La conciliació familiar és una necessitat, no és un luxe.

COMUNICAT DE PREMSA

Sovint els nostres polítics i polítiques s'omplen la boca amb aquesta frase en les seves compareixences: la conciliació familiar no és un luxe, és una necessitat. Així és, una necessitat, i és una necessitat, especialment, si volem arribar a una igualtat real entre homes i dones i acabar amb la bretxa de gènere. A UOB ensenyament ho tenim clar, però no volem que només sigui una declaració d'intencions i quedi en paper banyat.

També sentim al carrer que els mestres i les mestres ho tenim més fàcil a l'hora de compaginar la feina amb la vida familiar: bon horari, vacances... Potser és cert, nosaltres ho tenim millor que altres persones, no ens hem d'enganar però, tot i així, seguim tenint problemes de conciliació laboral i familiar, perquè, encara que de vegades algú se n'oblidi els mestres i les mestres tenim família, som mares i pares, tenim persones majors a càrrec nostre i de vegades estam malalts. A més a més, UOB pot donar fe que trobam molts entrebancs a l'hora d'acollir-nos a la normativa establerta en màteria de conciliació, article 34.8 de l'Estatut dels treballadors, per adaptar, per exemple, la durada i distribució de la jornada: tenir un horari flexible o altres maneres d'organitzar el temps de treball i descans.

Cert que s'ha avançat molt en matèria de conciliació aquests darrers anys, igualment dins l'àmbit de l'educació, però també és cert que ens queda molt camí per recórrer. S'ha de reconèixer el paper que han tengut els sindicats en aquesta lluita i ara, que és moment de retre comptes, volem posar damunt la taula la feina que ha fet UOB Ensenyament en aquest sentit, que no és poca. Què hem aconseguit?

• Passar de 3 a 6 i després a 12 anys l'edat màxima dels menors per demanar comissions.
• La possibilitat que puguin sol·licitar la comissió de serveis els dos membres de la parella per poder col·laborar a parts iguals en la criança dels infants o la gestió de la llar.
• L'ampliació de les situacions per escurçar la fase de pràctiques (conciliació, violència de gènere, risc durant l'embaràs...) i que aquesta es pugui fer en tres mesos.

Queda molt per fer i seguirem reivindicant altres mesures que afavoreixin una veritable conciliació de la vida personal, familiar i laboral dels docents i del conjunt dels treballadors i treballadores. Així reclamam millores en:

• Les comissions de serveis.
• La situació del personal interí.
• Les condicions dels permisos.
• La reducció de jornada voluntària.
• La distribució horària.

Consideram que en la concessió d'alguns permisos s'ha d'anar una passa més enllà i han de ser remunerats, en cas contrari, no es pot parlar de conciliació en sentit estricte.

UOB Ensenyament també ha defensat sempre que s'han de cercar mesures de conciliació familiar i laboral més enllà de l'escola, en altres instàncies públiques i no convertir els centres en aparcament d'infants. Ho férem especialment durant la pandèmia quan vàrem recordar a l'administració i altres entitats, a l'hora d'adoptar mesures adaptatives i de prevenció, que aquesta no era competència només de l'escola sinó de l'administració.

Demanam, per tant, al govern actual i al que vendrà, com ho duim fent de manera històrica, un vertader pla de conciliació, amb polítiques pròpies de l'Estat del benestar i acompanyat de la inversió necessària que beneficiï no només els mestres i les mestres sinó també la societat d'aquestes illes en general.