Cartell de l'Assemblea de Docents (maig 2016)
COMUNICAT DE PREMSA
Unió Obrera Balear, sectorial d'Ensenyament, dóna suport a la proposició de llei
per a la creació d'un col·legi professional de docents
que
Més per Menorca va presentar ahir dimecres al Parlament.
Agraïm als diputats Josep Castells i Nel Martí les gestions realitzades i
convidam
la resta de forces polítiques, sindicats i docents
a sumar-s'hi. Agraïm també als grups parlamentaris del Pi, (Jaume Font i
Maria Antònia Sureda), Podem (Salvador Aguilera i Laura Camargo) i Gent
per Formentera (Sílvia Tur) que s'hagin mostrat sensibles a la demanda.
Recordam que l'Assemblea de Docents va presentar la iniciativa a la Conselleria de Presidència el febrer de 2017, denegada en el seu moment, amb gairebé 1.500 signatures que reclamaven el col·legi. A hores d'ara, superades les objeccions, Més per Menorca ha presentat aquesta proposició de llei que ja compta amb el suport de les associacions de docents Edu 21 de Menorca, Associació Professional de Docents d'Eivissa i Docents per la Democràcia de Mallorca.
El col·legi professional de docents és una figura clau per defensar amb entitat jurídica la professionalitat i dignitat col·lectiva dels docents, menystingudes quan es fan i desfan lleis i normatives sense consens amb la comunitat educativa.
És una corporació de dret públic, amb personalitat jurídica pròpia que té com a tasca ordenar i vigilar l'exercici de la professió respectiva a fi de satisfer amb eficàcia la prestació dels serveis. Des del moment que un col·legi professional és una corporació de dret públic es converteix en un ens col·laborador del Govern i de l'Administració de les Illes Balears el qual s'ha de consultar mitjançant la realització d'estudis, l'emissió d'informes, l'elaboració d'estadístiques, etc. Tot això, a més de participar en els òrgans assessors o consultius de les administracions públiques.
Un col·legi professional de docents no entra en col·lisió amb els sindicats, que cobreixen les reivindicacions de caire sociolaboral, i sí en canvi omple uns buits existents com són la col·laboració amb les universitats en l'elaboració de currículums, la capacitació dels futurs titulats i la seva incorporació a l'activitat professional mitjançant les accions formatives pertinents; la col·laboració en la formació permanent del professorat a través d'activitats de formació tècnica i de perfeccionament professional; la participació en l'avaluació del professorat i la carrera professional i en l'elaboració del model de les proves de les oposicions; vetllar pel prestigi professional, l'ètica i la dignitat de la professió docent; salvaguardar la independència i la integritat de la professió, etc.
Qualsevol reforma educativa que es vulgui portar endavant té el fracàs assegurat si no parteix de la base de consultar, escoltar i tenir en compte en tot moment l'opinió dels professionals que estan en contacte permanent amb l'alumnat i les famílies. S'ha demostrat una i altra vegada que no tenen futur les reformes educatives creades dins un despatx, per persones alienes a la professió o, en el millor dels casos, per professionals que fa molts d'anys que no exerceixen o que han perdut el contacte directe amb les aules. El col·legi professional també hauria de ser consultat en aquest aspecte.
Esperam que la proposició de llei sigui rebuda amb el màxim consens i aprovada pel Parlament de les Illes Balears.
Recordam que l'Assemblea de Docents va presentar la iniciativa a la Conselleria de Presidència el febrer de 2017, denegada en el seu moment, amb gairebé 1.500 signatures que reclamaven el col·legi. A hores d'ara, superades les objeccions, Més per Menorca ha presentat aquesta proposició de llei que ja compta amb el suport de les associacions de docents Edu 21 de Menorca, Associació Professional de Docents d'Eivissa i Docents per la Democràcia de Mallorca.
El col·legi professional de docents és una figura clau per defensar amb entitat jurídica la professionalitat i dignitat col·lectiva dels docents, menystingudes quan es fan i desfan lleis i normatives sense consens amb la comunitat educativa.
És una corporació de dret públic, amb personalitat jurídica pròpia que té com a tasca ordenar i vigilar l'exercici de la professió respectiva a fi de satisfer amb eficàcia la prestació dels serveis. Des del moment que un col·legi professional és una corporació de dret públic es converteix en un ens col·laborador del Govern i de l'Administració de les Illes Balears el qual s'ha de consultar mitjançant la realització d'estudis, l'emissió d'informes, l'elaboració d'estadístiques, etc. Tot això, a més de participar en els òrgans assessors o consultius de les administracions públiques.
Un col·legi professional de docents no entra en col·lisió amb els sindicats, que cobreixen les reivindicacions de caire sociolaboral, i sí en canvi omple uns buits existents com són la col·laboració amb les universitats en l'elaboració de currículums, la capacitació dels futurs titulats i la seva incorporació a l'activitat professional mitjançant les accions formatives pertinents; la col·laboració en la formació permanent del professorat a través d'activitats de formació tècnica i de perfeccionament professional; la participació en l'avaluació del professorat i la carrera professional i en l'elaboració del model de les proves de les oposicions; vetllar pel prestigi professional, l'ètica i la dignitat de la professió docent; salvaguardar la independència i la integritat de la professió, etc.
Qualsevol reforma educativa que es vulgui portar endavant té el fracàs assegurat si no parteix de la base de consultar, escoltar i tenir en compte en tot moment l'opinió dels professionals que estan en contacte permanent amb l'alumnat i les famílies. S'ha demostrat una i altra vegada que no tenen futur les reformes educatives creades dins un despatx, per persones alienes a la professió o, en el millor dels casos, per professionals que fa molts d'anys que no exerceixen o que han perdut el contacte directe amb les aules. El col·legi professional també hauria de ser consultat en aquest aspecte.
Esperam que la proposició de llei sigui rebuda amb el màxim consens i aprovada pel Parlament de les Illes Balears.
Palma, 31 de maig de 2018
