Volem tots els nivells de català a les proves lliures de les EOI!

COMUNICAT DE PREMSA

Circular 254/2022

En el BOIB número 20 de dia 8 de febrer de 2022 va sortir publicada la Resolució del director general de Planificació, Ordenació i Centres de dia 31 de gener de 2022 per la qual es convocaven les proves de certificació de nivell dels idiomes de les EOI de les Illes Balears per a l’any 2022. 

Aquesta resolució regula les convocatòries de maig-juny i setembre de 2022. 

Com es pot observar en el quadre adjunt (extret de l'Annex 1 de la resolució), la sorpresa va ser que pel que fa a català només es convocaven els nivells de A2 i C1 en la modalitat de prova lliure.

Podeu consultar la resolució i els seus annexos en el següent enllaç.

Des d’UOB Ensenyament ens demanam quin és el motiu d'aquesta retallada en l'oferta de certificació de nivell de la llengua pròpia d'aquesta terra? 

No s'entén de cap manera que aquesta mesura respongui a criteris pressupostaris quan les persones que s'inscriuen a les proves lliures paguen la corresponent taxa administrativa que ja contribueix a sostenir econòmicament les diferents convocatòries. Atenent a la situació d'emergència lingüística i a la dinàmica demogràfica de les nostres illes com a terra d'arribada de persones no catalanoparlants tampoc entenem a què respon aquesta reducció de les possibilitats d'obtenir una certificació acadèmica oficial. Consideram imprescindible que l'oferta de la modalitat lliure contempli tots els nivells ja que només d'aquesta manera es permetrà la integració social, cultural i laboral de les persones nouvingudes. 

Si ho analitzam des de les implicacions que té aquesta retallada per als docents, no s'admet la hipotètica justificació que la convocatòria paral·lela de proves lliures de certificació que es convoquen des de la Direcció General de Política Lingüística ja cobreix tota l'escala de nivells. Les grans diferències que hi ha entre el nivell de C2 de català d'una EOI o el nivell de C2 de català de la DG de Política Lingüística són:

• Els dos certificats no tenen el mateix pes en els diferents barems de mèrits de les llistes d'interins i del concurs de trasllats. 
• Llistes d'interins: C2 Català EOI= 5 punts / C2 Català DGPL= 2,5 punts.
• Concurs de trasllats: C2 Català EOI= 4 punts / C2 Català DGPL = 2 punts.
• La convocatòria de l'EOI permet l'oportunitat d'anar a setembre de les parts no superades mentre que la convocatòria de la DGPL no.
  

Pels motius exposats i per una qüestió de sentit de país demanam a la Direcció General de Planificació, Ordenació i Centres que rectifiqui i cara a la convocatòria de les proves lliures d'EOI de 2023 inclogui tots els nivells de Català. Perquè així consti, hem entrat una instància a Conselleria via registre.

Davant qualsevol menysteniment de la llengua catalana per part de l'administració, des d'UOB Ensenyament seguirem lluitant perquè la llengua pròpia d'aquesta terra tengui la màxima consideració en tots els actes que es derivin de l'administració.

Palma 12 d'abril de 2022

Economitzant l'Economia

Des d'UOB volem posar de manifest la situació de precarietat en què queda l'Economia a les aules d'Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat de la nostra comunitat autònoma.

L’esborrany de la LOMLOE, al presentar la única i nova matèria d’opció de 4t d’ESO, amb 3h de càrrega lectiva, d’Economia i Emprenedoria (amb la LOMCE tractades per separat amb dues matèries, amb un total de 6h lectives) establia, al primer paràgraf, que l’Economia està present a tots els aspectes de la vida, i d’aquí la importància que l’alumnat adquireixi coneixements econòmics i financers que li permetin estar informat i realitzar una adequada gestió dels recursos individuals i col·lectius contribuint d’aquesta manera a fomentar la millora de la qualitat de vida, el progrés i el benestar social.

Finalment, al publicar-se al BOE el passat 30 de març la versió definitiva de l’ordenament i els ensenyaments mínims de l’ESO, s’ha eliminat aquest paràgraf, el que deixa més que clar que formar a l’alumnat en matèria econòmica ha deixat de ser important per al Govern de l’Estat espanyol.

A finals de 2021 l’Associació de Docents d’Economia de les Illes Balears (ADESIB) ja anunciava el «risc de fomentar l’analfabetisme funcional econòmic» dels estudiants de les Illes Balears si el Govern autonòmic no completava els ensenyaments d’Economia amb matèries optatives. Per aquest motiu, el professorat d’Economia de les nostres illes no va quedar-se de mans plegades i va reunir-se amb la Direcció General d’Organització, Planificació i Centres per presentar-los diferents propostes d’optatives, tant per a l’ESO com per al Batxillerat, que permetessin assegurar que els estudiants acaben els estudis obligatoris (i també de Batxillerat) amb una base sòlida de coneixements econòmics bàsics que els permetin desenvolupar-se com a ciutadans íntegres d’un món cada vegada més globalitzat. Així mateix, ADESIB va posar en marxa una potent campanya en les xarxes socials i premsa amb l’etiqueta #loveeconomia per donar difusió a n’aquesta situació.

D’aquesta forma, en mans de la Conselleria d’Educació de les Illes Balears, amb les seves competències en l’àmbit educatiu, estava l’esforç per mantenir i reforçar l’ensenyament de l’Economia. No obstant això, amb la publicació del projecte de decret dels currículums d'ESO (amb finalment només una optativa, de 2h a primer i/o segon, anomenada Consum Responsable), ha quedat de manifest que per a les Illes Balears tampoc és una prioritat formar alumnes capaços d'esdevenir ciutadans competents en matèria econòmica i financera. 

Tot i estar encara pendents de la publicació de la concreció autonòmica del currículum de Batxillerat, les previsions tampoc són bones per a aquesta etapa i és que cap de les optatives presentades esdevindria finalment realitat. A partir del curs 2023-24 (quan s'aplicarà el nou currículum a 2n de batxillerat) s'acabaran els estudis post obligatoris de Batxillerat i l'alumnat continuarà amb un grau universitari o cicle formatiu o s'incorporarà al món laboral sense haver tingut l'oportunitat de fer cap matèria que els doni una visió pràctica de simulació empresarial (el que ara permet l'optativa de Fonaments d'Administració i Gestió).

Altres comunitats autònomes com són especialment Múrcia, Canàries i Castella-la Manxa sí han apostat per l'Economia com a pilar bàsic del sistema educatiu i han ampliat amb optatives l’estudi d’aquesta ciència. Ens preguntem per què no ho ha fet la nostra autonomia.

Per altra banda, volem posar en coneixement que molt tenen a guanyar o a perdre els departaments d'Economia amb la implantació o no de la nova modalitat de Batxillerat general a tots els centres. Per a l'especialitat d'Economia aquesta modalitat no només suposaria una nova matèria, Emprenedoria i Activitat Empresarial, sinó que també permetria als alumnes poder agafar com a optatives (de la modalitat de CCSS) Economia a 1r i la nova Economia de l'Empresa (Empresa i Disseny de Models de Negoci) al segon curs.

Des d’UOB volem expressar el nostre suport al professorat d’Economia que ha lluitat i segueix lluitant perquè no es deixi al marge l’estudi d’una de les temàtiques que omplen el dia a dia de les societats actuals. 

El conseller ret comptes al CEIB

 

Dimecres dia 06 d'abril, es va reunir el Consell Escolar de les Illes Balears (CEIB). Aquesta sessió va comptar, entre d'altres, amb la participació del conseller d'Educació i Formació Professional, el Sr. Martí March.

L'ordre del dia va ser el següent:

1. Lectura i aprovació de l'acta de la reunió anterior.
2. Informacions de la presidenta.
3. Ratificació de nous membres de la Comissió Permanent.
4. Presa de possessió de nous membres del Consell Escolar de les Illes Balears.
5. Compareixença del conseller d’Educació i Formació Professional, Sr. Martí X. March, per exposar l’execució dels pressupostos d’educació de 2021.
6. Estudi de les esmenes presentades i aprovació, si escau, del projecte de l’Informe 1/2022 sobre l’esborrany de Decret pel qual es regula el Centre de Formació, Innovació i Recerca per a l’exercici de la Direcció Escolar de les Illes Balears (CFIRDE-Ib).
7. Torn obert de paraula.

Compareixença del conseller d’Educació i Formació Professional, Sr. Martí X. March, per exposar l’execució dels pressupostos d’ educació de 2021:

El conseller d'Educació i Formació Professional, Martí March, durant la seva intervenció va detallar els diferents capítols. Tal com es pot veure a la següent taula, el pressupost per educació previst per l'any 2021 fou de 1.006.158.429 €:

Pressupostos previstos 2021

Pressupostos 2021 CEUR	Consignació Universitat, Recerca i Política lingüística	Consignació Educació i Formació Professional	Fons finalistes addicionals	TOTAL Educació i Formació Professional + Fons finalistes
1.064.774.880 €	94.241.366 €	970.533.514 €	35.624.915 €	1.006.158.429 €

Així mateix, el conseller, Martí March, va anunciar que la Conselleria d'Educació i Formació Professional ha dut a terme l'execució dels pressupostos i que aquesta ha estat elevada, ja que s'ha executat una quantitat superior al que inicialment estava previst amb la quantia de 7.960.133 €. A continuació es pot veure el detall dels diferents pressuposts:

Pressupostos executats 2021

Departament	Pressupostat 2021	Fons finalistes addicionals	Quantitat executada	Diferència
SG	47.801.311 €	0 €	41.500.676 €	-6.300.634 €
DGPOC	242.553.180 €	21.544.701 €	260.785.330 €	-3.312.551 €
DGPD	649.425.363 €	10.447.205 €	679.274.760 €	19.372.192 €
DGFPEAS	8.255.412 €	618.224 €	8.506.395 €	-367.241 €
DGPIICE	22.498.248 €	2.984.785 €	24.051.400 €	-1.431.633 €
CEFP Total	970.533.514 €	35.624.915 €	1.014.118.561 €	7.960.133 €

El representant d'UOB Ensenyament li va dir al conseller que no hi havia un compromís entre les millores pressupostàries i l'augment que hi ha any rere any de la població escolar provocat per, entre d'altres factors, el saldo migratori positiu que hi ha a la comunitat autònoma de les Illes Balears. Des d'UOB Ensenyament vàrem recordar al conseller que amb l'aprovació de la LEIB es va perdre l'oportunitat per fixar des del principi un pressupost per Educació d'un 5% del Producte Interior Brut (PIB) anual, i no anar elevant aquest percentatge gradualment per assolir aquesta fita en un temps de 8 anys, tal i com està contemplat a la llei. El representant d'UOB Ensenyament va apuntar falta de voluntat política en aquest sentit.

El conseller va dir que no tenia temps per contestar a aquesta qüestió i es va limitar a dir que s'estimava més que la llei contemplàs un pressupost realista que no haver de pagar la frustració que suposaria un d'utòpic.

Per una altra banda, el representant d'UOB Ensenyament va parlar d'un vell conegut del conseller quan es troba amb UOB Ensenyament: les ràtios. El representant d'UOB Ensenyament li va dir que si bé la baixada de ràtios no és l'únic instrument per millorar l'èxit educatiu -n'hi ha d'altres com ara l'organització o la formació del professorat-, el curs passat va quedar demostrat que el seu impacte és immediat en la millora del sistema educatiu. Se li va recordar al conseller que els docents varen fer una valoració molt positiva. Un altre instrument per millorar l'èxit educatiu seria tenir en compte l'opinió del col·lectiu docent més sovint.

El conseller va contestar que, efectivament, les ràtios no són -fent èmfasi en això- ni de bon tros l'únic instrument de millora de l'èxit escolar. De fet, va posar en dubte que ho sigui de manera significativa, posant d'exemple les baixades de ràtios a matèries lingüístiques (desdoblaments) argumentant que la seva aplicació no havia suposat una millora significativa dels resultats acadèmics per part de l'alumnat. UOB Ensenyament «creu» que la seva opinió sobre la importància de la baixada de les ràtios es basa en la seva llarga experiència dins les aules.

Estudi de les esmenes presentades i aprovació, si escau, del projecte de l’Informe 1/2022 sobre l’esborrany de Decret pel qual es regula el Centre de Formació, Innovació i Recerca per a l’exercici de la Direcció Escolar de les Illes Balears (CFIRDE-Ib):

EL CEIB va presentar el darrer esborrany de l'Informe de Decret de regulació del Centre de Formació, Innovació i Recerca per a l’exercici de la Direcció Escolar de les Illes Balears (CFIRDE-Ib) amb la darrera ronda d'esmenes.

UOB Ensenyament va votar favorablement l'esmena a la totalitat de l'informe pels següents motius:

• La formació dels equips directius no necessita la creació d'un Centre de Formació, Innovació i Recerca per a l’exercici de la Direcció Escolar, ja que aquesta es pot seguir fent des d'entitats com ara els CEP. Ara no és el moment més adequat per fer despeses d'aquesta entitat, i menys per crear un xibiu, des del punt de vista d'UOB Ensenyament, com a mínim, innecessari.
  
  
• Amb aquesta actuació s'està afavorint de manera velada la creació del cos de directors i directores, que és un conegut antic anhel del conseller d'Educació i Formació Professional, Martí March.

A la Mesa Sectorial d'Ensenyament, als diferents consells escolars i on sigui que UOB Ensenyament tingui representació, seguirem lluitant per la millora de l'èxit escolar a partir de l'experiència directa a l'aula per part dels companys. Així mateix no defallirem en l'exigència d'una dotació pressupostària adient a un sistema públic que garanteixi la qualitat per a l'alumnat i les bones condicions de feina per als companys.

Currículums LOMLOE, docents al marge!

Avui, dijous 7 d'abril ha tengut lloc una Mesa Sectorial de caràcter tècnic per resoldre dubtes sobre el procés d'elaboració dels currículums autonòmics LOMLOE. A l'espera de la mesa sectorial ordinària per tractar cada un dels decrets, aquesta mesa ha servit per evidenciar les posicions tant de l'administració com dels representants sindicals abans no es doni la negociació oficial en el marc de la Mesa Sectorial.

Per part de l'administració hi han assistit el director general de Planificació, Ordenació i Centres el Sr. Antoni Morante, la cap del Departament de Planificació i Centres, la Sra. Antònia Serra a més dels assessors tècnics docents de la Direcció General d'Ordenació, Planificació i Centres els Srs. Biel Colom i Toni Salvà. 

En la seva intervenció inicial el Sr. Morante ha justificat la precipitació en l'elaboració de la concreció autonòmica dels currículums arran de l'endarreriment en la publicació dels reials decrets de currículum estatals. Per això ha justificat la tramitació dels decrets de currículums autonòmics per la via d'urgència. 

Ahir mateix es va fer públic l'esborrany del currículum d'ESO que avui mateix inicia el període d'exposició pública i inicia el període d'al·legacions. 

Cara al curs que ve, des de la DG de Planificació, Ordenació i Centres s'ha insistit diverses vegades en una flexibilització del procés d'implantació dels nous currículums, especialment en allò relatiu a la programació i burocràcia associada a aquest nou ordenament curricular. 

Des d'UOB Ensenyament hem volgut deixar clar que davant aquest enèsim canvi educatiu, hi ha molts d'aspectes que no veim clars i que ens preocupen cara a la situació d'un professorat exhaust després de tres cursos de context pandèmic. De res ens serveixen les excuses de Madrid i la justificació de lleialtat institucional a la qual ha apel·lat el Sr. Morante si el que hi ha en joc, una vegada més, és la marginació dels docents quant a la participació d'un nou procés d'ordenament curricular.

Concretament, pel que fa a l'esborrany del currículum d'ESO, hem volgut demanar per la recepció que havia tengut la proposta que vàrem formalitzar dia 15 de març i que vàrem difondre via circular a tots els centres de les Illes Balears. Recordem que la proposta d'UOB Ensenyament es fonamenta en el fet que siguin els departaments les matèries dels quals s'integrin en àmbits els qui decideixin si finalment es fan o no es fan els àmbits. És a dir, que decideixi qui s'hagi de posar al capdavant i sense cap tipus de coaccions ni xantatges quant a l'obtenció d'hores de lliure disposició. Davant la nostra proposta, des de Conselleria han seguit defensant que l'assumpció dels àmbits serà una decisió de claustre, encara que això pugui fer que departaments que no en siguin partidaris, finalment hagin d'integrar les seves matèries en una organització curricular per àmbits. 

En aquest moment hem aprofitat per demanar al Sr. Morante quina era la justificació que hi ha darrere l'obsessió d'aquesta Conselleria per la implantació d'àmbits de 1r a 3r d'ESO. La resposta ha estat que ells creuen en aquesta filosofia (sic). Trobant una mica insuficient aquest argument, hem reiterat la nostra demanda i se'ns ha contestat que hi ha multitud d'estudis (sic) que demostren que la integració de matèries en àmbits afavoreix l'aprenentatge. Des d'UOB Ensenyament, a dia d'avui, encara no n'hem vist cap... 

Així mateix el Sr. Morante ha justificat la implantació dels àmbits en el marc curricular de la LOMLOE argumentant que és una evidència que aquests funcionen per als cursos dels Programes de Diversificació Curricular. Davant aquesta resposta, des d'UOB Ensenyament hem volgut deixar clar que ens sembla una frivolitat fer aquesta lectura. Consideram que en cap cas es pot justificar la validesa, a priori, dels àmbits per als cursos ordinaris de 1r a 3r d'ESO a partir d'un paral·lelisme amb l'èxit dels àmbits en els Programes de Diversificació Curricular on clarament juguen un paper d'atenció a la diversitat per un perfil d'alumnat determinat i una ràtio inusual (15 alumnes per grup). 

Davant això no ens cansarem de posar en valor el criteri i valor de l'experiència docent d'aquells que durant molts d'anys han estat a peu d'aula i són el vertader motor que fa avançar el sistema educatiu. 

Volem recordar que teniu a disposició l'esborrany del currículum d'ESO dividit per parts i ens podeu fer arribar les vostres aportacions a ensenyament@uob.cat fins divendres 16 d'abril.

Articulat i Annexos: https://drive.google.com/drive/folders/1P7ekVUKhUE3qQJllW0nJEd_1J0xSvr4U?usp=sharing

Currículums assignatures: https://drive.google.com/drive/folders/1Dva7oKV5qaU-Oy38xhPdvqUBBZyVygd4?usp=sharing

Mesa tècnica sobre el procés d'estabilització de l'ocupació temporal

Avui, 6 d’abril de 2022, s’ha reunit la Mesa tècnica, presidida per la directora general de Personal docent, per començar a treballar sobre les mesures urgents per a la reducció de la temporalitat a l’ocupació pública, d’acord amb la Llei 20/2021 de 28 de desembre, d’àmbit estatal. Aquestes mesures impliquen un procés d’estabilització de les places fins ara ocupades de manera temporal, però que tenen caràcter estructural i estan pressupostàriament dotades. En resum, es tracta d’engegar un pla per reduir el percentatge de docents interins fins a un màxim del 8% abans del 31 de desembre de 2024.

Us informam dels aspectes bàsics de la Mesa, en el benentès que, pel caire estrictament tècnic i preparatori de la mateixa, aquestes informacions no tenen caràcter definitiu.

Donat que tant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea com el marc jurídic de l’Estat espanyol no contemplen la funcionarització automàtica de les relacions de servei temporal, la reducció del percentatge de funcionaris interins s’ha de fer forçosament a través de processos selectius. Així, el procés d’estabilització implicarà tres processos de selecció:

1. Un concurs de mèrits de caràcter únic i extraordinari. Aquest concurs es regirà per normativa autonòmica, no estatal, tot i que, en tractar-se de personal docent, i donat que els funcionaris de carrera docents tenen natura jurídica de funcionaris de l'Estat, la normativa autonòmica tendrà tots els límits imposats per les lleis estatals, inclosa la pròpia Llei 20/2021. El concurs es convocarà durant el darrer quadrimestre de 2022 i es resoldrà durant el primer trimestre del 2023. Els aspirants que superin aquest procés selectiu seran nomenats funcionaris de carrera en data 1 de setembre de 2023 sense necessitat de superar cap fase de pràctiques. Durant el curs 2023-24 romandran en expectativa de destinació, i hauran de participar de manera obligatòria al primer concurs de trasllats que es convoqui després de ser nomenats; quan concursin, ho faran al mateix torn que qualsevol funcionari de carrera en expectativa de destinació.
2. Un concurs-oposició l’estiu del 2023. La fase d’oposició no tendrà proves eliminatòries, tot i que per passar a la fase de concurs, els aspirants hauran de tenir una nota d’oposició igual o superior a 5. La fase de concurs representarà el 40% de la puntuació definitiva.
3. Un concurs-oposició l’estiu del 2024, que tendrà les mateixes característiques del de l’estiu del 2023.

La qüestió central de la Mesa tècnica ha estat l’explicació per part dels representants de l’Administració dels criteris per determinar el nombre de places que seran objecte d’estabilització. Aquest criteris són de caire estrictament tècnic i s’acorden amb allò que prescriu la Llei 20/2021 al seu article 2, i també a les seves disposicions addicionals sisena i vuitena. UOB Ensenyament considera que les explicacions donades sobre els criteris són pertinents i ajustades a dret. D’acord amb aquests criteris tècnics, i en espera d’una revisió final, el número de places que han de ser objecte d’estabilització és de 2.594. La relació definitiva de places ha de publicar-se no més tard del 31 de maig de 2022.

El gruix d’aquestes places haurà estabilitzar-se arran del concurs extraordinari del 2022-23 i del concurs-oposició del 2023. El concurs-oposició del 2024 es reserva per estabilitzar in extremis les places que no s’hagin resolt abans. Usam aquesta expressió en referència a què tot el procés, com us hem dit, ha d’estar acabat  abans del 31 de desembre de 2024, cosa que deixarà poc marge temporal a la fase de pràctiques dels aspirants que hauran superat el procés selectiu de 2024. En tot cas, els concursos-oposició del 2023 i del 2024 també podran incloure altres places addicionals, com per exemple aquelles corresponents a la taxa de reposició anual.

Comissions de servei ATD i Inspecció

Avui, 4 d’abril de 2022, s’ha reunit la Mesa Sectorial d’Educació amb la presència de la directora general de Personal Docent, Rafaela Sánchez, el secretari general de la Conselleria d’Educació i FP, Tomeu Barceló, i la Cap d’Inspecció educativa, Camila Tudurí.

Davant la proposta per part de la directora general i del secretari general de tractar els tres primers punts de l'ordre del dia, temàticament relacionats, com a punt únic, UOB Ensenyament ha protestat, primer per una qüestió d'ordre i rigor i també, i sobretot, perquè el tractament conjunt de distints punts de l'ordre del dia afavoreix el mal costum dels representants de l’Administració de respondre només allò que els interessa a ells, en comptes de respondre totes les preguntes dels representants sindicals. UOB Ensenyament lluita i seguirà lluitant per què les Meses Sectorials siguin un àmbit de negociació real, i no un simple tràmit burocràtic al servei de l’arbitrarietat de la Conselleria.

Aquests tres primers punts de l’ordre del dia es refereixen a la imminent convocatòria d'adjudicacions de places assessor tècnic docent (ATD) en règim de comissió de serveis. La previsió és que la convocatòria es faci poc després de Pàsqua.

El primer punt de l'ordre del dia ha estat la proposta de modificació de les instruccions sobre criteris per adjudicar dites places. El secretari general ha exposat que és bo que les places d’ATD no s’adjudiquin a dit, sinó atenent a criteris tan objectius com sigui possible. Tanmateix aquestes instruccions no tenen gaire marge de canvi, perquè completen un procés iniciat el 2018, de manera que els canvis significatius (com per exemple donar menys pes a l’experiència a Conselleria i més pes a l’experiència docent) no arribaran fins la propera convocatòria, que implicarà l’inici d’un nou procés on podrà recollir-se tota l’experiència i reflexió dels darrers quatre anys.

Les principals novetats de la convocatòria d’enguany seran la disminució del pes de les titulacions oficials al barem de puntuació, en considerar-les més bé com a part de la formació docent de l’aspirant, i l’augment de l’antiguitat com a docent, per posar en valor l’experiència adquirida. D’altra banda, i dins l’esperit de reduir al mínim imprescindible els requisits per tal d’augmentar el nombre de potencials aspirants, es permetrà optar a aquestes places als funcionaris en pràctiques. Finalment, i amb el mateix esperit, s’aplicarà el sistema de resultes per a aquelles places que no quedin cobertes en primera instància. Amb aquesta novetat es redueix la possibilitat que una plaça no quedi coberta pel procés ordinari i hagi de ser assignada a dit a un altre funcionari de carrera o interí.

UOB Ensenyament comprèn i accepta els principis generals exposats, però no comprèn ni accepta per què els títols d'EOI no compten com a titulacions oficials. En tot cas, hem votat afirmativament la proposta.

El segon punt ha estat la proposta de noves funcions i la modificació d’algunes funcions a llocs d’ATD.

La proposta té un caire eminentment tècnic. UOB Ensenyament, a més de corregir sobre errades formals, ha proposat afegir la funció d’assessorament dels docents en els itineraris d’autoformació a una plaça concreta d’ATD, proposta que, a priori, ha estat acceptada. També ha demanat que la funció “Informar els opositors sobre qualsevol dubte referent a la normativa aplicable a l’hora de confeccionar la programació didàctica i les unitats didàctiques que s’han de desenvolupar en la part d’oposició i informar-los del procés en general” generi respostes escrites i vinculants, sobretot a un escenari previsible on el curs 2022-23 conviuran dues lleis orgàniques, cosa que generarà desconcert. La proposta s’ha rebutjat en entendre que atemptaria contra la sobirania dels tribunals d’oposició. Tot i això, UOB Ensenyament ha votat a favor de la proposta.

El tercer punt es refereix a la perfilació de cada plaça d’ATD. UOB Ensenyament ha insistit en la necessitat ineludible de disposar d’una relació de places d’ATD. El secretari general ha acabat per concedir la confecció de dita relació de cara a la propera convocatòria, en el benentès que les places d’ATD vinculades a programes europeus, i per tant finançades amb fons finalistes, no són estructurals, i per tant no podran aparèixer a dita relació, però sí la resta.

UOB Ensenyament ha posat a disposició de l’Administració un llistat de les places desertes a la convocatòria feta el curs 20-21 per fer-ne un seguiment. Se’ns ha agraït l'aportació.

UOB Ensenyament planteja dubtes respecte la idoneïtat i coherència de determinats requisits per determinades places, sobretot els referits a experiència en direcció de centres i a competència en llengües estrangeres. Les explicacions respecte dels nostres dubtes no ens han convençut gaire i, tot i que no farem cap acusació sense proves, trobam que aquesta manera de perfilar projecta dubtes i ombres sobre la transparència i objectivitat de la convocatòria. Per aquest motiu UOB Ensenyament s’ha abstingut a la votació sobre aquest punt de l’ordre del dia.

El darrer punt de l’ordre del dia es refereix a una convocatòria per proveir un lloc de feina d’Inspecció educativa en comissió de serveis a Mallorca. Es tracta d’una convocatòria de caire tècnic, i UOB Ensenyament n’ha votat a favor.

Finalment, al torn obert de preguntes, UOB Ensenyament demana unificar, clarificar i publicitar uns criteris sobre la consideració o no com a normativa a incloure a les programacions dels aspirants que participin al concurs-oposició de la convocatòria d’enguany, 2022, de les instruccions de principi de curs sobre prevenció de la Covid 19. Tant el secretari general com la cap d'Inspecció s'hi mostren d'acord.

LEIB i LOMLOE, a Menorca tampoc quadren. El Conseller assisteix al CEMe.

Ahir al fosquet el Conseller d’Educació i FP, el Sr. Martí March, va assistir al Consell Escolar de Menorca (CEMe) per presentar, la nova Llei d’Educació de les Illes Balears.

Des d’UOB Ensenyament li vàrem voler deixar clar, en primer lloc, que està molt bé que visiti totes les illes però que aquest tour en cap cas ha de servir per per penjar-se medalles i blanquejar el procés d'elaboració de la LEIB quant a la participació i negociació amb els representants legítims dels mestres i professors. Ho podem dir més alt però no més clar: la LEIB no ha estat una llei consensuada amb tota la comunitat educativa. Almenys no ha estat així amb la part sindical dels treballadors docents de l'ensenyament públic que és on UOB Ensenyament té representació. Aquesta és una llei feta als despatxos que dubtam tengui un impacte significatiu en la millora de les condicions reals de les aules. El que necessitem és una baixada de ràtios i, en general, una millora del pressupost destinat a Educació que permeti una educació de qualitat.

Una vegada aprovada la LEIB, s'enceta el procés de desplegament normatiu mitjançant decrets, ordres i resolucions. Ja que la LEIB és una llei molt generalista i com s'ha cansat de repetir el Conseller, no volia que fos una llei excessivament reglamentista. Això fa que hi hagi molts aspectes per concretar. Ahir el Conseller va presentar quin és el pla de desplegament normatiu associat a la LEIB. El podeu consultar a la part inferior del següent enllaç: http://www.caib.es/govern/sac/fitxa.do?codi=5147452&lang=ca&coduo=7

Des d'UOB Ensenyament li vàrem plantejar si el desplegament de la LEIB ja tenia uns terminis establerts. Li vàrem recordar al Conseller la necessitat de treballar de forma consensuada i no precipitada, i no com està actuant els darrers anys aquesta Conselleria.

Per altra banda, vàrem aprofitar la visita del Conseller per transmetre-li la creixent preocupació que hi ha entre el professorat quant a la imminent posada en marxa de la LOMLOE. La implantació dels nous currículums LOMLOE per als cursos senars el pròxim mes de setembre és del tot precipitada i el temps se’ns ha tirat a damunt. La falta de planificació i comunicació dels canvis als docents, que seran els encarregats de posar-ho en pràctica, és més que evident. Des d'UOB Ensenyament no callarem davant el que tornarà a ser una nova sobrecàrrega de feina per als docents pel capritx dels despatxos de Madrid amb la connivènica i servilisme de la Conselleria d'Educació de les Illes Balears.

De manera explícita vàrem voler evidenciar al Sr. Conseller la precipitació i manca de consens en la tramitació dels currículums autonòmics d'Educació Infantil i Primària així com la manca de concreció d'aquests currículums a la realitat cultural, natural i històrica de les nostres illes. Només 5 dies per analitzar i esmenar el text són del tot insuficients per poder fer tasca reflexiva que permeti plantejar les crítiques constructives pertinents.

És per aquest motiu, que li vàrem demanar que açò no succeeixi de nou amb els currículums d’ESO i Batxillerat. Volem una vertadera negociació, que les Meses no es dissociïn de l’escola i  que es prenguin seriosament la tasca que feim els docents. 

Fidels a la nostra lluita, no vàrem voler acabar sense fer-li menció de la situació d’emergència lingüística en què està immers el nostre sistema i també hem aprofitat per recordar-li que és responsabilitat d’aquesta Conselleria el cuidar i protegir la nostra llengua dins les aules, també a Menorca. Des d'UOB Ensenyament consideram que el model lingüístic que adopta la nova llei, la LEIB, i també els nous currículums és molt poc ambiciós davant aquesta situació d'emergència.