oposició de la majoria de la part social i potser s'ho hauria pensat dues vegades.
Que cadascú assumeixi els seus actes i a cadascú allò que és seu!
Ultima Hora, 2.10.2019:
De l'acta de la mesa sectorial d'1 de juliol:
Última Hora, 3.10.2019:
Dit això, no és de rebut afirmar reiteradament que "la proposta de marcatge horari no ha estat objecte en cap moment de negociació amb la part social". La instrucció del marcatge horari va inclosa a les instruccions d'inici de curs, document que fou tractat a la mesa esmentada de l'1 de juliol. En aquella taula de negociació ni STEI ni la resta de sindicats no va demanar la retirada de la mesura, només ho va fer UOB. Com ja hem explicat, si aleshores STEI ens hagués fet costat la Conselleria s'hauria trobat amb l'oposició de la majoria de la part social i potser s'ho hauria pensat dues vegades.
Que cadascú assumeixi els seus actes i a cadascú allò que és seu!
Ultima Hora, 2.10.2019:
De l'acta de la mesa sectorial d'1 de juliol:
Última Hora, 3.10.2019:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)