Circular 256/2022
- Ministeri i Conselleria, el tàndem perfecte per imposar el nou ordenament curricular LOMLOE i negar qualsevol participació real i efectiva dels docents.
- La Conselleria d’educació ens ven la moto amb falses flexibilitzacions que no deixen de ser la concreció calendaritzada que ja preveu la LOMLOE.
- Àmbits a ESO: xantatge als claustres amb les hores de lliure disposició i vulneració del principi d’especialitat.
- Implantació de la LOMLOE, com implementar grans canvis a cost zero: mateixes ràtios, mateixa càrrega lectiva i més burocràcia per als docents.
Des d’UOB volem posar en coneixement les esmenes que hem fet al projecte de decret de currículum d’Educació Secundària Obligatòria, un decret fet, de nou, d’esquenes al professorat, i que resulta difícil d'implementar amb els recursos actuals. Trobareu totes les esmenes fetes aquí.
Per començar, hem volgut posar novament de manifest la nostra preocupació per com s’iniciarà el proper curs 2022-23, curs en el qual els nivells senars hauran d’implantar de forma obligatòria la reforma educativa proposada per la LOMLOE. A menys de quatre mesos perquè comenci el nou curs els docents seguim sense disposar de la versió definitiva dels decrets autonòmics de totes les etapes educatives que completaran el 50% definit per l’Estat central i que contenen allò que l’alumnat ha d’aprendre. La llei va ser aprovada el desembre de 2020 de manera que és del tot fonamentada la crítica que s’ha esperat a l’últim moment per fer els deures. Paradoxalment, aquesta situació va ser criticada pels que ara ho han fet, essent pitjor que quan es va desplegar l’ordenament curricular LOMCE durant el curs 2014-2015. I és que la Llei Wert, la norma educativa impulsada pel PP, almenys deixava marge per a l’ajornament, cosa que no permet la llei actual. Tot i així, hem demanat que es cerqui la forma legal d’ajornar la implantació de la nova llei un curs, i els hem recordat la necessitat de regular tots els elements integrants del procés d’ensenyament- aprenentatge al mateix temps.
La Conselleria d’Educació de les nostres Illes és conscient del motí amb què es pot trobar en començar el curs, fet pel qual està intentant comprar-nos amb cursos de formació massius sobre la nova forma de programar, enganant-nos amb falses mesures de flexibilització (que no deixen de ser la calendarització que marca la LOMLOE), elaborant models de les famoses situacions d’aprenentatge, però per molt que intenti “vendre’ns la moto” els canvis proposats per la nova llei i els nous decrets són de tal magnitud que el sistema no té temps ni recursos suficients per portar-los endavant amb èxit. No obstant això, volem posar en valor la feina que està fent el col·lectiu docent, en vista de la torrossada, i és que la majoria s’ha posat a preparar el nou curs treballant amb esborranys i suposicions per tal de suavitzar el previsible caos.
De nou, les presses no han evitat que des d’UOB Ensenyament presentem una sèrie d’esmenes que hem agrupat per blocs i que us descrivim, a grans trets, a continuació:
1. Agrupació en àmbits i organització
L’èxit de l’agrupació en àmbits, prevista pels tres primers cursos d’ESO, requereix d’una dotació de recursos molt superiors a la prevista (requeriria de dos docents per grup, almenys un amb coneixements suficients de l’àrea concreta), però feta amb els recursos actuals vulnera el principi d’especialitat i es limita a estar d’acord amb el principi pedagògic postmodern segons el qual no és important que el professor domini els continguts i les competències de la matèria que ensenya, sinó que basta amb saber ensenyar. Aquest principi és irracional, perquè ignora que és impossible donar o transmetre allò que no es té. A més, discrimina els alumnes entre aquells que disposen de professorat amb coneixement suficient d’una àrea de coneixement concreta, sobretot si aquesta té caràcter instrumental, i aquells que no en disposen.
Per altra banda, no té sentit que l’organització en àmbits hagi de respectar els elements curriculars de totes les matèries que s'hi integrin. Una organització diferent requereix d’una programació diferent. També, hem volgut afegir un paràgraf sobre la necessitat que tota innovació educativa hagi de dur associada uns objectius, un pla de revisió i una possible retirada en cas que els resultats no siguin els esperats. No podem caure en l’espiral d’innovar per innovar.
Així mateix, trobem del tot discriminatori que la dotació d’hores de coordinació i recursos, en general, sigui diferent entre centres organitzats sense o amb àmbits. No acceptam el xantatge al qual Antoni Morante vol sotmetre als claustres dels IES de les Illes Balears.
Quant a l’horari escolar hem fet la petició que respongui a qüestions de caire pedagògic (i no de conciliació familiar) i que, per condicions de rendiment i mediambientals, comprengui un màxim de 160 dies lectius i que les activitats lectives no comencin abans del 20 de setembre, ni es perllonguin més enllà del 20 de juny.
També hem presentat una esmena a l’organització del quart curs ja que condiciona la pròpia llibertat de tria i hem fet èmfasi en la necessitat que es pugui cursar una segona llengua estrangera amb independència del nombre de matriculats per no discriminar a aquells alumnes que s’escolaritzen a un centre petit, així com donar preferència, si es disposen dels espais suficients, als desdoblaments (front a la codocència) a les matèries que comptin amb més d’un docent alguna hora a la setmana. A part, hem demanat que l’optativa d’igualtat de gènere es pugui cursar a tots els cursos i que s’estableixin de programes de reforç de l’aprenentatge de les llengües estrangeres.
2. Recursos
Pel que respecta als recursos, la primera reivindicació d’UOB ha estat, com no podia ser d’altra forma, que es produexi una baixada efectiva de les ràtios, fixant en 25 el màxim d’alumnes per aula, i només augmentar fins a 27 alumnes en casos d’incorporació tardana (IT). En aquest sentit, també hem tornat a demanar que l’assignació de recursos als centres sigui dinàmica i permanentment adaptada als canvis de la realitat al llarg del curs, i no de les previsions fetes a 30 de juny o inclús abans. Així mateix, continuem demanant que la Conselleria d’Educació, independentment de qui la controli, assumeixi un compromís explícit i irrenunciable quant a la dotació de recursos cap a tots els centres educatius, sobretot, als més desfavorits.
Per altra banda, hem volgut insistir en la necessitat que l’alumnat IT que, tot i tenir coneixements de castellà, desconegui el català, participi en programes lingüístics intensius i és que només coneixent la llengua vehicular, serà capaç d’assolir altres coneixements i integrar-se plenament en la nostra societat.
Quant a l’alumnat NEE hem demanat que les ‘etiquetes’ siguin revisades més sovint, per la qual cosa cal disposar de més professionals que revisin i actualitzin els informes psicopedagògics perquè només d’aquesta forma s’aplicaran les mesures d’atenció a la diversitat eficientment. Hem ressaltat que aquesta mesura és especialment important en el canvi d’etapa de primària a secundària.
És també molt important, l’esmena que hem formulat quant a la necessitat que es doti al col·lectiu docent d’hores de coordinació i unes condicions mínimes per a poder elaborar unes situacions d’aprenentatge i materials curriculars de qualitat i d’acord amb el model plantejat.
Finalment, considerem que el títol d’ESO ha de garantir l’assoliment dels objectius i les competències definides pel propi currículum i que és incompatible amb les Adaptacions Curriculars Significatives, però de cap forma amb una atenció a la diversitat de qualitat i ben dotada de recursos que permeti formar adequadament a l’alumnat amb aquestes característiques i encaminar-los cap a itineraris formatius que els permetin desenvolupar-se com a ciutadans íntegres.
3. Departaments didàctics i docents.
Un altre bloc d’esmenes en què s’ha centrat UOB és la necessitat d’alçar la veu dels departaments didàctics i els docents, a nivell particular. Cal advertir que el concepte Departament didàctic no apareix enlloc a l’esborrany del currículum. Aquest fet posa de manifest les intencions ocultes de la Direcció General de Planificació i Centres: suprimir els Departaments didàctics com a òrgans de coordinació pedagògica i acadèmica. Una mostra més del menyspreu cap al principi d’especialitat cap al qual ens conduir els “experts” en educació que treballen al servei d’Antoni Morante.
En aquest sentit hem demanat, per una banda, que amb l’objectiu que els sabers bàsics i d’altres elements curriculars estiguin pertinentment seqüenciats, agrupats i distribuïts entre els diferents cursos cal la implicació no només del docent que imparteix les classes sinó també de la resta de membres del departament didàctic per així assegurar les línies mestres de les programacions dels diferents nivells. També que correspongui als departaments, i no al centre, triar els materials curriculars que s'empraran a cada nivell, sempre respectant els criteris establerts per la Conselleria.
Per altra banda, hem fet dues esmenes de supressió a alguns apartats de l’article 13 i 16:
- Els centres han de promoure compromisos educatius amb les mares, pares o tutors legals dels seus alumnes, en els quals es consignin les activitats que els integrants de la comunitat educativa es comprometen a desenvolupar per facilitar el progrés educatiu dels seus alumnes. (art. 13)
- Les situacions d’aprenentatge han d’estar a disposició de la comunitat educativa del centre. (art. 16)
Davant la manca de claredat de com es concretarien aquests compromisos i quina és la seva especificitat, des d’UOB Ensenyament consideram que el PEC i la PGA són un compromís per ser. Aquests paràgrafs no aporten res nou i no fan més que carregar al professorat i fiscalitzar-lo davant les famílies. L’autoritat docent hauria de ser inqüestionable i no se li hauria d’exigir cap compromís a fi de consignar les activitats que es compromet a desenvolupar per facilitar el progrés educatiu dels seus alumnes. Aquestes qüestions ja seran evidents a les situacions d’aprenentatge, no cal més burocràcia ni fiscalització.
També hem volgut fer constar que si les situacions d’aprenentatge ja figuren a la programació dels diferents departaments no té sentit que cada docent hagi de tenir obligatòriament una programació d’aula per escrit i per això, hem sol·licitat que aquest no sigui un instrument de fiscalització i es deixi marge de maniobra als docents per fer-ho de la forma que millor s’adapti a la seva forma de fer.
Finalment, hem demanat la vinculació dels resultats dels procediments d’acreditació de coneixements previs realitzats pels docents per poder cursar matèries que tenen nivells superiors a l’inicial, com són les segones llengües estrangeres, recursos digitals II o cultura clàssica II. Si aquests no són vinculants es corre el risc d’haver d’organitzar dos nivells en paral·lel dins un mateix grup, a més, d’atendre les necessitats de suport educatiu individuals.
4. Currículums de les diferents matèries
Tot i que els terminis establerts ens han impedit fer una anàlisi profunda del currículum de cada matèria, hem fet una llegida a totes les matèries i hem fet des d’esmenes particulars, a algunes matèries (especialment a les llengües) a esmenes a la totalitat, en altres, com és Geografia i Història i Economia i Emprenedoria.
Una crítica transversal és que, segons la LOMLOE, la proposta autonòmica, competència de la Conselleria d’Educació i FP, ha de completar el currículum establert per l’Estat però, almenys pel que fa a Balears, no només han fet els deures tard sinó que tampoc els han fet prou bé i és s’han limitat a traduir literalment allò que ja figurava al currículum estatal.
No ens oblidat de demanar, tampoc, que la redacció s’ajusti més a un llenguatge que eviti perpetuar els estereotips de gènere i, per suposat, seguir demanant una escola laica plenament en català.
