 | |
| La directora general de Formació del Professorat, Maria Francisca Alorda, el dia de la presentació de l'esborrany de Decret |
La directora general de Formació del Professorat i Formació Professional, Maria Francisca Alorda, ha explicat que l'esborrany de Decret ha estat redactat amb la participació de la Direcció General de Planificació, el Servei d'Inspecció i la Direcció General de Personal Docent, que està en fase de recollida d'aportacions i al·legacions, i que aquestes també es poden dirigir al Consell Escolar de les Illes Balears.
Arribat el nostre torn, els representants d'UOB hem començat manifestant el nostre desacord amb la forma com es va presentar l'esborrany per part de la presidenta Armengol, que el va anunciar com un document fruit del consens quan a la seva redacció només hi ha intervingut personal de l'Administració. Hem incidit en el fet que l'Assemblea de Docents ha rebut fa poc el document i que encara no s'han pogut recollir les aportacions i valoracions dels centres.
Tot seguit hem indicat que enteníem que la Mesa havia de servir sobre tot per poder informar la comunitat docent de les intencions i objectius que persegueix la Conselleria amb el Decret, i que faríem una bateria de preguntes.
Abans, emperò, i un cop hem manifestat que no ens oposam a la impartició de matèries en llengües estrangeres per afavorir el seu aprenentatge, sempre que es faci des de la voluntarietat i amb els recursos necessaris, hem passat a exposar el nostre desacord amb el fet que la Conselleria presenti un projecte per regular l'ensenyament en llengües estrangeres quan al mateix temps, tal com venim denunciant, incompleix la normativa vigent de l'ensenyament en llengua catalana.
Hem recordat que si el 29 de setembre de 2013 van sortir cent mil persones al carrer, que van tenir molt a veure amb el tomb polític que s'ha produït al Govern, va ser precisament en defensa de l'escola en català, i que és inadmissible que a hores d'ara no s'hagi recuperat del tot la situació anterior al TIL.
Concretament hem esmentat aquests incompliments:
- Tot i que el mateix esborrany de Decret fa referència al Decret de Mínims al preàmbul, i que recorda que el Departament d'Inspecció ha de fer el seguiment de l'aplicació dels projectes lingüístics i ha de supervisar-ne l'anàlisi dels resultats, ens trobam que Inspecció, tal com ja hem denunciat públicament, no compleix amb aquest deure pel que fa a la verificació del compliment del Decret de mínims. De fet ni tan sols apareix al pla d'actuació anual ni al quadriennal.
- L'esborrany regula la figura del coordinador de llengües estrangeres, quan enguany la Coordinació de la Comissió de Normalització Lingüística, regulada al ROC, no ha aparegut a les instruccions principi de curs.
- La Conselleria ha creat un Servei de Projectes Lingüístics que s'ocupa exclusivament de les llengües estrangeres, i al mateix temps manté l'eliminació del Servei d'Ensenyament del Català. S'ha relegat l'ensenyament del català a una competència de la Direcció General de Formació del Professorat sense categoria de Servei i sense assignar-li cap responsable.
També hem fet referència a altres decisions de la Conselleria que agreugen la situació del català:
- Els criteris per consolidar consolidar places de plantilla computen 2 hores de desdoblament per a Anglès, d'acord amb la LOMCE, i cap per a Català.
- Els currículums LOMCE, en el seu redactat actual, mantenen la reducció d'hores de català a primer i segon d'ESO i Batxillerat, desestimant les al·legacions presentades.
- Els currículums tampoc no garanteixen la continuïtat del model vigent de PALIC i es limiten a establir que els alumnes amb «greus mancances lingüístiques en alguna de les llengües d’ensenyament, han de rebre una atenció específica».
- El pla quadriennal d'Inspecció 2016-2020, de propera aparició, inclourà el seguiment i avaluació dels projectes lingüístics de centre.
- Es vol recuperar el Servei d'Ensenyament del Català, si no hi és ara és per una "penúria" econòmica (nosaltres hem replicat que aquesta penúria no ha impedit la creació del Servei de Projectes Lingüístics.)
- L'Equip ATLES (Equip d’Assessorament al Tractament de les Llengües a les Escoles), creat el 2014, que s'ocupava del PALIC, ja no està dotat ni és operatiu per motius de pressupost. La supressió encara no s'ha publicat. El material de l'equip ATLES serà posat a l'abast dels centres i ara no hi ha més Servei que el de Projectes Lingüístics de llengües estrangeres.
- El Coordinador de Comissió de Normalització Lingüística reapareixerà a les instruccions del proper curs.
- Les referències a l'ensenyament en català no corresponen sortir en aquest Decret.
- Els centres de Secundària que imparteixen en llengua estrangera Ciències Socials, Geografia i Història i Ciències Naturals, que segons el Decret de mínims només es poden deixar de fer en català de forma excepcional, ho fan presentant la corresponent sol·licitud. Davant això, hem demanat que s'eviti que l'excepció es converteixi en norma. La directora general de Formació del Professorat ha dit que es compromet a vigilar-ho.
- La directora general de Formació del Professorat també ha dit que es compromet a fer que Inspecció verifiqui el compliment dels Projectes Lingüístics. Per la seva banda, la directora de Personal Docent, Rafaela Sánchez, ha negat que Inspecció no faci el seguiment i avaluació de resultats dels Projectes Lingüístics.
- La directora general de Formació del Professorat opina que el coordinador de llengües estrangeres no ha de formar part de la Comissió de Normalització Lingüística (tot i que aquesta té la competència de "Presentar propostes a l’equip directiu per a l’elaboració i la modificació del projecte lingüístic de centre", projecte que ha de contenir l'organització de les llengües d'ensenyament, segons l'esborrany.)
- S'ha compromès a reforçar el català com a llengua vehicular del centre i ha assenyalat que l'esborrany de Decret preveu el seguiment dels PLC.
- Totes les places de plantilla estan catalogades com a bilingües excepte les trilingües.
- No cal una comissió de seguiment central com hi havia amb el programa de Seccions Europees perquè els PLC s'avaluen internament i externament.
- Es podria estudiar formar una comissió de seguiment, amb la presència d'experts, de totes les llengües d'ensenyament.
L'esborrany es tractarà en paral·lel al Consell Escolar i, possiblement, en una altra Mesa Sectorial. Se'ns ha informat que també és en mans de la UIB i del Consell de la Dona. La comissió permanent del Consell Escolar admetrà al·legacions, observacions, etc., fins el proper divendres, i el 22 de febrer té la intenció d'aprovar l'informe que durà al plenari. La Conselleria ha citat per demà els representants del comitè de vaga de l'Assemblea de Docents.
(*) Aquestes són les preguntes formulades per UOB:
1) Per què no hi ha una previsió econòmica d'aquests ensenyaments?
2) Per què no es plantegen mesures compensatòries per a centres amb plantilles inestables o per aules massificades?
3) A l'Article 2, Projecte Lingüístic de Centre, al final del punt 4, per què no es té en compte que:
«És competència del coordinador de la Comissió de Normalització Lingüística gestionar i dinamitzar el PLC: redacció, modificació, actualització, objectius anuals i difusió.» ?
4) A l'Article 2, punt 5 sobre avaluació interna del PLC, per què no es té en compte que és «responsabilitat de la Comissió de Normalització lingüística»?
5) A l'Article 2, punt6, sobre la funció d'Inspecció Educativa respecte al PLC:
- Quins són els resultats d'Inspecció Educativa pel que fa a l'avaluació del PLC i la seva aplicació i seguiment en els centres que imparteixen a dia d'avui matèries no lingüístiques en llengua estrangera?
- Es poden consultar aquests resultats?
7) A l'Article 3, Ensenyament de llengües estrangeres, punt 1, sobre la llengua vehicular que s'ha d'usar en l'ensenyament de llengües estrangeres, per què es parla de «Excepcionalment es pot utilitzar la llengua vehicular del centre com a llengua de suport» en lloc de: «Excepcionalment es pot utilitzar la llengua catalana com a llengua de suport»?
8) A l'Article 3, punt 3, sobre la dotació de recursos per desenvolupar els PLC:
- Està operatiu l'Equip ATLES?
- Si hi està, com durà a terme la seva funció?
- Quina disponibilitat de recursos per a matèries no lingüístiques en llengua estrangera quedaria si el PALIC s'aplicàs segons la normativa?
9) A l'Article 4, Ensenyament d'àrees, assignatures o mòduls..., al punt 3, sobre les àrees a què es podrà aplicar l'ensenyament en llengua estrangera, per què no s'hi especifica que «A l'educació primària no es podrà aplicar a l'àrea del Coneixement del medi natural, social i cultural i a l'educació secundària no es podrà aplicar a l'àrea de Ciències socials, Geografia i història ni a la de Ciències de la naturalesa.», com estableix el Decret de mínims?
10) A l'Article 4.3. Les àrees no lingüístiques impartides en llengua estrangera.
- Té constància l'Administració de si algun centre de primària imparteix l'àrea del coneixement del medi natural, social i cultural en llengua estrangera?
- I en llengua castellana?
- Té constància l'Administració de si algun centre de secundària imparteix les àrees de ciències socials, geografia i història o la de ciències de la naturalesa en llengua estrangera?
- I en llengua castellana?
- Si és així, es podria conèixer el llistat d'aquests centres?
- En quin estat es troba la catalogació de places bilingües en plantilla?
- On podem consultar aquesta catalogació?
12) A l'Article 4, punt 6 sobre les programacions didàctiques, com preveu la Conselleria garantir a l'alumne el coneixement del vocabulari general de l'àrea no lingüística impartida en llengua estrangera?
13) A l'Article 4, al punt 6, sobre les programacions didàctiques de les matèries no lingüístiques que s'imparteixin en llengua estrangera, per què no es té en compte la necessita de que hi hagi: «una traducció al català del vocabulari propi de la matèria, que serà objecte d'avaluació obligatòria dins la mateixa matèria no lingüística,»
14) A l'article 4, punt 7, sobre FP, estan concretades les assignatures que s'hi han de fer en llengua catalana?
15) A l'Article 5, Igualtat d'oportunitats i no discriminació, al punt 2, sobre el sistema d'accés de l'alumnat a aquests ensenyaments, per què no hi ha a continuació de «els representants legals», de forma similar al programa les Seccions Europees: «i amb un informe favorable previ, conjunt i individualitzat per a cada alumne, dels departaments de la llengua estrangera i l'àrea o matèria objecte d'impartir-se en la llengua estrangera»?
16) A l'Article 5, punt 2, sobre el sistema d'accés de l'alumnat, preveu la Conselleria facilitar orientacions o instruccions als centres sobre els criteris per establir el sistema d'accés de l'alumnat a l'ensenyament en llengua estrangera?
17) A l'Article 5, punt 3, sobre l'atenció a la diversitat, per què no és te en compte l'assessorament de l'Equip ATLES?
18) A l'Article 6, sobre professorat que imparteix ensenyament en llengües estrangeres, per què no es contempla cap hora complementària a l'horari dels docents?
19) A l'Article 7, Coordinació del professorat, al punt 3, sobre el coordinador, per què no ha de ser membre de la CNL?
20) A l'Article 8, sobre la formació del professorat, quina previsió d'oferta hi ha?
21) A l'Article 9, Auxiliars de conversa, al punt 2:
- Per què no s'adjudica a cada centre com a mínim un auxiliar de conversa?
- Creu la Conselleria que això és suficient per garantir la qualitat i èxit d'aquest ensenyament, tenint en compte que aquest curs uns 115 centres (30% dels solicitants) quedaran sense auxiliar de conversa per manca de finançament?
- NOTA: Només 265 d'uns 380 centres (70%) que ho havien sol·licitat comptaran amb els ajuts de la Conselleria per al Programa d’Auxiliars de Conversa. Segons la resolució del conseller, "atesa la disponibilitat pressupostària, només s’ha pogut sol·licitar al Ministeri la selecció de 265 auxiliars de conversa (250 d’anglès, 10 d’alemany i 5 de francès)". (Resolució de 9 de setembre de 2015)
UOB Ensenyament
