(FINS QUAN ABUSARÀ, SENYOR MARTÍ MARCH, DE LA NOSTRA PACIÈNCIA?)
COMUNICAT DE PREMSA
Tot té un límit. I avui, el Conseller d’Educació (SIC) ha sobrepassat el límit de l’elegància política i ha vessat la nostra paciència, en anunciar públicament la reforma dels protocols de contenció i quarentena davant l’emergència generada per les noves variants de Covid 19 als centres educatius. I ho ha fet dies abans de la reunió de la Comissió Paritària de Prevenció de Riscos Laborals on, en teoria, s’han de tractar aquestes qüestions abans, i no després, d’anunciar-ho als mitjans de comunicació. Davant aquesta actitud, UOB Ensenyament expressa la seva indignació tant per raons de forma com de contingut.
Pel que fa a les formes, és inacceptable que la Conselleria de Martí March segueixi tractant les institucions que representen els treballadors docents com a secundaris còmics de la seva particular tragicomèdia. Perquè seria còmic, si no fos per què és una tragèdia, que el màxim responsable de l’educació a les Illes Balears consideri que els seus agents –és a dir, el pesonal docent– no som més que titelles en mans del seu narcisisme autoritari; titelles amb les que no es negocia, perquè hom pot limitar-se a informar-les de les decisions preses des de les altures del poder. No és només una qüestió de drets laborals, sinó del respecte més elemental als fonaments històrics del moviment democràtic. Davant aquesta actitud, UOB Ensenyament té un sol mot: BASTA!
Quan als continguts, UOB Ensenyament expressa el seu rotund desacord amb la relaxació de les mesures de quarantena de l’alumnat que, a la pràctica, impliquen la negació del propi concepte de quarantena. UOB considera que aquestes mesures amaguen una voluntat tàcita de “gripalitzar la pandèmia”, contra l’opinió majoritària dels científics i, molt especialment, de la OMS, que ha recomanat explícitament als governs del món seguir tractant la pandèmia com allò que és, una pandèmia, i no una malaltia estacional i endèmica. Si volen que ens contagiem tots, que ho diguin. I que assumeixin el cost polític de dir-ho i fer-ho. En canvi, tirar la pedra i amagar la mà és una inacceptable covardia política.
