 |
| Ja són 107 els barracons a les Illes Balears |
Des d'Unió Obrera Balear consideram que les declaracions referides a Educació de la presidenta del Govern, Francina Armengol, en el Debat de l'Estat de la Comunitat de dimarts passat 20 de setembre, pequen d'un triomfalisme injustificat i perillós.
Segons llegim a la premsa i a les xarxes socials, la presidenta va afirmar que l'Executiu ha "situat les prioritats socials en l'agenda política" i que "entre tots hem recuperat la normalitat a les aules."
La realitat, emperò, és que el pressupost d'Educació de 2016 representa un 19,27% sobre el total autonòmic, tan sols un 0,05% més respecte al darrer pressupost de l'era Bauzà i lluny del 24,3% de 2011, que s'havia de recuperar segons l'Acord de governabilitat.
Pel que fa al PIB, que segons les darreres previsions del Govern enguany pujarà un 4% situant-se en 27.919 milions d'euros, els 817,21 milions d'Educació de 2016 representen un 2,92%, també molt lluny del 4,5% de la mitjana estatal, del 5% que prometia el programa electoral del PSIB-PSOE, del 5,3% de la mitjana europea i del 7% recomanat per la Unesco.
Ja que la presidenta anuncia que "tornarà a augmentar el pressupost d'Educació" esperam que aquesta vegada la pujada sigui més significativa. En tot cas trobam a faltar que expliqui com convencerà Madrid que ens concedeixi el règim fiscal especial, quan tots els governs autonòmics han fracassat en l'intent els darreres vint anys.
Sobre la "normalitat" que segons diu s'ha recuperat a les aules ens demanam a quines aules es refereix, tenint en compte el malestar que es viu als centres arran de les ràtios disparades, els barracons i la manca d'aules i centres escolars, l'excés d'interinitats, la LOMCE i les revàlides, les retallades persistents de les nòmines, etc.
Des d'UOB pensam que el triomfalisme de la presidenta Armengol a més d'injustificat és perillós, perquè l'únic que s'aconsegueix maquillant la realitat és indignar els afectats que la viuen cada dia i això s'acaba pagant a unes futures eleccions. Reclamam al Govern que el seu compromís de lluitar per un millor finançament de l'Estat no en acabi una vegada més en la resignació i la impotència, sinó que es tradueixi en accions contundents, valentes i viables.
