El nou president del Consell Escolar de les Illes Balears, Pere Carrió, ha valorat l'article d'Inyaki Aicart "Un mal precedent per al Pacte Educatiu", publicat el passat 12 de setembre al diari AraBalears:
- "Aquest article d'Iñaki Aicart és ponderat i aporta arguments que
pretenen demostrar que segueixen vives algunes de les causes que
mantenen la convocatòria de la vaga però també assenyala que veu
possible una sortida al problema.
Seguint el seu argumentari potser la presidenta i el conseller no han encertat quan han afirmat que "la vaga no està justificada"; potser ni el conseller ni el seu equip han encertat quan no han concretat de manera suficient ni les mesures ni el pressupost per a dur-les a terme; potser el conseller no ha actuat de manera encertada quan ha posat el Pacte per l'Educació com objectiu de la legislatura i, al mateix temps, ha desatès les demandes de la FAPA respecte als nomenaments del Consell Escolar de les Illes Balears; i potser encara ha comès i cometrà altres desencerts. Però segur que ha encertat en moltes de les coses que ha fet i ara i aquí no és el moment per assenyalar-les.
Tornant a la situació actual tothom sabia que les negociacions no serien fàcils ni tampoc impossibles. Entre aquests dos límits es pot i s'ha de trobar un punt d'aproximació de les postures que possibiliti arribar a un acord que sigui "possible". No haurem d'esperar molt de temps per a saber-ho. Jo estic amb els que veuen el tassó mig ple."
Article d'Iñaki Aicart:
Un mal precedent per al Pacte Educatiu
AraBalears, 12/09/2015
Darrerament, les declaracions de Martí March i de Francina Armengol respecte del conflicte educatiu es volen brodar amb un qüestionament del fet que la vaga indefinida no hagi estat desconvocada. És ben clar que la seva intenció és que el missatge, simplista, cali a força de repetir-lo. Però aquest mateix missatge els delata. Que aquest sigui el seu màxim argument per contenir la seva contrapart en una negociació mostra que no tenen voluntat de prendre-se-la seriosament. Xerrar constantment de la convocatòria de la vaga indefinida està servint al conseller i, en menor mesura, a la presidenta per no haver d'entrar en públic a xerrar de l'escàndol que continuen essent algunes ràtios a moltes de les nostres aules i per no haver de dir que, a pesar d'això, ells no volen fer un pla de xoc a compte del pressupost de 2016. És l'excusa perfecta per no haver de manifestar que encara no s'ha presentat un estudi de quina és la situació dels equips de suport educatiu i quin ha estat el progrés de les retallades en aquests, cosa que impedeix fer una proposta de solució respecte del lamentable fet del dèficit de suports a les aules. És la seva sortida per no concretar si hi haurà una millora del pressupost educatiu, element indispensable per revertir les retallades, ni que sigui gradualment, i en quin percentatge es farà.
Si a la repetició del mantra “la vaga no està justificada” hi afegim la preocupant carència de concreció amb què es plasma allò que es xerra a les meses de negociació en el seu document d'acord global i que aquesta indefinició no va a menys a cada nova versió del document, ja començam a tenir indicis que la tècnica de negociació aplicada és de manual: 'marejar la perdiu' se'n diu. Amb aquesta dinàmica no anirem a bon port. Per ser més clar, posaré un exemple comprovable. A l'anterior versió del document es proposava la recuperació dels complements de tutor i de cap de departament per a 2018. Davant de les protestes, en la nova versió ja no hi ha ni data. 'De Guatemala a Guatepeor'. I en podria donar més exemples.
Per altra part, si canviam de perspectiva per guanyar més abast en la foto, la incapacitat de resolució de la negociació –o la manca de voluntat basada en la informació amb comptagotes, la indeterminació i el dirigisme– creen un mal precedent amb vista a l'anunciat Pacte Educatiu. Martí March ha declarat que la seva voluntat és liderar aquest procés de pacte educatiu a Balears i que aquest és un dels objectius d'aquesta legislatura. Particularment, nosaltres, des de l'experiència que ens està donant estar en una mesa de negociació que es dilata en el temps de manera innecessària –desgastar la contrapart també és una tècnica de manual de negociació–, començam a dubtar del futur d'un Pacte Educatiu a Balears liderat per l'actual conseller. I aquest dubte ve avalat per la mateixa incapacitat d'arribar a un acord amb les famílies en el tema de les beques –des de la FAPA també es queixen de l'absència de concreció de les propostes– o de les protestes de la plataforma Illes per un Pacte pel nomenament a dit dels principals càrrecs del Consell Escolar de les Illes Balears.
Durant el passat curs vaig participar de les negociacions dels diferents esborranys de la proposta de Pacte Educatiu per les Illes. Per part de les entitats que vam decidir continuar en aquest procés, va haver-hi una intensa negociació que es va resoldre sempre des del consens. Cada avanç, encara que pogués representar cessions per part d'alguna de les parts, era font d'alegria i satisfacció per al conjunt. La dinàmica de la negociació entre els comitès de vaga i la Conselleria d'Educació està lluny d'això i després de diverses reunions que no es plasmen en avanços significatius en el document –el darrer és pràcticament calcat a l'anterior–, es comencen a encendre les llums de la preocupació. Aquesta és una negociació sobre la millora de les condicions a les nostres escoles i instituts per a alumnes i professorat, a banda de millores de caràcter professional per als docents. Aquesta negociació, la seva dinàmica i la seva solució haurien de ser un dels fonaments d'un futur Pacte Educatiu, però mentre que d'una part picam pedra per assegurar uns fonaments, el conseller se'n va per les bardisses amb les seves discussions teòriques sobre la convocatòria de la vaga, tot amb el perill d'editar un nou disc retxat com els que ja ens volien vendre en el passat (vaga política, adoctrinament, només pensen en el català...). Anam per feina?
http://www.arabalears.cat/premium/mal-precedent-al-Pacte-Educatiu_0_1429057299.html
