Avui, dijous 17 de novembre de 2022, s'ha reunit la Mesa Sectorial d'Educació amb caràcter extraordinari, amb la presència, entre d'altres, de la directora general de Personal Docent.
L'únic punt de l'ordre del dia ha estat la convocatòria de concurs oposició extraordinari al context del procés d'estabilització de places. Com a element d'aquest context, UOB recorda la seva posició històrica sobre aquest procés, i recorda que el model d'UOB és un model d'oposicions propi, elaborat de manera assembleària, i que assegura la no discriminació i la no divisió al bell sí del col·lectiu docent interí. Per tant, UOB considera que, pel que fa a aquest procés, la seva tasca fonamental és vetllar per a què es resolgui amb tanta pulcritud tècnica com sigui possible.
Dit això, les principals qüestions que UOB ha plantejat al respecte són:
- Aclarir i exigir la compatibilitat d'aquest procediment amb el de concurs oposició ordinari per la taxa de reposició. Tot i la insistència sobre la qüestió, els representants de la Conselleria no han volgut pronunciar-se al respecte.
- Aclarir com es compatibilitzaran les proves, a partir del dissabte 3 de juny, amb el desenvolupament del calendari lectiu, que arriba fins a finals de juny. UOB es preocupa pel possible escenari de manca de descans en cap de setmana d'aspirants i membres de tribunals. Tampoc hi ha hagut resposta per part de l'Administració.
- Exigir la publicació de les graelles de correcció de les proves.
- Exigir l'actualització de les indemnitzacions per raons del servei, que afecten els membres dels tribunals, i que estan desfasades.
- Exigir coherència administrativa: si el procediment té caràcter de districte únic (no es convoquen proves separades per illes), tot el procés ha de tenir el mateix caràcter, i per això els tribunals han d'estar constituïts per docents de totes les illes, i no només de l'illa on es constitueix el tribunal, cosa que genera greuges comparatius, sobretot a especialitats amb poques places. La Conselleria no vol acceptar la despesa que això implicaria, i per tant és probable que mantengui aquest greuge comparatiu.
- Exigir que qualsevol títol de C2 de català baremi com si fos un títol d'EOI de català o un títol de llengua estrangera del Marc de Referència Europeu de Llengües. La Conselleria ha explicat que ho han demanat i els hi han denegat. Una altra cacicada centralista de l'Estat espanyol que UOB no accepta.
- Pel que fa a l'Annex 3, que defineix el format de la unitat didàctica o situació d'aprenentatge, hem demanat que ambdós conceptes, que són diferents, tenguin tractaments nítidament separats pel que fa al seu format. Això és important no només de cara a aquesta convocatòria, sinó també en vista a la propera convocatòria d'oposicions ordinàries. Amb una combinació de mandra i desconcert que es dóna massa habitualment a la nostra administració educativa, han remarcat que donaran, a efectes de la convocatòria, caràcter de sinonímia a ambdós termes, sempre que no s'especifqui el contrari. En altres paraules, no són docents, sinó buròcrates, i ignoren les contradiccions d'una realitat creada per ells mateixos!
- Exigir l'aclariment dels criteris pels quals una especialitat ha de ser objecte o no de prova pràctica. Han explicat que, d'acord amb la normativa, la prova pràctica afecta només les matèries d'FP i conservatori. UOB ha fet notar la incoherència d'incloure a aquest grup l'especialitat de FOL que, tot i ensenyar-se a FP, és de secundària. Com és massa habitual, els representants de la Conselleria han mastegat fesols.
- Aclarir si els docents que, al context del procés d'estabilització, essent funcionaris de carrera nomenats abans del 2011 canviïn de cos, perdran o no la seva condició de membre de classes passives (amb conseqüències sobre la seva jubilació). La lògica d'UOB és que no hauria de ser així, perquè la clau rau al moment on s'adquirí per primer cop la condició de funcionari de carrera, i no quan s'ha ingressat al nou cos. Els representants de la Conselleria han intentat esbrinar-ho durant el desenvolupament de la Mesa, però —no sorprèn—, no n'han estat capaços. Ens han promès que ens informaran en tenir-ho realment clar.