Retem comptes

Cerca en aquest blog

dimarts, 9 de maig del 2017

UOB acusa el Govern d'incomplir la llei de la televisió en català


COMUNICAT DE PREMSA

Unió Obrera Balear, sectorial d'Ensenyament, acusa el Govern balear d'incomplir l'Estatut d'Autonomia i la Llei de Normalització Lingüística pel que fa a la recepció de canals de televisió en català.

La Disposició sobre Patrimoni lingüístic comú de l'Estatut d'Autonomia estableix que les Balears podran "sol·licitar al Govern de l’Estat i a les Corts Generals els convenis de cooperació i de col·laboració que es considerin oportuns per salvaguardar el patrimoni lingüístic comú, així com per efectuar la comunicació cultural" entre les comunitats de parla catalana, i la Llei de Normalització Lingüística és encara més explícita quan diu que el Govern balear "ha de dur una política de col·laboració, en matèria de ràdio i televisió, amb altres Comunitats Autònomes que tinguin el català com a llengua pròpia" i fer "les gestions necessàries per a facilitar als ciutadans de les Illes Balears la recepció de les emissions de televisió en llengua catalana dependents d'altres comunitats autònomes".

És evident, per altra banda, que una bona oferta audiovisual, que acaba incidint també a les xarxes socials, és un factor imprescindible per aprendre la nostra llengua. No es pot carregar tota la responsabilitat a l'escola i al mateix temps reduir a la mínima expressió la presència de la llengua als mitjans de comunicació.


Després de dos anys de legislatura, emperò, amb el Govern en mans d'uns partits polítics que han arribat al poder gràcies a la gran mobilització popular en defensa de la nostra llengua, continuam sense poder veure la versió íntegra de TV3 ni el canal Esport 3, ni sabem si es preveu rebre la futura televisió valenciana.
Per contra, el dial televisiu està ocupat per uns quaranta canals en castellà per només sis en català, tres dels quals es reben en condicions tècniques deficients, l'oferta de pel·lícules i sèries de gran audiència en català és mínima i ja fa més de cinc anys que no s'hi emet el futbol de Champions o de primera divisió. El retrocés és més que evident, si tenim en compte que abans de l'arribada de les televisions privades hi havia tants de canals en castellà (TVE1 i TVE2) i com en català (TV3 i Canal 33).

Des d'UOB consideram intolerable que una normativa estatal o uns drets d'emissió signats en un despatx vulnerin l'Estatut i la Llei de Normalització Lingüística, i denunciam el silenci i la passivitat dels nostres governants davant l'agressió de que són objecte els drets lingüístics i la identitat de les Illes Balears.

Ens oposam també a la política lingüística de l'estat, que promou el monolingüisme castellà en lloc d'afavorir l'aprenentatge del català i altres llengües, que en el cas de l'anglès es podria dur a terme, per exemple, amb l'emissió de pel·lícules en versió original i subtitulades en aquest mateix idioma.
Palma, 5 de maig de 2017

dissabte, 6 de maig del 2017

ELS DOCENTS NO SOM KLEENEX D'USAR I TIRAR

COMUNICAT DE PREMSA

En relació a l'article 19.2 dels Pressuposts Generals de l'Estat 2017, segons el qual sembla que s'obri la porta al fet que els docents interins no puguin fer feina més de tres anys, cosa que provocaria el caos en el sistema educatiu, UOB ensenyament comunica:

1.- Els nostres missers ja estan estudiant el cas.

2.- Segons ens ha informat el diputat d'ERC, Joan Tardà, tot i que el termini per presentar esmenes al congrés ha acabat, encara se'n poden presentar al senat.

3.- Ens consta que al congrés també s'han presentat esmenes però a hores d'ara en desconeixem el contingut.

4. Pel que fa a una Mesa general de Funció Pública que hauria tingut lloc el 26 d'abril, i a la qual s'hauria tractat el tema, sol•licitarem a la Conselleria que informi al respecte, atès que ni l'Administració ni els sindicats que hi tenen representació no n'han dit res.

5.- Així com ens arribi més informació l'anirem comunicant.

I 6.- Ens reafirmam en el compromís de lluitar i de mobilitzar-nos en defensa d'un model educatiu que tengui com a columna vertebral la dignitat professional de tots els docents sense distinció i això passa per l'estabilitat laboral.

Palma, 6 de maig de 2017

divendres, 5 de maig del 2017

L'esborrany d'ordre sobre l'ensenyament de i en català passa pel CEIB

La Comissió Específica d'Ordenació i Innovació del CEIB es reuní ahir horabaixa per treballar en l'esborrany de l'ordre que regularà:
  • Els requisits de titulacions del professorat per a l'ensenyament de i en català. 
  • La formació del professorat per a obtenir les capacitacions per a l'ensenyament en català.
  • L'exempció de l'avaluació de la llengua catalana.
  • Les funcions i la composició de la Comissió Tècnica d'Assessorament per a l'Ensenyament de i en Llengua Catalana.
  Aquest esborrany ja passà per la Mesa Sectorial del 27/3/17, sobre la qual ja us informàrem al nostre blog; vegeu-ne el resum clicant AQUÍ.

Tal com férem a la Mesa, ahir tornàrem a demanar l'eliminació de tot el Capítol III de l'esborrany d'ordre dedicat a l'exempció de l'avaluació de la llengua i literatura catalanes, mesura que atempta contra la dignitat de la nostra llengua. Aquesta esmena però no fou acceptada al·legant l'obligatorietat de poder optar a l'exempció que estableix la normativa de rang superior. Així doncs, i tal com dèiem fa poc més d'un mes, continua la ignomínia de les exempcions de català.

Demanàrem també que, a més de la formació per a aconseguir la capacitació per a impartir classes en català, la Conselleria estableixi també, conjuntament amb la UIB, activitats formatives periòdiques d'actualització destinades a aquells docents que ja disposen del certificat de capacitació. Aquesta aportació no fou acceptada a la mesa però sí al CEIB de manera que ara s'inclourà en l'informe que el Consell Escolar elabori sobre aquest esborrany.

S'acceptà també la nostra demanda que en cas de repetir un curs pel qual anteriorment s'havia estat exempt de català, l'exempció no es pugui tornà a demanar si han transcorregut els tres anys de residència temporal que estableix la Llei de Normalització Lingüística.

 La comissió del CEIB acordà, a més, sol·licitar a la conselleria la revisió de la futura resolució que, un cop publicada aquesta nova ordre, establirà els plans d'estudis per a obtenir els certificats de capacitació per a impartir classes en català. De moment, el que apareix a l'esborrany mostra la mateixa estructura que ara segueix el FOLC.

Continuarem informant.


dimecres, 3 de maig del 2017

NOVETAT OPOSICIONS: Llistes provisionals d'admesos i exclosos




Llistes provisionals d'admesos i exclosos:
A més a més, segons va informar Personal Docent a la mesa sectorial d'ahir:
  • Han procurat que els tribunals tinguin com uns 40 opositors de mitjana.
  • Fan comptes haver acabat tot el procés el 22 o 23 de juliol.

La Conselleria no descarta que els directors nomenin interins per als plans d'innovació


Ahir horabaixa el cap del Programa de Gestió de Qualitat i Millora Contínua, Manel Perelló (Departament de Planificació i Centres), es va reunir amb representants de pares, associacions de directors i sindicats per informar sobre els centres seleccionats per als plans d'innovació pedagògica. El va acompanyar l'inspector Antoni Quintana en representació de la comissió avaluadora.

A la nostra pregunta de si la Conselleria ha adoptat cap postura respecte a la petició d'alguns directors de poder nomenar interins determinats per al segon any del pla, independentment de la puntuació, se'ns va contestar que ho veuen raonable i que "encara s'ha de discutir". De moment, per tant, s'ha de continuar aplicant les bases de la convocatòria d'interins i respectar la puntuació obtinguda, i ja no en parlem de les comissions de serveis, que per llei són anuals.

Pel que fa als centres preseleccionats, finalment han estat 12 en lloc dels 10 previstos degut a un empat virtual a les darreres posicions, tal com preveu la convocatòria, i 27 han estat descartats. Els podeu consultar AQUÍ. Ara s'obrirà un període d'al·legacions.

També ens van facilitar els criteris de valoració aplicats i les orientacions per avaluar els resultats dels plans.

Segons se'ns va dir, aquesta informació es publicarà properament a la web de Planificació.

Majors de 55 anys: un curs més sense les tres hores de reducció a secundària


A la mesa sectorial d'ahir es va tractar com a segon punt la proposta de reducció horària per als majors de 55 anys, que ajorna al curs 18-19 la reducció de fins a tres hores a secundària. Com ja vam avançar, des d'UOB ens hi vam oposar i vam reclamar el retorn immediat per al proper curs de les tres hores de reducció no només a primària, sinó també a secundària.

Els representants de Planificació van dir que no ho poden fer per motius pressupostaris (segons els seus càlculs són 50 docents més per hora lectiva de reducció), que es veuen obligats a optar entre reforçar l'atenció a la diversitat o els majors de 55 anys, i que el proper curs prioritzen primària perquè les quotes estan millor a secundària.

Tornam a topar per tant amb la manca de finançament estatal, davant la qual vam insistir a demanar a la Conselleria i el Govern més contundència, valentia i denúncia a l'opinió pública.

Van acceptar especificar a les instruccions que les guàrdies de les complementàries en substitució de les lectives seran guàrdies de biblioteca, com ja constava abans.

Si la reducció de fins a tres hores a secundària s'ofereix finalment el curs 18-19, hauran estat vuit cursos sense haver pogut accedir aquesta opció.

La proposta aprovada inclou el cobrament dels complements de tutoria i departament a partir de 2018 amb efectes retroactius a setembre d'enguany.



El pla d'infraestructures es presenta als sindicats amb més de quatre mesos de retard


Ahir es va dur a mesa sectorial el Pla d'infraestructures educatives 2016-23, que s'havia presentat en roda de premsa el passat 15 de desembre i al Consell Escolar el mes de març. És a dir que s'ha presentat als sindicats amb més de quatre mesos de retard, motiu pel qual vam fer constar en acta la nostra protesta.

El director general de Planificació, Antonio Morante, va dir que el document és una planificació inicial i està obert als canvis que es considerin necessaris. Va explicar també que a l'inici de la legislatura es van trobar amb un dèficit acusat d'infraestructures i obres pendents d'execució per un total de 8 milions d'euros, que ja duen més de 250 actuacions fetes, que el 2016 es van invertir més de deu milions, tants com la legislatura anterior, i que el 2017 n'invertiran uns vint. Va destacar que el CEIP de Son Macià estarà llest per al proper curs i va esmentar els criteris de priorització (pàg. 17 del document).

En el nostre torn d'intervenció vam recordar que el Conseller March va afirmar al Consell Escolar que a les Balears fan falta quinze centres, mentre que el Pla que només preveu la inauguració de tres centres per a aquesta legislatura (Son Macià, IES Santa Maria i CEIP Sant Ferran) i deixa la resta per al període 2019-23, quan ningú no pot garantir que els governants siguin els mateixos. Vam esmentar també el 51,4% dels IES que no compleixen el mínim d'1,5m2 per alumnes, segons l'informe d'Adesma, i els efectes negatius d'aquesta manca d'espai sobre les ràtios i, en conseqüència, sobre la salut laboral i la qualitat de l'ensenyament. Vam recordar també que el Pla 2016-23 no preveu retirar els 15 barracons de nou centres.

Vam insistir una vegada més en la manca d'informació sobre els 29 CEIP de Palma amb amiant detectats per l'Ajuntament i no reconeguts per l'IBISEC, que venim denunciant des de juliol de 2015. Els representants de l'Administració van dir que traslladarien la petició a l'IBISEC, cosa que nosaltres ja vam fer el 25 de maig de 2016.

Pel que fa al nou CEIP de Campos vam demanar quina previsió hi ha, atès que la inversió prevista al Pla per a aquesta legislatura és de 1.288.310 €, el pressupost total és de 5.241.546 i no apareix cap partida per al període 2019-23. Els director general de Planificació va dir que hi ha hagut dificultats amb el conveni amb l'Ajuntament, que si és necessari la Conselleria assumirà totes les despeses i que el volen tenir acabat aquesta legislatura.

Durant la mesa es van analitzar casos concrets de projectes, ampliacions i reformes de centres, es va plantejar la possibilitat de crear centres integrats de primària i secundària i es va tractar el problema de les avaries de les calefaccions, entre altres qüestions. El Servei de Centres va anunciar la publicació d'unes orientacions sobre l'ús dels patis dels CEIP com a espais educatius.

Hi va haver consens en considerar la manca de finançament estatal com a la dificultat principal per dur endavant una millora de les infraestructures.