Retem comptes

Cerca en aquest blog

dijous, 26 de maig del 2022

Ridículums d'ESO i Batxillerat: UOB Ensenyament obre escletxes a la murada



Circular 257/2022

  • Reunió de la MSE per tractar molts temes importants en poc temps (currículums secundària, instruccions inici curs, horaris) i amb poca voluntat negociadora per part de Conselleria.
  • UOB Ensenyament capgira la truita i aconsegueix que la Mesa esdevengui un àmbit de negociació real: obtenim una sèrie d'éxit que us contam més avall.
  • Tanmateix la murada autoritària de la Conselleria d'Educació segueix dempeus: el nou model educatiu segueix la seva marxa sense comptar amb l'opinió del seus vertaders responsables: els docents.
  • UOB Ensenyament vol més força per seguir assolint fites, i per això convida tota la comunitat docent a unir-se a la seva lluita pels drets laborals i per a una educació pública, de qualitat i en català.

El passat dimarts 24 de maig de 2022, es va reunir la Mesa Sectorial d'Educació amb la presència, entre d'altres, de la directora general de Personal docent, Rafaela Sánchez, el director general d'Ordenació, Planificació i Centres, Antonio Morante, i la cap del departament de Planificació i Centres, Antònia Serra. L'ordre del dia era molt dens, en incloure la negociació tant del projecte de decret de currículum d'ESO, el de Batxillerat i, a més, les instruccions d'inici de curs 2022-23, que inclouen els criteris d'assignació d'horaris. 

D'entrada, UOB Ensenyament quedà desagradablement sorpresa per dues raons:

  1. El format de la pròpia convocatòria és en sí mateix una declaració de principis: cada un dels punts de l'ordre del dia té densitat i extensió per sí mateix per a tractarse en Mesa per separat. Convocar els tres temes a una mateixa Mesa, i amb dos dies hàbils per preparar-la, denota que la voluntat implícita de la Conselleria era, com és malauradament habitual, transformar un àmbit de negociació en un pur tràmit burocràtic, una escenficació ritual però buida de contingut.
  2. Tant la presentació del director general d'Ordenació com la de la seva cap de departament no foren gens encoratjadores. El Sr. Morante va començar per animar-nos a no repetir les propostes que ja ens havien rebutjat al tràmit d'al·legacions, per estalviar temps, cosa que denota un nul·la voluntat de negociar res, com a mínim com a plantejament inicial. D'altra banda, en arribar el torn de la Sra. Serra, i en referir-se a les instruccions sobre l'horari, va exposar que no tenia intenció de canviar el document, perquè s'havia de revisar íntegrament, i això no passaria fins l'aprovació del nou ROC, ajornada fins el curs vinent.
Aquesta no és la millor manera d'abordar un suposat procés negociador. Tanmateix a UOB Ensenyament ens decidírem a treure aigua de les pedres. Això sí, volem esser honrats i contar-vos-ho tot: el director general es va adreçar directament a nosaltres per posar de relleu l'enorme tasca d'UOB Ensenyament, en quantitat i qualitat. En efecte, UOB Ensenyament ella sola ha fet més esmenes que la resta de sindicats docent junts (només per a ESO, 95 esmenes front 28, que és la suma de la resta de sindicats representats a la Mesa; i pensau que algunes esmenes no es comptabilitzen al Portal de Transparència perquè no obtingueren resposta). Gairebé un terç d'aquestes al·legacions han estat acceptades, i moltes de les que no ho han estat, són esmenes que contradiuen la normativa bàsica estatal, que la Conselleria no pot modificar, una limitació que UOB Ensenyament, com a sindicat catalanista i anticolonialista ni accepta ni acceptarà mai.

No us avorrirem amb el detall de cada al·legació (podeu consultar-la al Portal de transparència de la CAIB), però volem posar en valor els nostres èxits principals:

  • Hem assegurat l'autonomia dels docents per tal d'admetre o no l'alumnat a matèries optatives que impliquen continuïtat al llarg de distints cursos i que, en cas d'incorporació després del curs inicial, impliquen la necessitat d'haver adquirit coneixements previs.
  • Hem aconseguit la no discriminació entre centres que trien organitzar per àmbits els tres primers cursos de l'ESO i els que no ho fan, amb la supressió de l'assignació de més hores de coordinació docent als centres que acceptin els àmbits. De fet, el Sr. Morante ha canviat -si més no aparentment- la seva actitud respecte la qüestió dels àmbits: ara ja no li semblen la solució preferent, sinó "una simple opció que llirement decideix cada claustre". Tanmateix, no hem aconseguit la supressió de les hores de lliure disposció als àmbits, ni blindar el principi d'especialitat del professorat de secundària, ni tampoc que la Conselleria aporti la famosa -i gairebé mítica- "abundant bibliografia científica que desmostra l'èxit de l'organització per àmbits". Estam convençuts que la ferma oposició d'UOB Ensenyament als àmbits entesos com fins ara ha contribuït de manera decisiva -juntament amb la d'altres institucions- al canvi de cantet de la Direcció general d'Ordenació, suposant que sigui un canvi sincer, cosa que esperam i desitjam. En tot cas, UOB Ensenyament vol deixar clar que l'organització per àmbits no li sembla problemàtica sempre que aquests respectin els principis d'especialitat, codocència, supressió de les hores de lliure disposició, i importància dels departaments didàctics.
  • Ens han acceptat diverses esmenes de caire tècnic que afecten matèries concretes.
  • Respecte dels temps i la calendarització, creïm haver generat una escletxa a una murada fins ara infranquejable:
    • La premura, la urgència dels canvis -tot el contrari d'allò que exigiria una reforma educativa seriosa- és un dels nostres principals cavalls de batalla. Respecte de la qüestió, la Conselleria ha jugat des del principi un doble joc que consideram poc honest: d'una banda es lamenta de la manca de temps per tal de cercar complicitats entre la comunitat docent i els sindicats, presentant-se com a una víctima d'un calendari triat pel Gobierno Central i sobre el qual ella no en té el control, i d'altra banda té tanta pressa com els seus caps de Madrid, perquè prioritza l'oportunitat política sobre les necessitats educatives reals. El propi Sr. Morante va explicitar la conveniència de fer via en liquidar el currículum actual i imposar el nou -el seu, en definitiva- abans de les imminents eleccions.
    • És veritat que el Sr. Morante va dir ser ben conscient de la magnitud dels canvis, i va prometre que, durant el curs vinent, la inspecció educativa no actuarà com a fiscalitzadora dels docents, sinó com a simple acompanyant. Però les paraules se les enduu el vent, i a més el Sr. Morante també va afirmar que no creïa que a llarg termini el nou currículum implicàs augment, sinó més bé disminució, de la càrrega burocràtica; una afirmació que ens fa dubtar fins a quin punt és o no conscient de totes les implicacions de la reforma.
    • Davant això, UOB Ensenyament va fer notar que hi ha un camí intermedi: tot i acceptant que el calendari establert per la LOMLOE estatal és inalterable, i fins i tot acceptant que el model estratègic i educatiu que proposa la nova llei orgànica és compartit per l'actual Conselleria d'Educació (no per UOB Ensenyament, per cert, però aquesta és una altra història), es pot compatibilitzar l'establiment del nou currículum amb una ditada de mel per als docents. En efecte, els mestres i professors estam esgotats (fatiga pandèmica, sobrecàrrega laboral, tensió social iu política amb reflexes a l'escola, burocràcia inabarcable, estrés financer amb salaris no actualitzats i a la baixa, emergència lingüística) i necessitam una alenada, una bombolla d'oxígen, una ditada de mel. Com? Resposta breu: Annex 3. En efecte, l'Annex 3 del RD de currículum, tant a ESO com al Batxillerat, que defineix el model de les noves situacions d'aprenentatge, no té caràcter de normativa bàsica; això vol dir que el nostre Govern sí pot redefinir-lo. Idò bé, la proposta d'UOB Ensenyament és que l'Annex 3 contempli, si més no a títol provisional, durant un o dos cursos, un model de situació d'aprenentatge que difereixi molt poc de l'actual model d'unitat didàctica, i que sigui molt obert i flexible, de manera que els docents no ens vegem obligats a refer a corre-cuita totes les nostres programacions a partir d'un model nou, revolucionari, complexe, i pel qual no estam prou formats. Perquè tot canvi, bo o dolent, s'ha de poder pair per a què no resulti indigest. No demanam el cel: només una pausa per a cuidar la nostra salut mental.
    • Per a la nostra sorpresa, el Sr. Morante es va mostrar intrigat per la nostra proposta, i obert al diàleg. Ens va sobtar, perquè l'esmena ja l'havíem feta, i ens l'havien rebutjada, però ell va dir no ser-ne conscient. Semblava sincer; és possible, els oblits i errors són humans i existeixen. Ens quedam amb la part positiva: vam oferir-nos a reenviar l'esmena per correu (cosa que ja hem fet), i ells van prometre que l'estudiarien. No tenim res garantit, però valoram tota obertura al diàleg, i ens agrada tota actitud constructiva, incloent aquelles que parteixen de discrepàncies conceptuals. En tot cas, si finalment no acceptassin la nostra proposta, d'altra banda ben raonable, ho consideraríem una oportunitat perduda.
  • Pel que fa a les instruccions sobre horaris, i tot i l'afirmació inicial de la Sra. Serra en relació a la impossibilitat de modificar res de res, nosaltres vam insistir, perquè és la nostra vocació i la nostra obligació. I vam veure fruits: la Conselleria va acceptar garantir -i no només recomanar- el dret a una hora de lliure disposició per als mestres especialistes i professors de secundària amb més de 180 alumnes, i també va acceptar recomanar que els companys que fan torn de matí i horabaixa tenguin un horari tan compacte com sigui possible els dies que hagin de fer doble torn.
Malauradament, no tot són flors i violes. En molts d'aspectes, els representants de Conselleria es mostraren inflexibles:

  • La seva aposta pel nou model, burocratitzat, suposadament orientat a valors i competències, però sense apreciar prou els continguts i l'avaluació realista, és decidida, amb independència de l'opinió d'aquells que l'hem de plasmar: per a les autoritats educatives els treballadors docents no som un capital humà amb qui comptar, sinó simples peons que ells dirigeixen.
  • No accepten la seva responsabilitat d'adaptar els sabers bàsics del currículum estatal a la realitat de les Illes Balears. S'excusen en l'autonomia de centres (l'argument que justifica qualsevol cosa) i, també, en la voluntat de no voler abrumar afegint més temari al ja existent. No es tracta d'afegir temari, sinó de fer nostre el currículum. Però no.
  • Al Batxillerat, no volen canviar la redacció de l'articulat corresponent a les mesures per al tractament de la diversitat. Tot i ser tècnicament correcta, la redacció actual podria donar lloc a equívocs i confusions sobre l'abast de les adaptacions curriculars a una etapa postobligatòria. Però ells insisteixen en la correcció tècnica de la redacció actual. Tant de bo tenguin raó.
  • Pel que fa al Treball de Recerca de Batxillerat -una de les grans novetats de la reforma- no accepten explicitar a la definició del mateix el binomi hipòtesi-conclusió, per tal d'assegurar que els treballs de recerca no esdevenguin simples treballs de síntesi o exposcions sobre l'estat d'una qüestió. És veritat que el model parla de mètode hipotètic-deductiu, i que en teoria el mètode inclou l'esmentat binomi però, un cop més, què els costaria canviar la redacció per tal d'evitar equívocs? Idò no, tampoc volgueren escoltar.
  • Respecte dels horaris, no es comprometeren a garantir confeccionar la quota per al curs vinent respectant l'orientació de les 18 hores lectives a secundària, un compromís que figura a l'acord marc vigent, però que no s'ha arribat a respectar des de la seva signatura. Tampoc accepten les 23 hores lectives a primària, tot i ser una directriu estatal, i mantenen les 25 hores lectives. Ni volen garantir que tot docent major de 55 anys pugui triar, si ho vol, la reducció de tres hores lectives, ni volen revisar el subterfugi que distingeix entre hores lectives de docència directa i sense docència directa, cosa que buida de contingut el propi concepte d'hora lectiva.
  • Tampoc s'avenen a eliminar les dispenses d'assistència a classe per a determinats alumnes en funció del calendari islàmic. Argumenten que és  una imposició legal que no poden fer més que obeir. Fins i tot si concedim que una administració ha d'obeir la llei, consideram que a Balears patim un marc legal força irracional i allunyat del principi democràtic de laïcitat.
  • També afirmen estar fermats per la normativa vigent per no pagar el complement de tutoria i el de cap de Departament als casos excepcionals on un mateix docent exerceixi ambdós càrrecs. Potser és veritat que no poden canviar dita normativa, però sí podrien pressionar altres instàncies per a fer-ho; no prendran tal iniciativa, és clar.
  • La Sra. Serra no comparteix el malestar que manifesten molts de tutors per haver d'afegir, a les seves múltiples tasques burocràtiques, la recollida de dades ISEC. Segons ella, no es tracta de burocràcia, sinó de recollida d'informació molt útil per a l'acció tutorial. Si això és veritat, perquè no confien en cada tutor i els deixen a ells la decissió de recollir o no dades tan útils, en comptes de fiscalitzar-los?
  • Per acabar, a la pròpia Mesa ens passaren una modificació de les instruccions per al curs vinent que inclouen l'obligació d'elaborar el Pla Digital de Centre (PDC). Males formes: la qüestió no figurava a la documentació prèvia, i la responsable, la directora general d'Innovació i Primera Infància no era present a la Mesa, de forma que no podíem negociar res directament amb ella, només transmetre missatges. I mal fons. UOB Ensenyament fou pioner en estudiar la qüestió i advertir sobre els seus perills, incloent la forma subreptícia d'introduir la qüestó per part de la Conselleria, com si fos un cavall de Tròia. Però UOB Ensenyament no davalla la guàrdia, i va ser l'únic sindicat dels presents en reaccionar: vam demanar que constàs formalment en acta la nostra protesta per la irregularitat que suposa obligar els centres a elaborar un PDC sense que prèviament l'administració educativa hagi elaborat el Pla Digital de les Illes Balears (PlaDigIb). Ja li havíem advertit informalment a la directora general, i ara ho oficialitzam: és inacceptable elaborar els PDC sense el marc de referència que, per normativa estatal, ha de representar el PlaDigIb. Basta d'arbitrarietats!
Hem guanyat? Essent honests, no. La LOMLOE té prou suport polític -i malauradament, també d'altres sindicats- com per tirar endavant. I revertir les retallades -tant les velles com les noves- pel que fa a horaris, quotes i drets laborals costa i és un procés on amb molt d'esforç anam assolint petites victòries que sempre ens semblen minces per insuficients. Però a aquesta Mesa hem fet quelcom més que cridar i resistir: hem obert escletxes a una murada aparentment infranquejable. Aquesta és la notícia rellevant: UOB Ensenyament és més que una promesa o una emoció; és, a més, una eina útil de transformació i protecció del insteressos dels docents. Si ara, encara joves i minoritaris, obtenem resultats a cop d'esforç, constància, seny i unitat, què no podrem aconseguir si reunim més forces? Cada simpatitzant, cada nova afiliació, cada vot suma. Ja ho diuen a València: "tota pedra fa paret". Juntem moltes pedres, i la nostra paret serà més alta que les murades del poder i de l'establishment. Companys, companyes, UOB Ensenyament és cada un de vosaltres. I si encara no hi sou, us hi convidam. Recuperem el protagonisme de l'ensenyament per a qui mai no l'hauria d'haver perdut: la comunitat docent!