Ahir dijous 3 de maig, UOB Ensenyament va assistir a una reunió amb la presidenta del Govern, el conseller d'Educació i Formació Professional i la resta de forces sindicals amb representació a la Junta de Personal Docent No Universitari per tractar la imminent aprovació de l'Avantprojecte de Llei Educativa de les Illes Balears (LEIB) en la versió 5 del seu redactat. L'agenda que maneja el Govern és aprovar-lo en un Consell de Govern de caràcter extraordinari el proper dimecres 9 de juny.
El paper que juga l'aprovació de l'avantprojecte per part del Consell de Govern és el de donar el sus per a la tramitació parlamentària: ponència, debat i votació.
Previsiblement, la tramitació parlamentària s'iniciaria a partir de setembre i la presidenta del Govern va donar com a possible data de votació del text definitiu el mes de desembre de 2021 o fins i tot dins el mes de gener de 2022.
Cal fer palès que l'Avantprojecte de la LEIB en la versió 5 del seu redactat compta amb el vist-i-plau dels partits que conformen el Govern: PSIB-PSOE, MÉS per Mallorca i PODEMOS.
No obstant això, tan el conseller com la presidenta varen comentar que convocarien trobades amb tots els grups parlamentaris per mirar de cercar el màxim consens de cara a la votació del text definitiu.
Podeu consultar la versió 5 de l'Avantprojecte de la LEIB que entrarà en seu parlamentària AQUÍ.
Des d'UOB Ensenyament li vàrem deixar ben clar a Martí March la seva manca de paraula pel que fa a la negociació dels aspectes sociolaborals de la LEIB amb els representants legítims dels treballadors.
Recordem per què.
En una Mesa Sectorial de caràcter extraordinari celebrada dijous 4 de febrer el conseller es va comprometre davant totes les direccions generals i totes les forces sindicals amb representació a la Junta de Personal Docent No Universitari de Mallorca a dues coses: a crear un grup de treball per tractar els temes sociolaborals que inclou la LEIB i a convocar la Mesa Sectorial abans que l'avantprojecte de llei anés al Consell de Govern. Podeu veure el resum AQUÍ.
Idò bé, un cop més: verba volant, scripta manent.
Des d'UOB Ensenyament només hem tengut dues vies per fer aportacions i al·legacions a l'Avantprojecte de LEIB. La primera va ser durant el període d'exposició pública que tota nova llei ha de contemplar i on qualsevol persona o entitat pot dir la seva i la segona va ser durant el debat que es va produir en el CEIB, institució que també és prescriptiva consultar a l'hora de legislar en l'àmbit educatiu. Podeu consultar-ho AQUÍ i AQUÍ.
Malauradament, les conclusions que n'extraiem del procés de negociació de la LEIB:
1. S'han seguit les passes estrictament prescriptives per que fa a la consulta de nova legislació.
2. La força sindical ha quedat diluïda en el CEIB fet que ha evitat entrar a tractar amb profunditat les qüestions sociolaborals que haurien d'haver passat per Mesa Sectorial.
3. Perpetuar el modus operandi que practica l'Administració de la Comunitat autònoma a l'hora de negociar amb les forces sindicals i que ja hem pogut veure amb la negociació de l'augment del 2% a la Mesa de Negociació dels Empleats Públics. És a dir, la no negociació amb els representats legítims dels treballadors. Fet aquest darrer que vàrem recordar de manera explícita a la presidenta del Govern durant la reunió. Concretament li vàrem demanar que els docents volíem aclarir en quins termes recuperarem la pujada del 2% a partir de gener de 2023. Serà amb caràcter retroactiu a gener de 2020? S'aplicarà damunt totes les retribucions (bàsiques i complementàries) o només damunt les retribucions bàsiques (sou i triennis)?
4. Les forces sindicals només hem pogut dedicar al voltant d'una hora al tractament de l'Avantprojecte de la LEIB en una Mesa Sectorial (4 de febrer) que més pareixia una roda de premsa que altra cosa, quan per altres qüestions com son oposicions o la convocatòria d'interins hi dedicam diverses meses sectorials al llarg del curs. Des d'UOB Ensenyament ho trobam ridícul si tenim present l'abast d'aplicació i allò que significa aquesta nova normativa per les condicions sociolaborals dels docents. Al conseller li vàrem retreure que no se'ns hagués consultat per tractar el Títol IV. Funció pública docent a la CAIB en el seu conjunt i concretament l'Article 91. Carrera docent que ve a encetar un debat històric sobre la carrera professional docent però sense concretar res.
Al conseller March volem deixar-li ben clar que volem fets, no cartes via Gestib i lloances cap al professorat davant els mitjans de comunicació.
Davant les peticions sindicals i suposam que conscient que havia faltat a la paraula donada, el conseller es va comprometre a convocar durant el mes de juny a cada sindicat a una reunió a cinc bandes o hi hauria: la Conselleria, el sindicat el qüestió i un representant de cada un dels tres partir que conformen el pacte de govern (PSIB-PSOE, MÉS i PODEMOS). Martí March ens va demanar que assistíssim a aquesta reunió amb les esmenes concretades i redactades d'acord amb l'articulat de la versió 5 de l'Avantprojecte de la LEIB.
Des d'UOB Ensenyament seguirem defensant fins al final les esmenes que vàrem defensar al ple del CEIB i que aquesta institució va incloure a l'informe que va fer arribar a Martí March. Us les recordam:
- Assegurar per llei unes ràtios màximes que en cap cas es puguin sobrepassar. Finalment després d'arribar a una entesa amb els altres representants de la comunitat educativa es va incloure a l'informe una proposta de ràtios amb 18 alumnes a Infantil, 22 alumnes a Primària i 26 alumnes a Secundària i Batxillerat.
- Garantir una educació laica on les religions siguin objecte d'estudi com a fenomen històric i sociològic dins les Ciències Socials.
- La gratuïtat de tota l'etapa d'Educació Infantil, tan el primer com el segon cicle.
- Assegurar l'ensenyament en català a tots els nivells educatius i el domini de la llengua catalana per part dels alumnes de primària i secundària com a objectiu d'etapa.
- No proveir de dotació de recursos públics aquells centres que segreguin l'alumnat per raó de sexe.
- Consideració d'alumnat amb necessitats educatives de suport educatiu aquells alumnes nouvinguts amb desconeixement del català o de les dues llengües oficials. Cal fer notar que la llei només considerava alumnat NESE aquells alumnes nouvinguts amb desconeixement de les dues llengües oficials.
- Garantir un acolliment lingüístic en llengua catalana amb una dotació horària i docent que en garanteixi l'aprenentatge.
- Un pla de formació específic del professorat sobre la crisi ambiental.
- Assegurar una inversió educativa entorn del 7% del PIB en els propers vuit anys.
- Que inspecció educativa vetlli per les condicions de treball dels docents, pel que fa a ràtios, espais, mitjans i salut laboral.
