El nostre company Pere Palou, candidat d'UOB Ensenyament a les darreres eleccions sindicals, ha estat guardonat amb el premi Llorenç "Móra" de Poesia Popular (Glosat) dels Premis Castellitx 2015, que atorga l'Ajuntament d'Algaida.
Es paraules de l'autor, la glosa Un mal son de bon de veres, que reproduïm mes avall, "és un homenatge a la resistència del poble contra un govern terròs i lladre; fa referència a la marea verda, a la defensa de l'educació i a les fallides pretensions d'esclafar la cultura que té un personal inculte i fanàtic."
En Pere Palou també ha guanyat recentment el XI Premi de literatura satírica Jaume Maspons i Safont, que convoca l'Associació Cultural de Granollers, la llibreria La Gralla i El 9 NOU, per la novel·la Democràcia Absoluta, una altra crítica càustica a un govern autonòmic amb molts de punts de semblança amb el de José Ramón Bauzá. La distribueix a Mallorca la llibreria Quart Creixent
Un malson de bon de veres
Premi Llorenç "Móra" 2015 de Poesia Popular
Han trepitjat la cultura
però aquesta ha resistit.
El poble ja ha decidit
que aquesta legislatura
reblida de podridura
l’hem de matar sense por.
Hi posarem tot el cor,
el cervell i la memòria.
Hem de canviar la història
i cantar amb un altre to.
però aquesta ha resistit.
El poble ja ha decidit
que aquesta legislatura
reblida de podridura
l’hem de matar sense por.
Hi posarem tot el cor,
el cervell i la memòria.
Hem de canviar la història
i cantar amb un altre to.
No volem més Estarelles
ni terrossos al govern.
Cap foraster m’és extern
si no s’ajunta als gonelles.
Sé cert que totes aquelles
persones que tenen seny
en veure un poble que empeny
s’hi enllaçaran sense dubtes
i ajudaran que els corruptes
sentin que allò se’ls estreny.
No sols corrompen riqueses:
La ignorància també és greu.
Roba a la gent el que és seu
el que ordena insensateses
armat amb unes preteses
majories absolutes.
Fa mal el que va de putes
i paga amb doblers de tots;
però qui falseja els mots
també té les mans ben brutes.
L’oceà verd s’ha calmat
però és gran i poderós.
Un present tan espantós
fa que estigui preparat
per emprendre amb dignitat
la nova etapa de lluita.
Quan la cosa sigui cuita
els que ara fan por a la gent
hauran de partir corrent:
estaran fets una truita.
La llei de símbols, Sa Moma,
un nin no sap espayol…
Aquesta curtesa em dol.
No sé si n’hem de fer broma.
Tenc una amiga molt poma
i no diu tants de disbarats!
Quan els veig encarcarats
gaudint de la seva estampa
sent una casta de rampa…
i pens que són uns malnats.
Amb un Bosch ho intentaren
però el trobaren espès.
Per fer-ho més compromès
uns Camps tot d’una sembraren
però molts els trepitjaren
perquè feien riure fort.
I volgueren provar sort
fent córrer una torrentera:
una cofoia Riera
que ja va entrar amb el peu tort.
Tot el que han fet ha estat nosa.
Lleis i ordres sense cos.
En el lleu jo no hi trob os,
però els faig aquesta glosa
perquè no havia vist cosa
tan execrable com ells.
Ja no som uns passarells.
Ja no ens deixam enganar.
Aquests mai no han de tornar.
I tampoc els seus cadells!
D’aquí poc temps ho veurem.
Hi ha molt per decidir;
(i algú encara ha d’aclarir
si podemos o podem).
No hi és de més que pensem
i tenguem molta mà esquerra;
Només es guanya una guerra
si perdent una batalla
la resistència no ens falla
i tenim els peus en terra.
Hi ha molt per decidir;
(i algú encara ha d’aclarir
si podemos o podem).
No hi és de més que pensem
i tenguem molta mà esquerra;
Només es guanya una guerra
si perdent una batalla
la resistència no ens falla
i tenim els peus en terra.
